dijous, de març 24, 2016

París ben bé val unes quantes misses

 "París ben bé val una missa" és una famosa frase atribuïda al rei francès Enric IV,  que abjurà del calvinisme i es passà al catolicisme per tal de poder ascendir al tro reial el 1593. Més enllà del fet històric concret, el cert és que he pogut passar uns dies a la capital de francesa i he pogut constatar a través de les seves noves esglésies o reformes d'esglésies que la dita segueix sent certa: París ben bé val unes quantes misses.  Us adjunto el mapa (amb els enllaços corresponents) que em vaig elaborar per a la meva recerca arquitectònica per si a algú li resulta d'interès. Val a dir que la majoria d'esglésies escollides les he tret de l'article "Art et liturgie aujourd’hui : à propos de six récentes églises parisiennes (1997-2005)" i, molt especialment, d'una pàgina que mereixeria ser tinguda en compte per totes les delegacions de patrimoni dels bisbats de Catalunya: "Art, Culture et Foi", ja que han muntat una guia que posa en diàleg l'arquitectura sacra i la fe per als turistes (en la línia de Catalonia Sacra) disponible en tots els temples de renom.
Us passo algunes notes, tot i que tractaré amb més profunditat algunes de les esglésies citades més endavant (seguir llegint)

dimarts, de març 01, 2016

Les dues passions de Fernando López Arias

Només començar la lectura de "Espacio litúrgico. Teología y arquitectura cristiana en el siglo XX" (CPL 2015) m'he trobat identificat amb un autor que, com jo mateix, té dues passions intel·lectuals: l'arquitectura i la teologia (tot i que ell parteix de la litúrgia i jo m'ho miro més des de la teologia sistemàtica o fonamental... per no dir "pastoral"). Tant ha estat així, que m'he llegit el llibre d'una tirada sense indigestions problemàtiques. Recordo al seu autor, Fernando López Arias, en la seva participació al III CIARC (Congreso Internacional de Arquitectura Religiosa Contemporánea) de Sevilla el 2013, on va parlar de "El espacio litúrgico eventual: identidad y proyecto". Va ser en la seva explicació, sota la imatge de la missa de la JMJ a la platja de Copacabana, que vaig prendre consciència de la humilitat del paper de l'arquitectura sacra: la litúrgia no necessita abans que res d'un espai arquitectònic o construït. (seguir llegint)