dimecres, de febrer 14, 2018

Uns retaules mòbils (CL6)

Un dels temes que ens trobem en diferents reformes de temples és què en fem dels espais de les capelles laterals. A les basíliques paleocristianes no hi havia aquests tipus d'espais però això va anar canviant amb la privatització dels espais a partir del gòtic i del barroc, on cada capella lateral era un món propi i formava part d'un sistema jerarquitzat que reflectia la mateixa estructura de la societat, a part que el sistema constructiu també en propiciava l'aparició. A partir de la nova estructura social resultant de la revolució industrial i, molt especialment, després de la influència del Moviment Litúrgic al CVII, on s'aposta per un altar únic en la mesura que sigui possible, les capelles laterals deixen de tenir sentit, desapareixent de les esglésies de nova planta, o restant com espais residuals en les ja edificades. (seguir llegint)

Afegeix la llegenda

dilluns, de febrer 12, 2018

Un cel obert (CL5)

Anant ja a la descripció de l'actuació de reforma de l'església del Col·legi Lestonnac de Barcelona, començarem per l'element principal i generador de tot projecte litúrgic: el presbiteri i adequació de l'assemblea. L'església escolar de Lestonnac a Barcelona presenta una disposició clarament lineal, però el seu disseny, dimensions i proporcions, de tipologia església-saló, donen peu a poder plantejar una disposició central de la celebració eucarística que promogui l'actuació participativa[1] dels usuaris i recordi més clarament la comensalitat del banquet eucarístic. Aquesta nova tipologia ja va ser provada i assajada abans de la reforma litúrgica del Concili Vaticà el del Moviment Litúrgic i, molt especialment, en el tàndem que van formar el teòleg Romano Guardini i l'arquitecte alemany Rudolf Schwarz en la disposició de l'espai celebratiu de les assemblees del moviment juvenil Quickborn que tenien lloc al Castell de Rothenfels-am-Main els anys 1928-29. Tant el Moviment Litúrgic com les noves esglésies dels pioners de l'arquitectura religiosa moderna - Rudolf Schwarz, Emil Stefan, Dominikus Böhm i Otto Bartning entre d'altres - cercaven destacar la centralitat de Crist i el caràcter comunitari o eclesial de la celebració eucarística que havia estat eclipsat per les devocions personals i una certa espiritualitat de caràcter individualista. (seguir llegint)


dimecres, de febrer 07, 2018

Un mosaic de Joan Martorell (CL4)

Ara que ja s'ha inaugurat la reforma de l'església del Col·legi Lestonnac (notícia), podem passar ja a presentar els aspectes més interessants que s'han dut a terme. Abans de fer una descripció compositiva general vull fer esment d'una anècdota que ha esdevingut, en certa manera, l'emblema de la operació de reforma: la troballa d'un mosaic.
Durant les obres de reforma, al mes d'agost de 2017, va aparèixer un fragment de mosaic situat sota el presbiteri que no tenia res a veure amb el terra existent que s'estava retirant. Acte seguit es va desenrunar la resta de l'antic presbiteri per tal de poder delimitar i protegir la superfície del mosaic amb un calaix perimetral mentre seguien les obres. El mosaic en qüestió era realitzat amb tessel·les blanques i negres i presentava parcialment un medalló floral dins del qual hi apareixia una au blanca sencera, i part d'una altra au simètrica, portant una branca d'olivera (Gn 8,10) i, entre elles, l'anagrama del nom de Maria, emblema de l'orde religiosa. Les preguntes a respondre van anar encaminades a poder datar i cercar l'autoria del mosaic, mentre els agents implicats en l'obra meditaven alhora què calia fer amb aquest "regal inesperat". (seguir llegint)