dimarts, d’agost 29, 2017

Llocs de culte a les guies d'arquitectura moderna de BCN

Sovint hi ha gent que em pregunta si hi ha esglésies modernes que valgui la pena visitar a Barcelona. Deixant a banda el cas particular de la Basílica de la Sagrada Família, la resposta és afirmativa tot i que la pregunta comporta una altra afirmació, i és que el patrimoni arquitectònic religiós modern és un gran desconegut a casa nostra.
Si ens fixem en les revistes especialitzades d'arquitectura dels darrers vint anys veiem que gairebé no apareix cap cas d'arquitectura religiosa moderna a Catalunya. Hi ha una breu menció al projecte de la nova Parròquia de Sant Enric d'Ossó, obra de OAB, a l'Hospitalet del Llobregat, del núm. 58 d'Arquitectura Viva (1998) i para de comptar.

dijous, de juliol 27, 2017

Arquitectura religiosa a Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme

Hi ha hagut mai algun "matat" que hagi rastrejat mai els articles sobre arquitectura religiosa als  Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme (la revista del Col·legi d'Arquitectes)? No ho crec, si més no, ningú a part de la seva indexació total, així que el "matat" he estat jo i, per tal que algú altre es pugui estalviar la feina, us en passo el llistat.
Abans, però, remarquem algunes primeres anotacions. La recerca parteix dels anys quaranta cap ençà i no té en compte la publicació "Arquitectura i urbanisme" anterior a la Guerra Civil Espanyola. Està tot digitalitzat, així que amb calma i paciència es pot trobar i guardar el document. Fixem-nos en el següent: El primer projecte d'arquitectura religiosa moderna apareix amb el Congrés Eucarístic (1952); als anys seixanta hi ha un cert interès per nous edificis religiosos d'altres països però desprès hi ha un llarg silenci; a partir de l'any 79 passem al 88 per trobar un altre article sobre arquitectura religiosa de nova planta; el darrer projecte realitzat de nova planta a Catalunya que hi apareix és publicat el 1995; darrerament només apareixen referències a edificis ja construïts (especialment de J.M. Jujol)... crec que aquests apunts són força significatius de la marginalitat de la temàtica en l'actualitat. Una marginalitat que considero que no és prou merescuda. (PS. Si hi ha algú altre que troba que el llistat està incomplert, prego que m'ho faci saber)

Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme. Núm. 1. Any 1944. Pg. 28. Templo parroquial Ntra. Sra. del Pilar. Barcelona. Arquitecte: Antonio Fisas Planas
Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme. Núm. 2. Any 1944. Pg. 40. Convento de Religiosas Carmelitas Descalzas, de Mataró. Arquitecte: Joaquim Viladevall Marfà
Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme. Núm. 5. Any 1946. Pg. 37. Altar de Ntra. Sra. de la Luz, en el Claustro de la Catedral de Barcelona. Arquitecte: Joquim de Ros de Ramis
Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme. Núm. 5. Any 1946. Pg. 22. Reconstrucción del altar mayor del Santuario de la Gleva. Arquitecte: Josep Ma. Pericas
Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme. Núm. 5. Any 1946. Pg. 30. Templo parroquial de Sta. Maria de Ribes de Freser. Arquitecte: Josep Danés
Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme. Núm. 5. Any 1946. Pg. 26. Templo parroquial de San Francisco de Paula en Barcelona. Arquitecte: E. Pedro Cendoya
Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme. Núm. 9. Any 1948. Pg. 38. Sacristía del Monasterio de Montserrat. Arquitecte: Francesc Folguera
Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme. Núm. 15-16. Any 1953. Pg. 41. Altar de la Plaza Pío XII, para los actos del XXXV Congreso Eucarístico de Barcelona. Arquitecte: Josep Soteras
Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme. Núm. 20. Any 1954. Pg. 13. Iglesia de San José en Gerona. Arquitecte: Joaquim Masramon
Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme. Núm. 25. Any 1956. Pg. 19. Iglesia en Pont de Suert. Arquitecte: J. Rodríguez Mijares amb la col·laboració de l'enginyer Eduardo Torroja
Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme. Núm. 39. Any 1960. Pg. 25. Centro parroquial en Lauttasaari (Helsinky). Arquitecte:  Keijo Petäjä

dimecres, de juny 28, 2017

Galàxia Gaudí 3: la Influència

Resulta difícil poder parlar de mestres referent a una figura tan genial i fora de sèrie com Antoni Gaudí; però ningú no sorgeix del no-res, ni s'arriba a la genialitat sense un llarg i esforçat camí d'aprenentatge en el qual, tot i la solitud, apareixen companys de camí. En aquest lliurament de la Galàxia Gaudí veiem la relació i la influència que van tenir els tres arquitectes amb els quals va col·laborar Gaudí a l'inici de la seva trajectòria professional: Josep Fontseré i Mestre, Francesc de Paula del Villar y Lozano i Joan Martorell i Montells.
Paral·lelament a la seva formació i aprenentatge com arquitecte, Antoni Gaudí també va fent un recorregut d'aprenentatge i posicionament envers el que en podríem anomenar dimensió transcendent o espiritual... (seguir llegint)

dimecres, de juny 21, 2017

Galàxia Gaudí (II). La persona

La marca "Gaudí" va més enllà de la gestió de les seves obres. Són moltes les associacions, entitats culturals, socials o educatives que porten el seu nom. Algunes d'elles promouen directament la seva persona en alguna de les seves vessants, ja sigui la seva religiositat o el seu valor artístic. D'altres es centren en el seu estudi des de l'àmbit universitari, com la Càtedra Gaudí de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona o The Gaudí Research Institute, vinculada a la Universitat de Barcelona. La darrera creació d'àmbit universitari d'inspiració Gaudiniana és la Facultat Antoni Gaudí, agrupada dins el complex eclesial de l'Ateneu Universitari Sant Pacià.
Relacionades sovint amb aquestes darreres s'ofereixen espais d'interpretació sobre l'arquitecte i la seva obra, ja sigui pel seu lloc de naixença, on es reprodueix la rivalitat entre Reus i Riudoms; com la iniciativa empresarial privada dels ex-membres de La Trinca amb Gaudí Experiencia... (seguir llegint)

dilluns, de juny 12, 2017

Galàxia Gaudí 1: la gestió de les obres

(Eloi Aran/CR) Qui no coneix una institució que porti el nom d'Antoni Gaudí? La fama universal de l'arquitecte ha generat una constel·lació infinitat d'entitats i espais vinculats a Gaudí. Val pena posar-hi orde.
Hem aplegat aquestes constel·lacions en tres galàxies: les institucions vinculades a les obres de l'arquitecte, les entitats centrades en les diverses vessants de la figura, i els grups de seguidors de l'obra de Gaudí.
En la primera entrega que publiquem avui recollim la immensa xarxa relacionada amb la figura d'Antoni Gaudí a partir del seu patrimoni edificat. Qui hi ha al darrera de la gestió de les obres d'Antoni Gaudí? Han seguit sent els propietaris originals? Quina mena d'institucions n'han pres la responsabilitat? Una de les coses que crida l'atenció és la dispersió i diversitat d'institucions que avui gestionen la seva obra. (seguir llegint)

dilluns, de maig 22, 2017

35 anys després dels "Trenta-cinc anys d’arquitectura religiosa"

Estic fent una recerca sobre arquitectura religiosa contemporània a Barcelona, especialment a partir dels anys seixanta cap ençà, i la revista Serra d'Orcom publicació referent cultural de casa nostra, m'ha facilitat els articles on aquest tema hi és present i són els següents:
Antoni  Borràs i Feliu, "Art i Església." any 1963, agost-setembre, núms.47-48, pàg. 28
Jordi Bonet i Armengol, "Arquitectura religiosa actual." any 1962, febrer, núm.29, pàg. 18
Pere Busquets, "Les converses d’arquitectura religiosa de Barcelona." any 1963 ,desembre, núm.51, pàg.19
Josep M. Martorell, "Trenta-cinc anys d’arquitectura religiosa. Unes consideracions i unes imatges." any 1975, febrer, núm.185, pàg.79
(imatge: interior de la Parròquia de la Sagrada Família, a Igualada. MBM)
Com podem veure, gairebé podem fer la broma aquella referent a la cançó de Joan Manel Serrat "Fa més de vint anys que tinc vint anys".  (seguir llegint)

dimecres, de maig 10, 2017

Del barracó al prefabricat de formigó

"A mí me parece que la presencia fundamental en el momento inicial de la creación de un barrio  es la presencia del sacerdote en este barrio. La iglesia creo que vendrá después, es decir, el templo no les debe ser dado, sino que debe ser algo que ellos mismos contribuyan a levantar. No creo en soluciones provisionales, porque la solución provisional es un dejar la conciencia tranquila y aplazar los problemas." (F. Escudero, arqte. / pag.46)
"Si la producción en serie es válida para los objetos, es todavía mucho más válida para la fabricación de las iglesias. No quiero decir que se tengan que hacer barracones de tipo campamento militar, sino todo lo contrario. La vivienda también tiende que tender a la prefabricación. Los arquitectos ya no tendremos entonces nada que hacer? Alabado sea Dios!" (A. de Moragas Gallissà, arqte. / pag. 119)
Tot torna. Aquestes dues citacions són recollides dins les "Conversaciones de Arquitectura Religiosa" que van tenir lloc a Barcelona a finals de 1963. Els autors no són uns qualssevol. El primer, Francesc Escudero i Ribot, és l'autor de les esglésies de Sant Lluís Gonzaga i la vanguardista  Sant Joan Bosco de la Meridiana. El segon, Antoni de Moragas i Gallissà, és autor de la Parròquia de Sant Jaume de Badalona, reconeguda per la implementació d'un programa de culte en un magatzem fabril el 1957. Tots dos eren conscients que, en aquell moment, es donava el fet del barraquisme parroquial i que la prefabricació o l'ús d'elements industrialitzats era quelcom inevitable en el futur.
I el futur es va fent realitat, com vàrem poder comprovar en la presentació del nou temple parroquial de la Mare de Déu del Carme, a Sant Joan Despí, que va tenir lloc en la desena sessió del Seminari de Patrimoni Sacre de la Fundació Joan Maragall, on vam comptar amb en Josep Maria Riera i la Sonsoles Vilahur, per part de l'equip tècnic de béns immobles de l'Arquebisbat de Barcelona; i l'explicació compositiva, tècnica, però sobretot vivencial, del pintor Josep Minguell. Com ja apuntava Francesc Escudero en el seu moment, el que havia de ser un barracó per allotjar una església provisional per quatre anys s'ha perllongat fins als  quaranta i escaig anys en unes condicions més que precàries sota una coberta de fibrociment (imatge superior, estat anterior de l'antic temple).