dimecres, de gener 30, 2013

El Projecte Sostre estrena web


El Projecte sostre estrena web: www.projectesostre.org per tal de donar-se a conéixer en uns temps durs per al tercer sector social en el que cerquen donacions i voluntaris.
El Projecte Sostre va néixer el desembre de 1992 amb l’objectiu d’acollir a persones que viuen permanentment als carrers del barri de la Barceloneta i voltants i que per les seves condicions personals no utilitzen altres recursos existents. Es tracta d’un alberg de nit per a 6 homes situat al carrer Pescadors 42 baixos.

Objectius del Centre:
Cobrir les necessitats primàries i millorar la qualitat de vida del usuaris tan interns com externs.
Realitzar un seguiment global de la seva evolució.
Compartir un espai de relació i comunicació.
"Integrar" socialment els transeünts segons les seves possibilitats.
Conscienciar i implicar la ciutadania en aquesta realitat a través d’aquest projecte.

divendres, de gener 25, 2013

Comptant faves


“Això són faves comptades” diu el refrany, però, quan volem comptar les faves de la “pastoral” (podeu traduir-ho per “acció evangelitzadora”) dels centres educatius, quins criteris emprem? Això és el que es va plantejar Kristau Eskola ja fa més d’un any i va donar lloc a un Estudi sobre la Identitat Evangelitzadora (EIE en endavant) dels centres confessionals de la comunitat basca. A resultes dels bons resultats i de la practicitat de l’eina que van dissenyar, després de presentar l’eina a Barcelona (notícia) ara s’està duent a terme a casa nostra l’EIE de la mà de la FECC (Fundació Escola Cristiana de Catalunya) i, gràcies a la confiança donada, tinc la sort de coordinar-lo des de fa un mes.

De moment hi ha més d’una seixantena llarga de centres inscrits, fet que ja iguala o supera el nombre de centres que van participar en l’EIE al País Basc, i restem a l’espera que algun altre centre s’hi animi, tot i que, com sol passar, es dóna la problemàtica de “tants carismes, tants barrets”. Així i tot, si aconseguim alguna mena de compatibilitat entre “les faves” de l’EIE i “les faves” (és a dir, els indicadors) de les institucions educatives vinculades a grans congregacions, el resultat de l’estudi serà notablement significatiu. Si tot va seguint el procés marcat, els resultats de l’EIE permetran dotar a l’escola cristiana catalana d’un mapa situacional molt complert i nous vectors força per a l’acció evangelitzadora de les nostres escoles per als propers anys. Val la pena!

dimecres, de gener 23, 2013

IFE21: es busquen tecnòlegs.


El passat dissabte pel matí vaig tenir la sort de poder participar en la primera trobada de joves intel·lectuals cristians promoguda per la Fundació Joan Maragall (FJM) amb el nom de IFE21 (Seminari d’Inculturació de la Fe al s.XXI), tot i que ni em considero un “jove” (ja m’ha caducat el carnet jove “plus”), ni la meva neurona dóna per massa intel·lectualitat i el tema del cristianisme el portem com podem (però, com diuen a Polònia... “amb il·lusió!”).  Érem uns disset participants “joves” més tres representants de la FJM, a saber, en Josep Maria Carbonell, la Mar Galceran i l’Ignasi Boada, que ens va fer una xerrada molt interessant sobre la relació entre la modernitat i el cristianisme.

D’entre els participants hi havia, com sol passar, una àmplia majoria de gent de lletres (filòsofs, polítics, humanistes, periodistes, etc) però, tot i haver-hi algun científic (concretament una física), em vaig trobar sol representant la tecnologia malgrat que ja se sap que els arquitectes no som “ni xixa ni limoná”. Aquest fet, la falta de presència de tecnòlegs en àmbits eclesials i de pensament, és un tema que em preocupa. Per citar algunes professions, no hi ha joves enginyers, informàtics o matemàtics que es plantegin la reflexió de la seva fe? O és que la seva fe s’identifica de forma prioritària i exclusiva amb la bona posició social que pot comportar la seva professió o amb un reduccionisme progre-positivista del sentit de la vida? Això empobreix la reflexió que puguem fer en aquest seminari sobre inculturació de la fe perquè, precisament, si alguna cosa marca la nostra societat del s.XXI és la seva tecnoadicció.

dilluns, de gener 21, 2013

"Domòtica Ecclesiae"

Domòtica: La domòtica consisteix en la creació d'habitatges i edificis automàtics amb la finalitat de millorar-ne la gestió energètica i la qualitat de vida dels seus habitants.”
 
Domus ecclesiae (és la paraula llatina amb el significat de "casa d'assemblea" o "casa de l'església") va ser un edifici privat, adaptat a les necessitats del culte a l'arquitectura paleocristiana, en el que els primers cristians es van reunir en un moment anterior a l'edicte de Milà de Constantí I el Gran de l'any 313.”

Llegeixo amb interès la notícia apareguda avui sobre el cas dels 42 intoxicats per la mala combustió de la calefacció de l’església de Gualba (notícia aquí) i no deixo de seguir pensant quin tipus de calefacció hem d’instal·lar en la reforma interior d’una església que ens han encomanat al despatx recentment. Donat que hem de treure l’actual paviment de l’església i proposar-ne un de nou s’ofereix l’oportunitat de poder disposar-hi un sistema per aire o bé un sistema de calefacció radiant (ja sigui per aigua o elèctrica. A la imatge, per aigua). D’entrada descartem la calefacció per radiadors de gas perquè ja veiem els problemes que comporten llegint la notícia i també els radiadors elèctrics per l’impacte visual de l’aparell i de les resistències quan aquestes prenen el color roig incandescent (imatge de sota a la dreta). (seguir llegint)

diumenge, de gener 13, 2013

S'atansa l'hivern (Una lectura pastoral de "Juego de Tronos")

Ja he acabat d'empassar-me la segona temporada de la sèrie "Juego de Tronos" i,d'entrada, no m'ha semblat que podria treure'n gaire profit de cara a la pastoral perquè no hi apareix cap referècia religiosa que pugui considerar significativa. Sí que hi apareixen déus, els "déus antics", però no hi ha cap rastre d'algú que visqui des d'una relació personal amb déu i això que, tractant-se d'una sèrie ambientada en una edat medieval més o menys mitologitzada, no estaria malament que hi hagués alguna comunitat de vida religiosa. A molt estirar es podria relacionar "la guàrdia de la nit" amb alguna ordre militar com ara els templers o, donat que van de negre, amb la Companyia de Jesús, ja que aquests caballers viuen en comunitat als límits dels regnes, en condicions extremes, fent vots de celibat i obediència i hi accedeixen o bé per fer penitència o bé per una voluntat generosa de servei.

Malgrat tot, l'altre dia en vaig parlar a classe de religió de batxillerat a partir de la lectura de "L'home boig" de Nietzsche (estem donant els mestres de la sospita). Si heu vist la sèrie ja sabeu quin és el lema de la casa dels Stark: "S'atansa l'hivern".  Podriem vincular aquest lema amb "l'estigueu sempre a punt" i la tensió escatològica dels temps evangèlics però, en aquest cas, ho vaig relacionar amb les conseqüències de la mort de Déu de les que parla Nietzsche: hem esborrat la línia de l'horitzó, ja no hi ha sol, ja no hi ha asolut ni punt de fuga que ens serveixi d'orientació o referència. 

Així és també la nostra societat de la post-cristiandat. A falta d'un absolut (Déu) es multipliquen els nous aspirants d'absolutesa i, com en la sèrie, ens veiem abocats a una guerra entre reis i reietons, entre diferents ídols en definitiva. Karl Rahner ho va formular d'una manera semblant dient que vivim en "l'hivern eclesial". El cristià d'avui, com la gent de la casa dels Stark, ha d'estar preparada er viure "en l'hivern que s'atansa" (i que ja és aquí). Si en la sèrie de "Juego de Tronos" queda molt clar què significa l'hivern (el desert de glaç que hi ha "més enllà del mur", ple de salvatges i de morts vivents), cal traslladar aquesta immensa blancor desconcertant als nostres dies: la pèrdua d'un horitzó, d'una proposta de sentit.

"Este misterio es el horizonte inexplícito e inexpresado que rodea y sostiene la pequeña área de nuestra experiencia cotidiana de conocer y actuar, nuestro conocimiento de la realidad y niestra acción libre. Es nuestra condición más fundamental y natural, pero, por ello mismo, es también la realidad más oculta y menos percibida" (K. Rahner)

Un darrer apunt pictòric: Què li queda al quadre de "monjo enfront del mar" de Caspar David Friedrich si li esborrem l'horitzó? Resta el monjo davant del no-res. Una buidor que desemboca en el paradigma de l'expressionisme abstracte i una citació constant dels espais d'espiritualitat laica, la Rothko Chapel.





dilluns, de gener 07, 2013

Dialogant pel Casal dels Moviments Obrers d'Acció Catòlica

“Donarem a aquest impuls interior de caritat, que tendeix a convertir-se en do exterior, el nom, avui comú, de diàleg” (Pau VI. Ecclesiam Suam, núm. 76)
“Pel diàleg fem present a Déu entre nosaltres; quan ens obrim al diàleg, ens obrim nosaltres mateixos a Déu” (Joan Pau II. Ecclesia 22/02/1986. Pags. 32-33)
“In necesariis, unitas; in dubiis, libertas; in omnibus, caritas” (St. Agustí. “En allò necessari, unitat; en els dubtes, llibertat; i en tot, amor”)
 
Quan els companys del despatx portem unes quantes hores batallant per concretar solucions a un projecte d’arquitectura, sovint una de nosaltres remata la feina constatant que “el projecte sorgeix del diàleg”. Aquesta paraula, el diàleg, avui en dia tan comuna i tan “tòpica”, no pot deixar de ser realment el lloc de trobada i naixença de qualsevol tasca, fins i tot a la tasca de l’arquitecte i, més encara, quan s’encara un projecte vinculat a la vida de l’església, ja sigui un espai celebratiu o d’una altra mena.
 
En les citacions que us he posat a l’encapçalament de l’article podem veure que el diàleg no és un barret de moda que ens posem per conveniència, sinó que la mateixa actitud que aquest demana és una forma d’encarnar l’evangeli plenament legítima i necessària perquè l’amor és així, dialogant, com la Trinitat mateixa. Ara bé, si el diàleg és una condició prèvia imprescindible en qualsevol projecte, com també ho és una certa capacitat empàtica envers l’altre, a voltes el donem per suposat i, en la seva absència real, es va creant un restrenyiment mental, dificultant un procés que no troba sortida. Dialogar no és fàcil; dialogar incomoda perquè força a un continu restar en la intempèrie, sense poder acabar d’assegurar res, depenent de la paraula de l’altre, obligat a donar satisfacció a les demandes alienes.
 
Així ha estat el part d’aquest projecte del Casal dels Moviments Obrers d’Acció Catòlica que duem entre mans des de l’Octubre i que, finalment, ja està ben encarat i té el vist-i-plau dels diferents agents que hi han intervingut: des de l’Arquebisbat de Barcelona i la Parròquia de Santa Madrona del Poble Sec fins a cadascun dels moviments obrers d’Acció Catòlica que s’hi allotjaran (sense comptar altres entitats que, en una fase prèvia, també hi havia d’anar) i els propis arquitectes i la constructora dins del marc legal actual (permisos de llicència, etc). En aquest projecte, la voluntat de perseverar en la paciència i el diàleg estan fent possible que el Casal dels Moviments Obrers d’Acció Catòlica (ACOGOAC,JOC i MIJAC) es pugui dur a terme i, finalment, crec que tothom restarà satisfet en el seu resultat final d’aquí a tres mesos malgrat l’estretor temporal i econòmica. (seguir llegint)