dimecres, de novembre 14, 2018

Remasteritzant

Aquesta setmana he defensat la tesina del Màster en Història i Patrimoni Cultural de l’Església, de la Facultat Antoni Gaudí (presentació aquí). Crec que he estat el primer alumne de l’edició en presentar-ho dels aproximadament 12 alumnes que vàrem començar-lo farà ja tres cursos, properament n’hi haurà dos més. Tanmateix, podríem dir que sóc ja una persona re-masteritzada (aquest ja és el segon, després del màster per ser professor de secundària), com tantes altres que tenen sempre activada la “maquineta de fer crèdits”.

Per altra banda, “Remasteritzar” és un neologisme que significa millorar el so o la imatge d’un màster o obra original. Penso que el treball que he presentat, la reforma de l’església escolar del Col·legi Lestonnac de Barcelona, podria presentar-se ben bé com una obra de remasterització. (seguir llegint)

dissabte, de novembre 10, 2018

LAB-Oratori

Començo a escriure aquesta entrada estant encara a Valladolid, on la Fundación Edelvives m’ha convidat a participar al a “XIV Jornada de Pastoral Escolar de Castilla y León” parlant sobre “Espacios con sentido” (teniu la xerrada adjuntada). Abans d’anar cap al lloc en qüestió, hi havia una església que havia de visitar “sí o sí”: l’església del Col·legi Apostòlic “Virgen del Rosario” dels PP. Dominics, dissenyada per Miguel de Fisac el 1951. Quan ho he comentat als assistents de la jornada s’han mostrat estranyats perquè, avui dia i com sol passar malauradament amb l’arquitectura religiosa contemporània, no els sembla que tingui res especial. Doncs bé, resulta que aquest és un dels primers referents d’arquitectura religiosa moderna a l’Estat Espanyol, “de manual”, guardonada l’any 1954 pel Concurs Internacional d’Art Sacre de Viena. Es nota que és una església preconciliar, però tota la modernitat que podia en aquell moment. L’ús del maó i l’efecte, impactant, de la llum al presbiteri em recorden les obres de l’Enric Comas sj.
Tot sortint de l’església, he mirat l’interior i l’exterior del conjunt del col·legi i m’he adonat que, si en aquest mateix moment se m’aparegués en Miguel de Fisac, DEP, no desentonaria gens ni mica; tot està igual que als anys cinquanta. Sí, senyors: cal parlar d’espais amb sentit i de nova evangelització, i amb urgència. (seguir llegint)

divendres, de novembre 02, 2018

Epíclesi. Reforma de l’església dels dominics a Barcelona

(Eloi Aran / Imatges: @martibech) Des del passat mes de setembre està ja en funcionament la reformada església de Ntra. Sra. Del Rosari, del convent de Santa Caterina dels Pares Dominics, situada al Carrer d’Ausiàs Marc, 54. L’església va ser projectada per Gabriel Borrell i Cardona l’any 1897 en estil neogòtic, tal com s’estilava aleshores. Del projecte original a l’estat actual es poden veure diverses modificacions, ja en la façana, que estava separada de les parets mitgeres i no tenia les dues portes laterals actuals, com en l’espai posterior a l’absis que es va reconvertir en una gran sala d’accés a la sagristia i a la Capella del Santíssim.
La reforma de l’església ha estat impulsada per Fray Xabier Gómez op i ha comptat amb la direcció de T113-Taller d’Arquitectura i la participació de l’artista Goretti Pomé. Pel que fa a l’apartat de l’arquitectura, la intervenció ha consistit en concentrar les activitats pastorals de caràcter sacramental al mateix temple, com ara incorporar dos espais pel sagrament de la reconciliació o un altre dedicat a la devoció de Sant Martí de Porres; restaurar la pell interior del temple i la seva il·luminació, ressaltant les motllures de les nervadures i aclarint la resta de la superfície; i, també, incorporar un terra radiant aprofitant la creació de una nova solera i paviment del temple. (seguir llegint)

dimarts, d’octubre 23, 2018

L'home que cercava l'ordre

Avui comencem la 15a sessió del Seminari Intern de Patrimoni Sacre de la Fundació Joan Maragall amb unes breus paraules pel nostre estimat Enric Comas sj, que va defallir el passat 4 de setembre. El trobarem a faltar perquè era un dels més fidels assistents a les nostres sessions. Per aquest motiu trobareu també al vestíbul de l’auditori un breu mostrari de detalls constructius, articles i llibres de referència sobre arquitectura religiosa contemporània que he pogut trobar fent neteja de la seva habitació a la comunitat de jesuïtes del Clot.
Val a dir que hi ha un estrany lligam entre aquest recordatori i el tema de la sessió d’avui, el llegat d’Antoni Gaudí, ja que entre els llibres que ha deixat n’hi ha un de les set obres que l’Isidre Puig Boada va projectar pel Bisbat d’Urgell i que en la revista “Arquitectura 63”, on va publicar la seva visió sobre l’arquitectura religiosa moderna, també hi ha un article on apareixen obres d’en Jordi Bonet i Armengol, que també ens acompanya avui i amb qui l’Enric tenia relació també per la seva tasca pastoral: els Minyons Escoltes. (seguir llegint)

dilluns, d’agost 27, 2018

Tres lectures estivals


Ja va finalitzant l’estiu i, amb ell, les lectures que he anat fent a batzegades entre sortides, remullades i el servei propi d’intendència familiar. Aquest cop he estat acompanyat per tres persones que han col·laborat alguna vegada al Seminari Intern de Patrimoni Sacre de la Fundació Joan Maragall. És com poder seguir parlant d’arquitectura sacra més enllà de la sessió en que van participar, cadascú amb el seu accent i la seva pròpia mirada.
Es tracta dels llibres següents:
Salvador García Arnillas, La belleza sencilla de TaizéBiblioteca de Autores Cristianos. Madrid. 2018.
Alba Arboix Alió, Barcelona. Esglésies i construcció de la ciutat. Editat conjuntament per l’Ajuntament i l’Arquebisbat de Barcelona. 2018
Fernando López Arias, Proyectar el espacio sagrado. Ediciones Universidad de Navarra. Pamplona. 2018
Tots tres treballs parteixen de les tesis doctorals respectives dels seus autors, presentades ara al públic en general. Es tracta doncs de escrits ben fonamentats, aprofundits i remastegats en diferents universitats (seguir llegint)

dimarts, de juny 19, 2018

Hi ha altars a l’IKEA?

Si hem de posar mobles a un pis és probable que anem a una botiga de mobles o a una gran superfície, segurament depenent de la nostra capacitat econòmica, però com ho fem si hem de posar mobles a una església? De fet, quins mobles cal posar en una església? Són necessaris els bancs? Bé, aquí hi estem força acostumats, però al centre d’Europa s’estila més posar cadires. En definitiva, trobaríem un altar a l’IKEA? La resposta a aquesta pregunta a alguns els semblarà automàticament negativa, “evidentment que no!”, mentre que d’altres no la trobarien tan insensata doncs, al capdavall, una església serveix per acomplir el manament que fa Jesús als seus deixebles de celebrar el seu memorial, oi? I això s’esdevé, segons les escriptures, durant un sopar i, per tant, un altar no deixa de ser i evocar una taula. Més encara, als altars dels temples pagans no s’hi posaven estovalles i els cristians sí que ho fan!. Fins i tot, algú ens podria recordar que en les primeres esglésies, les anomenades “domus ecclesiae”, quan el cristianisme encara no era tolerat ni oficial a l’Imperi Romà, trobaríem petits altars de bronze a mode de tauletes portàtils. (seguir llegint)

divendres, de maig 18, 2018

Ja no em fa por entrar a l'església del cole (CL10)

Fins ara creia que el millor que li podien dir a un arquitecte quan feia o reformava una església és "aquí es prega bé". L'altre dia, però, el capellà de l'escola em va dir que una alumna li havia fet el següent comentari arrel de la reforma de l'església de l'escola: "ja no em fa por entrar a l'església del cole". Aquesta frase diu molt de com pot ser la vivència de l'espai religiós i de la mateixa religió per part d'un infant. Si l'espai és fosc, deixat, si fa "olor a església" (tancat i poc ventilat), o les imatges són un popurri d'objectes ombrívols i acumuladors de pols... alguna cosa no va bé. (seguir llegint)