dimecres, d’abril 30, 2014

Habemus artista: Lau Feliu!

Estant reunits Mn. Joan CuadrenchMn. Joaquim Querol i Mn. Isidre Serdà, per la part eclesiàstica, i els socis del despatx T113-Taller d’Arquitectura (Giuseppe Giacalone, Maria del Mar Viladot i Eloi Aran) per la part tècnica, a la Parròquia de Sant Sebastià del Verdum el dia 30 d’abril de 2014, hem acordat unànimement confiar l’encàrrec del mural pel presbiteri de la nova Capella de Sant Lluc de Torre Baró a l’artista Lau Feliu. La imatge de la proposta presentada és la següent:

Memòria explicativa:
“Relleu fet en fang reflectari , amb tocs de policromia esmaltalda. Format per peces de uns 50cm x 50 cm (per facilitar la cuita al forn). Retaule presentat com un tríptic; En el cos central les imatges de Sant Lluc i la Mare de Déu. Tant el nen con el llibre (evangeli) irradien unes línees que s'expandeixen, ( com símbol d'evangelització) i la mare que presenta al nen i a l'hora amb la ma el protegeix. A l'esquerra la representació de la realitat del barri amb unes figures de treballadors i una semblança de cases d'autoconstrucció. A la dreta "el món nou". Un sol naixent dóna llum a tota l'escena, a on les mans dels diferents personatges es relacionen, volen simbolitzar que al compartir la vida, la fem nova i plena. Per acabar d'arrodonir-ho acompanyen l'escena els ocells, les plantes i les flors que són fruit d’aquest esclat de llum.” (seguir llegint)

dissabte, d’abril 19, 2014

Busquem un artista per la nova Capella de Sant Lluc a Torre Baró

Des del despatx T113-Taller d’Arquitectura estem cercant un artista que pugui fer una pintura o objecte artístic per al presbiteri de la nova Capella de Sant Lluc que estem fent al barri de Torre Baró, Barcelona. Per això plantegem un petit concurs per tal d’escollir la millor proposta.

Les bases són les següents:
  • Dimensions: El mural hauria de fer 5 metres de llarg per 2,5 metres d’alçada.
  • Temàtica: l’Evangeli i la figura de Sant Lluc contemporaneitzats al barri de Torre Baró. Cal notar que en aquest evangeli la figura de la Mare de Déu és molt important, així com l’accent en la misericòrdia o el que avui anomenaríem “opció fe-justícia”. Caldria que hi hagués també alguna referència a l’evangelització del barri obrer de Torre Baró.
  • Tècnica: Lliure. Cal pensar que s’ha de poder pintar o penjar a la paret del presbiteri. És imprescindible que l’artista pugui portar la seva obra enllestida per plafons i col·locar-la “in situ”, és a dir, no podrà treballar al lloc del presbiteri perquè aquest estarà en construcció.
  • Termini: La obra hauria d’estar llesta i col·locada al seu lloc abans del 7 de juny de 2014.
  • Pressupost: A determinar. Es valorarà la seva economicitat. (seguir llegint)

dimecres, d’abril 02, 2014

El Papa Francesc i Simone Weil.

"Veig a l’Església com un hospital de campanya després d’una batalla. Què inútil és preguntar-li al ferit si té alts els nivells de colesterol o el sucre!. Cal guarir les ferides. Ja parlarem després de la resta. Guarir ferides, guarir ferides... I cal començar per allò més elemental”. (Papa Francesc. Entrevista publicada a La Civiltà Cattolica. 19 de setembre de 2013).

El setembre de 2013, el Papa Francesc sorprenia a tot el món amb una entrevista publicada a la revista de la Civiltà Cattolica on afirmava desitjar una Església semblant a un hospital de campanya després d’una batalla. Abocar la institució a una situació d’urgència pot resultar xocant en una benestant i adormida Europa, però també deuria resultar xocant per a la societat romana el plantejament que oferia una nova religió que propugnava la vinguda imminent de la fi dels temps. Amb aquesta metàfora de l’hospital, Francesc es recupera una perspectiva escatològica del cristianisme que sempre ha resultat incòmoda per als mateixos cristians, tot i ser plenament viscuda pel seu fundador.

Heus aquí, però, que va haver-hi una persona que, des de la seva aconfessionalitat, va intentar viure el que proposa el Papa Francesc per al futur de l’Església, una institució a la qual ella es va resistir a incorporar-s’hi tot i desitjar-ho. Estem parlant de la filòsofa d’origen jueu Simone Weil qui, l’any 1940, plantejant quin era el seu paper a la guerra, va proposar el “Projecte de formació d’infermeres a primera línia”. Aquest projecte, situat també dins d’un marc d’urgència, volia donar resposta immediata a la necessitat de guarició a tots els soldats que resultaven ferits i va ser la gran passió de l’autora fins que va morir a Londres el 1943, a causa d’una tuberculosi agreujada pel seu capficament de no menjar més del que ella creia que feien els seus compatriotes francesos.


Ni el Papa Francesc ni Simone Weil, que jo sàpiga, tenen formació mèdica o han estudiat infermeria, tots dos es mouen a primera vista en un camp intel·lectual, més encara ara que el Papa Francesc figura entre els pensadors més influents de l’actualitat (Notícia aquí), però tots dos comparteixen una mateixa passió per atendre als més dissortats que els mou més enllà del que es podria esperar. Si alguna cosa ens ensenyen les vides del Papa Francesc i Simone Weil és que la recerca de la Veritat no pot anar deslligada d’una vida lliurada i atenta als més petits i febles, que no és altra cosa que acceptar carregar amb les creus del món i guarir-ne les nafres.