dijous, de setembre 29, 2016

Quan el formigó parla. Josep Minguell a Sant Joan Baptista de Reus

(E. Aran) Quan l'any 2013 ens van encarregar al despatx T113 la reforma del temple parroquial de Sant Joan Baptista de Reus ens vàrem trobar  amb la necessitat de dotar de transcendència el mur de formigó imponent que actuava a mode d'absis. En aquell moment es va procedir al disseny d'un retaule que incorporés la talla de fusta policromada del sant i que resultés un element de fons devocional a l'acte central de l'espai, que és la celebració eucarística. Per aquesta tasca, arran de les intervencions que havia fet a la nova capella de la casa d'exercicis del Santuari del Sant Crist de Balaguer i l'església de Santa Maria de l'Alba de Tàrrega, es va comptar amb el pintor Josep Minguell.
Tres anys més tard, tot i la satisfacció i l'encert de la reforma, el fons grisós de les plaques prefabricades de formigó seguia imposant-se com un element estrany i aliè al culte. Per això, després d'una trobada que vàrem tenir Mn. Pere Dalmau, en Josep Minguell i jo mateix,  es va creure oportú procedir a pintar la totalitat del mur i forjat de formigó que embolcallava el presbiteri. La gràcia de la intervenció ha estat, alhora, no negar la materialitat del mur i dotar-lo d'un contingut metafòric que actua com una finestra al més enllà. El desert "apareix" d'entre les juntes del formigó perquè era impensable preparar tota la superfície per fer una pintura mural tradicional. S'ha aconseguit "que el formigó parli", sense que deixi de ser allò que és o violentar-lo. El silenci del mur passa a ser un silenci del desert. (seguir llegint)

dilluns, de setembre 26, 2016

Baixem els sants?

La major part de l'estatuària de sants a les esglésies està pensada per ser col·locada "in altum", és a dir, de forma que el devot hagi d'aixercar el cap per contemplar-la. Aquesta disposició tradicional vol propiciar o suggerir que el sant participa d'una realitat superior, enlairada o celestial. Com sol passar, s'associa la verticalitat a la dimensió espiritual de l'home, tal com passa en l'art gòtic. Aquesta concepció on "Déu està a dalt" i "els homes estan a baix" respon a una certa mentalitat mítica i còsmica d'una època superada per la modernitat, tot i que pedagògica i pastoralment encara funciona molt bé. De fet, el verb "enlairar" va directament vinculat en els relats bíblics a la salvació i la resurrecció (per exemple, Nm 21,4-9 i Jn 3,11-21). A més a més, que els sants estiguin enlairats simbolitza molt bé la imatge de l'església en comunió amb els sants. Tot aquest moviment vertical certament ajuda a "in-corporar" la persona en la pregària de la comunitat eclesial. (seguir llegint)

dilluns, d’agost 29, 2016

Videomapatge patrimonial a Taüll

El videomapatge (o "mapping") apareix a la vikipèdia com "una tècnica de projecció utilitzada per a projectar imatges i objectes virtuals de dues o tres dimensions sobre qualsevol tipus de superfície, gràcies a un programari especialitzat". Aquesta tècnica ha estat emprada sobre l'absis de l'església de Sant Climent de Taüll, reproduint-hi virtualment a través de sis projectors tant les pintures conservades al MNAC com una reconstrucció artística del que els experts consideren que va haver-hi al damunt de les febles restes que encara queden de les pintures originals.
El conjunt d'esglésies romàniques de la Vall de Bohí-Taüll va ser declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 2000, i el projecte del videomapatge va ser plantejat el 2011 dins del conveni de col·laboració que van signar el 2009 el Departament de Cultura i l’Obra Social de la Caixa per la conservació i difusió del patrimoni romànic de Catalunya denominat Romànic Obert. En aquest enllaç teniu la comunicació  que van fer Elsa Íbar i Torras, Eduard Riu-Barrera i Eva Tarrida i Sugranyes, amb el títol "Sant Climent de Taüll # 1123. Noves estratègies de restitució i divulgació del patrimoni a la Vall de Boí", durant les Jornades Internacionals sobre Patrimoni Sacre que va organitzar l'AADIPA el 2014 amb totes les especificacions tècniques referents a la intervenció. (seguir llegint)

dilluns, d’agost 22, 2016

Quan les ermites eren modernes: Ermita de l'Ascensió a Xerallo (1952)

Va haver-hi un temps de gran activitat a la Ribagorça, a mitjans del segle passat, vinculat a les grans obres dels seus embassaments per part de les companyies hidroelèctriques. Un dels personatges més importants d'aquesta època va ser l'enginyer Eduardo Torroja, el màxim especialista en construccions de formigó armat de la península ibèrica en el seu moment. Torroja va deixar tres obres emblemàtiques de temàtica religiosa al Pirineu lleidatà: L'Església nova de El Pont de Suert(consagrada el 1955), la Capella del Sant Esperit al Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici (del 1953), i l'Ermita de l'Ascensió a Xerallo (construïda el 1952). Mentre que l'Església de El Pont de Suert ha rebut un cert reconeixement i manteniment, el recorregut de les seves altres dues obres de temàtica religiosa ha estat més dissortada: La Capella del Sant Esperit va ser enderrocada a principis dels anys noranta i l'Ermita de l'Ascensió ha romàs tancada i en un cert estat de deixadesa fins a la seva reobertura al culte durant aquest estiu. (seguir llegint)


dijous, d’agost 04, 2016

Imprescindible: "La Iglesia y sus iglesias", de Severino Dianich

"Si l'Església ha parlat i parla al món amb els seus escrits i la seva predicació, per elaborar i manifestar la seva identitat, seria insensat pensar que la immensa quantitat d'edificis, en la seva increïble varietat i riquesa de formes, amb els quals ella ha posat la seva presència a la ciutat i els pobles, no tingui res a dir a propòsit del què és l'Església i de com es veu i se sent en la complexa experiència de la seva fe" ("La Iglesia y sus iglesias". Pg. 15)
(Eloi Aran) Aquesta citació introductòria obre les portes diàleg entre l'arquitectura religiosa i l'eclesiologia, més enllà del segrest per part dels historiadors de l'art o de la litúrgia, que solen ser les dues portes d'accés més comunes a la temàtica. L'autor del llibre "La Iglesia y sus iglesias" (Fondo Editorial de la Pontifícia Universidad Católica del Perú, 2013), Severino Dianich, és un reconegut professor d'eclesiologia italià que parteix d'una intuïció molt clarivident: els edificis eclesials també tenen alguna cosa a ensenyar sobre què és l'Església. No es tracta d'un ornament intel·lectual, o d'una il·lustració a un pensament merament conceptual, sinó que "les pedres" també són documents que cal interpretar i llegir.  (seguir llegint)

divendres, de juliol 15, 2016

Sant Ignasi torna a demanar caritat a Sta Maria del Mar... t'ho perdràs?

El proper diumenge 31 de juliol, en la festivitat de Sant Ignasi de Loiola, tindrà lloc a les 11 del matí la inauguració de la reforma de la Capella de Sant Ignasi de Loiola a la Basílica de Santa Maria del Mar. La reforma de la Capella de sant Ignasi és una iniciativa promoguda per la Companyia de Jesús a Catalunya amb el suport de la Basílica de Santa Maria del Mar.
Amb aquest projecte s'ofereix un espai de contemplació, just al lloc on sant Ignasi demanava almoina per repartir-la entre els pobres, durant una de les seves estades a Barcelona entre 1524 i 1526. La intervenció, portada a terme per T113-Taller d'Arquitectura i Josep Maria Riera, arquitecte de l'Arquebisbat de Barcelona, ha volgut superar el mer fet informatiu o turístic. Un banc de fusta al llarg de dues parets de la capella, es remata en l'extrem que toca a la nau principal amb una escultura de Sant Ignasi, obra de l'artista Lau Feliu, que es descobrirà el proper dia 31. (seguir llegint)

dimarts, de juliol 12, 2016

Contemplation Room a La Roca Village, centre comercial

(Eloi Aran) Aquest cap de setmana vaig fer l'experiència antropològica d'anar a La Roca Village, el centre comercial d'outlets del Vallès. Mentre la família anava de compres em vaig interessar per l'espai interreligiós que m'havien comentat que existia en el centre comercial. L'espai en qüestió, anomenat "Contemplation room", es troba mig amagat dins la nova ampliació del conjunt, en un trencall de l'alineació de les façanes. Com correspon al títol, es tracta d'una "habitació" perduda dins del fals llogarret del centre. Hi ha una primera estança de vestíbul on hi trobem exposats una bíblia (només en anglès),  l'Alcorà (en àrab) i una Bíblia jueva (en hebreu). Aquest fet ja indica que l'espai no està pensat per indígenes autòctons.
Des d'aquest vestíbul s'accedeix, com si dels serveis higiènics es tractés, a dos habitacles diferenciats per sexes (o potser hauríem de dir "segregats", tal com els laïcistes anomenen les escoles que separen per sexes). Tant l'espai per homes, com el de les dones (tranquils, no hi havia ningú) són de característiques idèntiques: petis espais que compten amb un lloc per rentar-se els peus, un banquet i unes estores plegades embolcallats d'un blanc immaculat de parets i sostre on només hi apareix una insignificant mitja lluna i una fletxa. La il·luminació natural entra a cada espai per un lluernari zenital quadrat. Això és tot.
La primera impressió d'aquest "Contemplation room" és... (seguir llegint)