dimarts, d’abril 16, 2019

Una agulla per recosir la transcendència

En una societat de l’espectacle com la nostra, la caiguda de l’agulla central de la Catedral de Notre-Dame de París mentre és devorada per les flames forma part del consum mediàtic però, alhora, desperta en l’espectador un seguit d’interrogants sobre la transcendència que restaven endormiscats en l’inconscient de l’Europa secularitzada. Les comparacions sempre són insuficients i injustes, és a dir, que tampoc s’acaben d’ajustar, però els habitants del poble de Rosselló deurien sentir quelcom semblant als parisencs quan es va esfondrar el seu campanar  el 2016. Quan el patrimoni sacre desapareix sempre hi ha una doble lectura, la de la comunitat creient i la de la societat civil en tant que obra que representa el paisatge anímic de la col·lectivitat. (seguir llegint)


dimarts, de març 12, 2019

La tenda de la troballa

“A cada etapa, Moisès plantava la tenda a una certa distància del campament. Li havia donat el nom de «tenda del trobament». Tothom qui volia consultar el Senyor sortia cap a la tenda del trobament, que era fora del campament.” (Ex 33, 7)
Si som primmirats, el projecte rep el nom de la “Tenda de la trobada”, però resulta aquesta capella del Centre d’Espiritualitat dels jesuïtes a Salamanca, dissenyada pel despatx Cherrez+Cantera  amb l’assessorament del P. Cristóbal Jiménez SJ, resulta tota una troballa per diverses raons. (seguir llegint)

dimarts, de març 05, 2019

Esglésies que fan arquitectes

Normalment pensem que els arquitectes “fan” (dissenyen) les esglésies, i sol ser veritat, però... les esglésies “fan” (formen) als arquitectes? Aquesta és la innovadora pregunta de fons d’un llibre que no he llegit i d’un autor que no conec personalment del qual es feia ressò aquest diumenge passat l’article de Luís Alemany “Aprendiendo arquitectura de Dios”. Es tracta del futurible editorial “Manifiesto arquitectónico paso a paso; un ensayo sobre la arquitectura contemporánea a través de las Iglesias”, que es promou per mecenatge (crowfunding) a través de l’editorial libros.com (jo ja en sóc mecenes, aviam si us hi animeu!). D’aquesta manera tanquem un cercle virtuós on els arquitectes que fan esglésies modernes ensenyen a d’altres arquitectes a ser tals a través d’elles i, de pas, ajuden a aquests darrers a fer llibres sobre esglésies modernes. (seguir llegint)


dilluns, de febrer 25, 2019

Enric Comas, a la recerca de l'ordre

Deien que a la seva taula de dibuix, l’Enric Comas, jesuïta i arquitecte, tenia la següent citació monàstica: “Serva ordinem et ordo servavit te” (Guarda l’ordre i l’ordre et guardarà a tu). Per a l’Enric, l’arquitectura era endreçar, cercar un lloc per cada cosa i posar cada cosa al seu lloc; semblantment a la manera que els Exercicis Espirituals de Sant Ignasi són fets per “ordenar la vida”. Per això mateix també es podria dir que la seva era una tasca “cosmològica”, més que no pas merament “cosmètica” o estètica. La bellesa, seguint els cànons grecs, però també del moviment modern de l’arquitectura, ve de més a més, quan cada cosa respon a allò que és i es relaciona correctament amb la resta. (seguir llegint)


dimecres, de febrer 20, 2019

Tot va començar el 52

Seguint amb el tema dels altars moderns, cal recordar-ne un en especial que va marcar l’inici de l’arquitectura religiosa moderna a Catalunya: l’altar efímer pel Congrés Eucarístic de Barcelona, dissenyat per Josep Soteras.
Avui dia segurament sonarà molt estranya la idea d'un “Congrés Eucarístic”, així que i podem dedicar un moment d’atenció. El XXXVè Congrés Eucarístic a Barcelona, que va tenir lloc entre el 27 de maig i l'un de juny de 1952, va ser, més enllà d'unes "olimpíades de sotana"[1], un esdeveniment de primer ordre que va superar el mateix fet religiós i que avui no es pot entendre sense el seu marc històric. Va ser el primer congrés eucarístic després de la segona guerra mundial, l'anterior s'havia celebrat a Budapest l'any 1938; en un ambient internacional de màxima tensió entre els dos blocs i amb la guerra de Corea en curs; a Espanya tot just s'està sortint de la duresa de la postguerra, quan es van acabant les restriccions i els racionaments, mentre es reprenien les relacions diplomàtiques després del bloqueig de les Nacions Unides, a les portes del Concordat amb la Santa Seu i  dels Pactes de Madrid amb els Estats Units d'Amèrica del 1953. Es tractava de la primera manifestació o acte de visibilitat internacional de relleu del règim franquista, una obertura al món. El lema del congrés era "La eucaristía y la paz", fet que denota ja una certa distància amb els termes de croada o victòria emprats anteriorment pel nacionalcatolicisme. (seguir llegint)

dimarts, de febrer 05, 2019

Espais per la trobada, tres exemples

Trobar-, lloc on quedar entre el trànsit de les obligacions; lloc de gratuïtat on donem un respir al temps i la possibilitat a un diàleg sincer. Recorrem les possibilitats d'aquests espais de trobada acompanyats per alguns exemples desenvolupats per T113-Taller d'arquitectura a Barcelona.
1_Trobar un cor que celebra.
Ens trobem per celebrar esdeveniments, també per celebrar la fe. Una taula ben disposada, un espai acollidor, una llum adequada ... són trets ineludibles per trobar-nos al cor de la celebració (seguir llegint)

diumenge, de febrer 03, 2019

Essencial, estimat Watson

Val, d’acord, en Sherlock Holmes diria “elemental” en lloc de “essencial” (si és que el detectiu creat per Sir Arthur Conan Doyle ho va arribar a dir mai en alguna novel·la)... però la modificació queda justificada per reflexionar precisament sobre el llibre “Esencia. Diseño de espacios educativos”, de l’artista Siro López, que la Fundació Vicens Vives va presentar el passat dimecres a l’auditori de les Drassanes de Barcelona.
La presentació, crec, no es va fer pesada i es va cenyir força a l’esquema pregunta-resposta previst. Previsiblement, a mi em va tocar la pregunta per l’espai de “interioritat” i, com que sóc de preparar les coses i aprofitar tot el que la meva pobra neurona produeix, us ho “re-produeixo” tal com ho tenia pensat (que és pràcticament el que vaig dir). (seguir llegint)