dimarts, de juny 19, 2018

Hi ha altars a l’IKEA?

Si hem de posar mobles a un pis és probable que anem a una botiga de mobles o a una gran superfície, segurament depenent de la nostra capacitat econòmica, però com ho fem si hem de posar mobles a una església? De fet, quins mobles cal posar en una església? Són necessaris els bancs? Bé, aquí hi estem força acostumats, però al centre d’Europa s’estila més posar cadires. En definitiva, trobaríem un altar a l’IKEA? La resposta a aquesta pregunta a alguns els semblarà automàticament negativa, “evidentment que no!”, mentre que d’altres no la trobarien tan insensata doncs, al capdavall, una església serveix per acomplir el manament que fa Jesús als seus deixebles de celebrar el seu memorial, oi? I això s’esdevé, segons les escriptures, durant un sopar i, per tant, un altar no deixa de ser i evocar una taula. Més encara, als altars dels temples pagans no s’hi posaven estovalles i els cristians sí que ho fan!. Fins i tot, algú ens podria recordar que en les primeres esglésies, les anomenades “domus ecclesiae”, quan el cristianisme encara no era tolerat ni oficial a l’Imperi Romà, trobaríem petits altars de bronze a mode de tauletes portàtils. (seguir llegint)

divendres, de maig 18, 2018

Ja no em fa por entrar a l'església del cole (CL10)

Fins ara creia que el millor que li podien dir a un arquitecte quan feia o reformava una església és "aquí es prega bé". L'altre dia, però, el capellà de l'escola em va dir que una alumna li havia fet el següent comentari arrel de la reforma de l'església de l'escola: "ja no em fa por entrar a l'església del cole". Aquesta frase diu molt de com pot ser la vivència de l'espai religiós i de la mateixa religió per part d'un infant. Si l'espai és fosc, deixat, si fa "olor a església" (tancat i poc ventilat), o les imatges són un popurri d'objectes ombrívols i acumuladors de pols... alguna cosa no va bé. (seguir llegint)

dimecres, d’abril 18, 2018

Cercant un cor latent entre les pedres. Criteris per reformes d'espais sacres

El patrimoni sacre en els equipaments parroquials, centres educatius o cases d'espiritualitat acostuma presentar-se com problemàtic. Sol donar-se un cercle viciós amb una argumentació del tipus "no fem servir l'espai sacre perquè està passat o no està adequat i, al mateix temps, perquè no el fem servir, no s'intervé en la seva renovació i roman com un espai de deixadesa" de manera que ens trobem amb un peix que es mossega la cua. Davant aquest repte, ens podem trobar amb diverses formes d'actuació (seguir llegint)


dijous, de març 29, 2018

Un Collège des Bernardins a Barcelona?

Aquests dies he anat a París a veure un parent amb tota la família. Ha estat una gran aventura per als més petits que encara em va deixar una estona per poder escapar-me a veure el Collège des Bernardins, el centre de diàleg fe-cultura de l'Arquebisbat de París. Es tracta d'un centre d'estudis de l'orde del Císter edificat al s.XIII que, després de moltes vicissituds, des de presó a escola dels Germans de La Salle o parc de bombers, va ser adquirit el 2001 per la Diòcesi de París sota la direcció del cardenal Jean-Marie Lustiger. L'edifici fa ser completament reformat durant sis anys pels arquitectes Hervé Baptiste i Jean-Michel Wilmotte per tal de recuperar el seu esperit inicial i adaptar-lo al nou i ambiciós projecte cultural que inclou lloguer d'espais, saló d'actes, llibreria, sala de meditació i exposició, restaurant, etc. Tot acollit dins de l'austeritat espacial cistercenca original. Va ser en aquest recent estrenat espai on el Papa Benet XVI va fer el seu discurs sobre la relació fe-cultura dins del marc de l'Atri dels Gentils. La pregunta següent és obligada: podria Barcelona comptar amb un espai com el Collège des Bernardins? (seguir llegint)


dilluns, de març 12, 2018

Rumiant Mennekes...

El passat 21 de febrer vaig tenir la sort de poder escoltar al P. Friedhelm Mennekes sj a l'auditori de la Facultat de Comunicació de la URL, convidat per la Fundació Joan Maragall. Ja ha passat gairebé un mes però deixo aquí aquest apunt "d'animal rumiant" que torna a mastegar les idees que li volten pel cap i pel pap. No entraré tant en el contingut de la seva xerrada sobre "Art contemporani i espiritualitat", tot i que va ser molt interessant. Com a mostra de la nota de fons del seu pensament, la millor cosa que es pot fer és tornar a llegir un i altre cop l'entrevista que li va fer la Laura Mor aquí. Pel que fa a l'arquitectura, el patrimoni i la pastoral llenço les següents inquietuds (seguir llegint)


dimecres, de març 07, 2018

Terra sagrat (CL9)

"No t'acostis. Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat." (Ex 3,5)
Un cop vaig escoltar en uns exercicis espirituals que "no se puede entrar en la oración como un elefante en una cristalería". Crec que la imatge és prou representativa de com ha de ser l'espai sacre escolar; cal procurar un filtre, un marc conceptual, que ajudi a la comunitat educativa a entendre que "això és diferent". Això és el que s'ha procurat en l'accés des de l'interior del col·legi Lestonnac a la seva església i en el nou àmbit del Santíssim. (seguir llegint)


dissabte, de març 03, 2018

Skyline BCN-ODN (CL8)

Seguint l'article anterior, on es presentava el "landscape bíblic" de les capelles laterals de la dreta de l'Església del Col·legi Lestonnac, passem ara a descriure el motiu compositiu de les capelles laterals del costat esquerra: Un paisatge urbà que evoca l'skyline de la Ciutat de Barcelona en el seu conjunt i que tracta diferents temàtiques relacionades amb les festivitats de l'escola i la història de la Companyia de Maria ("ODN", Ordre de Nostra Senyora) a Barcelona; una presència que compta ja amb més de tres-cents anys, doncs van ser les primeres monges que van oferir educació a les noies i nenes de Barcelona. Al llarg d'aquests plafons hi trobem un dualisme vertical expressat en dues franges: la inferir és la realitat "terrenal" o quotidiana de la vida a la ciutat, mentre que la part superior o "celestial" fa esment a la tasca o festivitat de la institució evangèlica. (seguir llegint)