Descobrint el món editorial

A) “Amor Al Vent”, el meu primer llibre, a punt de ser publicat.

Aquest matí m’he trobat amb l’Ezequiel Mir, el cap de programes de la Fundació Claret, per parlar sobre la publicació d’ “Amor Al Vent”, el meu primer llibre. Sembla que ja està tot a punt i que, si tot va sobre el previst, aquest Juny ja estarà a la venta. Jo no sé què és tenir un fill, però sí puc dir-vos que escriure aquest llibre ha estat per a mi una tasca de llarg romiatge. L’Obra vindria a ser com un petit tractat de teologia antropològica en clau lúdica, una re-lectura des de la fe del que ha estat la creació del Centre d’Esplai Nocturn “Al Vent” i les activitats d’estiu de l’Associació per a l’Acció Social Bellvitge-Gornal “La Vinya” realitzades i gestionades des de la Parròquia Mare de Déu de Bellvitge. L’estructura del llibre és intencionadament pedagògica i “vol ser una referència per tots aquells que cerquen el sentit evangèlic del món de l’educació en el lleure”, tal com diu l’Enric Puig i Jofra, president de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, en el pròleg que amablement m’ha fet.

B) El “prega-rock” a l’escola

Aquest proper dissabte, 24 de Març, es celebrarà la primera jornada de professors de religió catòlica de Catalunya i Mn. Norbert Miracle, rector del Seminari Interdiocesà de Catalunya i professor de Història de la Teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya, m’ha demanat que porti a terme un dels tallers sota el lema “Cançons amb sentit” basant-se en la tasca que he anat fent aquests darrers anys amb el prega-rock. Aquest fet ha precipitat la publicació d’un quadern d’EIDES (Escola Ignasiana d’Espìritualitat) que ja tenia preparat amb el títol “Prega-Rock, la música popular contemporània i l’educació en el Transcendent”, que publicarà la Fundació Lluís Espinal.

Conclussió: Paraula i Vida al servei de la Comunitat

Aquests dos fets han estat per a mi l’endinsament i descobrimet del món editorial. Estic content perquè, per una part, quan vaig presentar aquest bloc us deia que volia oferir un servei a l’església, al menys en sentit ample; aquests escrits segueixen la mateixa línia: ajudar a les persones.
Per l’altra part, aquestes dues publicacions m’han posat en relació amb un conjunt de gent que m’esperona i m’anima a no deixar d’escriure, de reflexionar, de fer els meus “xurrets teològics”. Primerament va ser el premi del Concurs Bíblic de l’any passat, però després han anat apareixent un gruix d’amics que han confiat en mi i en les poques coses que puc oferir. Més enllà del fet de publicar, més enllà de la vanitat que comporta veure el propi nom en lletres de motlle (com diu l’Ernesto Sabato a “El escritor y sus fantasmas”), m’esperona aquesta visibilització d’una comunitat de creients que esperen fruits d’un pobre estudiant de teologia com jo. Gràcies a tots.

Contrapunt teològic, el bloc d'en Daniel Palau

Amb en Dani Palau fa temps que ens coneixem tot i no ser de la matixa fornada de la Facultat de Teologia. Ara hem tornat a coincidir per aquella casa perquè és el nostre professor d'ecumenisme (estudi d ela comunió de les esglésies cristianes) i, després d'unes setmanes d'estar parlant i comentant la moguda aquesta de la blocosfera cristiana, s'ha animat a fer-se un bloc: http://contrapuntteologic.blogspot.com . Aquí teniu la seva presentació:

"Un bloc amb la pretensió d'ajudar a respirar, a asserenar i impulsar la vivència de la fe en els nostres dies; amb frescor eclesial, amb els peus ben arrelats a la vida quotidiana; amb un desig de proximitat real a les nostres comunitats; amb una mirada teològica aprofundida que ens permeti de no perdre l'essència dels nostres origens, ni la pròpia identitat cristiana, aquella que les primeres comunitats dels seguidors de Jesús van viure i compartir. Em sembla que molts altres teòlegs, mísitcs, seguidors de Jesús de tots els temps han aportat el seu granet de sorra a fer més creïble i raonable la construcció del Regne en el nostre món, així, aquest bloc vol apropar i fer més quotidiana la reflexió teològica. Si la teologia no ajuda la nostra vivència de fe, què fa?"

En quin Déu creu Fernando Alonso?

Suposo que, de cara a que la notícia tingui més ganxo, el diari La Vanguardia comenta en un grna titular “Alonso ya cree en Dios”. El tema de creure en Déu no és el més important de la notícia, que més aviat es dedica a fer un article de premsa rosa, en plan “la vida de la gent famosa”, que d’esport o de religió. La notícia diu que Fernando Alonso ja creu en “Déu”, almenys això diu el protagonista, però crec que cal fer una mirada crítica a aquest gran titular doncs “en quin Déu creu Fernando Alonso?”. Anem a veure-ho.

Primerament, val a dir que jo no sóc ningú per ficar-me en quelcom tan personal, fins a tal punt que a la blocosfera es pot parlar de tot (de “tot” inclou les experiències orgàsmiques) però sembla que el món de l’espiritualitat i tot compromís de caire evangèlic ha de restar obligatòriament en el silenci.

Fernando Alonso usa el mot “Déu”, però no hi apareix cap menció a Jesús ni a l’evangeli.
Fernando Alonso parla d’un Déu que li ha tret les castanyes del foc en una ocasió.
Fernando Alonso parla d’un cert “comportar-se amb correcció” a partir d’ara, però no hi apareix cap menció a un canvi d’orientació en la seva vida i d’un compromís vers els més desafavorits.
Fernando Alonso diu que es casarà per l’Església, però no diu res de si prega cada dia o de quin grau de familiaritat té amb “Déu”. No explicita quin lloc ocupa “Déu” en la seva vida.
Les declaracions vénen acompanyades d’una fotografia (que adjunto) que mostra un espai i un temps d’oci en una platja. Etc.

Totes aquestes anotacions no tenen perquè invalidar una experiència “religiosa”, però sí em fan qüestionar el grau de validesa d’aquestes declaracions impreses en gran lletres de motlle en la plana d’un gran diari. Què és “creure en Déu”? Acceptar la pura existència de “Déu”?. Creure implica un cert grau de confiança, un cert abandó vers l’Absolut, deixar que l’Evangeli tingui alguna cosa a dir en la nostra vida, un compromís vers els preferits de Jesús (els marginats econòmics o socials...). Un compromís que va molt més enllà del “comportar-se amb corrrecció”. On està tot això en la vida de Fernando Alonso?. La veritat és que no ho sé i em falten dades per jutjar-ho, però m’ensumo que ens trobem davant un altre “cristià social” (de títol) que s’incorpora a una mena de “societat light” en el tema de la religiositat.

Malgrat tot, cal acceptar una gradació de pertanyença eclesial, el que el teòleg Karl Rahner va denominar com “cristans anònims”. No es tracta d’una manera d’entendre el seguiment de Jesús rebaixada amb aigua, o d’un inclussivisme “per la patilla”, sinó més aviat de quelcom que interroga i esperona als que ens posem el títol de “cristians”. Fins a quin punt podem afirmar que la nostra vida segueix l’estil de vida de Jesús?. Hi ha tres fets objectius que ens incorporen en l’Església (un mateix credo, una mateixa celebració i l’engaltament amb la successió apostòlica) però, a partir d’aquí, hi ha encara la tasca més fonamental: creure de debó. Que aquesta quaresma i celebració de la Pasqua ens ajudin a “creure en el Déu de Jesús de debó”.

Esplai Al Vent: Paràbola del Formigó Armat

En aquells temps estava Jesús amb els seus col·legues construint l’edifici del Regne de Déu quan, mentre es prenien l’entrepà de l’esmorzar vora el foc, un dels deixebles li digué:
Mestre d’obra, parla’ns del treball en equip.
Jesús, aixecant el cap i mirant al seu voltant li digué:
El treball en equip és com una estructura de formigó armat. El formigó, sense l’acer, tot sol, s’esquerda amb molta facilitat perquè no respon als esforços de tracció. Els nervis d’acer, sense el formigó, tot sol, no pot arribar a assolir les distàncies ni les càrregues de l’edifici. Si aquests dos materials funcionen bé és perquè tenen mòduls d’elasticitat semblants. Tots dos materials poden treballar solidàriament a l’hora de respondre a diferents sol·licitacions de càrregues, o diferents ambients climatològics. Si els dos materials no tinguessin una resposta semblant a la hora de dilatar-se o encongir-se a l’estiu o a l’hivern l’estructura col·lapsaria i l’edifici es vindria a baix.
Darrerament, però, han sorgit acers d’alta resistència que poden suportar més càrregues que els d’abans. Això provoca que el formigó no tingui la mateixa resposta que l’acer davant les sol·licitacions i l’estructura se’n ressenti. Per tal de que puguin treballar solidàriament cal que augmenti el coeficient de fregament disposant rugositats al llarg el nervi d’acer...
Jesús va parar la seva explicació i va veure que els seus companys estaven callats. Semblava que estaven rumiant l’explicació quan un altre deixeble li digué:
- Mestre, no ho acabem d’entendre això...
Jesús va riure i carinyosament els va explicar la paràbola.
És molt senzill. Cal que tinguem els mateixos sentiments[1]. Estar pendents els uns dels altres. Jo us he cridat amb mi perquè estiguem junts i construïm un món nou[2]. Cal saber respondre als canvis d’una manera conjunta i, si algú pateix més, més caldrà que li fem costat[3]. Qui tingui orelles... que escolti !!!.
(L’evangeli del paleta 4, 3-21)

[1] Fp 2, 1-5: “tingueu els mateixos sentiments i el mateix amor els uns pels altres, unànimes i ben avinguts”
[2] Jn 15, paràbola del cep i les sarments.
[3] 1 Co 12, 24: “Déu ho ha disposat de tal manera que ha donat més honor als membres que més ho necessiten”. No escandalitzar al feble: 1 Co 8, 11-12.

Colze a colze treballant pels infants en risc
Aquest dissabte pel matí, l’àrea social de la Companyia de Jesús (jesuïtes) de catalunya ha convocat a diferents associacions i plataformes amb diferents graus de relació amb els jesuïtes que treballen pels infants i joves en risc. Ha estat la primera trobada d’aquestes característiques, fet que ha estat d’agrair perquè altres plataformes, com ara la de la Fundació Jesuïtes Educació, ja fa temps que munten trobades i seminaris.

En aquesta primera reunió només hem tingut temps per a presentar les diferents institucions que, des de l’àmbit laboral i educatiu formal o no reglat, estan en una mateixa tasca. Ha estat realment molt entranyable veure les diferents històries que ens han portat a un conjunt de gent diversa a viure i comprometre’ns vers els infants i joves més desafavorits. A l’acabar la reunió hem vist la necessitat de seguir fent xarxa per conèixer-nos i ajudar-nos més els uns als altres.

Els participants de la trobada col·laborem en les següents institucions:
1_ PGS (Programa de Garantia Social) del Centre d’Estudis Joan XXIII (Bellvitge, l’Hospitalet del Llobregat)
2_ PGS de l’Escola Tècnica Professional del Clot. (Barcelona)
3_ Fundació Privada La Salut Alta (Badalona). Porta a terme activitats de Reforç Educatiu i un centre d’esplai.
4_ Fundació Carles Blanch , Centre Sant Jaume (La Salut Alta, Badalona). Centre Educatiu que va nèixer a rel del centenari del Col·legi Sant Ignasi, ara fa deu anys.
5_ Centre d’Esplai Lluís Maria Chanut. Centre d’esplai itinerant vinculat a Càritas Diocesana que en aquests moments treballa al barri de Sant Roc (Badalona). Vinculat a la Comunitat Cristiana Sant Pere Claver, de l’ETPClot, i també al MCEC(Moviment de Centres d’Esplai Cristians)
6_ Casal Al Vent. Casal que agrupa les activitats amb infants en risc de l’Associació per l’Acció Social Bellvitge-Gornal “La Vinya” que es realitzen a la Parròquia Mare de Déu de Bellvitge. Consta d’activitats durant el curs escolar (Reforç Educatiu i Centre d’Esplai Al Vent, en horari nocturn, vinculat als tallers familiars del divendres a la nit) i durant l’estiu (Casal-Menjador d’Estiu, Colònies, Campaments i Rutes). També vinculats al MCEC
7_ Fundació Èxit. Es defineixen com una “Franquícia Social”. Neix a partir del Centre Educatiu Cintra, una escola intercongregacional del Raval. Ara aplega diferents centres de Catalunya.
8_ Fundació OSCOBE (Girona). Fundació que tracta el tema dela inserció laboral de joves en risc. Cal notar que ha creat quatre empreses en les que hi ha una casa de colònies i un restaurant: “Els ocells perduts”. També té pisos d’acollida per a joves professionals.
9_ Fundació Migra-Studium, al barri gòtic, Barcelona. Dins la seva constel·lació d’activitats sobre la migració cal fer notar les classes de Reforç Educatiu i el Casal d’Estiu que munta amb d’altres congregacions religioses del barri (vedrunes i escolàpis).

A Benet XVI no li agrada en Bob Dylan?

Ahir apareixia a El Pais i La Vanguardia una notícia que no podia passar sense comentari per algú que dialoga amb el món del rock des d'una perspectiva evangèlica com jo. Segons informa la revista britànica The Times, Benet XVI, en el llibre que sortirà a la venda la propera setmana amb el títol "Juan Pablo II, mi amado predecesor", discrepava amb el Papa Joan Pau II sobre la conveniència que aquest compartís escena amb el cantautor d’origen jueu Bob Dylan en el marc del Congrés Eucarístic del 1997 a Bolonya, que congregà unes 300.000 persones. Es veu que l’aleshores Joseph Ratzinger dubtava “sobre si estaba bien dejar a esta especie de autoproclamado profeta salir al escenario” junt amb el Papa.

De tots és sabut que Benet XVI no té en gaire estima tot el món del rock’n’roll, com tampoc li agrada que es toqui la guitarra en les celebracions eucarístiques. En canvi, sembla que sí aprecia la música clàssica, especialment les obres de Mozart i Bach.

Personalment, no sé si en Bob Dylan va fer la seva actuació dins la celebració d’una eucaristia, però crec que hi ha moments i llocs per a cada cosa que ens haurien d’ajudar a valorar allò positiu que pot aportar la música popular contemporània sense titllar-la despectivament de “sex, drugs and rock’n’roll” i llençar així el nen amb l’aigua bruta. Els prejudicis són la barrera de tota hermenèutica i, amb ella, de tot possible diàleg amb la cultura contemporània.

Us deixo amb aquesta pregària que va escriure en Lluís Espinal (jesuïta català periodista, assassinat pels paramilitars a Bolívia l’any 1980) que va quedar recollida dins la seva obra “Pregàries a boca de canó” en la que presenta i mira el món del rock des d’una altra perspectiva:

MÚSICA MODERNA
Senyor Jesús, també t’has encarnat en el món d’avui. Tu comprens la nostra música, expressió de l’home actual.
Estridències, udols i angoixa. La nostra pregària és tot això: pregària d’homes trencats i en crisi. La nostra música és un crit d’auxili. Tu coneixes aquests joves que ens qüestionen amb veu sanglotant. Tots ens hi sentim representats. Cada cop que colpegen la guitarra ens fiblen en carn viva. I tu, Senyor, on ets? Per què calles?
Restem sols, la cara al vent, colpits per la vida. Els instants més preciosos se’ns escolen entre les mans.
La nostra pregària d’ara només pot ser pura angoixa. Tot el dolor del món encastat en una gorja.
Senyor Jesús, mai no hi ha hagut una nostàlgia de Tu tan difosa. El twist i el rock són pura pregària. Escolta...

La pregària dels periodistes

Com preguen els periodistes?, La premsa és mediació del transcendent?, Què volia dir el teòleg protestant Karl Barth quan deia que ell feia pregària amb la bíblia i un diari al costat?... Totes aquestes qüestions ténen una resposta, la plana web de "Pregària des de l'actualitat ", que recentment ha tornat a posar en marxa l'equip de la Revista Relats (joves universitaris cristians) juntament amb la Companyia de Jesús (jesuïtes) de Catalunya.

En aquesta plana hi trobareu setmanalment una notícia recollida d'algún dels mitjans de comunicació (normalment premsa) juntament amb un conjunt de comentaris i pregàries d'un ample mostrari de gent; des de joves universitaris fins a professionals de diverses tendències.

Per altra banda, avui ha aparegut, per fí, el primer portal que visibilitza el que he anat anomenant la "blocosfera eclesial". La trobareu a la plana de la revista Foc Nou. En aquest lloc, a semblança d'altres portals de blocs en català temàtics com la xarxa de blocs socialistes o bitàcoles.net i catapings.cat, trobareu blocs de temàtica més o menys explícita cristiana. Resulta interessant també la classificació que n'ha fet en Jordi Llisterri: blocs de "pastoral" (a mi aquest nom no m'agrada gens perquè no diu res, crec que caldria cercar-ne la traducció contemporània), blocs de missioners i cooperants, blocs periodístics, etc.

Súpercristman... la simbiosi d’Esparreguera

Aquesta tarda m’he quedat astorat davant el tríptic de propaganda de la Passió d’Esparreguera. Ja sé on no aniré per Setmana Santa. Què és això de presentar a Jesús volant pels aires amb el braç aixecat? No puc negar que alguns evangelis parlen de l’ascensió de Jesús però, fins ara, les pintures de l’ascensió presenten a un Jesús que és atret pel Pare, un home que es deixa a sí mateix, que s’abandona. En canvi, aquí tenim a un Jesús que s’autopropulsa vers el cel.
Cal notar que el primer dels evangelis, el de Marc, va ser qui va posar sordina a totes aquestes concepcions de Jesús com a súper-home. Aquest evangeli acaba amb una aparició de Jesús Ressuscitat a les dones (al tanto!, en aquells temps el testimoni d’una dona no era tingut com a vàlid en un judici. Jesús es dóna a conéixer als/les sense-veu)) en la que els diu que el trobaran a Galilea. “Galilea” és la terra dels pagans, el lloc de la vida ordinària. Realment oposat al Jesús que presenta aquest fulletó.

A favor dels cartellistes s'ha de reconéixer que aquest cartell fa el seu impacte i que dóna bastant joc. Encara podriem treure-li més punta, però ho deixarem aquí.

Plou sobre mullat: http://elblocdeleloi.blogspot.com/2007/02/superman-vs-jesucrist-un-amic-mha.html

Desmarca’t , Pasqua Jove Claver – tskv07
Com ja és costum, amb la quaresma arriba la campanya de la Pasqua Jove Claver’07. Us passo el text que encapçala el flyer informatiu :

Bon cop d’esperança!
(S’acosta la Pasqua!)

Els joves, per primer cop en la història, som els veritables protagoniestes. De potencials consumidors hem passat a esdevenir protagonistes principals d’aquest món en que tot es paga, tot és etiqueta, i nosaltres carn de santoral de les marques... què fort, no?

Casualitats de la vida, els joves d’ara som els més infeliços, carregats de manies i d’una desesperança que fa esfereir!!

Si sents que no tires, fot-li kanya i DESMARCA’T. DESMARCA’T de la buidor, DESMARCA’T de l’egoisme, DESMARCA’T del consum que et consumeix... dóna’t l’oportunitat, dóna sentit a la teva vida. Marcats per l’Esperit. (skamot SN)

Si voleu +info cliqueu aquí .

Esplai “Al Vent”: Carnestoltes

Aquest passat diumenge, el Centre d'Esplai "Al Vent" vam participar a la Rua de Carnestoltes del barri. Era la primera vegada que hi participàvem i vam anar-hi més d’espectadors “pardillos” que cap altra cosa. Tot i que van venir pocs infants ens ho vam passar molt bé i vam poder socialitzar-nos i presentar-nos a les altres entitats del barri perquè només fa dos anys i escaig que vam engegar aquest centre d'esplai nocturn. Bé... “todo se andará” si Déu vol (que, sembla que sí).

Vespres-Rock

Ahir va tenir lloc a l’Església de Llúria el “Vespres-Rock”, una fusió de la pregària de les vespres (allò que resen als monestirs) i cançons de rock que acompanyaven els salms. Després d’haver-ho intentat, ara toca fer l’avaluació. De moment només dir que, tractant-se d ela primera vegada, no va estar malament però es podenn millorar moltes coses. Així i tot, moltes gràcies a tots aquells que vau venir a pregar amb nosaltres (Cris, Carme, Xavi, Nani, Héctor...) i també al Manolo per la seva dedicació i disponibilitat. Si voleu baixar-vos el guió de la pregària cliqueu aquí

Superman vs Jesucrist

Un amic m’ha passat aquesta comparació sobre Superman i Jesucrist. Fa una mica de “rabieta” però, la veritat, dóna molt joc.

Per una part tenim a un superman forçut, amb la barbeta cap amunt i les vens de les mans marcades. S’estripa la camisa i del seu pit en surt una “S”, de súper-home. Després farà un salt i se n’anirà volant a usar els seus superpoders a favor de la humanitat i, encabat, tornar a amagar la seva identitat. Ara bé, en el fons la seva acció no mostra cap camí de vida autèntic, no sana el cor ni consola la nostra feblesa perquè el seu “súper” ens fa deutors. En el fons practica el paternalisme.

Per una altra part tenim a un home que, més que esquinçar-se el vestit, mostra amb sencillesa el seu secret, el seu cor. És un cor gran però també espinat (“Que no te vendan amor sin espinas” canta en Sabina), també és fràgil i no pas pel poder de la kriptonita. D’ell no en diem un súper home, sinó Déu. No l’identifica una “S”, sinó un “JHS” (Jesús-Home-Salvador), i la seva “S” no és súper, però salva. Jesús no practica el paternalisme, quan fa alguna guarició diu “la teva fe t’ha salvat”...

... vols seguir comparant?, amb quin et quedes?, vols ser un superman o un fan de Jesús?

“Qui prega cantant, prega dues vegades” ( atribuït a St. Agustí)

Es pot pregar amb el rock, o el que avui en diríem “música popular contemporània”?, Què tenen a veure el cantautor canari Pedro Guerra i el salm 123?, i Els Pets amb el Càntic del Magníficat?, o el grup de “Los Planetas” amb l’Himne d’Efesis?... i què hi pinta amb tot això la promoció de la justícia que la fe exigeix?

Si voleu descobrir-ho us convido a l'Escola de Pregària "Des del clam dels oprimits l'enyoranya del Pare", que organitza el Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia , Càritas Diocesana, Secretariat Diocesà de Pastoral Social i Justícia i Pau, que dirigiré jo mateix. Serà a l’Església del Sagrat Cor (Casp 27), el proper dilluns 19 de Febrer, de les 20:45 a les 21:35
Fins aleshores, doncs!
amDg

El Concurs Bíblic va a Radio Estel

Aquesta tarda m’he passat per Radio Estel per gravar un programa que emetran en antena demà, dimecres, cap a les 22:00h, sobre el Concurs Bíblic Universitari . Hem estat convocats alguns dels premiats de les dues darreres edicions. Al final hem comparegut tres: en Florin (estudiant de teologia hongarès, de tradició oriental), la jove Germana Clara (que va guanyar el Concurs Bíblic del 2005 amb un treball sobre el paper de la dona a la Bíblia) i el qui us escriu (premiat en un parell d’ocasions). El programa l’ha dirigit l’Ignasi.

En total la xerrada deu haver durat una mitja hora, potser no hi ha arribat, i ha resultat una estona molt cordial i agradable en la que ens hem sentit molt còmodes comunicant l’experiència d’haver participat i haver estat premiats en el Concurs Bíblic. Ha resultat molt interessant poder xerrar d’aquestes coses perquè a vegades els concursants ens trobem molt sols lliurant un treball del que no rebem cap més altre ímput que l’haver estat premiats o no pel jurat.

Per a mi la participació en el Concurs Bíblic m’ha estat...

1_ una excusa "pastoral" per a donar pautes de pregària i eines per a la revisió de vida als joves amb els que tracto.

2_ m’ha ajudat a prendre’m seriosament la tasca de teòleg, de donar raons de la meva esperança (1 Pere 3, 15), de Jesucrist en definitiva. No pas com un mer subjecte passiu que repeteix com un lloro continguts veritablement cordials en recipients caducats o il·legibles per a l’home contemporani, sinó prenent-me seriosament la tasca de la transmissió de la fe, de rebre i augmentar el que en la teologia s’anomena “el dipòsit de la fe”.

3_ Finalment, per acabar amb alguna cosa més, el Concurs Bíblic és una eina magnífica per construir un esglaó intermig entre una teologia d’alta volada que “patina” en la cultura actual, i un desconeixement de l’Escriptura generalitzat.

Anem al gra. Estimat lector, si estàs en edat universitària i t’interessa posar en diàleg la Bíblia amb la teva vida i el món que t’envolta, no t’ho pensis més: mira’t les bases del Concurs Bíblic d’enguany i comença a robar estones mortes per oferir un bon treball. Potser no seràs premiat, però la tasca que hauràs fet no te la traurà ningú i potser descobriràs un Déu més sorprenent del que et pensaves.

La fórmula sinodal: ortodòxia i ortopràxi són proporcionalment ortopèdiques.
El mot “sinodal” prové de la contracció dels mots grecs “syn” (amb) i “hodos” (camí) i es tradueix com “caminar junts”. L’església es defineix com a “sinodal” en tant que l’assemblea (que d’aquí prové el mot eklesia, ser convocats) de creients, constituïda per l’actualització (present) del Misteri Pasqual (passat) que la mena a la Plenitud dels Temps (futur), camina en comunió “com un sol home”, en una mateixa carn.

Quines són les dues cames de la sinodalitat? La ortodòxia (el que s’ha anomenat “fe”) i l’ortopraxi (el que s’ha anomenat “costums”, manera de viure). A vegades, en virtut de la unitat de fe, s’ha accentuat la ortodoxia en detreniment de la ortopraxi. D’altres vegades ha passat al contrari, en virtut de la ètica, s’ha accentuat la ortopraxi en detreniment de la ortodòxia.

L’accent de la ortodòxia va lligada a corrents teològiques que cauen en l’espiritualisme, el ser, les “dretes”, les polítiques identitàries i, duent-ho a l’extrem, al gnosticisme: Déu sí, Humanitat no.

L’accent de la ortopraxi va lligada a corrents teològiques que dissolen el transcendent, el fer, les “esquerres”, les polítiques materialistes i, duent-ho a l’extrem, al pelagianisme: Déu no, Humanitat sí.

Conclusió: menystenir una d’aquestes dues dimensions és caminar coixos. No es tracta només de fer o ser, de dretes o esquerres, de carques o progrés, d’espiritualistes o materialistes... En el camí de la comunió cordial (la sinodalitat) la ortodòxia i la ortopraxi són proporcionalment ortopèdiques.

Esplai Al Vent: Preparació del Carnestoltes

Aquest any, el Centre d’Esplai Al Vent hem decidit presentar-nos a la Rua de Carnestoltes del barri per diversos motius: major inserció i socialització de l’esplai en la xarxa social del barri, motivar a tots els infants de l’esplai en una mateixa tasca, treballar en equip, estimular l’oci alternatiu, etc. Ahir vàrem començar a preparar les disfresses. Va ser un “catxondeo” general, però tots plegats ens ho vàrem passar prou bé i, poc a poc, crec que aconseguirem els nostres objectius.

Una de les coses que més em van agradar va ser que la matèria prima de l’activitat, el cartró, procedia de les capses de bolquers que la Sandra i en Ricard han anat a cercar en l’hospital on ella treballa d’infermera. Ha estat una fusió inter-vocacional on s’han ajuntat la professió i el lleure, l’obligació i la devoció, la realitat d’una gent gran que ja no controla el seu cos i uns infants amb mancances educatives o socials. Genial.

Gràcies, Senyor, per aquesta jornada d’esplai. Gràcies per aquestes “estructures” temporals que ens ofereix la cultura en la que ens movem. Gràcies por embrutar-nos de pintura, senyal d’encarnació i compromís, segell que ens agermana en una tasca comuna. Gràcies per la bona fe dels monitors i l’alegria d’aquests infants que confien en nosaltres. Fes que no els defraudem i que, entre pinzellada i retallada de cartró, vagi sorgint l’evangeli en les nostres vides.

Esplai Al Vent: Som com aquests nens, un Cirineu més.
(Us faig un altre avançament del llibre "Amor Al Vent" que vaig preparant a estones mortes)

En Daniel ha vingut esgotat a l’acabar la jornada de monitor al Casal-Menjador d’Estiu. Està sorprès per les rabietes dels infants, els seus capricis, els seus plors, la seva violència. Hem estat xerrant una estona llarga sobre cadascun d’ells, de la creu prematura que els ha tocat carregar, com un Cirineu[1] menor d’edat, per la seva situació familiar o personal. També hem parlat de les seves alegries, d’aquell moment en que, per uns instants, tot semblava anar bé fins que un nou incident ha trencat l’harmonia del grup. Al cap d’una estona hem passat llista. Ja no són uns infants aliens a nosaltres, tenen un nom, una història i un rostre concret. Nosaltres els coneixem perquè els estimem i estem disposats a deixar-nos guanyar per ells i acompanyar-los fins on calgui.

Davant teu, Senyor, som com aquests infants. També nosaltres tenim rabietes, capricis, plorem i ens violentem. Però Tu saps els nostres noms, coneixes la nostra història i ens estimes[2]. Quan deies “deixeu que els infants s’acostin a mi” [3] o que calia fer-se com un infant per entrar al Regne de Déu [4], crec que ens donaves a entendre la nostra petitesa davant el misteri, el necessari abandó i confiança al Pare com el millor dels monitors possible [5]. Si ells són un petit Cirineu carregant una creu imposada en el seu camí diari, nosaltres també som cridats a carregar amb aquesta seva creu com ens mostra la imatge del pintor flamenc Sieger Köder.

Penso ara en aquella pregària que en Pere Casaldàliga va fer inspirant-se en Sant Joan de la Creu i el “examen de amor”: “Al final de la vida me preguntaran ¿Has vivido?, ¿Has amado?, y yo, sin decir nada, abriré un saco lleno de nombres”. Nosaltres també volem arribar a la meta[6] duent amb nosaltres un sac de noms tal com diu en Pere Casaldàliga. Així mateix ho va fer Sant Francesc Xavier, el missioner modern, que va arribar a la illa deserta de Sancià per a morir-hi duent amb ell un saquet penjat del coll amb les signatures de les cartes que els seus companys li havien anat enviant des de la llunyana Europa: “Y para que jamás me olvide de vosotros, por continua y especial memoria, para mucha consolación mía, os hago saber que tomé de las cartas que me escribísteis vuestros nombres, escritos por vuestras manos própias, juntamente con el voto de la profesión que hice, y los llevo continuament conmigo por las consolaciones que de ellos recibo... “ [7]. Fes, Senyor, que duem amb nosaltres els noms d’aquests infants ben a prop del nostre cor, perquè així mateix tens Tu els nostres noms en el teu ser[8].

Amor endins, carrega la teva motxilla:
1_ Quina experiència tens d’haver acompanyat en el dolor, en la creu, dels altres?
2_ En què creus que els altres t’acompanyen? Què és allò que els altres “carreguen” de tu?
3_ T’has sentit alguna vegada acompanyat en el teu dolor per Jesus?

[1] Jc 23, 26: “Quan s’enduien Jesús, van agafar un tal Simó de Cirene, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere d’ell”
[2] Salm 139: “Senyor, has penetrat els meus pensaments”
[3] Mc 10, 14
[4] Lc 18, 17
[5] Salm 23, El Senyor és el meu pastor.
[6] Fp 3, 12
[7] citat a “San Francisco Javier. Itinerario místico del apóstol”, de Xavier Léon-Dufour sj, capítol 3.
[8] Is 49, 16: “Et duc gravada a la palma de les mans”. Déu du els nostres noms tatuats a les seves mans com un pres el de la seva estimada.

La pregària “on-line” es posa les piles

Aquest matí he tingut una reunió llarga (tres hores!) però molt interessant. Ens hem trobat a la “central jesuítica” (Casp cantonada Llúria) en Santi Torres, en Manuel Hernández, en Marc Antonijoan, la Montse Girbau i jo (l’ordre dels noms respon a la fotografia excepte jo que no hi surto) per parlar sobre el futur de les diverses eines per a pregar que oferim des de la web dels jesuïtes(espai sagrat, la pregària virtual, pregar des de l’actualitat , prega_rock , les homilies dels diumenges , etc). Hem constatat que s’obren nous camins per a la sinèrgia i l’actuació de tots aquests materials al servei de l’Església de Catalunya, esperem saber respondre amb encert.
amDg

Cafezoombloc, les religioses del Sagrat Cor de Jesus es posen "on-line"

Ja tenim per aquí el segon bloc de religioses de Catalunya! (després del bloc de la beneta de Montserrat, la Germana Regina Goberna i Julià). Es tracta de "Cafezoombloc", muntat des de l'àmbit familiar de religioses del Sagrat Cor de Jesus . No sé per on anirà però conec a l'Eugenia i , de ben segur, serà molt interessant. Amb l'Eugenia fa temps que ens coneixem, és una "jove de la meva edat" (ratllant els trenta), molt implicada amb Cristianisme i Justícia - a on el curs passat va muntar una sèrie de xerrades sobre joves cristians en diferents àmbits (cristians universitaris, joves professionals, joves religiosos...) - i la CVX (Comunitat de Vida Cristiana) de Fòrum Vergés Joves. Benvingudes, doncs, a la blogosfera eclesial catalana!

Pregar amb els U2

Amb el títol “L’Església Anglicana fitxa als U2” apareixia ahir un petit article a La Vanguardia en el que es deia que els fidels anglicans han format un “Coro U2” que versionarà cançons d’aquest grup en alguna part de les celebracions litúrgiques. Un bisbe anglicà, anomenat Timothy Ellis, defensa aquesta iniciativa i argumenta que “El rock pot ser vehicle d’una gran espiritualitat”.

Jo no sé fins a quin punt es pot incorporar el rock a la litúrgia però, certament, l’espiritualitat cristiana no és un element aliè als músics irlandesos de U2. De joves, en els inicis del grup, el grup de músics rockers es posaven a tocar després d’haver fet una estona de pregària. Els U2 mai s’han amagat d’aquest fet i tenen força cançons on es fa menció explícita de Déu com “Pride”, “When I look at the world”, “Yahwe”, etc. Alguns crítics fan broma d’aquesta component religiosa i els anomenen el “rock dels escolanets” o diuen que “si els àngels cantéssin ho farien com els U2”. Bé, això donaria bastant de sí però ho deixarem aquí. Us passo els prega_rock (apunts per pregar a partir de cançons de grups actuals) que vam fer uns amics a partir dels treballs “All that you can’t leave behind” i “How to desmantle an athomic bomb” dels U2

Recordeu que el proper dilluns 19 de Feberer a l'Església del Sagrat Cor de Jesus (c/ Casp, 27), dins del cicle d'escola de pregària "Des del clam dels oprimits a l'enyorança del Pare" - muntada per Càritas Diocesana, Cristianisme i Justícia, i Justícia i Pau entre d'altres- hi haurà una pregària muntada per l'equip del Prega_Rock, de 20,45 a 21.35 h.