Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lectures. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lectures. Mostrar tots els missatges

dilluns, de maig 22, 2017

35 anys després dels "Trenta-cinc anys d’arquitectura religiosa"

Estic fent una recerca sobre arquitectura religiosa contemporània a Barcelona, especialment a partir dels anys seixanta cap ençà, i la revista Serra d'Orcom publicació referent cultural de casa nostra, m'ha facilitat els articles on aquest tema hi és present i són els següents:
Antoni  Borràs i Feliu, "Art i Església." any 1963, agost-setembre, núms.47-48, pàg. 28
Jordi Bonet i Armengol, "Arquitectura religiosa actual." any 1962, febrer, núm.29, pàg. 18
Pere Busquets, "Les converses d’arquitectura religiosa de Barcelona." any 1963 ,desembre, núm.51, pàg.19
Josep M. Martorell, "Trenta-cinc anys d’arquitectura religiosa. Unes consideracions i unes imatges." any 1975, febrer, núm.185, pàg.79
(imatge: interior de la Parròquia de la Sagrada Família, a Igualada. MBM)
Com podem veure, gairebé podem fer la broma aquella referent a la cançó de Joan Manel Serrat "Fa més de vint anys que tinc vint anys".  (seguir llegint)

dijous, de gener 26, 2017

Adolescents, joves, religions i tecnologia, el cas català (6): La secularització de l'espai públic dels joves

(Participació en la presentació de l'estudi. Llibreria Claret. 17 Gener 2017.)
6_ La secularització de l'espai públic dels joves. Permeteu-me una darrera incursió cinematogràfica. Aquests dies s'està projectant als cinemes la pel·lícula "Silencio", del director Martin Scorsese. Aquest document ens fa entendre com els primers cristians del japó arriben a la conclusió que, per tal de poder seguir sent cristians durant els dos-cents anys que va durar la repressió, han de practicar anualment i de forma pública un ritus d'apostasia, de negació del cristianisme, reduint la fe a un tema purament interior i no exterioritzable. Si abans comentava la importància per l'arrelament cultural i la creació de la identitat personal de la classe de religió dins l'àmbit escolar, l'estudi posa de manifest també que pels joves no-creients o creients passius, la religió (i conseqüentment tampoc la religió digital) no juga cap paper en els seus àmbits de socialització, més aviat és un destorb o, en les seves paraules, no és "cool" o "no mola", fet que comporta el silenci del fet religiós en l'àmbit públic juvenil. Sent la xarxa un reflex virtual de la nostra realitat relacional, el silenci sobre el fet religiós en les pàgines adreçades a joves (o gestionades per joves) és més que evident. Les eines de la Religió Digital, però, possibiliten la creació de comunitats virtuals diverses disperses en els temps i els territoris, com si aquells primers cristians japonesos poguessin trobar un lloc de trobada i comunicació d'allò que portaven reclòs al seu cor, i en aquest sentit esdevenen un lloc de formació, relació i també de resistència de cada confessió. Ara bé, cal evitar també la "bunquerització" de la Religió Digital, perquè això porta a la formació de joves radicalitzats que confonen les seves arrels amb la eradicació de la diferència. La situació ideal, doncs, seria aquella en la que la Religió Digital es presenta pels joves de forma pública amb la mateixa naturalitat que es viu interiorment, és a dir, de forma integrada

dimecres, de gener 25, 2017

Adolescents, joves, religions i tecnologia, el cas català (5): Analogia de les funcions de la Religió Digital amb l'espai arquitectònic

(Participació en la presentació de l'estudi. Llibreria Claret. 17 Gener 2017.)
5_ Analogia de les funcions de la Religió Digital amb l'espai arquitectònic. Com arquitecte m'he trobat en casos de reforma d'espais, per exemple temples parroquials o capelles escolars, en els quals el seu programa i el tipus de relacions o activitats humanes que han d'acollir són anàlogues als usos de la Religió Digital citats a l'estudi: organitzar la vida de fe i les seves pràctiques, la comunicació inter i intrapersonal (és a dir, les dimensions horitzontal-comunitària i vertical-transcendent), la plasmació i transmissió d'uns continuts de fe en un llenguatge espaial entenidor pels joves usuaris, etc.  Generalment m'ajuda a projectar millor quan disposo d'un programa diguem-ne "pastoral" perquè, seguint l'axioma de Sullivan "la forma segueix a la funció", és difícil projectar espais des de l'abstracció total, des d'un misteri noumènic o un primitivisme transcendental (que és el que feia Le Corbusier en les seves obres religioses, especialment a la Capella de Ronchamp). Això em fa pensar que, de la mateixa manera que als arquitectes ens ajuden les mediacions religioses a l'hora de projectar un espai, les eines de la Religió Digital haurien de fer visible d'alguna manera la seva pròpia especificitat i manera de relacionar-se amb els homes, el món i el transcendent més enllà de emprar tal o qual eina o recurs digital. Penso, per exemple, en un portal que no apareix citat a l'estudi, "Pregaria.cat" (possiblement perquè els seus usuaris són adults, tot i que hi apareixen continguts adreçats a infants joves com "La colla d'amics de Jesús", el "Prega-Rock" o "l'Evangeli en una vinyeta". Sigui com sigui ho trobo molt significatiu). En la creació del portal citat es va veure necessari incorporar l'apartat "Actua" perquè es volia defugir una visió merament espiritualista de la pregària que no té en compte la dimensió de la lluita per la justícia inherent a la fe en el Crist. Semblantment també passa en l'arquitectura religiosa, que sovint és vista només com un actiu escleròtic patrimonial o una peça més de la indústria del turisme, i no reflecteix de forma actualitzada la seva dimensió social. Per sort tenim notícies com la d'aquests dies en que s'han obert els temples (com el de Santa Anna) per acollir gent del carrer durant les nits de l'onada de fred. Crec, en definitiva, que seria un bon exercici pensar aquests espais virtuals en diàleg amb el que són i representen també els espais físics i mentals de les religions

diumenge, de gener 22, 2017

Adolescents, joves, religions i tecnologia, el cas català (2): Necessitat d'una "Immersió lingüística" en clau religiosa

(Participació en la presentació de l'estudi. Llibreria Claret. 17 Gener 2017.)

2_ Necessitat d'una "Immersió lingüística" en clau religiosa. De l'estudi present també es destaca una certa "endogàmia confessional", en el sentit que es fa ús de la Religió Digital bàsicament per conèixer continguts i relacionar-se amb persones d'una determinada religió. Aquest fet, tractant-se de joves, és comprensible i no hauria de preocupar si no és que l'altre o l'aliè es presenta com un competidor o una amenaça a la pròpia identitat, una identitat que, precisament, s'està formant en aquestes edats i necessita arrelar i formar-se en un paisatge cultural i espiritual proper. Si entenem que la intel·ligència lingüística, per posar un exemple, ha de començar a ser treballada en la llengua materna, aleshores és comprensible que l'espiritualitat o la religió es presenti, de forma general i pels més joves, en clau evangèlica, fet que no nega, sinó que més aviat possibilita, els processos de socialització i el diàleg entre les diferents religions si es presenta de forma correcta. Si es defensa la "immersió lingüística" com una eina d'integració en la cultura pròpia del país, cal tenir en compte també que, per exemple, el 70% delpatrimoni cultural a Catalunya (i també semblantment a nivell europeu) és d'origen cristià. Un altre exemple: enguany estem celebrant "L'anyLlull" i, de la mateixa manera que no es pot entendre el seu pensament sense la seva matriu cristiana, tampoc es pot obviar en ell el diàleg entre les religions monoteistes o abrahàmiques. Evidentment també cal estudiar altres llengües (com l'anglès i l'àrab, que són dels dues llengües no oficials que més usen els joves en la Religió Digital, segons l'estudi presentat), com també cal estudiar altres religions, i la diversitat no ha de ser negada sinó ben present per poder-nos relacionar amb l'altre dins d'un món globalitzat, però això no treu i, alhora fa entenedor, el fet presentat en aquest estudi sobre l'ús predominant de Religió Digital en la pròpia confessió. 

divendres, de gener 20, 2017

Adolescents, joves, religions i tecnologia, el cas català (1)

(Participació en la presentació de l'estudi. Llibreria Claret. 17 Gener 2017.)
Primerament vull agrair la confiança i l'oportunitat d'estar aquí col·laborant en la presentació d'aquest estudi sobre "Adolescents, joves, religions i tecnologia, el cascatalà". Com arquitecte, teòleg i educador (sóc professor de religió i dibuix tècnic a batxillerat), i també com a pare de tres criatures, m'ha resultat molt suggerent aquest estudi i intentaré apuntar breument algunes reflexions que m'ha suscitat el document des d'aquestes diferents vessants. Començaré per la darrer, el món de l'educació.



Reflexions des del món de l'educació. 
0_ Necessitat de "comptar les faves". Ja fa uns quatre anys vaig ser el coordinador d'un estudi anomenat sobre "Identitat Evangelitzadora dels Centres Educatius" dut a terme per la FECC (Escola Cristiana de Catalunya). Aleshores ens proposàvem "comptar les faves" de la pastoral escolar. Tant en aquell cas com aquest, fan veure la necessitat de clarificar en quina realitat ens movem quan parlem de joves i religió perquè només des de la humilitat, és a dir, el saber-se amb els peus tocant a terra, es poden endegar projectes amb sentit, especialment dins del món educatiu en l'àmbit del que s'anomena educació de la dimensió transcendent de la persona.


1_ Necessitat de la classe de religió en relació a la Religió Digital. En aquell estudi que he citat apareixia la dada que l'alumnat declarat catòlic practicant era aproximadament un 10%. No cal dir que aquesta dada ens fa entendre que, per a un gruix notable dels joves catalans, gairebé l'únic lloc de contacte amb el fet religiós, més enllà dels MCS (que sembla l'actualització d'aquella cita paulina de "en ell ens movem, vivim i som"), es dóna a l'escola. Vinculant-ho amb l'estudi que presentem avui, aquesta dada queda confirmada quan veiem que un 43% de l'ús de Religió Digital (gairebé la meitat) es dóna a les aules i és per treballs escolars i, suposo, que aquests treballs deuen ser dins de la classe de religió. Per tant, cal defensar la classe de religió com un dels pocs llocs de trobada, presencial i/o extesible al virtual, entre els joves i el fet religiós. També és una dada que hauria de promoure la qualitat pedagògica de les eines digitals emprades a l'aula com, per exemple, el darrer Premi Armengol Mir (2015): "Geolocalització i realitat augmentada aplicades al coneixement de l'arquitectura religiosa de Barcelona", de la professora Azuzena Vázquez, al centre educatiu de les xavieranes del barri Gòtic de Barcelona, és a dir, dins un ambient molt divers des del punt de vista religiós i cultural. Segons l'estudi, "molts dels consultats que assisteixen a escoles religioses no tenen voluntat ni interès per la Religió Digital" perquè, evidentment, la motivació per a l'elecció d'aquella escola per part dels seus pares ha contemplat d'altres aspectes. És una oportunitat i un repte molt gran per part de la comunitat educativa i, especialment la titularitat d'aquests centres, que l'alumnat allunyat dels temes religiosos pugui percebre el fet religiós com una aportació positiva i integrada a la resta d'ensenyaments. 

diumenge, de gener 03, 2016

El 14G a les 18:00h presentem el Prega-Rock!

Bé, ja ha arribat el moment de fer les presentacions oportunes del llibre "Prega-Rock. 33 cançons amb valors"! Serà a la Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret (c/ Roger de Llúria 5) el proper dijous 14 de gener a les 18:00h. Hi intervindran en Santi Torres sj (Pregaria.cat), en Marcel·lí López (Edit. Claret), en Juanjo Fernández (escriptor i conferenciant), en Bruno Bérchez (delegat de pastoral juvenil de l'Arquebisbat de BCN) i jo mateix. L'acte constarà de dues parts, una primera de presentació per part dels convidats i una segona en la qual farem un petit taller de prega-rock... us hi espero! ;)
(seguiu la info al twitter: #pregarock)


diumenge, de novembre 15, 2015

Arquitectura i evangelització a Ràdio Estel

Us copio la notícia de l'entrevista emesa el passat dijous a Ràdio Estel (Ignasi Miranda) arran de la publicació de "Ámbitos de revelación"



L'arquitecte i teòleg Eloi Aran exposa, en un llibre divulgatiu, tot el potencial evangelitzador dels espais religiosos
Redacció 13/11/2015

Ámbitos de revelación. Arquitectura y nueva evangelización. Aquest és el títol d'un llibre (editat pel Centre de Pastoral Litúrgica) que ofereix una nova perspectiva sobre l'arquitectura contemporània. El cos central d'aquest treball, escrit per l'arquitecte i teòleg Eloi Aran, és una reflexió a fons sobre la dimensió evangelitzadora dels espais religiosos construïts per equips humans. En una entrevista a la Fórmula Estel de Ràdio Estel, Eloi Aran ha explicat aquest dijous que, "en la primera part, el llibre parla de nova evangelització i de la seva incidència en la tasca professional dels arquitectes, a través de la litúrgia i del Kerygma o primer anunci i la diaconia del servei". El jesuïta i doctor en Teologia Bert Daelemans destaca, en el pròleg, que "parlar d'arquitectura i crear-la és subratllar les seves dimensions antropològiques i teològiques i, per tant, evangelitzar". A partir d'aquí, Aran veu la introducció com un aval a la seva tesi sobre les connexions entre edificis i temples i la comunicació de Déu a la societat.

Eloi Aran ha assegurat que, "en l'arquitectura religiosa, actualment falten pautes davant el repte d'afrontar encàrrecs amb motius evangelitzadors, i aquest llibre vol donar aquestes pautes". L'arquitecte i teòleg, a més, ha justificat tota la proposta del llibre des de l'obertura a la renovació i a la proximitat amb el món actual. "La capella de Pentecosta del segon pis del Casal Loiola de Barcelona, fotografiada en la portada del llibre, exposa una creu amb el sagrari i uns puffs, a l'estil de Romano Guardini, iniciador del Moviment Litúrgic els anys 30"

Aran, que dedica tota la segona part del llibre a obres on ha participat ell amb el seu equip d'arquitectes anomenat T113 Arquitectura, ha destacat que totes les seves creacions l'han omplert i l'han enriquit, com és el cas de la reforma de l'església de Santa Madrona, al barri barceloní del Poble Sec. "També hem fet, per exemple, un projecte de capella efímera, presentada ara fa uns mesos en un congrés", ha destacat. Finalment, l'autor ha afirmat que "aquest llibre inclou molta teologia i arquitectura, però també és pastoral, a l'abast de tothom".

Es pot escoltar AQUÍ (des del minut 31'00") tota l'entrevista a Eloi Aran.

dijous, de novembre 12, 2015

Habemus #pregarock amb llistat a l'spotify

Ja teniu a la Llibreria Claret el llibre del "Prega-Rock. 33 cançons amb valors

Prega-Rock és una iniciativa pastoral desenvolupada des de la Companyia de Jesús al portal pregaria.cat que posa en diàleg la cançó popular contemporània amb el transcendent, especialment des de l’espiritualitat cristiana. Com a resultat del seu llarg recorregut, el Prega-Rock ha aparegut en diversos mitjans de comunicació, va propiciar l’aparició de la publicació Prega-Rock! Música popular contemporània i educació en el Transcendent (Quaderns EIDES, 2007) i ha estat present en diversos tallers i cursos formatius vinculats a la pastoral amb joves. Aquest llibre presenta un recull i revisió de 33 cançons en relació a diferents valors o temps litúrgics, proposant-se com un recurs escaient dins de l’àmbit escolar, la catequesi, els grups de revisió de vida o l’educació en el lleure. La tria de les cançons s’ha dut a terme des de la pluralitat d’estils musicals i idiomes, on hi trobarem obres de Bruce Springsteen, U2, Shakira, Pink Floyd, Els Pets, Manel, Amaral o Bob Dylan entre d’altres.

Podeu escoltar les cançons a l'spotify list del Prega Rock


dimecres, de setembre 05, 2012

El P. Jordi Agustí-Piqué resenciona "Cap a una arquitectura de l'esperança"


Adjunto la resenció que ha fet el P. Jordi Agustí-Piqué, monjo de l'Abadia de Montserrat, sobre el llibre "Cap a una arquitectura de l'esprança" per les revistes Phase(Barcelona) i a Ecclesia Orans (Roma). Crec que la seva crítica és molt lúcida i m'ha donat noves perspectives sobre l'escrit que valoro molt positivament.



"Hace ya algunos años, dentro de un ciclo dedicado a arquitectos y aristas, me encargaron un curso sobre Espacio, liturgia y música en el Pontificio Instituto Litúrgico del Pontificio Ateneo de San Anselmo (Roma) y, desde ese momento, me atraen especialmente los ensayos sobre la arquitectura llamada religiosa. El ensayo que ahora recensiono, tengo que reconocerlo, me ha cautivado desde el principio.

Atraído por el título «Hacia una arquitectura de la esperanza» pedí que me entregasen un volumen después de su presentación en Barcelona, a la que no pude asistir por coincidir con la Solemnidad de San Pedro. El libro en si, al llegar a mis manos, me pareció pequeño, como demasiado enjuto para poder fundamentar un solvente análisis arquitectónico contemporáneo sobre la construcción de iglesias que aportase una dimensión de esperanza. Y mi pregunta continuaba siendo ¿esperanza respecto a qué?

Comprendí el enfoque del título a partir de las premisas del autor. Eloi Aran, arquitecto y teólogo, parte del presupuesto que muchos usuarios expresan un claro malestar frente a los arquitectos y diseñadores de los «espacios religiosos contemporáneos». Y, a partir de esta constatación, el autor escribe siete capítulos en forma de carta (cartas edificantes, en un formato inspirado en una tradición de la Compañía de Jesús) que abordan desde la teología y la arquitectura los aspectos más destacados de la arquitectura, yo diría, litúrgica contemporánea a partir de ejemplos analizados y descritos magistralmente. Las cartas, siete precisamente, se dirigen a dos interlocutores, Bert Daelemans, s.j. y Pau Vidal, s.j., arquitectos como el autor, y que ofrecen algunas breves respuestas o contrarréplicas que dinamizan la reflexión y la hacen, a la vez que global, dinámica y amena.

La lectura del ensayo requiere una cierta dosis de formación bíblica, exegética e incluso un conocimiento básico de la arquitectura. Es decir, lo esencial para afrontar la lectura de un ensayo: ganas de aprender y estudiar. Por lo tanto, hay que tomar buena nota de lo que se dice y luego repensarlo a la luz de las imágenes que también ofrece el libro, quizás demasiado escasas, y ampliar después el tema con la abundante bibliografía. A todo ello ayuda una redacción admirable en las primeras cartas, donde el material aparece muy bien trabado, las opiniones muy justificadas y las citas de autoridad perfectamente establecidas. Este nivel de redacción decae en las tres últimas cartas, donde aflora un espíritu más de reivindicación de opiniones personales sobre algunos aspectos que van más allá del ámbito litúrgico cristiano y se adentran en los ámbitos del llamado diálogo interreligioso. Lo mismo ocurre con las cartas de respuesta. El autor principal manda a sus correspondientes un verdadero «Tomus» sobre el tema y los dos jesuitas le envían un e-mail, bien escrito y fundamentado, por respuesta. Así pues, hay un cierto desequilibrio si se espera del diálogo un fruto concreto y aplicable a los problemas planteados. (seguir llegint)

dimarts, d’agost 28, 2012

Jo també sóc un Karamàzov


Finalment, després de cinc anys de la primera vegada, he aconseguit acabar un altre cop la lectura de les 829 pàgines a lletra patufetil de “Els germans Karamàzov”, de Dostoievsky. Ara tocarà encarrilar ja d’una vegada el treball sobre literatura i teodicea qui li he de fer al Pep Mària sj, que m’ha dut a llegir-me altre cop el “Càndid” de Voltaire, “La pesta” de Camús i capbussar-me en “La imposible teodicea” de l’Estrada (d’una lectura també quasi impossible per la seva espessor) ... ja ho veieu, ni puc ni em cal  llegir les novel·les estivals del moment quan la “maquineta de fer crèdits” de l’Institut de Teologia Fonamental apreta.

Aquesta novel·la sempre em descol·loca, em sorprèn, m’emmiralla i em dissecciona. Només l’acabament del seu prefaci de l’autor ja és genial “I vet aquí acabat el meu prefaci. Estic d’acord que resulta superflu; però, ja que l’he escrit deixem-lo. I ara comencem”... tatxan!, o l’autor anava “sobrat” o estava ja de tornada de tot, no trobeu?. Aquí hi ha de tot, passa de tot, i en tot hi ha una nota de fons: “Si Déu no existeix, tot és permès”. No tinc esma per condensar la novel·la i tractar el tema principal, així que només us faig la confidència que m’he descobert a mi mateix com un karamàzov... “culpable de tot davant de tots i tothom”, com diu l’Stàrets Zòsim... especialment empatitzo amb el protagonista, l’Alioixa, un novici secularitzat, del qual potser també comparteixo l’observació de l’autor sobre els seus inicis vocacionals: “Aquests joves (com l’Alioixa, com jo...) no comprenen, per desgràcia, que sacrificar la vida és la cosa més fàcil en molts casos, mentre consagrar, per exemple, cinc o sis anys de la seva joventut a l’estudi i la ciència (...) és un sacrifici que els sobrepassa. L’Alioixa no havia fet més que escollir el camí oposat a tots els altres, però amb la mateixa set de realització immediata” (pàg. 37).

Sigui com sigui, com educador i teòleg, tot i la infinitat de citacions interessants (des del brutal conte de “El gran inquisidor” fins al discurs de comiat de Zòsim, l’stàrets) n’hi ha una que sempre m’emociona i en la que hi crec fermament (l'he citat molt sovint arreu). És el discurs de l’Alioixa a un grup d’infants: “Sapigueu que no hi ha res de més noble, de més fort, de més sa i de més útil a la vida que un bon record, sobretot si ve de la primera edat, sobretot de la casa pairal. Us parlen molt de la vostra educació; ara bé, un record sant, conservat des de la infància, és potser la millor educació.” (pàg. 827)

divendres, de juny 01, 2012

El llibre ja té nom, cara i data de bateig.

El llibre ja té nom i cara. Ara només resta acabar de lligar temes de "bateig", que serà a la Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret de Barcelona, el divendres 29 de Juny a les 18:00h, i que comptarà segur amb la ponència de Bert Daelemans sj, jesuïta i arquitecte que ha fet el retorn del llibre juntament amb en Pau Vidal sj. Ja sé que és una mala data, però era l'únic dia disponible.


Aneu prenent nota: "Cap a una arquitectura de l'esperança. L'espai religiós contemporani a la recerca de sentit". Pagés Editors.



dissabte, de juliol 02, 2011

Contemplant "La expresividad de la creación"

A l’anterior article em preguntava si una forma espaial podia garantir alguna mena de relació amb la divinitat (llegir aquí). És evident que, de la mateixa manera que la raó formal no pot demostrar l’existència de Déu sinó, a molt estirar, ser mostrada, tampoc es pot garantir la mediació de la forma estètica vers el transcendent. Així i tot, la lectura de “La expresividad de la creación”, de Mónica Rozman i David Jou, reprèn el tema de l’expressió de la forma des de l’analogia i la contemplació. És des d’aquest altre posicionament, el que no cerca demostrar o vendre res -ni tan sols fer apologia barata o de consum immediat-, sinó deixar-se interpel·lar i meravellar per la tríada forma-funció-expressió, que els autors poden acabar parlant d’expressivitat de la Creació en un quart estadi final. En certa manera, el llibre segueix l’estela d’un altre treball molt conegut i suggerent: “La poética del espacio”, de Gaston Bachelard, però des d’una òptica més científico-estètica i amb un conclusió que apunta a quelcom més que el ressò psicològic de la forma en l’individu, com és el cas de l’autor francès. (seguir llegint)