El voluntariat mandrós

Aquesta nit em feia una mandra tremenda anar a dormir a la Barceloneta, el meu voluntariat mensual. En el fons és una mandra semblant a la d'anar a veure un parent estimat, perquè els usuaris del projecte poc a poc també van esdevenint familiars a la meva vida. Però a vegades passa que allò que semblava més costerut acaba sent d'una planeitat mesetària, fet que tampoc implica un encefalograma pla. En fi, ja ho diu el salm 126... "Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls criden de goig a la sega". El voluntariat passa per aquests camps.

Fem un Cyber K-Fe d'Advent?

Cyber K-Fe d'Advent? Potser sona molt "snob", però així hem volgut titular aquest curset del "K-Fe" (Formació en la Fe) que la Fundació Pere Tarrés ofereix gratuitament a professors, catequistes i altres agents de la pastoral juvenil, perquè hem volgut donar recursos per l'Advent des del que ens poden oferir els websites de pastoral juvenil catalana. Tant la Emma com l'Estefano i jo, ens hem estrenat com a professors d'aquests cursets i ens ha agaradat molt poder fer pinya entorn aquest projecte que se'ns ha encomanat des del Departament de Pedagogia de la Fe (Institut de Formació de la FPT). La idea és ben senzilla: agafar com a taulell de joc expositiu el típic calendari d'advent tot canviant la llaminadura per un recurs pastoral. Llàstima que el fet de la gratuitat de la matrícula implica que es presentila meitat de la gent que s'hi havia inscrit!. Per a tots aquells que no heu pogut venir al CCU (Centre Cristià dels Universitaris) i us pugui interessar trobareu el dossier del Cyber K-Fe d'Advent aquí. Espero que us pugui fer servei!

La façana

Mai pots dir "d'aquesta aigua no en (tornaré) a beure". Per mostra un botó: el despatx on estava treballant com a estudiant, Grup Idea, m'ha fet el vot de confiança a l'encarregar-me un projecte d'una façana en el casc antic d'una capital catalana. Ara toca moure's, trepitjar terreny, ajuntament i normatives. D'entrada se m'acut que, donades les característiques de l'edifici, la façana podria ser quelcom semblant a la que vaig projectar en un curs de projectes amb el Prof. Illescas a l'ETSAB (imatge).

Cercar la màxima uniformitat amb l'entorn amb una composició pétrea en plantes superiors i deixar una gran obertura en PB+altell pels locals comercials. En el fons és el mateix que han fet els de la nova botiga de Benetton al Portal de l'Àngel, només que han estintolat tota la planta baixa i han deixat la façana pre-existent.

Dr. House i el curs de rehabilitació

Tranquils, no estic en cap procés de desintoxicació, més aviat faltava acabar la frase "Curs de rehabilitació... d'edificis!" i és que això de la formació mai s'acaba i, quan no és acabar la carrera, és apuntar cap on especialitzar-se. Pensant en la gran quantitat d'edificis que s'han construit durant els darrers doscents anys i donat que el camp de l'arquitectura religiosa molt sovint té relació amb la intervenció en el patrimoni, ja fa un mes que vaig optar per apuntar-me a un "Programa d'intensificació en rehabilitació d'edificis d'habitatge" que fa l'Escola Sert (l'escola del Col·legi d'Arquitectes) tots els dilluns fins al mes de Març.

Tot i que hi ha sessions més entretingudes que d'altres, en general m'està agradant prou. Al menys prou per poder aguantar vuit hores de classe sense desenganxar el cul de la cadira (algú ha calculat el coeficient de fregament? o l'assentament muscular? o la flexió d'aquesta llosa continua de conglomerat de fusta anomenada cadira?). Ara vaig passejant pel carrer intentant endevinar de quina època és cada edifici i quines patologies són visibles, com si fos un Sherlock Holmes urbanista. Diuen que els autors de la serie "House" (que està molt interessant aquesta temporada, per cert!) es van basar en el famós detectiu i crec que també podrien fer una sèrie d'algun arquitecte dedicat a la rehabilitació perquè, grosso modo, l'arquitecte que es dedica a aquest camp no deixa de ser un metge de la construcció. Un metge que té la responsabilitat que edificis com el d'aquesta setmana de Palma de Mallorca no col·lapsin ni enterrin a ningú en vida, que no és poc.

"Notas de un cura rockero", Pare Jony

No he anat mai a cap concert del Pare Jony. Potser perquè tot i compartir amb ell aquesta doble passió pel r'n'r i l'evangeli hi havia quelcom estètic que em tirava enrera. Clergyman i caçadora de cuir no m'acabava de lligar del tot. O una cosa o l'altra, pensava jo.

Malgrat els meus prejudicis, el passat dijous vaig anar a la presentació del llibre "Notas de un cura rockero" del Pare Jony a la Sala Casaldàliga de la llibreria Claret per tal d'aconseguir un exemplar dedicat a una persona que n'és fan i no hi podia anar. El públic assistent a la presentació era majoritàriament gent gran i no superàvem la vintena, fet que em va estranyar donada la mediatització de l'autor, però el que més em va sorprendre va ser la sencillesa de l'exposició del Pare Jony, que va anar desmontant els meus prejudicis i vaig poder sentir-me molt proper d'una persona capaç de parlar amb naturalitat i integració de l'evangeli, el rock i l'acció social. En la seva exposició no hi havia lluiment personal, sinó un anar apuntant les coses que el mouen: "Pau, Jesús i Rock'n'Roll" és el seu lema i, més enllà de la estranyesa que pot suscitar, és un lema que es pot viure. "Notas de un cura rockero" no és, en definitiva, un llibre de un cura que és "un notas".

"I, a vegades, ens en sortim" (Manel)

Ja us ho dic... els Manel no deixen de sorprendre'm... teniu el prega_rock aquí.

Albert Nolan, de la política a l'espiritualitat

En general no m'agrada que els grups de revisió de vida esdevinguin "clubs de lectura", perquè trobo que es deixa perdre l'oportunitat de posar en joc la vida amb l'evangeli, però he de reconèixer que tenia ganes de tornar fer "lectures sapiencials", és a dir, d'aquelles que són per alimentar l'ànima, paraules per remastegar i pair lentament. El llibre que hem consensuat és "Jesús , hoy. Una espiritualidad de libertad radical" de l'Albert Nolan i és realment tant suggerent com aquell altre llibre seu "¿Quién es ese hombre?, Jesús antes del cristianismo" que fa temps també havia llegit.

És interessant el gir i el nou enfoc que ha fet l'autor. En la seva obra anterior, de la qual diu que l'obra actual n'és la seva continuació, la narració de l'Albert Nolan era marcadament teològica (concretament cristològica) i amb un accent polític notable propi de la influència de la teologia de l'alliberament dels anys vuitanta. Aquesta nova obra no renega de l'anterior, però ell mateix diu que el seu enfoc no és tant político-teològic com espiritual, no es centra tant a fer un estudi sobre la figura del Jesús Històric i la seva manera d'actuar sinó que es centra més en allò que movia a Jesús, en la seva espiritualitat. Trobo que és una evolució molt encertada, que ha aprofondit vers una espiritualitat compromesa que a voltes semblava ofegada per "ideologies alienes a la fe" (és l'eufemisme que el meu professor de moral social de la facultat de teologia feia servir per referir-se al comunisme... com si no ho fos també el capitalisme!) o per l'activisme social. Que sigui un llibre sobre espiritualitat no li treu res de realisme, al contrari, de moment he llegit la primera part del llibre, setanta pàgines, i l'autor es dedica a escrutar signes dels temps actuals (Recerca d'espiritualitat, Individualisme, Alter-globalització, nous paradigmes científics...) i resulta molt clar i pedagògic... en definitiva, us el recomano.