divendres, d’octubre 30, 2009

La façana

Mai pots dir "d'aquesta aigua no en (tornaré) a beure". Per mostra un botó: el despatx on estava treballant com a estudiant, Grup Idea, m'ha fet el vot de confiança a l'encarregar-me un projecte d'una façana en el casc antic d'una capital catalana. Ara toca moure's, trepitjar terreny, ajuntament i normatives. D'entrada se m'acut que, donades les característiques de l'edifici, la façana podria ser quelcom semblant a la que vaig projectar en un curs de projectes amb el Prof. Illescas a l'ETSAB (imatge).
Cercar la màxima uniformitat amb l'entorn amb una composició pétrea en plantes superiors i deixar una gran obertura en PB+altell pels locals comercials. En el fons és el mateix que han fet els de la nova botiga de Benetton al Portal de l'Àngel, només que han estintolat tota la planta baixa i han deixat la façana pre-existent.

dimarts, d’octubre 27, 2009

Dr. House i el curs de rehabilitació

Tranquils, no estic en cap procés de desintoxicació, més aviat faltava acabar la frase "Curs de rehabilitació... d'edificis!" i és que això de la formació mai s'acaba i, quan no és acabar la carrera, és apuntar cap on especialitzar-se. Pensant en la gran quantitat d'edificis que s'han construit durant els darrers doscents anys i donat que el camp de l'arquitectura religiosa molt sovint té relació amb la intervenció en el patrimoni, ja fa un mes que vaig optar per apuntar-me a un "Programa d'intensificació en rehabilitació d'edificis d'habitatge" que fa l'Escola Sert (l'escola del Col·legi d'Arquitectes) tots els dilluns fins al mes de Març.

Tot i que hi ha sessions més entretingudes que d'altres, en general m'està agradant prou. Al menys prou per poder aguantar vuit hores de classe sense desenganxar el cul de la cadira (algú ha calculat el coeficient de fregament? o l'assentament muscular? o la flexió d'aquesta llosa continua de conglomerat de fusta anomenada cadira?). Ara vaig passejant pel carrer intentant endevinar de quina època és cada edifici i quines patologies són visibles, com si fos un Sherlock Holmes urbanista. Diuen que els autors de la serie "House" (que està molt interessant aquesta temporada, per cert!) es van basar en el famós detectiu i crec que també podrien fer una sèrie d'algun arquitecte dedicat a la rehabilitació perquè, grosso modo, l'arquitecte que es dedica a aquest camp no deixa de ser un metge de la construcció. Un metge que té la responsabilitat que edificis com el d'aquesta setmana de Palma de Mallorca no col·lapsin ni enterrin a ningú en vida, que no és poc.

diumenge, d’octubre 25, 2009

"Notas de un cura rockero", Pare Jony

No he anat mai a cap concert del Pare Jony. Potser perquè tot i compartir amb ell aquesta doble passió pel r'n'r i l'evangeli hi havia quelcom estètic que em tirava enrera. Clergyman i caçadora de cuir no m'acabava de lligar del tot. O una cosa o l'altra, pensava jo.

Malgrat els meus prejudicis, el passat dijous vaig anar a la presentació del llibre "Notas de un cura rockero" del Pare Jony a la Sala Casaldàliga de la llibreria Claret per tal d'aconseguir un exemplar dedicat a una persona que n'és fan i no hi podia anar. El públic assistent a la presentació era majoritàriament gent gran i no superàvem la vintena, fet que em va estranyar donada la mediatització de l'autor, però el que més em va sorprendre va ser la sencillesa de l'exposició del Pare Jony, que va anar desmontant els meus prejudicis i vaig poder sentir-me molt proper d'una persona capaç de parlar amb naturalitat i integració de l'evangeli, el rock i l'acció social. En la seva exposició no hi havia lluiment personal, sinó un anar apuntant les coses que el mouen: "Pau, Jesús i Rock'n'Roll" és el seu lema i, més enllà de la estranyesa que pot suscitar, és un lema que es pot viure. "Notas de un cura rockero" no és, en definitiva, un llibre de un cura que és "un notas".

dilluns, d’octubre 19, 2009

diumenge, d’octubre 18, 2009

Albert Nolan, de la política a l'espiritualitat

En general no m'agrada que els grups de revisió de vida esdevinguin "clubs de lectura", perquè trobo que es deixa perdre l'oportunitat de posar en joc la vida amb l'evangeli, però he de reconèixer que tenia ganes de tornar fer "lectures sapiencials", és a dir, d'aquelles que són per alimentar l'ànima, paraules per remastegar i pair lentament. El llibre que hem consensuat és "Jesús , hoy. Una espiritualidad de libertad radical" de l'Albert Nolan i és realment tant suggerent com aquell altre llibre seu "¿Quién es ese hombre?, Jesús antes del cristianismo" que fa temps també havia llegit.

És interessant el gir i el nou enfoc que ha fet l'autor. En la seva obra anterior, de la qual diu que l'obra actual n'és la seva continuació, la narració de l'Albert Nolan era marcadament teològica (concretament cristològica) i amb un accent polític notable propi de la influència de la teologia de l'alliberament dels anys vuitanta. Aquesta nova obra no renega de l'anterior, però ell mateix diu que el seu enfoc no és tant político-teològic com espiritual, no es centra tant a fer un estudi sobre la figura del Jesús Històric i la seva manera d'actuar sinó que es centra més en allò que movia a Jesús, en la seva espiritualitat. Trobo que és una evolució molt encertada, que ha aprofondit vers una espiritualitat compromesa que a voltes semblava ofegada per "ideologies alienes a la fe" (és l'eufemisme que el meu professor de moral social de la facultat de teologia feia servir per referir-se al comunisme... com si no ho fos també el capitalisme!) o per l'activisme social. Que sigui un llibre sobre espiritualitat no li treu res de realisme, al contrari, de moment he llegit la primera part del llibre, setanta pàgines, i l'autor es dedica a escrutar signes dels temps actuals (Recerca d'espiritualitat, Individualisme, Alter-globalització, nous paradigmes científics...) i resulta molt clar i pedagògic... en definitiva, us el recomano.

dissabte, d’octubre 17, 2009

Àgora-fobies i l’espai de la religió.

Imagineu-vos l’escena: Les portes de la gran biblioteca d’Alexandria cedeixen per força mentre els savis recullen llibres i, els que poden, fugen mentre la resta són assassinats violentament per una turba incendiària... formada per impietosos soldats romans sota les ordres de l’emperador Aureli l’any 273 dC!... com canvia la pel·lícula d’Àgora, eh? Ara resulta que els grans enemics de la filosofia no són un turba de fanàtics cristians sinó l’imperi. Doncs això és el que diu que va passar, entre d'altres saquejos posteriors, a la wikipèdia i posa de manifest la lectura, si més no, tendenciosa de la història que fa la pel·lícula de l’Alejandro Amenábar...

(Nota: Fa uns moments havia escrit aquí una cosa... no m'agrada escriure enfadat ni ressentit, així que ho he tret. Aneu a veure la pel·lícula i, si no us fa massa mal, en parlem).

dimecres, d’octubre 14, 2009

Vers un espai d’arquitectura religiosa on-line

Estic al darrera de poder oferir, d’aquí a poc temps, un espai on-line sobre arquitectura religiosa, extensible també a les altres arts. Penso en un espai que tingui una clara voluntat de servei, és a dir, que pugui donar pautes, idees i ajudes a les comunitats religioses de catalunya (doncs aquest seria el marc territorial tot i estar obert també a d’altres aportacions foranies), ja siguin comunitats parroquials, congregacions o associacions. Les tasques a desenvolupar serien les següents:
1_ Una primera tasca seria recollir aquelles iniciatives que es desenvolupen o es projecten en l’actualitat, com ara parròquies de nova planta (per exemple la de Sant Quirze del Vallès) o bé oratoris (com el nou espai de pregària per a joves del Casal Loiola, a la fotografia).
2_ Una altra línia a desenvolupar seria el reconeixement d’aquella bona arquitectura realitzada a casa nostra en els darrers 50 anys (com la Capella de Sant Francesc Xavier, a l’Escola del Sagrat Cor de Casp, que va rebre el premi FAD de fa uns anys).
3_ En tercer lloc caldria proporcionar i facilitar l’ajuda tècnica necessària per a la interpretació i bona pràctica de la normativa vigent (especialment pel que respecta a la nova llei d’espais de culte de la Generalitat).
4_ En aquest sentit, facilitar també una borsa de treball d’arquitectes i artistes que tenen prou sensibilitat referent al fet religiós i estarien disponibles a col·laborar amb institucions d’àmbit eclesial.
5_ Paral·lelament, ampliar la visió a tot allò referent a “espai religiós”, és a dir, donar peu a exposicions i performances que es realitzen al territori. Aquest aspecte també inclouria tot allò referent a l’estudi de l’espai litúrgic, ergo, diàleg amb la teologia en la seva vessant estètica (Si en Von Balthasar aixequés el cap!).
6_ Oferir una bibliografia i web-teca acurada i extensa sobre la temàtica.


Resto obert a propostes pel nom d'aquest espai, així com possibles col·laboracions amb d'altres professionals que hi tinguin interès.

dimarts, d’octubre 13, 2009

Els guapos són els raros

Cada vegada m'agrada més el grup "Manel". Del que ja us n'havia parlat abans. Avui he penjat una altra cançó seva al prega_rock (el teniu aquí), "Els guapos són els raros", que va en la línia del "XL" de Els Pets però amb més ironia perquè s'atreveix a dir-nos allò que "ho sap tothom però no ho diu ningú" i, en aquest sentit, és una cançó que allibera.

Aprofito també per fer una crida a tots aquells als que els agradaria poder participar en l'actualització de l'espai del "prega_rock" a pregaria.cat o a l'apartat del "CanSongs" de TSKV, on aquest darrer nº hi ha una col·laboració dedicada als Pink Floyd sobre la cançó "The wall" ... algú s'hi anima?

dijous, d’octubre 08, 2009

El gos que havia vist la llebre (IV Congrés d'Espiritualitat)

El proper 24 d'Octubre m'han convidat a donar un breu testimoni al "IV Congrés d'Espiritualitat. La mística renova el món, el testimoni de Sant Pau", que han organitzat els carmelites de catalunya al Santuari de Santa Teresina (Lleida). Després de donar-hi tombs, basaré el testimoni en la meditació de Filipencs 3, 12-31 , en diàleg amb la vida interior dels joves d’avui. He pensat que com a punt principal destacaré la dificultat del sentit de pertinença vital i afectiva amb Jesucrist. Així com per a l’apòstol el seguiment de Jesucrist esdevé una carrera paradoxalment promoguda pel mateix misteri d’amor que persegueix, en els joves es dóna el fenòmen del “sempre introduint però mai introduïts”, és a dir, el jove (i molt sovint el no-tant-jove) contínuament s’està iniciant en la vida cristiana però costa molt arribar a fer el pas de la paradoxa: seguir al Crist sabent que Ell ja l'ha atrapat per dins. La meditació del text paulí ens recorda una dita popular que resulta il·luminadora per a la pastoral actual: “en una carrera de cans tots els gossos corren darrera la llebre, però només un l’ha vist”.

dilluns, d’octubre 05, 2009

El jornal de la pastoral

"Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal." (Lc 10, 7)

... tan de bó fos així, Senyor, però avui, després de tants anys, no ho veig clar.

divendres, d’octubre 02, 2009

Apareix-te a casa meva! (Lax'n'Busto)

Feia temps que volia fer un prega_rock amb aquesta cançó dels Lax'n'Busto perquè tracta directament el tema del transcendent, del fet de creure i no-creure. Estava temptat de fer apologia barata i anar rebatent les raons que va exposant la cançó per no creure en Déu (de quin "Déu" parla la cançó?), però no ho he trobat correcte perquè, com diu Sant Ignasi als exercicis espirituals "todo buen cristiano a de ser más pronto a salvar la proposición del prójimo que a condenarla", així que ho he deixat obert per a poder-ho treballar en grups. Teniu el prega_rock aquí i no deixeu d'escoltar la cançó, val la pena.

dijous, d’octubre 01, 2009

Catalunyareligio.cat

Feia temps que anàvem al darrera d'un portal d'informació i opinió religiosa en català. La primera idea va sorgir farà dos estius, precisament en una xerrada informal sobre la blocsfera cristiana, però en aquell moment encara no es van donar les sinèrgies necessaries tot i que va servir per deixar apuntat el projecte a peu de plana de les agendes futuribles. Ara ja és visible el portal, que ha acabat anomenant-se catalunyareligio.cat . Encara hi ha molta feina a fer, però la vida ja anirà parlant i podrem compartir-la en aquest portal que, esperem, pugui fer un bon servei a l'església i a la societat.