dimecres, de juny 29, 2016

Vida (...religiosa!)

Per què serà que gairebé sempre hi ha monges a les estacions d'autobusos o de trens? La vida religiosa està fortament vinculada a l'Esperit, del qual beuen els seus carismes, i aquest és el que l'empeny a moure's "a l'apostòlica".

Dic això des de Madrid, on he anat a presentar el llibre "Ámbitos de revelación", i al llarg del dia he anat rebent diferents ímputs i flaishos que m'han parlat de la vida religiosa. Al tren he coincidit amb la Cata, una jove religiosa teresiana que treballa a "Saó-Prat", una empresa socio-ducativa de reinserció laboral "inter-congregacional" molt interessant que coordinen les teresianes, els maristes i les concepcionistes (si no recordo malament). Hem tingut tema per xerrar tot el viatge fins a Madrid: les entrades i sortides de la Vida Religiosa, les tasques que fem, els processos de unió de províncies de les diferents ordes religioses, etc.

Arribat a la capital he anat al teologat de la Companyia de Jesús, al carrer General Pintos, on m'esperava en Bert Daelemans sj (arquitecte i Dt. en teologia, professor a Comillas) que també presentava llibre al mateix acte i m'ha acomodat en una habitació d'un company seu africà que està fora. Que diguin el que vulguin els seus detractors ("La Companyia ja no és el que era" i bajanades per l'estil), però segueixo pensant que la vida dels jesuïtes segueix sent apassionant i és tota una sort per l'Església poder comptar amb ells. Després hem anat cap a la llibreria on es feia la presentació, on ens hem retrobat amb en Jaume Tatay, un altre amic jesuïta que s'està especialitzant en el diàleg de la fe amb l'ecologia, que m'explica l'interès que ha despertat la encíclica Laudato Sii' en ambients allunyats i com en va fer una presentació amb membres de Greenpeace. A la presentació compto també amb la presència de Maria Josep Dach, religiosa catalana de la Companyia de Maria que ha estat destinada a Madrid, tota una mostra de suport cordial i institucional de l'escola on treballo.


Acabat l'acte, quan ja ens fan fora de la llibreria, en Bert, en Jaume i jo anem a sopar al restaurant "El Mandela", un projecte de inserció laboral per a persones africanes en el món de la hosteleria que gestiona un altre jesuïta català destinat a Madrid, en Paco Ángel, amb qui ens trobem ja a les postres.  Finalitzo la jornada altra vegada al teologat jesuïta del carrer General Pintos, amb una estona de pregària a la capella soterrada de la comunitat, i em poso a dormir en la intimitat acompanyada de l'habitació del jesuïta africà. Curiosament té una fotografia de la comunitat dels jesuïtes de Sarrià (al carrer margenat) on va residir una temporada per uns estudis que va fer a l'IQS (Institut Químic de Sarrià)... tot queda a casa.


Aquest matí, abans d'agafar el tren, encara he tingut temps d'anar a veure el taller d'en Siro López (per cert, ex-salesià), que ens està fent una proposta plàstica pel nou espai d'interioritat per l'escola de Lestonnac de Badalona que estem desenvolupant des del despatx T113-Taller d'arquitectura. Xerrem mentre fem un café en unes butaques d'un antic teatre que va plegar i ell va "aplegar" (ho "arreplega" tot!), tot comentant l'acte d'ahir i les primeres propostes que va elaborant des d'aquest racó de pau i creativitat que és el seu taller.


Torno agraït cap a Barcelona per tanta vida (...religiosa!)

dijous, de juny 09, 2016

"L'espai no és espiritualment neutre"

(CR) L’espai polivalent recentment reformat del temple parroquial de Santa Madrona del Poble-Sec, era el lloc més adequat per a la presentació del número 254 de la revista Qüestions de Vida Cristiana sobre "Arquitectura i espiritualitat". La presentació que es va fer aquest dimarts va anar a càrrec de Francesc Torralba, director de la revista i membre del patronat de la Fundació Joan Maragall. Torralba va destacar, la solidesa d'una publicació cultural que assoleix més de dos-cents números publicats i el caràcter pluridisciplinar d'aquest monogràfic dedicat a l'estudi de la conjunció entre l'arquitectura i l'espiritualitat al llarg dels nou articles publicats.
El director de la revista, que edita conjuntament l'Abadia de Montserrat i la Fundació Joan Maragall, va presentar tres vies per suscitar la dimensió transcendent de l'espai que, a priori, no resulta neutre emocional ni espiritualment. Aquestes tres dimensions són el valor simbòlic, doncs l'espai sensible és capaç d'evocar allò invisible; el pòsit històric, entenent que la matèria és portadora d'un sentit comunitari; i, finalment, l'element relacional, doncs el lloc que ens transcendeix és aquell en el qual som reconeguts més enllà dels rols professionals. (seguir llegint)