"Assegut davant del meu ordinador i amb una foto a la pantalla de la façana de Càritas de Lleida, em pregunto què en podem fer del patchwork que hi lluïa durant el mes de maig?
Tot va començar a la primavera d’aquest any, quan l’Ajuntament de Lleida va convocar un concurs per decorar les façanes del casc antic de la Ciutat. L’objectiu era revitalitzar els carrers del barri fent que la ciutadania s'hi fes present per tal de poder contemplar com havien guarnit les façanes tant particulars com entitats que hi tenen la seva seu.
Càritas, que hi és present al bell mig, es va apuntar a la iniciativa i em van demanar que els fes propostes per tal de decorar la façana del seu nou edifici.
Decorar una façana és, d’entrada, una cosa complexa. I lluny de voler esmenar la plana a l‘arquitecte que la va dissenyar, vaig treballar en dues línies: un patchwork gegant i un joc de llums i ampolles de plàstic de colors.
La idea de les ampolles amb tubs flourescents em va sorgir quan vaig visitar, mentre pensava sobre el projecte, la fundació Suñol del Passeig de Gràcia de Barcelona i hi vaig descobrir l’obra de Bill Culbert.
De les dues propostes, la que va prosperar perquè era més senzilla d’executar i més vistosa a llum de dia, va ser la del patchwork.
En el projecte plantejava que a partir de la roba que recull l’empresa d’insercióTROBALLES de Lleida i que no es pot reutilitzar, diferents persones vinculades a Càritas Lleida (voluntàries, treballdores,...) fessin ,cadascuna, un patchwork de 50x50 cm. Posteriorment es muntarien aquest quadrats en una peça d’un metre d’amplària i d’una llargària tan extensa com permetessin les peces que es poguessin recollir.
Com a la parabola de l’evangeli, es tractava que cadascú aportés els seus talents: uns recollien la roba, altres la triaven, altres dissenyaven, tallaven i composaven les peces del patchwork, altres cosien les peces resultants i altres penjaven el patcwork a la façana." (seguir llegint)
Foc Nou
