dilluns, d’agost 29, 2016

Videomapatge patrimonial a Taüll

El videomapatge (o "mapping") apareix a la vikipèdia com "una tècnica de projecció utilitzada per a projectar imatges i objectes virtuals de dues o tres dimensions sobre qualsevol tipus de superfície, gràcies a un programari especialitzat". Aquesta tècnica ha estat emprada sobre l'absis de l'església de Sant Climent de Taüll, reproduint-hi virtualment a través de sis projectors tant les pintures conservades al MNAC com una reconstrucció artística del que els experts consideren que va haver-hi al damunt de les febles restes que encara queden de les pintures originals.
El conjunt d'esglésies romàniques de la Vall de Bohí-Taüll va ser declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 2000, i el projecte del videomapatge va ser plantejat el 2011 dins del conveni de col·laboració que van signar el 2009 el Departament de Cultura i l’Obra Social de la Caixa per la conservació i difusió del patrimoni romànic de Catalunya denominat Romànic Obert. En aquest enllaç teniu la comunicació  que van fer Elsa Íbar i Torras, Eduard Riu-Barrera i Eva Tarrida i Sugranyes, amb el títol "Sant Climent de Taüll # 1123. Noves estratègies de restitució i divulgació del patrimoni a la Vall de Boí", durant les Jornades Internacionals sobre Patrimoni Sacre que va organitzar l'AADIPA el 2014 amb totes les especificacions tècniques referents a la intervenció. (seguir llegint)

dilluns, d’agost 22, 2016

Quan les ermites eren modernes: Ermita de l'Ascensió a Xerallo (1952)

Va haver-hi un temps de gran activitat a la Ribagorça, a mitjans del segle passat, vinculat a les grans obres dels seus embassaments per part de les companyies hidroelèctriques. Un dels personatges més importants d'aquesta època va ser l'enginyer Eduardo Torroja, el màxim especialista en construccions de formigó armat de la península ibèrica en el seu moment. Torroja va deixar tres obres emblemàtiques de temàtica religiosa al Pirineu lleidatà: L'Església nova de El Pont de Suert(consagrada el 1955), la Capella del Sant Esperit al Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici (del 1953), i l'Ermita de l'Ascensió a Xerallo (construïda el 1952). Mentre que l'Església de El Pont de Suert ha rebut un cert reconeixement i manteniment, el recorregut de les seves altres dues obres de temàtica religiosa ha estat més dissortada: La Capella del Sant Esperit va ser enderrocada a principis dels anys noranta i l'Ermita de l'Ascensió ha romàs tancada i en un cert estat de deixadesa fins a la seva reobertura al culte durant aquest estiu. (seguir llegint)


dijous, d’agost 04, 2016

Imprescindible: "La Iglesia y sus iglesias", de Severino Dianich

"Si l'Església ha parlat i parla al món amb els seus escrits i la seva predicació, per elaborar i manifestar la seva identitat, seria insensat pensar que la immensa quantitat d'edificis, en la seva increïble varietat i riquesa de formes, amb els quals ella ha posat la seva presència a la ciutat i els pobles, no tingui res a dir a propòsit del què és l'Església i de com es veu i se sent en la complexa experiència de la seva fe" ("La Iglesia y sus iglesias". Pg. 15)
(Eloi Aran) Aquesta citació introductòria obre les portes diàleg entre l'arquitectura religiosa i l'eclesiologia, més enllà del segrest per part dels historiadors de l'art o de la litúrgia, que solen ser les dues portes d'accés més comunes a la temàtica. L'autor del llibre "La Iglesia y sus iglesias" (Fondo Editorial de la Pontifícia Universidad Católica del Perú, 2013), Severino Dianich, és un reconegut professor d'eclesiologia italià que parteix d'una intuïció molt clarivident: els edificis eclesials també tenen alguna cosa a ensenyar sobre què és l'Església. No es tracta d'un ornament intel·lectual, o d'una il·lustració a un pensament merament conceptual, sinó que "les pedres" també són documents que cal interpretar i llegir.  (seguir llegint)

divendres, de juliol 15, 2016

Sant Ignasi torna a demanar caritat a Sta Maria del Mar... t'ho perdràs?

El proper diumenge 31 de juliol, en la festivitat de Sant Ignasi de Loiola, tindrà lloc a les 11 del matí la inauguració de la reforma de la Capella de Sant Ignasi de Loiola a la Basílica de Santa Maria del Mar. La reforma de la Capella de sant Ignasi és una iniciativa promoguda per la Companyia de Jesús a Catalunya amb el suport de la Basílica de Santa Maria del Mar.
Amb aquest projecte s'ofereix un espai de contemplació, just al lloc on sant Ignasi demanava almoina per repartir-la entre els pobres, durant una de les seves estades a Barcelona entre 1524 i 1526. La intervenció, portada a terme per T113-Taller d'Arquitectura i Josep Maria Riera, arquitecte de l'Arquebisbat de Barcelona, ha volgut superar el mer fet informatiu o turístic. Un banc de fusta al llarg de dues parets de la capella, es remata en l'extrem que toca a la nau principal amb una escultura de Sant Ignasi, obra de l'artista Lau Feliu, que es descobrirà el proper dia 31. (seguir llegint)

dimarts, de juliol 12, 2016

Contemplation Room a La Roca Village, centre comercial

(Eloi Aran) Aquest cap de setmana vaig fer l'experiència antropològica d'anar a La Roca Village, el centre comercial d'outlets del Vallès. Mentre la família anava de compres em vaig interessar per l'espai interreligiós que m'havien comentat que existia en el centre comercial. L'espai en qüestió, anomenat "Contemplation room", es troba mig amagat dins la nova ampliació del conjunt, en un trencall de l'alineació de les façanes. Com correspon al títol, es tracta d'una "habitació" perduda dins del fals llogarret del centre. Hi ha una primera estança de vestíbul on hi trobem exposats una bíblia (només en anglès),  l'Alcorà (en àrab) i una Bíblia jueva (en hebreu). Aquest fet ja indica que l'espai no està pensat per indígenes autòctons.
Des d'aquest vestíbul s'accedeix, com si dels serveis higiènics es tractés, a dos habitacles diferenciats per sexes (o potser hauríem de dir "segregats", tal com els laïcistes anomenen les escoles que separen per sexes). Tant l'espai per homes, com el de les dones (tranquils, no hi havia ningú) són de característiques idèntiques: petis espais que compten amb un lloc per rentar-se els peus, un banquet i unes estores plegades embolcallats d'un blanc immaculat de parets i sostre on només hi apareix una insignificant mitja lluna i una fletxa. La il·luminació natural entra a cada espai per un lluernari zenital quadrat. Això és tot.
La primera impressió d'aquest "Contemplation room" és... (seguir llegint)

dimecres, de juny 29, 2016

Vida (...religiosa!)

Per què serà que gairebé sempre hi ha monges a les estacions d'autobusos o de trens? La vida religiosa està fortament vinculada a l'Esperit, del qual beuen els seus carismes, i aquest és el que l'empeny a moure's "a l'apostòlica".

Dic això des de Madrid, on he anat a presentar el llibre "Ámbitos de revelación", i al llarg del dia he anat rebent diferents ímputs i flaishos que m'han parlat de la vida religiosa. Al tren he coincidit amb la Cata, una jove religiosa teresiana que treballa a "Saó-Prat", una empresa socio-ducativa de reinserció laboral "inter-congregacional" molt interessant que coordinen les teresianes, els maristes i les concepcionistes (si no recordo malament). Hem tingut tema per xerrar tot el viatge fins a Madrid: les entrades i sortides de la Vida Religiosa, les tasques que fem, els processos de unió de províncies de les diferents ordes religioses, etc.

Arribat a la capital he anat al teologat de la Companyia de Jesús, al carrer General Pintos, on m'esperava en Bert Daelemans sj (arquitecte i Dt. en teologia, professor a Comillas) que també presentava llibre al mateix acte i m'ha acomodat en una habitació d'un company seu africà que està fora. Que diguin el que vulguin els seus detractors ("La Companyia ja no és el que era" i bajanades per l'estil), però segueixo pensant que la vida dels jesuïtes segueix sent apassionant i és tota una sort per l'Església poder comptar amb ells. Després hem anat cap a la llibreria on es feia la presentació, on ens hem retrobat amb en Jaume Tatay, un altre amic jesuïta que s'està especialitzant en el diàleg de la fe amb l'ecologia, que m'explica l'interès que ha despertat la encíclica Laudato Sii' en ambients allunyats i com en va fer una presentació amb membres de Greenpeace. A la presentació compto també amb la presència de Maria Josep Dach, religiosa catalana de la Companyia de Maria que ha estat destinada a Madrid, tota una mostra de suport cordial i institucional de l'escola on treballo.


Acabat l'acte, quan ja ens fan fora de la llibreria, en Bert, en Jaume i jo anem a sopar al restaurant "El Mandela", un projecte de inserció laboral per a persones africanes en el món de la hosteleria que gestiona un altre jesuïta català destinat a Madrid, en Paco Ángel, amb qui ens trobem ja a les postres.  Finalitzo la jornada altra vegada al teologat jesuïta del carrer General Pintos, amb una estona de pregària a la capella soterrada de la comunitat, i em poso a dormir en la intimitat acompanyada de l'habitació del jesuïta africà. Curiosament té una fotografia de la comunitat dels jesuïtes de Sarrià (al carrer margenat) on va residir una temporada per uns estudis que va fer a l'IQS (Institut Químic de Sarrià)... tot queda a casa.


Aquest matí, abans d'agafar el tren, encara he tingut temps d'anar a veure el taller d'en Siro López (per cert, ex-salesià), que ens està fent una proposta plàstica pel nou espai d'interioritat per l'escola de Lestonnac de Badalona que estem desenvolupant des del despatx T113-Taller d'arquitectura. Xerrem mentre fem un café en unes butaques d'un antic teatre que va plegar i ell va "aplegar" (ho "arreplega" tot!), tot comentant l'acte d'ahir i les primeres propostes que va elaborant des d'aquest racó de pau i creativitat que és el seu taller.


Torno agraït cap a Barcelona per tanta vida (...religiosa!)

dijous, de juny 09, 2016

"L'espai no és espiritualment neutre"

(CR) L’espai polivalent recentment reformat del temple parroquial de Santa Madrona del Poble-Sec, era el lloc més adequat per a la presentació del número 254 de la revista Qüestions de Vida Cristiana sobre "Arquitectura i espiritualitat". La presentació que es va fer aquest dimarts va anar a càrrec de Francesc Torralba, director de la revista i membre del patronat de la Fundació Joan Maragall. Torralba va destacar, la solidesa d'una publicació cultural que assoleix més de dos-cents números publicats i el caràcter pluridisciplinar d'aquest monogràfic dedicat a l'estudi de la conjunció entre l'arquitectura i l'espiritualitat al llarg dels nou articles publicats.
El director de la revista, que edita conjuntament l'Abadia de Montserrat i la Fundació Joan Maragall, va presentar tres vies per suscitar la dimensió transcendent de l'espai que, a priori, no resulta neutre emocional ni espiritualment. Aquestes tres dimensions són el valor simbòlic, doncs l'espai sensible és capaç d'evocar allò invisible; el pòsit històric, entenent que la matèria és portadora d'un sentit comunitari; i, finalment, l'element relacional, doncs el lloc que ens transcendeix és aquell en el qual som reconeguts més enllà dels rols professionals. (seguir llegint)