divendres, de febrer 10, 2017

Pantallaso pissarril: Nietzsche

Aquests dies estic explicant els "Mestres de la sospita" a classe de reli... allà va un "pantallasso pissarril" de Nietzsche (El súperhome nietscheà, la voluntat de poder, l'home boig, l'Anticrist, etc)


dijous, de febrer 09, 2017

T113-Taller d'arquitectura, avui a La Vanguardia

Avui surt el despatx T113-Taller d'arquitectura, del qual sóc associat, a La Vanguardia. Us recomano la lectura i la visita de la nostra pàgina web.

divendres, de gener 27, 2017

Esglésies 24h, dels templers als hospitalaris

La setmana passada vaig fer la meva primera sessió de "coaching pastoral-arquitectònic" a un grup de capellans i religiosos a la parròquia de Santa Anna (BCN). El tema era escatir quines intervencions es poden fer en els espais dels diferents temples històrics de la ciutat i quin accent pastoral poden tenir ("Sagristies obertes", noves distribucions celebratives, columbaris, noves capelles 24h, etc). Em vaig endur una agradable sorpresa, i és que Mn Peio Sánchez, en certa manera, ja se m'havia "avançat" i aquell matí estaven posant llits a la sala capitular de l'antic convent dels templers de Barcelona com resposta a l'onada de fred (notícia). Si l'acció hagués tingut lloc uns mesos abans, hauria estat el punt de partida de la 8a sessió del seminari de Patrimoni Sacre, que duia per títol precisament "Arquitectura sacra i acció social". Pel que sembla, la iniciativa ha tingut èxit i ara es planteja "mantenir Santa Anna oberta 24 hores com a lloc permanent d'acollida i escolta".
Tot i la novetat de l'esdeveniment, cal dir que ja hi ha altres llocs on els temples s'ofereixen, mitjançant el voluntariat, 24h oberts al servei dels més necessitats. Potser el referent més "proper" el trobem a Madrid, a l'església de San Antón, on el P. Ángel impulsa aquesta iniciativa social dins d'un espai sacre (un temple "afterhours" en diuen) des de fa temps amb una vitalitat i empenta notable al centre de la ciutat. Té reflexions molt potents ( "zascas" que en diuen ara) com: "Si hay panaderías, cafeterías y 'puticlubs' abiertos 24 horas, ¿por qué no va a haber iglesias? Es de sentido común" (notícia). (seguir llegint)
(banc-llitera de Curro Claret)

dijous, de gener 26, 2017

Adolescents, joves, religions i tecnologia, el cas català (6): La secularització de l'espai públic dels joves

(Participació en la presentació de l'estudi. Llibreria Claret. 17 Gener 2017.)
6_ La secularització de l'espai públic dels joves. Permeteu-me una darrera incursió cinematogràfica. Aquests dies s'està projectant als cinemes la pel·lícula "Silencio", del director Martin Scorsese. Aquest document ens fa entendre com els primers cristians del japó arriben a la conclusió que, per tal de poder seguir sent cristians durant els dos-cents anys que va durar la repressió, han de practicar anualment i de forma pública un ritus d'apostasia, de negació del cristianisme, reduint la fe a un tema purament interior i no exterioritzable. Si abans comentava la importància per l'arrelament cultural i la creació de la identitat personal de la classe de religió dins l'àmbit escolar, l'estudi posa de manifest també que pels joves no-creients o creients passius, la religió (i conseqüentment tampoc la religió digital) no juga cap paper en els seus àmbits de socialització, més aviat és un destorb o, en les seves paraules, no és "cool" o "no mola", fet que comporta el silenci del fet religiós en l'àmbit públic juvenil. Sent la xarxa un reflex virtual de la nostra realitat relacional, el silenci sobre el fet religiós en les pàgines adreçades a joves (o gestionades per joves) és més que evident. Les eines de la Religió Digital, però, possibiliten la creació de comunitats virtuals diverses disperses en els temps i els territoris, com si aquells primers cristians japonesos poguessin trobar un lloc de trobada i comunicació d'allò que portaven reclòs al seu cor, i en aquest sentit esdevenen un lloc de formació, relació i també de resistència de cada confessió. Ara bé, cal evitar també la "bunquerització" de la Religió Digital, perquè això porta a la formació de joves radicalitzats que confonen les seves arrels amb la eradicació de la diferència. La situació ideal, doncs, seria aquella en la que la Religió Digital es presenta pels joves de forma pública amb la mateixa naturalitat que es viu interiorment, és a dir, de forma integrada

dimecres, de gener 25, 2017

Adolescents, joves, religions i tecnologia, el cas català (5): Analogia de les funcions de la Religió Digital amb l'espai arquitectònic

(Participació en la presentació de l'estudi. Llibreria Claret. 17 Gener 2017.)
5_ Analogia de les funcions de la Religió Digital amb l'espai arquitectònic. Com arquitecte m'he trobat en casos de reforma d'espais, per exemple temples parroquials o capelles escolars, en els quals el seu programa i el tipus de relacions o activitats humanes que han d'acollir són anàlogues als usos de la Religió Digital citats a l'estudi: organitzar la vida de fe i les seves pràctiques, la comunicació inter i intrapersonal (és a dir, les dimensions horitzontal-comunitària i vertical-transcendent), la plasmació i transmissió d'uns continuts de fe en un llenguatge espaial entenidor pels joves usuaris, etc.  Generalment m'ajuda a projectar millor quan disposo d'un programa diguem-ne "pastoral" perquè, seguint l'axioma de Sullivan "la forma segueix a la funció", és difícil projectar espais des de l'abstracció total, des d'un misteri noumènic o un primitivisme transcendental (que és el que feia Le Corbusier en les seves obres religioses, especialment a la Capella de Ronchamp). Això em fa pensar que, de la mateixa manera que als arquitectes ens ajuden les mediacions religioses a l'hora de projectar un espai, les eines de la Religió Digital haurien de fer visible d'alguna manera la seva pròpia especificitat i manera de relacionar-se amb els homes, el món i el transcendent més enllà de emprar tal o qual eina o recurs digital. Penso, per exemple, en un portal que no apareix citat a l'estudi, "Pregaria.cat" (possiblement perquè els seus usuaris són adults, tot i que hi apareixen continguts adreçats a infants joves com "La colla d'amics de Jesús", el "Prega-Rock" o "l'Evangeli en una vinyeta". Sigui com sigui ho trobo molt significatiu). En la creació del portal citat es va veure necessari incorporar l'apartat "Actua" perquè es volia defugir una visió merament espiritualista de la pregària que no té en compte la dimensió de la lluita per la justícia inherent a la fe en el Crist. Semblantment també passa en l'arquitectura religiosa, que sovint és vista només com un actiu escleròtic patrimonial o una peça més de la indústria del turisme, i no reflecteix de forma actualitzada la seva dimensió social. Per sort tenim notícies com la d'aquests dies en que s'han obert els temples (com el de Santa Anna) per acollir gent del carrer durant les nits de l'onada de fred. Crec, en definitiva, que seria un bon exercici pensar aquests espais virtuals en diàleg amb el que són i representen també els espais físics i mentals de les religions

dimarts, de gener 24, 2017

Adolescents, joves, religions i tecnologia, el cas català (4): Necessitat de recuperar la dimensió "sacerdotal" a la xarxa

(Participació en la presentació de l'estudi. Llibreria Claret. 17 Gener 2017.)

4_ Necessitat de recuperar la dimensió "sacerdotal" a la xarxa. Un fet que ha posat de manifest l'estudi és que, sovint, la Religió Digital emprada pels joves té al darrera un cert lideratge o presència d'una persona de referència que, molt sovint en el cas del cristianisme, és un capellà. Quan l'estudi fa referència a les comunitats "digipresencials" (i jo em pregunto: què no és ja avui en dia "digipresencial"? Fins i tot ja les àvies utilitzen el wtsp!. Realitat = Virtual + Actual. No em sorprèn doncs que hi hagi correspondència entre el 20% de joves catòlics que usen mitjans digitals amb el 20% de joves catòlics activament compromesos) recalca que, en el fons, es segueix a qui es coneix. Si féssim un cop d'ull a la relació entre els conceptes de "coneixement" i "seguiment" a la Bíblia i a les diferents espiritualitats religioses (Per exemple la petició ignasiana dels EE.EE. "Senyor que us conegui, perquè si us conec us estimaré. Senyor que us estimi, perquè si us estimo us seguiré") trobaríem que un i altre sovint es presenten lligats però, per alguna raó, en la Religió Digital hi ha una certa tendència a pensar que la fe es redueix a informació (o contingut) i la comunitat de creients a un mer agent transmissor, deixant pel camí que el creient no és un consumidor de continguts religiosos sinó un portador d'un missatge vital o que no es tracta tant de "posar la fe a internet" sinó de "viure la fe a internet", amb totes les oportunitats que comporta i també les seves limitacions (per exemple sagramentals, ja que no es compleix el requisit del "hic et nunc", l'ara i aquí). Anant al cas, cal tenir molt present el paper de lideratge i proximitat en la Religió Digital, no només des de la figura de la persona ordenada ministerialment sinó, en el cas del cristianisme, de tota persona que des del baptisme té una vocació també sacerdotal, és a dir, una crida a cercar sempre la edificació i la unió de la comunitat de creients. Potser la figura que encarna millor el que estic dient és la del "pastoralista" o "agent de pastoral juvenil", ja sigui en l'àmbit diocesà, dins d'un grup de revisió de vida parroquial o escolar.

dilluns, de gener 23, 2017

Adolescents, joves, religions i tecnologia, el cas català (3): Necessitat d'una ciberteologia

(Participació en la presentació de l'estudi. Llibreria Claret. 17 Gener 2017.)

3_ Necessitat d'una ciberteologia. L'estudi apunta que, en consonància amb el s'anomena "cultura audiovisal", la majoria de xarxes socials emprades pels joves (Instagram  en primer lloc i desplaçant ja al Fbk) donen més importància a la imatge, i allò que mostra o suggereix, que no pas a l'explicació escrita. Per altra banda també es fa menció d'una certa gamificació (mot que prové de l'anglés game, jugar) religiosa en consonància amb la creixent indústria del videojoc. La Religió Digital que va apareixent entre els joves, com era d'esperar, és fruit de l'ambient i la cultura pròpia del seu temps. El tema, com apunta Antonio Spadaro a la seva obra de "Ciberteologia" (Mapa Conceptual aquí), és si les religions sabran traduir encertadament, sense traïcions o reduccions, allò que les caracteritza sense perdre's o perdre gent pel camí. Aquesta nova tasca de inculturació, com ha passat sempre, serà factible en la mesura que la persona o la comunitat de creients pugui anar trobant la manera "més natural" de poder expressar la seva fe en aquests nous llenguatges. Més que "recursos o eines digitals" el que cal és, al meu entendre, viure la fe de forma integrada en el dia a dia i atenta a les necessitats dels altres. Si això s'aconsegueix, sorgirà la creativitat necessària per aconseguir les noves concrecions digitals que calgui. Pensem, per exemple, en entitats i personatges com el MCECC, Càritas, Matt Mather, Antoni Gaudí o Francesc Torralba (alguns d'ells citats a l'estudi); tots ells tenen una certa presència i seguiment virtual per part de joves en tant que comuniquen la religió a través del que són sense complexos: un moviment de centres d'esplai, una entitat social, un cantant, un arquitecte i un filòsof. És des d'aquesta realitat religiosa inserida en els seus camps respectius de forma presencial que, posteriorment, sorgeix la "extensió corporal" o "realitat augmentada" que és la xarxa i el món digital amb la possibilitat de seguiment i interès per part dels joves. "Busqueu primer el RdD i la resta se us donarà de més a més".