dijous, de juliol 26, 2012

Oriol Bohigas i la Sagrada Família: Urgència vs Eternitat

Quan acabava de donar per tancat el bloc d’articles sobre la Basílica de la Sagrada Família, va i apareixen les reiteratives declaracions d’Oriol Bohigas contra la continuació de les obres de la Sagrada Família (llegir aquí). De fet no hi ha res de nou en el seu posicionament: calia haver deixat les obres on Gaudí les va deixar, la resta és una reinterpretació innecessària i lletja per una ciutat “progre” i moderna com Barcelona (podeu llegir aquí les seves opinions polèmiques sobre laSagrada Família i l’AVE, sobre la seva inauguració o en d’altres ocasions).
 
Doncs bé, al llarg de l’estudi que vaig fer sobre arquitectura religiosa contemporània (que he publicat recentment a “Cap a una arquitectura de l’esperança”) vaig descobrir una obra cabdal per casa nostra, el llibre “Conversaciones sobre arquitectura religiosa”, un debat sobre l’arquitectura religiosa de mitjans del s.XX entre teòlegs i arquitectes de Barcelona l’any 1963 (veure notícia), on Oriol Bohigas deia el següent:
 
El temple queda reduït a un tema qualsevol d’arquitectura. Fins i tot, m’atreviria a dir, a un dels temes més senzills i menys complexos de l’arquitecturaactual. Un temple tan sols és un espai cobert en el que es poden realitzar un reduïdíssim nombre d’operacions, sense gaires problemes circulatoris ni de serveis. És a dir, un tema que s’assembla moltíssim a la modèstia d’un aparcament d’automòbils o un envelat de festa major. Al costat d’aquesta senzillesa, imaginem les dificultats arquitectòniques d’un bloc d’habitatges o d’un hospital o d’un taller electrònic o d’una institució escolar i ens causa una mica de consternació que malgastem tant temps en l’anàlisi i discussió d’un tema sense problemes.[1] (seguir llegint)

dilluns, de juliol 23, 2012

Reflexions entorn la Basílica de la Sagrada Família (2)

Seguint les reflexions de l’article anterior (aquí), passem ara a preguntar-nos pel sentit pastoral de la Basílica de la Sagrada Família i en què pot ser modèlic aquest temple proposat com a paradigma de la Nova Evangelització per Rino Fisichella. Sobre la temàtica pastoral, és evident que el temple no pot ser entès ni viscut plenament si no és en clau de pregària i, especialment, en clau litúrgica (com tampoc pot ser entès sense les lleis de la matèria). Els atributs eucarístics que coronen l’exterior de la nau principal, la infinitat d’elements de custòdia que hi ha al capdamunt de les naus laterals o la significació de les diòcesis del món a les columnes i els vitralls així ho testimonien. Així doncs cal motivar en la mesura del possible l’ús pel qual va ser pensat el temple, per tal que no passi com a la Cripta de la Colònia Güell (el primer “assaig” de la Sagrada Família) que, de tant museïtzar l’espai, tan sols deixen fer dues misses el diumenge i a més a més a l’accedir-hi et pregunten si vas a missa o no. Tot un llastre per a l’activitat pastoral. (seguir llegint)

dimecres, de juliol 18, 2012

Visita i reflexions entorn la Basílica de la Sagrada Família (1)

El passat cap de setmana vaig tenir la oportunitat de visitar a fons la Basílica de la Sagrada Família gràcies a l’atenta invitació de Jordi Faulí - arquitecte i director adjunt de les obres des de fa més de vint anys - juntament amb en Pau Vidal sj i l’Òscar Fernàndez, també arquitectes. La visita va començar a peu de la façana de la passió i va acabar al capdamunt de l’estat actual de les obres, en l’arrencada de la torre de Crist i dels quatre evangelistes, passant pels despatxos soterranis que hi ha sota la nau principal, el cor, la nau principal i l’entranyable escola que Gaudí va dissenyar pels fills dels obrers del temple. Van ser tres hores impagables durant les quals ens vam endinsar en les entranyes de l’edifici i en la ingent tasca d’hermenèutica i encarnació del projecte del geni gaudinià. La invitació va ser una resposta generosa a l’acte de presentació del llibre “Cap a una arquitectura de l’esperança”, del passat 29 de juny, de la qual també en van poder gaudir en Bert Daelemans i l’Enric Comas, els dos jesuïtes i arquitectes, fa dues setmanes. (seguir llegint)

dimecres, de juliol 11, 2012

Torna l'arquitectura religiosa contemporània a l'àgora pública?

Encara no feia una setmana de la presentació del llibre “Cap a una arquitectura de l’esperança” que vaig poder assistir amb en Pau Vidal sj a la defensa de la tesi doctoral de Ricardo Gómez Val “La construcción de templos parroquiales en Barcelona entre 1952 y 2000”, a l’edifici Coderch de l’ETSAB, el passat divendres a les 11:30. No deixa de ser significatiu que, en tan poc temps, hagin aparegut aquests dos esdeveniments que tornen a actuar el debat i la reflexió sobre l’arquitectura religiosa contemporània, un tema aparentment secundari o menystingut tant en el camp teològic com en l’arquitectura actuals.

L’estudi realitzat per Ricardo Gómez, com apunta el títol, es centra en les construccions parroquials de Barcelona entre el 1952 i el 2000, dates que corresponen a l’aparició de la Instrucció d’Art  Sagrat i a la publicació de “El espíritu de la litúrgia. Una introducción” de l’aleshores Cardenal Joseph Ratzinger. De totes les construccions parroquials, Ricardo Gómez es centra en l’estudi de 56 edificis i, fent un estudi comparatiu, arriba a les conclusions, algunes de les quals són les següents (seguir llegint)

dilluns, de juliol 02, 2012

Ja hem batejat "Cap a una arquitectura de l'esperança"

Ja hem "batejat" (presentat) el llibre Cap a una arquitectura de l'esperança!. L'esdeveniment va tenir lloc a la Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret, el passat divendres a les 18:00h i, contra tot pronòstic, vàrem omplir el local. Vaig tenir la sorpresa i el goig de comptar entre els assistents al Sr. Xavier Puigdollers, d'Afers Religiosos de la Generalitat, el Sr. Enric Puig sj, de l'Escola Cristiana o el Sr. Jordi Faulí, arquitecte director adjunt de la Basílica de la Sagrada Família, juntament amb moltes persones estimades i amb les quals col·laboro, tant en l'àmbit de l'arquitectura com el de la teologia, l'educació o els MCS. 


Maria del Mar Galceran, en representació del patronat de la Fundació Joan Maragall, va destacar la visió crítica, inquieta i insatisfeta de la relació entre la teologia i l'arquitectura religiosa contemporània exposada en el llibre que, alhora, apunta noves propostes. Per la seva part, en Bert Daelemans sj, va indicar la necessitat d'entendre l'arquitectura religiosa contemporània des dels verbs, és a dir, des de l'activitat, l'esdeveniment i la vivència d'uns espais que han estat apropiats per la comunitat. Finalment, en Pau Vidal sj va descriure el llibre com "un diàleg interior amb la voluntat de ser escoltat" i va reflexionar sobre la necessitat d'un espai religiós que fos perfectible a partir de l'activitat comunitària.


Aquí teniu el principi de la meva ponència, l'enllaç per accedir a tot el text i les imatges de fons que l'acompanyaven:
"Crec que no és cap gosadia afirmar que estem en l’acte de presentació d’un dels pocs llibres en llengua catalana que proposa a l’àgora pública la reflexió sobre el sentit de l’arquitectura religiosa contemporània des del diàleg entre l’arquitectura i la teologia. Certament, tenim a casa nostra un gruix notable de reflexions entorn l’arquitectura religiosa de Gaudí i, de fet, l’ombra de la Basílica de la Sagrada Família és tan allargassada que resulta gairebé impossible no fer-hi referència, però, malgrat aquest eclipsi, la riquesa i la complexitat de la temàtica és molt més gran i demana una reflexió des dels nostres dies, que incorpori els reptes de la Nova Evangelització, la pluralitat religiosa, l’esperit del Concili Vaticà II i la condició de la postmodernitat o de la societat de la informació, per citar alguns exemples, tal com el mateix Gaudí va afrontar també els reptes del seu temps.
Pels que hem participat en aquest llibre, el diàleg entre arquitectura i teologia ens ha estat donat quasi com un imperatiu existencial, perquè tant en Bert Daelemans i en Pau Vidal, que han fet el retorn o segona part del llibre, com jo mateix, compartim aquesta rara doble condició d’esser arquitectes i teòlegs, fet que ens ha menat a cercar una integració entre dues disciplines que semblen viure d’esquenes i, alhora, ens configuren i ens apassionen, en tant que les vivim i també les patim (...)."