Una pàgina de còmic a la capella de l’escola

De les recerques que vaig fent sobre espai sacre en relació al món infantil, juvenil o educatiu cal notar iniciatives que no són pròpiament del ram de la construcció sinó que provenen del disseny i de l’acció o comunicació pastoral. Es tracta d’intervencions centrades en el mobiliari i “l’atrezzo” més que no pas en la forma de l’espai però no per això deixen de tenir interès. Aquest és el cas del grup ONcreaciones, un tàndem creatiu format per Pilar Ramírez i Jesús Mario Lorente, coneguts per les seves iniciatives editorials com ara la sèrie El rey de los mindundis, i autors del recent projecte per un nou oratori al col·legi dels Germans Maristes a Alacant. (seguir llegint)

Un espai multicultural d'interioritat escolar al suburbi

Temps era temps, a finals dels anys seixanta, unes religioses dedicades a l’ensenyament, compromeses amb la transformació social pròpia dels valors de l’Evangeli, van apostar decididament per obrir una escola en un barri perifèric de l’àrea metropolitana de Barcelona amb una forta presència de la comunitat gitana. Atès que els blocs d’habitatge i la composició urbana del barri era de recent creació, no hi havia edificada cap parròquia, així que el disseny del conjunt escolar comptava amb una generosa capella per donar servei de culte.

Amb el pas dels anys, l’església diocesana va edificar, ben a prop de l’escola, una parròquia; mentre la comunitat gitana es passava al culte protestant, obrint els seus propis locals, i arribava al barri un gran contingent de famílies dels més diversos orígens, des del Magreb  fins al Paquistà passant per Llatinoamèrica i l’Orient llunyà, que anava suplint la població provinent de la migració interna del sud de l’estat Espanyol pròpia dels anys cinquanta i seixanta. (seguir llegint)

Like a Living Stone

“Vosaltres, com pedres vives, sou edificats per Déu com a temple de l'Esperit” (1Pe 2,5)

D’acord, la coneguda cançó de Bob Dylan duu per títol like a Rolling Stone(equivalent a “com un rodamón”) però és bastant semblant al que vaig sentir el passat cap de setmana 4 i 5 de maig quan vaig participar a la cinquena formació internacional de Living Stones a Zurich, Suïssa, on em van demanar una xerrada i un taller posterior d’aprofundiment sobre arquitectura religiosa moderna. (Ho podeu llegir aquí)

És difícil definir què és “Living Stones”, literalment “Pedres Vives”. (seguir llegint)

Mai és massa trad per pujar al tren de la vida

La propera setmana m'emporto 67 alumnes de 2n de batxillerat de convivències (en dues tandes). Donat que el lema pastoral de l'escola per aquest curs era "Puja al tren de la vida", he agafat com a fil conductor "Next Station: LIFE" (Propera Estació. La Vida). Podeu veure les dues primeres activitats al prega-rock de la cançó "Dóna-li a la vida una oportunitat" (Manu Guix & Pau Donés)

El #pregarock a Catalunya Ràdio

Ja podeu escoltar l'entrevista sobre el llibre del Prega-Rock que s'ha emés avui al programa Paraules de Vida de Catalunya Ràdio, on també trobareu referències a "Ámbitos de revelación". Gràcies Emili Pacheco!

El 14G a les 18:00h presentem el Prega-Rock!

Bé, ja ha arribat el moment de fer les presentacions oportunes del llibre "Prega-Rock. 33 cançons amb valors"! Serà a la Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret (c/ Roger de Llúria 5) el proper dijous 14 de gener a les 18:00h. Hi intervindran en Santi Torres sj (Pregaria.cat), en Marcel·lí López (Edit. Claret), en Juanjo Fernández (escriptor i conferenciant), en Bruno Bérchez (delegat de pastoral juvenil de l'Arquebisbat de BCN) i jo mateix. L'acte constarà de dues parts, una primera de presentació per part dels convidats i una segona en la qual farem un petit taller de prega-rock... us hi espero! ;)
(seguiu la info al twitter: #pregarock)

A cel obert

Avui he retrobat un exemplar d'aquell llibre que vaig escriure fa vuit anys "Amor al vent. Motxilla d'un educador en el lleure"(2007) i no he pogut estar-me de comparar-lo amb el que acaba de sortir ara del "Prega-Rock. 33 cançons amb valors"(2015). El primer, l'Amor al vent, encetava una nova col·lecció de l'Editorial Claret, "A cel obert" que venia a substituïr o modernitzar aquella altra tan popular de "Els daus". A la portada, de color verd, hi havia una fotografia d'algú calçant unes xiruques damunt unes roques. Algú va preguntar si era una foto meva i... encara que ho podria hever estat, la veritat és que no. El segon llibre, el del Prega-Rock, és ja el número vint-i-cinc de la col·lecció, per on han passat des del Francesc Torralba fins al Juanjo Fernández. El logotip editorial ha canviat, però poca cosa més en aparença. Aquest cop, sobre un fons entre blau i lila, apareix una fotografia d'algú tocant la guitarra elèctrica. Ningú m'ho ha preguntat aquesta vegada, però el de la foto també podria haver estat jo... fa uns quants anys!

Independentment de semblances i diferències de caire estètic, del que sí estic content és que, amb tot el que m'ha passat al llarg d'aquests vuit anys, ja arriba un moment en que puc dir que a la meva vida hi ha una mena de "cantus firmus", una nota de fons que no s'ha anat apaivagant, que és la passió per intentar ser d'ajuda en la comunicació i vivència de l'Evangeli sigui quin sigui el meu estat o la meva tasca professional. Després de la publicació de l'Amor al vent, que va coincidir amb la meva sortida de la vida religiosa, hauria estat molt fàcil haver deixat el món de la pastoral aparcat, camuflat, en reserva, etc. Però hi ha hagut persones que no m'han deixat malmetre aquest tresor i sense elles aquest segon llibre no hauria estat possible. Penso, per exemple, en el Toni Torrelles, en el P. Enric Puig, en Jordi Llisterri, en la Mar Galceran, en Francesc Grané, en els conciliaris del MCEC i tants altres. Vagi aquest darrer llibre com a reconeixement per una gran tasca en la que tots ens "aguantem" els uns als altres com un edifici entre mitjeres. No hi ha vocació personal que es pugui sostenir en solitari.

Material pel voluntariat de Lestonnac

Des de la Companyia de Maria em van demanar el disseny dels materials pel voluntariat d'estiu d'enguany. El tema de fons era com trobar un lema que donés continuitat a la pasqua jove de Bordeus ("Da el paso") i oferir uns materials que, a part de suscitar als joves a apuntar-s'hi, poguessin fer servei a la tasca pastoral. He optat pel lema "Sal de tu tierra", perquè es pot entendre com un segon pas de la pasqua i perquè enllaça amb dos referències bíbliques que considero prou interessants:

"Un día el Señor dijo a Abram: Sal de tu tierra, tus parientes y la casa de tu padre, para ir a la tierra que yo te mostraré. Con tus descendientes formaré una gran nación; te bendeciré y te haré famoso, y serás una bendición para otros." (Gn 12,1-9)

"Vosotros sois la sal de la tierra. Pero si la sal deja de ser salada, ¿cómo seguirá salando? Ya no sirve para nada" (Mt 5,13)

Pòster

Com a recurs, he fet un fons basat en la il·lustració de tot allò que pot arribar a representar un voluntariat d'estiu a Lestonnac: des de l'autocar, la motxilla o el carregador del mòbil a l'eucaristia o un clauer de la institució. És una manera de visualitzar el món complex, poliedre i plural del jove que s'hi apunta i, alhora, pot fer servei de cara a alguna presentació de grup ("Amb quins elements t'dentifiques i amb quins no?" etc). En definitiva, el material no és només un anunci de les activitats, sinó que esdevé alhora un material explícit d'evangelització adequat ("tunejat") a la realitat a la qual s'adreça.

Flyer. Cara exterior

Ja tinc la selecció de les 33 cançons pel llibre del Prega-Rock

Com ja vaig anunciar aquí, em proposo fer un llibre sobre aquesta activitat pastoral que va rebre el nom de “Prega-Rock” en el seu moment. Si tot va sobre el previst estarà a les llibreries al mes de setembre, coincidint amb el nou curs. Aquestes vacances de Nadal aprofitaré per donar-li una bona empenta però, de moment, aquí teniu les 33 cançons seleccionades... què us semblen? Són 33 perquè així es pot adequar força bé amb les setmanes que té un curs escolar i he intentat que hi hagués pluralitat d’estils musicals i ideomàtics. (Per cert, hi haurà un taller sobre el Prega-Rock a les properes Jornades de Pastoral Educativa de la FECC)

Cançons amb valors pel quotidià            

1.            La pau (Where is the love. The Black Eyed Peas)             

2.            El creixement diari (Millor. Els pets)      

3.            El desig (Qui n’ha begut. Mishima)        

4.            La Paraula (Me sobren paraules. Antonia Font)               

5.            El respecte a la creació (Mama Tierra. Macaco)

6.            La educació (The wall. Pink Floyd)          

7.            La immigració (Un món, dues classes de persones. Els Pets)     

8.            La vocació personal (Tu ets la llum. Lax’n’Busto)             

9.            La creença (Reason to believe. Bruce Springsteen)       

10.          La fragilitat (Corazón oxidado. Fito&Fitipaldis)  

11.          El guerra i Déu (With God On Our Side. Bob Dylan)        

12.          La coherència (Logical song. Supertramp)          

13.          La vida de parella (Corrandes de la parella estable. Manel)        

14.          La addicció a les drogues (L’Empordà. Sopa de Cabra)  

15.          Dignitat de la dona (Salir corriendo. Amaral)     

16.          La vellesa (Gent Gran. Els Pets)               

17.          La vida en recerca (But I still have'nt found what I'm lookin'for. U2)      

18.          La nostàlgia de Déu (My sweet Lord. George Harrison)   

            

Cançons per temps d’Advent i Nadal    

1.            El lideratge (Jesus. Queen)        

2.            La infància (Niño soldado. Ska-P)            

3.            Pau a la terra (Peace on earth. U2)        

4.            La maternitat (Jesus was an only son. Bruce Springsteen)          

5.            El bon Nadal (Happy Xmas. War is over. John Lennon) 

Cançons per temps de Quaresma i Setmana Santa        

1.            La mort (Tears in heaven. Eric Clapton)

2.            La pregària (Yahweh. U2)           

3.            El compromís social (Fe. Maná)               

4.            La limitació personal (In my place. Coldplay)     

5.            La conversió (A veure què en fem. Manel)        

Cançons per temps de Pasqua 

1.            El més enllà (Resurrección. Amaral)      

2.            El judici final (El octavo dia. Shakira)      

3.            La felicitat (Three little birds. Bob Marley)          

4.            El seguiment (Jesús. Los Planetas)         

5.            La salvació universal (Save us all. Tracy Chapman)           

Entrevista sobre el voluntariat (Fundació Verge Blanca)

L'altre dia la Fundació Verge Blanca em va convidar a fer la lliçó inaugural de l'Escola de l'Esplai de Lleida. Em vaig trobar amb una "entrevsita sorpresa" prèvia, a part de l'altra sorpresa que va ser l'assistència del Bisbe Piris a l'acte (qui m'ho havia de dir!). Va ser una tarda molt entranyable. Us deixo amb el video de l'entrevista.


Entrevista a Eloi Aran from MCS.Bisbat de Lleida on Vimeo.

10 anys del CE Al Vent (Crònica d’un sant record).

Aquest dissabte es va celebrar a la Parròquia Mare de Déu de Bellvitge els 10 anys del Centre d’Esplai Al Vent amb una ginacana i una missa amb piscolabis final (mai pot faltar el menjar en els esdeveniments parroquials!, és una dinàmica que no falla!). La veritat és que em va emocionar tornar al barri on vaig viure-hi durant cinc anys. Aquells infants s’han fet grans i, alguns d’ells, ara són monitors. Molts noms i moments em van retornar a la memòria i la realitat que veia era tota una acció de gràcies. Per què va néixer aquest centre d’esplai? No vam fer res més que intentar respondre al que hi havia, un grup d’infants que apareixien per la parròquia cap als vespres dels divendres. No hi ha èpica, tan sols un oferiment sincer, total i senzill.

La lectura de l’evangeli va ser la de la Transfiguració al Mont Tabor. Aquesta eucaristia també va ser un moment de “Tabor”, una “estona de cel” com canta aquella cançó de Els Pets. És ben cert, a la nostra vida cal ser “contemplatius en l’acció”, com deia Sant Ignasi, però també “celebratius en l’acció” perquè en la celebració, especialment en l’eucaristia, es fa present la Glòria de Déu que ens dóna una respir per afrontar amb amor el que ens espera en el quotidià, encara que sigui un quotidià allargassat en el temps durant deu anys. És des d’aquesta perspectiva d’agraïment que també vaig escriure el meu primer llibre, “Amor al vent. Motxilla d’un educador en el lleure”, que espero encara pugui oferir un servei als monitors que duen endavant aquesta tasca i als quals agraeixo l’haver-me convidat en la celebració. 

En fi... "Vós m'ho heu donat, a vós Senyor ho torno"...

Aperitiu Cyberpastoral 3 (darrera part)

Ja he acabat la conferència i crec que ha estat prou inspiradora (s'accepten comentaris dels assistents a mode de feedback). Adjunto la darrera part de la conferència (aquí teniu la primera i segona part) per si a algú li és de profit i no s'indigesta. (Teniu la notícia aquí)

Segona part: L’esdeveniment evangèlic.

1.       L’evangeli en el mercat del sentit.

Abans dèiem que els catecismes van ser, en bona part, el resultat del diàleg o confrontació de l’anunci del missatge evangèlic amb un entorn cultural determinat en el qual es prioritza el discurs abstracte sobre l’experiencial. En els darrers segles, aquesta confrontació tenia un únic interlocutor, els filòsofs de l’humanisme ateu que Paul Ricoeur va batejar amb el nom de “mestres de la sospita” (Feuerbach, Marx, Nietzsche i Freud) i bona part del que abans s’entenia com apologètica cristiana, que avui sortosament ha passat a ser la branca de la teologia fonamental, anava encaminat a rebatre aquest pensament. Amb l’entrada de la secularitat i especialment de la postmodernitat, l’anunci de l’evangeli es pluralitza  i es complexifica, trobant-se immers dins d’un bast mercat de propostes de sentit com una proposta més al costat de tantes altres, com si fos un producte alineat al costat d’altres en la prestatgeria d’un supermercat. Ara és l’individu  - i no les institucions o les col·lectivitats - qui és el protagonista de la història i és ell mateix qui escull el sentit de la seva vida. Aquest fet comporta una certa filosofia consumista, i en certa manera “tastaolletes”, de la pròpia autoexplicació de l’individu de forma que la identitat es torna fragmentada i es construeix a base d’un relat personal que pot presentar discontinuïtats i incoherències, com un col·lage plural i sincretista fruit del “faci-ho vosté mateix” que seguiex la filosofia americanista del “self-made man”.  Com a mostra tenim cristians, entre ells els nostres destinataris com a subjectes pastorals: els alumnes, que creuen en la reencarnació, porten penjades pedres energètiques, consumeixen herbes terapèutiques o practiquen ioga sense fer-ne quelcom problemàtic. La falta de d’un gran relat al qual adherir-se mena a una pluralitat de petits relats. En d’altres paraules, la mort de Déu anunciada per  Nietzsche en l’escrit de l’Home Boig fa sorgir al nostre entorn la multiplicació dels ídols entre la gent que es troba al mercat. A falta d’un horitzó ens pintem el nostre paisatge particular.

L’acció evangelitzadora en aquest nou context es torna complexa perquè ja no té aquell contrincant identificable de l’ateisme – no pas perquè hagi desaparegut, sinó perquè n’han sorgit d’altres -, ha de fer l’esforç d’acompanyar els processos personals (la història de les seves opcions) i ha d’evitar caure en els extrems de la dissolució, per una banda, i el fonamentalisme, per l’altra. Com a pastoralistes podem sentir que aquesta tasca ens sobrepassa, com ens sobrepassa mantenir la fe en aquest entorn, i ens costa anunciar la Bona Nova sense aplicar-hi rebaixes (presentar-ho com una mena d’outlet o “balneari pneumatològic”, en la línia del pensament feble postmodern), o acabar agafant el megàfon per fer-se cridaner i comptabilitzar el màxim nombre de visites, enllaços, amistats, seguidors o “m’agrada” en el facebook.

2.       L’esdeveniment mediàtic.

Donat aquest panorama, cal saber com funciona la societat de la informació, i és que aquesta funciona a partir de l’esdeveniment mediàtic, que podem identificar quan una notícia passa a ser “trend tòpic” al twitter o bé quan l’endogàmia dels mitjans porta a que no es parli de res més que d’allò a la xarxa, a la ràdio, a la televisió i a la premsa. Valguin com a exemples propers els casos dels “informers” (les pàgines de “safareig escolar” anònimes), el primer tweet del Papa Benet XVI, la incorporació de codis QR al “Full Dominical”, els abusos sexuals per part del clergat, el cas del “Vatileaks”, l’acte de dedicació de la Sagrada Família o la dimissió del mateix Papa. Nosaltres ja podem estar explicant a classe la història de l’Església o qualsevol altre contingut del temari marcat pel currículum de la CEE en l’assignatura de religió, però l’educació dels alumnes es realitza en bona part a través dels mitjans  de comunicació que, com ja hem comentat, actuen com institució total, també educativa. Podem desvincular-nos de la realitat mediàtica, però si aquesta no entra a l’aula, allò que puguem transmetre restarà desvinculat de la seva vida i, molt probablement, serà aparcat i oblidat.

L’educador o pastoralista pot entomar el fet mediàtic de dues maneres: o bé crea un esdeveniment mediàtic de caire evangèlic, o bé els re-interpreta per, o amb, als seus alumnes. Com a mostra del primer cas podríem parlar d’allò que confirmaria la frase “L’Evangeli segueix sent una bona notícia”, i sovint va relacionat amb iniciatives pastorals que a nosaltres ens poden semblar normals però que entren dins de la curiositat social de “l’infoteniment” (mot formulat per Umberto Eco que pot ser fruit de la contracció dels termes “informació” i “entreteniment”, però que en català també acceptaria un tercer terme: “l’enfotre-se’n”). Valguin com a exemple la notícia “Cromos per fidelitzar l’audiència” (Telenotícies Comarques), la “Missa Roquera” del Padre Jony, la creació d’habitatge social a l’antic seminari del Bisbat de Lleida, la pàgina de recursos del “Prega-Rock” a Pregaria.cat, dos grafiters que pinten l’absis d’una església, etc. Caldria rastrejar el recull de premsa que ofereix diàriament el portal CatalunyaReligió i preguntar-se quin esdeveniment mediàtic en clau evangèlica puc crear des de l’aula.

Com a mostra del segon cas, reinterpretar un esdeveniment mediàtic, podríem prendre nota, encara que té un punt polèmic pel que fa a l’estètica, de la versió que han fet uns joves francesos sobre el videoclip del raper coreà “Gangman Style”, tal com l’equip del programa d’humor del “Polònia” també ha fet. Aquesta versió, que podreu trobar al youtube com “Cathostyle” i utilitza l’estètica del vídeo original per poder comunicar la fe i, de pas, deixar un enllaç per publicitar les seves activitats pastorals estivals. També podem posar altres casos més propers que formen part de la “pastoral de tota la vida”, aquells que es basen en fer una lectura cristiana de la realitat, ja sigui tractar els valors en clau evangèlica de les cançons que escolten els alumnes o bé comentar reculls de premsa (Per exemple, fa un any, a partir de la notícia dels columbaris que el Barça va disposar pels seus socis al Camp Nou, Mn. Magí Megias de Tarragona va publicar una reflexió al butlletí “Connecta’t”, del Secretariat Interdiocesà de Joves).

3.       Díptic final: Missatgers i missatges. Fons i formes.

Arribem al darrer punt de la conferència d’avui que intenta recapitular la resta. Si hi ha una màxima en l’era digital que cal tenir en compte en la pastoral educativa és la ja gastada i tòpica “el mitjà és el missatge” de Mc. Luhan. Fixem-nos d’entrada que la màxima Mcluhaniana no dista d’una religió que identifica el missatger amb el missatge i que, en la teologia, s’ha formulat com “Jesús és el Crist”, és a dir, aquell personatge històric anomenat Jesús de Natzaret, el mateix que predicava el Regne de Déu i va ser condemnat per blasfem a la creu, ha estat ressuscitat per Déu perquè Ell mateix s’hi ha identificat (perdoneu que no pugui extendre’m a cercar una formulació cristològica més correcta, de moment ho deixem aquí). Hi ha d’altres autors que basen la proximitat de la màxima citada a partir d’un altre text neotestamentari però en sentit invers, amb un caràcter més descendent: “La Paraula es va fer carn”, és a dir, el missatge es va fer missatger.

En qualsevol cas, la pastoral en l’era digital només podrà sobreviure si entén que avui en dia l’expressió dels continguts no es pot donar de forma abstracta sinó que cal cercar aquella expressió que pugui ser màximament anàloga, per no dir igual, al contingut a transmetre. Cal cercar una nova metàfora que tingui suficient punta i sigui suficientment novedosa i significativa per als alumnes tenint en compte que el “ground” (el fons, l’ambient, la manera de presentar les coses) en el món digital és més important que la figura en l’acte comunicatiu. Això no implica una desaparició del contingut, dons estaríem presentant quelcom buit o fent un foc d’encenalls, però ens porta a una incansable feina de inculturació de l’Evangeli, és a dir, com presentem, com encarnem, com vestim, etc, la Bona Nova.

Ja que he començat amb un símil arquitectònic, el de la porta, i donat que sembla inexcusable no parlar de la Sagrada Família quan es tracten temes de nova evangelització, fixem-nos en aquesta construcció. Us proposo tres punts per a la reflexió:

• ·         La Sagrada Família comunica perquè és testimonial, ja que ens parla d’un arquitecte que va saber fusionar la seva professió amb la seva vida i les seves creences. Com puc jo cercar aquesta integració testimonial? Què és allò que sé fer i m’apassiona i com puc vincular-ho amb l’Evangeli per propiciar un esdeveniment mediàtic?
• ·         La Sagrada Família és capaç de fer arribar l’Evangeli de forma explícita, sense dissolucions postmodernes, però alhora és quelcom respectat i admirat per tothom, sense que un grup fonamentalista la segresti i l’aparti de la gent (ja siguin fidels o turistes). Com puc presentar jo l’Evangeli al meu entorn de forma explícita evitant les rebaixes o l’encarcarament?
• ·   A la Sagrada Família són molts els artistes que han col·laborat per cercar metàfores significatives, fent de tot l’edifici una “catequesi pètrea” (i després de la visita papal comptem també amb una “catequesi petrina”!). Quins llenguatges puc emprar jo en l’era digital per enunciar l’Evangeli?

Teixint la pau

Aquest any m'han demanat a veure si podia fer un dibuix per la celebració de "La llum de la pau de Betlem", que organitzen des dels Minyons escoltes i Guies de Catalunya, on participen altres entitats d'educació en el lleure de caire confessional (Maristes, La Salle, MCEC, etc). M'he ajustat força al que m'havien demanat però li he volgut donar una connotació religios en l'actitud del nen, que està agenollat i "ofereix" la llana a l'àvia que està teixint una bufanda de la pau (el lema és "teixint la pau"). El dibuix original (sense el retoc que han fet per la composició del cartell) apareixerà publicat al proper Foc Nou de Desembre.

Magis. Restaurant l’ermita (5)

L’experiència Magis ja va finalitzant i avui hem fet l’acte inaugural de la restauració de l’ermita col·locant-hi la figura de St Josep i fent la benedicció pertinent i solemne, comptant amb la representació de la família Raventós, membres de la comunitat de jesuïtes del Col·legi Claver i tots els que hem estat implicats en el projecte: els participants de l’experiència magis (23 persones provinents de Kènia, Eslovàquia i Illes Maurici), el Vicente Ortín, la Mari C. Rodríguez (que ens ha donat la pintura), en Josep M. Gardenyes (el nostre estimat constructor i mecenes), el pare Cinto Casanoves sj (autor de l’escultura), en Lluís Salinas (novici sj), la Sara Galceran, el Marc Vilarassau sj (promotor de l’experiència), la Minerva Porcel (professora del Claver) i jo mateix. Amb una mica de sort demà encara podrem acabar el trencadís de la font de St. Josep. 

Ara, en breus moments, farem l’activitat diaria del Cercle Magis abans de començar la nostra visita a les caves de Raimat. La veritat és que el focus i el text d'avui ens va com anell al dit pel que estem vivint. El lema és "God makes friends" (Déu ens fa amics) i la lectura complementària prové d'una carta de St. Francesc Xavier: 

" Y para que jamás me olvide de vosotros, para contínua y especial memoria, y para mucha consolación mía, os hago saber, carísimos hermanos, que tomé de las cartas que me escribísteis vuestros nombres, escritos por vuestras propias manos, juntamente con el voto de la profesión que hice, y los llevo continuamente conmigo por las consolaciones que de ellos recibo" ... a falta de facebook, els antics sj's trobaven ja altres formes de seguir connectats.. Ja eren una comunitat 2.0 en l'Esperit ;)

Magis. Restaurant l’ermita (4)

Gran dia de treball. Avui calia acabar de pintar tant l’exterior com la part interior de l’ermita per tal de poder collar-hi demà a les 9:00 del matí la figura de St. Josep que ens ha preparat Mn. Cinto Casanoves sj. Farem tot un acte inaugural, amb pregària, tallada de cinta i copa de cava. Entre tot plegat hem anat a dinar més tard de l’habitual i el sol ja picava de valent per les terres de Raimat i hem acabt de rentar els plats que ja eren les quatre passades, no està malament tenint en compte que ens llevem a les 7:30, res que no es pugui superar amb bon humor, generositat, i una mica de fruita i aigua fresca tot cantant cançons africanes o eslovaques. Menys mal que aquest cap de setmana compensarem l’esforç amb escreix amb les visites que tenim programades. Per altra banda, ja quasi hem finalitzat el petit mosaic per la font de Lourdes i hem començat a fer una altre mosaic-trencadís per la font de St. Josep que hi ha vora l’ermita. També hem comptat amb la visita del Llorenç, la Montse i l’Alexis, de l’equip motor del Magis a Catalunya, que van visitant les experiències i encoratjant-nos en les nostres tasques.

Avui acabo amb la pregària Magis abans de començar el Cercle Magis del qual us en vaig parlar ahir:
“Pare bo,ensenya’ns a buscar-te en tots els camins, ajuda’ns a posar-nos en marxa, a sortir a la intempèrie. Acompanya’ns les nostres passes, il•lumina les nostres nits, sadolla la nostra set. Tu segueixes present estimant aquest món bell però masegat.
Girem la vista cap a Tu, Senyor Jesús, per conèixer-te més, per estimar-te més, per seguir-te més, per apendre, amb Tu, a respondre a la crida que ressona en cada ser humà.
Ho fem tots junts, com a Església fraterna i plural, il•luminats pel teu Esperit. Que Ell alimenti, en el nostre cor, un foc cridat a encendre la terra amb passió i evangeli.”

Magis. Restaurant l’ermita (3)

El camp de treball MAGIS “T-17: Reconstrucció de una ermita” segueix el seu curs. Les tasques d’avui han consistit en acabar de netejar la superfície interior de l’ermita, començar a pintar el mur exterior, acabar la reparació de la font artificial annexa (on hem comptat un dia més amb el suport del nostre mecenes i constructor), esbrossar una altra font propera i començar a fer-hi el mosaic-trencadís dedicat a la Mare de Déu de Lourdes, que n’és la titular. Per altra banda, el grup que dorm amb nosaltres al Col·legi Claver i realitza la seva actvitat a St. Joan de Déu està desenvolupant la seva tasca social sense cap problema, marxant de matí i tornant al col·legi cap al vespre. Finalment, hem fet un truc al tercer grup que s’allotja a la rectoria de Bohí fent la ruta del romànic i tot funciona la mar de bé.

’aquí a una estona, un cop hagin refet les forces havent passat per la piscina de l’escola, començarem el “Cercle Magis”. Aquesta activitat és fonamental per als participants del Magis en aquests dies d’experiències, perquè dóna la oportunitat de poder compartir i escoltar en petits grups d’unes vuit persones i durant uns 45 minuts, tot allò que cadascú va experimentant respecte la tasca, els companys i un mateix en clau de pregària. Vindria a ser una aplicació comunitària del que en clau ignasiana s’anomenen les “mocions espirituals”. L’activitat es desenvolupa fent tres rondes de preguntes. En les dues primeres només s’escolta i acull amb respecte el que diu cadascun dels membres del grup. La primera ronda tracta sobre què és allò que més li ha xocat, sobtat, sentit o pregat del dia (tant en positiu com en negatiu). La segona ronda tracta sobre els textos que hem pregat al matí (un text bíblic, un text de l’autobiografia de Sant Ignasi i una petita reflexió emmarcada en un lema diari. El d’avui és “On what do you base your life?”, En què bases la teva vida?). En la tercera pregunta es dóna la oportunitat de parlar “tots contra tots”, és a dir, que cadascú pot opinar fraternalment sobre el que hagi pogut dir algun membre del grup. L’activitat finalitza amb una ronda ràpida resumit la vivència de l’activitat del Cercle Magis del dia amb una paraula. Una activitat que ens deixa ja a punt per celebrar l'eucaristia del dia.

Magis. Restaurant l’ermita (2)

Plens d’agulletes com a mostra de l’apassionament per la feina i revelació d’un curs extremadament sedentari, aquest matí hem reprès les tasques de restauració de l’ermita de Sant Josep. Avui en Josep Maria Gardenyes, el nostre constructor i instructor, ens ha ensenyat l’ofici del “paleta”: com pastar el morter, com s’han d’utilitzar les eines i els passos per aconseguir una bona superfície arrebossada que acabarà acollint un mosaic. Per altra banda, hem continuat allisant i netejant la superfície de l’interior de l’ermita per tal de poder aplicar ja demà la primera capa de pintura. També cal destacar la visita que ens ha fet Mn. Cinto, escultor i jesuïta, portant amb ell la imatge del St. Josep que ha d’anar a la fornícula per tal de prendre unes mides que necessitava per fixar l’estatueta. Als participants de l’experiència els ha encantat la imatge i tant els eslovacs com els kenians i els d’Illa de Maurici s’hi han volgut fotografiar.

Com a nota espiritual destacar que avui “l’hem clavat” en la pregària del matí: hem començat al cementiri del col·legi claver, a la falda d’un turó, llegint les lectures del llibret “Magis”, que avui enllaça la lectura bíblica del dia i un text de l’autobiografia de St. Ignasi amb el lema “No one say it would be easy” (Ningú va dir que fos fàcil) - en el fons estem seguint l’esquema dels exercicis espirituals i avui seria l’entrada al que es coneix com “primera setmana”, el tema del pecat i del mal personal o global-, i després hem anat caminant en silenci fins al turó on hi ha l’ermita. Ha estat un moment molt reeixit.

Magis. Restaurant l’ermita (1)

Ahir ens vàrem trobar al Col·legi Claver tres grups de l’experiència juvenil MAGIS – vol dir “més” en llatí, mot que recull el lema de la Companyia de Jesús “Ad Maiorem Dei Gloriam”, A major Glòria de Déu- que es desenvolupa en cada JMJ (Jornada Mundial de la Joventut), sent aquesta la seva tercera edició, després de la de Colònia i la de Sidney. Les experiències que ens hem aplegat a Lleida som el grup de restauració d’una ermita, el grup que anima l’activitat d’estiu a Sant Joan de Déu i el grup que peregrina descobrint la joia del romànic català (diuen que es volen continuar aquest blog). La gent va arribar al vespre molt cansada del viatge de Loiola, així que després de la celebració de l’eucaristia vam sopar i vam compartir l’examen del dia abans d’anar a dormir.

Avui ens hem aixecat força aviat i hem anat a veure l’ermita de Sant Josep. Aquesta petita construcció es va realitzar quan el Col·legi Claver era encara noviciat, juniorat i casa de formació dels “juncos” (“Juniorado para coadjutores”, llegeixi’s casa de formació professional per als germans jesuïtes). La figura de Sant Josep reconfortava els treballs dels germans i dels obrers de la finca i era lloc de pregària i festeig de la comunitat. Després d’uns anys d’oblit ara volem recuperar aquest espai per un nou context pastoral i educatiu. 

Aquest matí, després de comptar amb el primers consells i assessorament  d’un constructor de Lleida que ens ha fet de mecenes, ens hem posat mans a la feina i hem començat a preparar la construcció per a la seva rehabilitació (netejar superfícies, etc). Us deixo amb una fotografia perquè d’aquí a cinc minuts reprenem l’activitat de la tarda: el “cercle Magis” (ja us explicaré de què va) i l’eucaristia abans d’anar a sopar. Tot i que hi ha gent de Kenia, Illes Maurici i Eslovàquia ens entenem prou bé amb l’anglés (sorprenentment els kenians el parlen fantàsticament!).

Eucaristia al Casal Loiola

Els caps de setmana que em quedo a Barcelona normalment vaig a l'eucaristia del Casal Loiola, els dissabtes a les 19:30. La millora que s'està esdevenint al Casal Loiola és més que notable i les eucaristies setmanals són el punt culminant on l'activitat i la comunitat es concentra de forma festiva (CVX, Espai Ignasià, Joves Loiola, VOLPA, Apropar, C.E. CIM.La Congregació Mariana...).

Abans les celebracions estaven fragmentades, cada comunitat tenia la "seva" missa en diferents pisos, fet que dificultava la relació i generava més recels alhora que la participació anava decaient. Actualment, amb la missa que es fa a la planta baixa del Casal, el panorama és diferent. L'espai s'omple de gom a gom. Part de l'èxit és degut a que s'ha apostat per la pastoral familiar impulsada per l'aparició del Centre d'Esplai CIM, vinculat també al MCEC. L'esplai CIM va nèixer a partir d'una escisió del JAS (Joventut Alegre de Sarrià) i actualment (atenció, preneu nota!!!) és un esplai amb més de 150 infants i amb llista d'espera!!!

Evidentment, una altra part notable de l'èxit d'aquesta eucaristia també rau en la seva preparació que compta amb el suport d'un equip de laics i un molt bon grup de músics (violencel, saxo, trompeta, bateria, guitarres...). Si voleu fer-vos una idea podeu seguir el bloc de l'eucaristia del Casal Loiola aquí.

Curs d'animadors de pastoral juvenil, un èxit.

Aquest matí he pogut participar com a docent al curs d'animadors de pastoral juvenil organitzat conjuntament per la Fundació Pere Tarrés, la URL, La Fundació de l'Escola Cristiana i la Delegació de Joves del Bisbat de Barcelona. El públic era molt divers, des de joves de parròquies fins alumnes de l'IQS passant per professors de diferents escoles (on he pogut conéixer la Carina, autora del bloc que tinc linkat "L'art cristià a l'aula") He fet un repàs de nous (?) llenguatges per la transmissió de l'evangeli tot recorrent els sentits. En l'apartat del "gust" he fet l'enllaç etimològic del "saber" i el "sabor" que tenen la mateixa arrel llatina "sapere" i d'aquí a la famosa frase ignasiana dels Exrecicis Espirituals "No el mucho saber harta y satisface el alma, sinó el sentir y gustar las cosas internamente". La gràcia de comunicar l'evangeli és viure'l encarnat en el dia a dia i gaudir-lo. Al final els hi he passat aquest video que vàrem fer a TSKV sobre l'examen del dia com a mostra del que pot ser viura saborejant Déu. Ja veieu, no calen grans efectes especials per comunicar l'evangeli!.