dimarts, de gener 24, 2017

Adolescents, joves, religions i tecnologia, el cas català (4): Necessitat de recuperar la dimensió "sacerdotal" a la xarxa

(Participació en la presentació de l'estudi. Llibreria Claret. 17 Gener 2017.)

4_ Necessitat de recuperar la dimensió "sacerdotal" a la xarxa. Un fet que ha posat de manifest l'estudi és que, sovint, la Religió Digital emprada pels joves té al darrera un cert lideratge o presència d'una persona de referència que, molt sovint en el cas del cristianisme, és un capellà. Quan l'estudi fa referència a les comunitats "digipresencials" (i jo em pregunto: què no és ja avui en dia "digipresencial"? Fins i tot ja les àvies utilitzen el wtsp!. Realitat = Virtual + Actual. No em sorprèn doncs que hi hagi correspondència entre el 20% de joves catòlics que usen mitjans digitals amb el 20% de joves catòlics activament compromesos) recalca que, en el fons, es segueix a qui es coneix. Si féssim un cop d'ull a la relació entre els conceptes de "coneixement" i "seguiment" a la Bíblia i a les diferents espiritualitats religioses (Per exemple la petició ignasiana dels EE.EE. "Senyor que us conegui, perquè si us conec us estimaré. Senyor que us estimi, perquè si us estimo us seguiré") trobaríem que un i altre sovint es presenten lligats però, per alguna raó, en la Religió Digital hi ha una certa tendència a pensar que la fe es redueix a informació (o contingut) i la comunitat de creients a un mer agent transmissor, deixant pel camí que el creient no és un consumidor de continguts religiosos sinó un portador d'un missatge vital o que no es tracta tant de "posar la fe a internet" sinó de "viure la fe a internet", amb totes les oportunitats que comporta i també les seves limitacions (per exemple sagramentals, ja que no es compleix el requisit del "hic et nunc", l'ara i aquí). Anant al cas, cal tenir molt present el paper de lideratge i proximitat en la Religió Digital, no només des de la figura de la persona ordenada ministerialment sinó, en el cas del cristianisme, de tota persona que des del baptisme té una vocació també sacerdotal, és a dir, una crida a cercar sempre la edificació i la unió de la comunitat de creients. Potser la figura que encarna millor el que estic dient és la del "pastoralista" o "agent de pastoral juvenil", ja sigui en l'àmbit diocesà, dins d'un grup de revisió de vida parroquial o escolar.

dilluns, de gener 23, 2017

Adolescents, joves, religions i tecnologia, el cas català (3): Necessitat d'una ciberteologia

(Participació en la presentació de l'estudi. Llibreria Claret. 17 Gener 2017.)

3_ Necessitat d'una ciberteologia. L'estudi apunta que, en consonància amb el s'anomena "cultura audiovisal", la majoria de xarxes socials emprades pels joves (Instagram  en primer lloc i desplaçant ja al Fbk) donen més importància a la imatge, i allò que mostra o suggereix, que no pas a l'explicació escrita. Per altra banda també es fa menció d'una certa gamificació (mot que prové de l'anglés game, jugar) religiosa en consonància amb la creixent indústria del videojoc. La Religió Digital que va apareixent entre els joves, com era d'esperar, és fruit de l'ambient i la cultura pròpia del seu temps. El tema, com apunta Antonio Spadaro a la seva obra de "Ciberteologia" (Mapa Conceptual aquí), és si les religions sabran traduir encertadament, sense traïcions o reduccions, allò que les caracteritza sense perdre's o perdre gent pel camí. Aquesta nova tasca de inculturació, com ha passat sempre, serà factible en la mesura que la persona o la comunitat de creients pugui anar trobant la manera "més natural" de poder expressar la seva fe en aquests nous llenguatges. Més que "recursos o eines digitals" el que cal és, al meu entendre, viure la fe de forma integrada en el dia a dia i atenta a les necessitats dels altres. Si això s'aconsegueix, sorgirà la creativitat necessària per aconseguir les noves concrecions digitals que calgui. Pensem, per exemple, en entitats i personatges com el MCECC, Càritas, Matt Mather, Antoni Gaudí o Francesc Torralba (alguns d'ells citats a l'estudi); tots ells tenen una certa presència i seguiment virtual per part de joves en tant que comuniquen la religió a través del que són sense complexos: un moviment de centres d'esplai, una entitat social, un cantant, un arquitecte i un filòsof. És des d'aquesta realitat religiosa inserida en els seus camps respectius de forma presencial que, posteriorment, sorgeix la "extensió corporal" o "realitat augmentada" que és la xarxa i el món digital amb la possibilitat de seguiment i interès per part dels joves. "Busqueu primer el RdD i la resta se us donarà de més a més".

diumenge, de gener 22, 2017

Adolescents, joves, religions i tecnologia, el cas català (2): Necessitat d'una "Immersió lingüística" en clau religiosa

(Participació en la presentació de l'estudi. Llibreria Claret. 17 Gener 2017.)

2_ Necessitat d'una "Immersió lingüística" en clau religiosa. De l'estudi present també es destaca una certa "endogàmia confessional", en el sentit que es fa ús de la Religió Digital bàsicament per conèixer continguts i relacionar-se amb persones d'una determinada religió. Aquest fet, tractant-se de joves, és comprensible i no hauria de preocupar si no és que l'altre o l'aliè es presenta com un competidor o una amenaça a la pròpia identitat, una identitat que, precisament, s'està formant en aquestes edats i necessita arrelar i formar-se en un paisatge cultural i espiritual proper. Si entenem que la intel·ligència lingüística, per posar un exemple, ha de començar a ser treballada en la llengua materna, aleshores és comprensible que l'espiritualitat o la religió es presenti, de forma general i pels més joves, en clau evangèlica, fet que no nega, sinó que més aviat possibilita, els processos de socialització i el diàleg entre les diferents religions si es presenta de forma correcta. Si es defensa la "immersió lingüística" com una eina d'integració en la cultura pròpia del país, cal tenir en compte també que, per exemple, el 70% delpatrimoni cultural a Catalunya (i també semblantment a nivell europeu) és d'origen cristià. Un altre exemple: enguany estem celebrant "L'anyLlull" i, de la mateixa manera que no es pot entendre el seu pensament sense la seva matriu cristiana, tampoc es pot obviar en ell el diàleg entre les religions monoteistes o abrahàmiques. Evidentment també cal estudiar altres llengües (com l'anglès i l'àrab, que són dels dues llengües no oficials que més usen els joves en la Religió Digital, segons l'estudi presentat), com també cal estudiar altres religions, i la diversitat no ha de ser negada sinó ben present per poder-nos relacionar amb l'altre dins d'un món globalitzat, però això no treu i, alhora fa entenedor, el fet presentat en aquest estudi sobre l'ús predominant de Religió Digital en la pròpia confessió. 

divendres, de gener 20, 2017

Adolescents, joves, religions i tecnologia, el cas català (1)

(Participació en la presentació de l'estudi. Llibreria Claret. 17 Gener 2017.)
Primerament vull agrair la confiança i l'oportunitat d'estar aquí col·laborant en la presentació d'aquest estudi sobre "Adolescents, joves, religions i tecnologia, el cascatalà". Com arquitecte, teòleg i educador (sóc professor de religió i dibuix tècnic a batxillerat), i també com a pare de tres criatures, m'ha resultat molt suggerent aquest estudi i intentaré apuntar breument algunes reflexions que m'ha suscitat el document des d'aquestes diferents vessants. Començaré per la darrer, el món de l'educació.



Reflexions des del món de l'educació. 
0_ Necessitat de "comptar les faves". Ja fa uns quatre anys vaig ser el coordinador d'un estudi anomenat sobre "Identitat Evangelitzadora dels Centres Educatius" dut a terme per la FECC (Escola Cristiana de Catalunya). Aleshores ens proposàvem "comptar les faves" de la pastoral escolar. Tant en aquell cas com aquest, fan veure la necessitat de clarificar en quina realitat ens movem quan parlem de joves i religió perquè només des de la humilitat, és a dir, el saber-se amb els peus tocant a terra, es poden endegar projectes amb sentit, especialment dins del món educatiu en l'àmbit del que s'anomena educació de la dimensió transcendent de la persona.


1_ Necessitat de la classe de religió en relació a la Religió Digital. En aquell estudi que he citat apareixia la dada que l'alumnat declarat catòlic practicant era aproximadament un 10%. No cal dir que aquesta dada ens fa entendre que, per a un gruix notable dels joves catalans, gairebé l'únic lloc de contacte amb el fet religiós, més enllà dels MCS (que sembla l'actualització d'aquella cita paulina de "en ell ens movem, vivim i som"), es dóna a l'escola. Vinculant-ho amb l'estudi que presentem avui, aquesta dada queda confirmada quan veiem que un 43% de l'ús de Religió Digital (gairebé la meitat) es dóna a les aules i és per treballs escolars i, suposo, que aquests treballs deuen ser dins de la classe de religió. Per tant, cal defensar la classe de religió com un dels pocs llocs de trobada, presencial i/o extesible al virtual, entre els joves i el fet religiós. També és una dada que hauria de promoure la qualitat pedagògica de les eines digitals emprades a l'aula com, per exemple, el darrer Premi Armengol Mir (2015): "Geolocalització i realitat augmentada aplicades al coneixement de l'arquitectura religiosa de Barcelona", de la professora Azuzena Vázquez, al centre educatiu de les xavieranes del barri Gòtic de Barcelona, és a dir, dins un ambient molt divers des del punt de vista religiós i cultural. Segons l'estudi, "molts dels consultats que assisteixen a escoles religioses no tenen voluntat ni interès per la Religió Digital" perquè, evidentment, la motivació per a l'elecció d'aquella escola per part dels seus pares ha contemplat d'altres aspectes. És una oportunitat i un repte molt gran per part de la comunitat educativa i, especialment la titularitat d'aquests centres, que l'alumnat allunyat dels temes religiosos pugui percebre el fet religiós com una aportació positiva i integrada a la resta d'ensenyaments. 

dilluns, de novembre 28, 2016

Proposta per al Nou Casal Parroquial d'Esplugues de Llobregat

El 2014 el despatx T113 va ser convidat a un concurs restringit, encara per resoldre, per proposar una reforma dels locals parroquials d'Esplugues de Llobregat. Passat el temps, considero que la proposta presentada segueix sent vàlida i és una llàstima que els impediments burocràtics-urbanístics no s'hagin desencallat perquè era una manera de trobar rendibilitat econòmica i una millora evident de l'estat actual. (seguir llegint)


dimecres, de novembre 23, 2016

Arquitectura sacra i acció social, dues visions antagòniques?

Sovint passa desapercebuda la relació entre l'arquitectura sacra i l'acció social. Semblen dos camps aliens, estranys, inconnexos, com si seguís al peu de la lletra allò de "A Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar" (Lc 20,25).  Certament la funció primera d'un edifici sacre no és la social, sinó l'acompliment del manament assembleari de "feu això que és el meu memorial" (Lc 22,19); de la mateixa manera semblaria que l'acció social, en ella mateixa, no apunta a una dimensió transcendent. Ara bé, en l'Evangeli de Joan no apareix la partició del pa en el darrer sopar i es presenta, en canvi, el lavatori dels peus (Jn 13,1-20), donant a entendre que el servei a l'altre és el lloc de trobada amb el Senyor; i a l'Evangeli de Marc apareix el servei al més desafavorit com un acte d'amor implícit a Déu perquè "Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu" (Mc 25,31-46).
Si a aquest darrer apunt hi afegim que el primer màrtir de l'Església, Sant Esteve, és acusat d'anar contra el temple de Jerusalem (Ac 6,8-15); que els primers cristians celebraven les seves assemblees en cases; que el culte a Déu es realitza en Esperit i en Veritat (Jn 4,24); que Déu vol misericòrdia i no sacrificis (Mt 9,13); que el cos de cada cristià és temple de l'Esperit i pedra viva (1Cor 3,161Pe 2,5); que els primers cristians són tinguts per ateus perquè no fan temples i celebren l'assemblea en qualsevol lloc (Minuci Fèlix); o, finalment, que a la visió de la Jerusalem celestial no hi ha cap temple (Ap 21,22)... no deixa de ser curiós que actualment parlem d'arquitectura sacra cristiana. (seguir llegint)

diumenge, de novembre 13, 2016

Sobre capelles i vàters...

Aquest setmana passada ha aparegut la notícia "De capella a vàter" (El Punt Avui. 10 novembre), on la filla de l'escultor Subirachs va descobrir, amb sorpresa, que s'havia reconvertit la Capella de l'Assumpció de Gavà - on havien col·laborat l'arquitecte Joan Barangé, el pintor Josep Maria Mejan i l'escultor Subirachs - en uns lavabos. Com apunta Judit Subirachs: “Hem perdut un conjunt molt interessant i representatiu del nou concepte d'art sacre que alguns artistes van introduir als anys seixanta. Era un magnífic exemple d'integració de les arts que fusionava arquitectura, escultura, mobiliari i vitralleria”. Resulta que la gestió de l'equipament va passar a mans d'una societat laica la qual, seguint les reflexions de la filla de l'escultor "Ho van fer per ignorància, per menyspreu o per indiferència, però el cas és que ho van fer". El més al·lucinant del cas és que l'Ajuntament de Gavà donés el vist-i-plau a la reforma de l'espai i que la nova propietat no comuniqués res al Bisbat. Us imagineu que haguessin fet el mateix en una capella romànica? Per què l'espai religiós contemporani no té aquesta vigilància i atenció? (Imatge: La Capella de l'Assumpció. Fotografia: Raimón Camprubí)
(seguir llegint)