dimecres, de desembre 24, 2014

Nadal ets tu (Papa Francesc)

Nadal ets tu, quan decideixes néixer de nou cada dia i deixar entrar Déu en la teva ànima. 
El pi de Nadal ets tu, quan resisteixes vigorós als vents i dificultats de la vida. 
Els adorns de Nadal ets tu, quan les teves virtuts són colors que adornen la teva vida. 
La campana de Nadal ets tu, quan crides, congregues i busques unir. 
Ets també llum de Nadal, quan il·lumines amb la teva vida el camí dels altres amb la bondat, la paciència, alegria i la generositat.
Els àngels de Nadal ets tu, quan cantes al món un missatge de pau, de justícia i d'amor. 
L'estrella de Nadal ets tu, quan condueixes algú a la trobada amb el Senyor. 
Ets també els reis Mags, quan dónes el millor que tens sense importar a qui. 
La música de Nadal ets tu quan conquestes l'harmonia dins teu. 
El regal de Nadal ets tu, quan ets de veritat amic i germà de tot ésser humà. 
La targeta de Nadal ets tu, quan la bondat està escrita a les teves mans. 
La felicitació de Nadal ets tu, quan perdones i reestableixes la pau, tot i que pateixis. 
El sopar de Nadal ets tu, quan sadolles de pa i d'esperança al pobre que està al teu costat. 
Tu ets, sí, la nit de Nadal, quan humil i conscient, reps en el silenci de la nit al Salvador del món sense sorolls ni grans celebracions; tu ets somriure de confiança i de tendresa, a la pau interior d'un Nadal perenne que estableix el Regne dins teu. 
Un molt Bon Nadal per a tots els que s'assemblen al Nadal.

(NOTA: Tot i que sembla que tothom l'atribueix al Papa Francesc - suposo que la deu haver fet servir - es tracta d'una pregària d'un tal P. Dennis Doren L.C. ... bé, la veritat és que "mola més" que se li atribueixi al Papa, no? jejeje... anyway... Bon Nadal!)

dilluns, de desembre 22, 2014

Un graner reconvertit en església: la millor postal de Nadal!

Diuen els lingüistes que Betlem vol dir “casa del pa” en hebreu, així doncs, què millor que el cas d’un graner reconvertit en església per felicitar-vos les festes de Nadal!.

 El cas que us presento, al Bisbat d'Eichstätt, és ben ple de referències nadalenques més enllà de la incursió etimològica. La història és la següent: A finals dels anys 30, un catòlic va comprar un graner a un alemany de confessió evangèlica. Després de la segona guerra mundial, aquella regió alemanya va rebre una forta immigració per part de txecs catòlics de parla alemanya que no tenien lloc on fer les seves celebracions religioses (provinents dels sudets), de forma que catòlics i protestants van treballar conjuntament per reformar l’antic graner, que es pot reconèixer exteriorment encara avui dia com a tal, en una església. (seguir llegint)

dissabte, de desembre 20, 2014

Ja tinc la selecció de les 33 cançons pel llibre del Prega-Rock

Com ja vaig anunciar aquí, em proposo fer un llibre sobre aquesta activitat pastoral que va rebre el nom de “Prega-Rock” en el seu moment. Si tot va sobre el previst estarà a les llibreries al mes de setembre, coincidint amb el nou curs. Aquestes vacances de Nadal aprofitaré per donar-li una bona empenta però, de moment, aquí teniu les 33 cançons seleccionades... què us semblen? Són 33 perquè així es pot adequar força bé amb les setmanes que té un curs escolar i he intentat que hi hagués pluralitat d’estils musicals i ideomàtics. (Per cert, hi haurà un taller sobre el Prega-Rock a les properes Jornades de Pastoral Educativa de la FECC)

Cançons amb valors pel quotidià            
1.            La pau (Where is the love. The Black Eyed Peas)             
2.            El creixement diari (Millor. Els pets)      
3.            El desig (Qui n’ha begut. Mishima)        
4.            La Paraula (Me sobren paraules. Antonia Font)               
5.            El respecte a la creació (Mama Tierra. Macaco)
6.            La educació (The wall. Pink Floyd)          
7.            La immigració (Un món, dues classes de persones. Els Pets)     
8.            La vocació personal (Tu ets la llum. Lax’n’Busto)             
9.            La creença (Reason to believe. Bruce Springsteen)       
10.          La fragilitat (Corazón oxidado. Fito&Fitipaldis)  
11.          El guerra i Déu (With God On Our Side. Bob Dylan)        
12.          La coherència (Logical song. Supertramp)          
13.          La vida de parella (Corrandes de la parella estable. Manel)        
14.          La addicció a les drogues (L’Empordà. Sopa de Cabra)  
15.          Dignitat de la dona (Salir corriendo. Amaral)     
16.          La vellesa (Gent Gran. Els Pets)               
17.          La vida en recerca (But I still have'nt found what I'm lookin'for. U2)      
18.          La nostàlgia de Déu (My sweet Lord. George Harrison)   
            
Cançons per temps d’Advent i Nadal    
1.            El lideratge (Jesus. Queen)        
2.            La infància (Niño soldado. Ska-P)            
3.            Pau a la terra (Peace on earth. U2)        
4.            La maternitat (Jesus was an only son. Bruce Springsteen)          
5.            El bon Nadal (Happy Xmas. War is over. John Lennon) 

Cançons per temps de Quaresma i Setmana Santa        
1.            La mort (Tears in heaven. Eric Clapton)
2.            La pregària (Yahweh. U2)           
3.            El compromís social (Fe. Maná)               
4.            La limitació personal (In my place. Coldplay)     
5.            La conversió (A veure què en fem. Manel)        

Cançons per temps de Pasqua 
1.            El més enllà (Resurrección. Amaral)      
2.            El judici final (El octavo dia. Shakira)      
3.            La felicitat (Three little birds. Bob Marley)          
4.            El seguiment (Jesús. Los Planetas)         

5.            La salvació universal (Save us all. Tracy Chapman)           

dissabte, de desembre 13, 2014

Ara entenc en Rafael Moneo! (+ ponència “ARC i Nova Evangelització”)

Des del dijous i fins aquest diumenge té lloc a la sala d’actes del Col·legi d’Arquitectes el XXXVIIè Curset de l’AADIPA (veure notícia) “Patrimoni Sacre. Permanent Innovació”. La veritat és que està sent un luxe poder participar-hi i escoltar als ponents, entre els quals he tingut la sort de col·laborat posant una nota més “teològica” (per no dir clarament “pastoral”) amb la ponència “Arquitectura religiosa contemporània i Nova Evangelització”. Espero poder parlar-vos de tantes coses interessants que s’estan presentant per aquí però, de moment, teniu (abaix) la presentació i el document (aquí) de la meva ponència per a qui li interessi. (seguir llegint)

dimecres, de desembre 10, 2014

Més de 200 arquitectes reflexionen sobre la innovació del Patrimoni Sacre

Des d’aquest dijous i fins diumenge, més de 200 participants s’apleguen al Col·legi d’Arquitectes en el Congrés Internacional sobre 'Patrimoni Sacre. Permanent Innovació', organitzat per l’Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA). El patrimoni sacre representa més del 70% del patrimoni catalogat a Europa, ja sigui perquè manté el seu ús religiós o bé perquè ho ha tingut al llarg de la seva història, un llegat d’un volum considerable que mereix l’atenció pel seu estat de conservació, pels criteris de intervenció o per les creacions “ex novo”. Seguint el convit de l’exhortació apostòlica del Papa Francesc a l’Evangelii Gaudium, on demana que l’Església obri les seves portes (EG 47;73;210;257), també es vol estudiar la possibilitat d’implementar nous usos evangèlics per tal de donar més riquesa i diversitat als espais construïts. (seguir llegint)


diumenge, de novembre 16, 2014

Màrtirs de la UCA... 25 anys

Avui fa 25 anys de l'assassinat dels professors jesuïtes de la Universidad Centro Americana (UCA), a El Salvador. Diversos mitjans se n'han fet ressó (per exemple La Vanguardia). Estic content que aquest hagi estat el darrer tema que em van encarregar per les vinyetes del portal vocacional "ser jesuita". Sense ells segueix sense explicació moltes de les coses que passen avui en dia malgrat hagin canviat els actors del món actual i els seus paradigmes. 


dijous, de novembre 06, 2014

Entrevista sobre el voluntariat (Fundació Verge Blanca)

L'altre dia la Fundació Verge Blanca em va convidar a fer la lliçó inaugural de l'Escola de l'Esplai de Lleida. Em vaig trobar amb una "entrevsita sorpresa" prèvia, a part de l'altra sorpresa que va ser l'assistència del Bisbe Piris a l'acte (qui m'ho havia de dir!). Va ser una tarda molt entranyable. Us deixo amb el video de l'entrevista.


Entrevista a Eloi Aran from MCS.Bisbat de Lleida on Vimeo.

dimecres, de novembre 05, 2014

Com es cuina catalunyareligio.cat

La Lali ha fet un prezi molt significatiu de com fem el portal catalunyareligio.cat
Aquí podeu veure que "no som una legió" ni falta que ens fa perquè tot va bé quan un equip està ben cohesionat i funciona. (notícia)

diumenge, de novembre 02, 2014

Mario Botta inaugurarà les Jornades Internacionals sobre Patrimoni Sacre a Barcelona.

Ja s’ha fet visible el programa de les XXXVIIenes Jornades Internacionals sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, que està focalitzat en el “Patrimoni Sacre. Permanent Innovació”. Si us baixeu el document adjunt (aquí) i li doneu un cop d’ull veureu que val molt la pena i s’ha convidat a personalitats destacades del món de l’arquitectura. Un d’ells és Mario Botta, que pronunciarà la Conferència Magistral Inaugural amb el títol “Sacred Space”, el dijous dia 11 de desembre de 2014 a les 17:00h a la sala d’actes del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (Pl. Nova, 5).
 

Per qui no conegui a l’arquitecte suís Mario Botta (1943, Cantó de Tesino), sàpiga que és un referent de l’arquitectura coneguda com el “Racionalisme postmodern”, del qual també formaria part, per exemple, l’urbanista Aldo Rossi. Es tracta d’un tipus d’arquitectura que parteix del racionalisme italià dels anys vint (Giuseppe Terragni) caracteritzada per les formes simples i geomètriques que defuig dels elements merament decoratius i es presenta amb força duresa. Tot i la seva austeritat d’herència “loosiana” (Adolf Loos), enllaça amb la complexa postmodernitat (representada o formulada per Robert Venturi) en tant que reprèn el diàleg amb les tipologies històriques, sent una arquitectura denotativa (és a dir, que sol tenir una lectura comprensible o reconeixible). En aquest punt, el de la reinterpretació tipològica, pot haver-hi un diàleg molt interessant amb un dels altres ponents estrella de les jornades, Rafael Moneo, que presentarà laParròquia de Iesu a San Sebastià (en vaig parlar aquí: 123).

(Seguir llegint)

divendres, d’octubre 31, 2014

500 prega-rocks a les espatlles

Avui he acabat de programar el contingut 500 i escaig de la secció del “Prega-Rock”, al portal Pregaria.catsón ja més de 500 prega-rocks a les espatlles des d’aquells comentaris en clau de pregària a les cançons de l’álbum “Respira”, de Els Pets, que vàrem fer junts el Roger Torres i jo l’estiu de 2001, és a dir, 13 anys amb el “hobby músico-pastoral”, que es diu de pressa. Durant els primers cinc anys, fins l’aparició del portal pregaria.cat, es penjaven els comentaris de les cançons d’àlbums sencers al lloc web dels jesuïtes a Catalunya a més a més d’enviar-los per correu electrònic a la xarxa de pastoralistes que s’anava ampliant.

Entre el 2006 i el 2007  va haver-hi una campanya mediàtica inesperada que va fer aparèixer el Prega-Rock a la majoria de mitjans de comunicació, tant de la premsa (ABC, Diari de Girona...), com de la ràdio (Entrevista amb en Manel Fuentes a Punto Radio per exemple) i, finalment, seguint la lògica replicativa i endogàmica dels mitjans de comunicació, a TV3 i a diversos portals d’internet (per exemple Periodista Digital). Cap al 2008, integrat el Prega-Rock en el portal citat, es va procedir a penjar i indexar les cançons independentment de l’àlbum i, amb l’aparició de youtube, es podien escoltar les cançons inserint-hi el codi del videoclip. La culminació i consolidació del Prega-Rock va venir, finalment i també per aquelles dates, amb l’aparició del quadernet de la col·lecció EIDES “Prega-Rock. Música popular contemporània i educació en el transcendent”.

Al llarg d’aquests anys, tot i liderar i mantenir la proposta, he comptat amb l’ajuda de força gent (David Guindulain, Txaro Revuelta, Eusebi Fortuny, Xavi Casanovas, etc.) però, molt especialment des de que sóc professor al Col·legi Lestonnac de Barcelona, amb els alumnes de 1er de Batxillerat, als quals els proposo una temàtica a tractar i ells realitzen el contingut del prega-rock de forma més o menys notable (sempre hi ha alguna excepció però... és el risc de la corresponsabilitat!). Gràcies a tots ells han anat apareixent infinitat de grups i autors de tots els estils musicals (Rock, Rap, Heavy, Pop...) de les més diverses procedències (internacional, espanyol, català, etc).

Tot i haver presentat el Prega-rock a diversos concursos malauradament mai ha estat guanyador, i això és un fet que m’entristeix perquè crec que la tasca educativa que es du a terme - tant a nivell de valors, com de diàleg cultural, com del fet religiós o educació en la interioritat - mereix millor fortuna. El darrer cop que el vaig presentar va ser pels premis Armengol Mir de la FECC, on va quedar en tercer lloc. Curiosament el guanyador d’aquell any feia servir els materials del prega-rock en la seva programació de l’assignatura de religió. El guanyador justificava que era més important saber traçar un programa que no pas la creació dels materials... ho trobo profundament injust, la veritat, perquè sempre és més fàcil fagocitar materials pastorals aliens que esforçar-se per crear-ne de nous.


Deixant de banda les queixes oportunes, crec que cal celebrar d’alguna manera aquests 500 i escaig continguts inserits al portal. Penso que, de trobar alguna editorial que s’hi avingués, seria interessant poder presentar un recull de 40 cançons a mode de “40 principals” o de peregrinatge 40 cançons, per fer servir un nombre bíblic. Caldria veure si hi ha problemes amb els drets d’autor pel que fa a la lletra de les cançons i aquestes coses. Una publicació d’aquesta mena no deixa de ser un magnífic lloc de trobada entre la fe i la cultura, perquè el rock també té la seva pròpia cultura i forma part de la banda sonora de les nostres vides.

dimarts, d’octubre 21, 2014

Santa Madrona “versió beta”

Diuen que tot espai de comunicació en xarxa està permanentment “en construcció”. Per això l’acte de celebració dels 5 anys del portal d’informació religiosa CatalunyaReligió al remodelat espai de l’església parroquial de Santa Madrona del Poble-Sec tenia tot el sentit del món: un espai que resta en construcció, obert a les activitats que la comunitat de la parròquia i l’arxiprestat amb el barri vulguin oferir. L’acte d’ahir no va ser pròpiament el de la inauguració de l’espai, això s’esdevindrà ben properament quan se’l pugui apropiar i celebrar la comunitat parroquial, però sí que va ajudar a veure com pot funcionar l’espai. Així com hi ha una “fase beta”, preparatòria i d’ús restringit, en una pàgina web, igualment l’acte d’ahir va esdevenir el “Santa Madrona, versió beta”. Em fa certa gràcia que sigui “beta” i no una altra lletra de l’abecedari perquè la “bet” hebrea apareix ja al bell principi de la Bíblia, a la primera paraula, “Bereshit”, que vol dir “Al principi”, però també és la primera paraula de “bayit” i “betel”, que vol dir “casa” o “casa de Déu”. Fer una acte en un espai “en versió beta” no deixa de ser una manera de fer habitable un espai. 
Durant l’acte vaig poder parlar i explicar el projecte a diversos capellans dels quals ja els n’havia parlat anteriorment, per exemple a les xerrades de fa un any que va organitzar el Centre d’Estudis Pastorals amb motiu de la clausura de “L’any de la fe” (aquí), i em comentaven “ara ho veiem clar!” perquè mai és el mateix interpretar plànols que trepitjar la obra feta. Una cosa que els remarcava, a part de la funció polivalent de l’espai, és la importància de poder dissenyar conjuntament un pla pastoral entre arquitectes i la comunitat creient. Si hi ha una espai com Santa Madrona és perquè hi ha hagut un grup de gent que s’ha pres la molèstia de repensar els espais de cara a amortitzar-los amb seny i visió evangelitzadora, que és el que demana el Papa Francesc a l’Evangelii Gaudium (Núms. 73 i 210) (seguir llegint)

dimecres, d’octubre 15, 2014

Xerrant sobre arquitectura religiosa i nova evangelització

(Betel) Tot just fa una hora i escaig he acabat la xerrada sobre “Arquitectura i evangelització” a la Facultat de Teologia de Catalunya. M’ha fet molta il·lusió poder tornar a trepitjar les aules i que m’hagin deixat el micròfon per comunicar el tema que m’apassiona: l’arquitectura religiosa contemporània. Pel que m’ha semblat, crec que ha estat una estona agradable i suggerent per a la quinzena de persones que hi ha assistit, també per a antics professors meus com l’Armand Puig, la Claustre Solé i companys d’estudis com en Jaume Casamitjana.

Teniu l’esquema de la xerrada per si li voleu donar un cop d’ull i insereixo també la presentació per si és del vostre interès. 

dijous, d’octubre 09, 2014

Cristianisme i Justícia: Tercera generació en persones i drets

Fa poc sortia la notícia que en Xavier Casanovas agafava el relleu del Centre d’Estudis de Cristianisme i Justícia. Amb poc temps ja ha aparegut una entrevista a El Punt Avui i a CatalunyaReligió que resulten molt interessants perquè podem veure com amb la “tercera generació” o relleu a CiJ (del Quico Riera sj al Llorenç Puig sj i, d’aquest, passa el relleu a un laic, en Xavier Casanovas) també es dóna el micròfon als drets anomenats de “tercera generació”, és a dir, a aquells que van vinculats al valor de la fraternitat (després d’haver aconseguit, o no, els drets de les llibertats i la igualtat).


És cert que en bona part l’interès de CiJ pels drets i deures de la tercera generació ja hi eren presents anteriorment, com per exemple el discurs sobre l’ecologia, però no deixa de sobtar que trobem ara declaracions o participacions, encara molt incipients o puntuals, sobre dos aspectes que havien estat un “tabú”, com la homosexualitat o els drets dels pobles (el nacionalisme i el dret a decidir, en definitiva). Fins el moment present, aquests dos temes eren vistos com secundaris, com si la Justícia, amb majúscula, fos principalment la justícia social, la de la Teologia de l’Alliberament, etc.


Referent al tema del nacionalisme CiJ, juntament amb Justícia i Pau, va endegar el curs de “Els dilluns dels Drets Humans” justament amb el tema de la consulta, el passat 6 d’octubre. Que s’hagi tractat aquest tema a la sala d’actes del carrer Llúria no deixa de ser molt significatiu. En general, a CiJ hi havia certa afinitat amb grups d’esquerres no catalanistes, però finalment no han pogut defugir el fet de posicionar-se sobre el dret a decidir de Catalunya, sempre mirant de reüll que el procés nacional no comporti més desigualtats socials, això sí, perquè va amb la seva genètica. No podia ser d’altra manera, més encara quan altres institucions eclesials “no tan progres”, com la FJM, també han tractat la temàtica (veure el número de QVC sobre la independència). Si les enquestes són fiables, és molt probable que en unes hipotètiques eleccions autonòmiques ERC surti com el partit més votat, un fet insòlit fins ara. Si les institucions d’església volen tenir alguna cosa a dir a Catalunya en el nou marc polític no podran fer més oïdes sordes al fet nacional i això pot comportar tensions en els diferents processos de reunificació de províncies de diverses ordes religioses, centralitzades ara a Madrid. Per això mateix, justament quan s’ha consumat la unificació provincial de la Companyia de Jesús a Espanya, actes com el del passat 6 d’octubre són molt rellevants

dimarts, d’octubre 07, 2014

Ens veiem a la FTC?

El proper dimecres 15 d'octubre  a les 12:10 faré una xerrada amb el títol "Arquitectura i evangelització" a la 4ª hora dels dimecres de la Facultat de Teologia de Catalunya... t'hi apuntes? Parlaré de la relació entre l'arquitectura i el que s'ha anomenat "nova evangelització" presentant casos paradigmàtics d'Europa i alguns dels que hem desenvolupat al despatx T113-Taller d'Arquitectura


diumenge, de setembre 28, 2014

Carta de bateig a la meva filla

"Això ho has de publicar!" m'ha dit en RT. No crec que n'hi hagi per tant però, donat que pot fer servei a algú (de fet, un amic em va preguntar sobre temes de bateig aquesta mateixa setmana), publico aquí la carta de bateig que hem escrit per la meva filla (que hem batejat aquest cap de setmana) per si serveix a algú treient les dades personals. Ja ho vàrem fer pel nostre primer fill i hem cregut maco poder fer-ho també ara:


"Estimada (...),
Quan vas néixer ens va tocar anar al Registre Civil ben aviat per fer saber a instàncies legals que existia una tal “(...)”, nascuda a Barcelona un (...) de 2014, filla d’uns tals (...) i germana d’un tal (...). Va ser la primera gestió de tot un seguit d’altres, com fer-te la targeta sanitària o empadronar-te a la teva ciutat,  que volien protegir, acollir i fer créixer una vida que feia nou mesos que s’estava gestant a la panxa de la mare, sota l’atenta i pacient mirada de totes les persones que t’estimen.

Ara que ja tens cinc mesos i escaig, ben a punt de fer mig any!, hi ha una altra gestió pendent absolutament transcendental per a la teva vida, i no es tracta d’inscriure’t al Club Súper 3 o a la revista del Cavall Fort, això ja arribarà!, sinó entrar a la Colla d’Amics de Jesús, això que tècnicament es diu “Església” i que és més que els edificis que s’encarrega de reformar el papà fora d’horari escolar amb els seus amics del despatx. Aquí no et donaran una targeta per acumular amb tantes altres, tot i que ho portaràs ben dintre teu, al fons del teu cor, perquè l’Esperit de Jesús ha vingut per quedar-se amb tu per sempre.

Ben aviat, d’aquí a uns dies, també començaràs a anar a la Llar d’Infants, encetant el teu camí formatiu de forma lúdica. T’esperen companys de camí, cançons, colors, materials, exercicis de psicomotricitat, els “bits” famosos... aprendràs tantes coses! Ens faràs tan contents quan comencis a parlar, a caminar i a descobrir aquest món! Així mateix va ser amb el teu germanet que tant t’estima i et protegeix. Ara bé, també esperem que aprenguis molt de la Colla d’Amics de Jesús. A vegades t’ensenyaran històries magnífiques del Poble d’Israel, o contes sobre llavors que cauen en bona terra i donen molt fruit, però aviat aniràs descobrint allò que diuen que “la tribu educa”, és a dir, que l’amistat en Jesús et farà descobrir i mirar les persones com Déu les mira, amb veritat i bondat, amb els ulls del cor. Només cal que et fixis, per exemple, com el teu germà estima a la tieta (...) o com les besàvies (...) s’alegren quan anem a veure-les: amb tendresa, naturalitat, sense grandiloqüències enmig de les fragilitats quotidianes... això és evangeli!

Estimada (...), estem tan convençuts d’això que et diem i ho vivim com una certesa tan evident que entendràs que no ens haguem esperat a que siguis més gran per poder-t’ho donar. Temps tindràs per anar fent-ho teu, per anar-ho confirmant, per anar-t’hi confiant tu també. Per això t’ajudarem des de casa i també t’acompanyaran en aquest camí els teus padrins de bateig, el padrí (...) i la tieta (...) que tant t’estimen. Amb el teu germà (...) ens hem adonat que, a vegades, una joguina no es descobreix i es valora fins que no ha passat un cert temps després de ser regalada. Amb la fe passa una cosa semblant, és un regal que a voltes incomoda i no saps què fer-ne (no és una joguina previsible d’aquelles que saps què passarà quan pitges un botó) però, alhora, es redescobreix una i altra vegada donant joc i moguda a la vida. La Colla d’Amics de Jesús és com aquell joc de peces del Duplo que es van combinant de mil maneres per donar una resposta creativa a un projecte que és el “Regne de Déu”, que no és altra cosa que construir “Un món com Déu mana”.

Sí, creiem que formar part de la Colla d’Amics de Jesús és una gran sort per a tu. No perquè et faci millor que els altres o perquè t’aporti alguna mena de privilegi, de fet no et faran cap descompte en cap botiga com quan tinguis el “carnet jove”!, sinó precisament perquè t’ajudarà a treure el millor de tu al servei dels altres si deixes que l’Esperit que avui entra a la teva vida creixi dins teu. Amb el temps veuràs que als de la Colla d’Amics de Jesús els encanta trobar-se cada diumenge per celebrar el que són, (potser fins i tot et resultarà estranya o pesada aquesta afició!) però no es tracta pas d’un club exclusiu de selectes ni de persones perfectes, sinó de gent normal i corrent que moguts per Aquell qui és la Vida volen comunicar i donar vida a tothom.

Quan llegeixis aquesta carta segurament rondarà per casa algun àlbum de fotografies perdut en alguna prestatgeria del menjador on trobaràs les imatges del dia d’avui. Busca’l i cerca les imatges del dia del teu bateig. Sí, els papàs eren més joves i, segurament, també més guapos; el teu germà (...) estava la mar de pinxo (...); i els padrins i tiets feien molt de goig juntament amb la gent que, potser sense esperar-ho, es va trobar que batejaven una criatura en una missa dominical. També hi veuràs uns senyors vestits de blanc llençant-te aigua pel damunt, al costat dels pares i dels padrins de bateig sostenint la llum d’un petit ciri ben engalanat. Aquests senyors són (...), uns bons amics dels teus pares que, de ben segur, et recordaran i pregaran per tu amb tota la gent que hi veus representada.

Aleshores, estimada nostra, esperant que en el rostre d’una adolescent que ara desconeixem s’hi dibuixi un somriure, reviu el moment en que Déu et va dir que t’estimava i que estava immensament feliç de poder estar amb tu i comptar amb tu per transmetre al teu entorn la força del seu amor. L’amor que t’hem donat i del qual tu has sortit és el mateix del qual participa tota aquesta gent que veus a les imatges del teu bateig. És el mateix amor que fa que hi hagi una Colla d’Amics de Jesús. És el mateix amor del Déu de la Vida que, creu-t’ho, fa moure el món.

Ja ho veus, petiteta, per tot això t’hem batejat avui, a (...), a (...), un dissabte (...), a la missa de les (...), on els teus pares i el teu germanet acostumen a participar perquè, per nosaltres, donar-te el millor és donar-te allò que ens dóna la vida.
T’estimem amb força,
(...)"


Eduardo Delgado Orusco: Arquitectura Religiosa Contemporània per a tots

A l’aparador del darrer CIARC (Congrés Internacional d’Arquitectura Contemporània) celebrat a Sevilla (post) destacava un prolífic autor en llengua castellana per damunt de la resta. Es tracta del Dr. Eduardo Delgado Orusco, amb qui he estat estiuejant virtualment a través de la lectura de tres obres seves: “Entre el suelo y el cielo”, “Paisajes con alma” i, especialment, ¡Bendita Vanguardia!”. No el conec personalment, tan sols de vista, però com que també forma part del comitè científic del XXXVIIè Curset de l’AADIPA espero poder xerrar amb el proper desembre.
 
“¡Bendita Vanguardia!” vindria a ser una condensació i presentació pel gran públic del primer llibre citat, “Entre el suelo y el cielo”. La seva tesi és realment provocadora i suggerent: “En un período particularmente oscuro de nuestra historia reciente, donde la cultura estaa en gran medida controlada y sometida a la censura, los afanes de modernidad de la generación de arquitectos titulada tras la guerra civil encontró su mejor cauce de expresión a través de una de las instituciones fuera de toda sospecha: la Iglesia”. A través de les seves 300 pàgines l’autor va repassant el que va ser l’arquitectura religiosa contemporània a l’Espanya del franquisme, des del 1950 al 1975. Referent a Catalunya, Eduardo Delgado diu una cosa que crec encertada (pàgs. 117-127) i és que els autors del Grup R, tot i fer un tractament modern dels elements constructius segueixen una litúrgia en general obsoleta. No hi va haver una reflexió sobre l’espai assembleari i solen repetir els esquemes lineals típics, de forma que la modernitat d’aquests edificis és relativa ja que, com apuntava Antoni Borràs sj, només podem dir que hi ha arquitectura religiosa moderna si hi ha continuïtat amb el que anava reflexionant el Moviment Litúrgic. En definitiva, un llibre absolutament recomanable i fàcil de trobar a llibreries.(seguir llegint)

dimarts, de setembre 16, 2014

Vols conèixer l’arquitectura religiosa contemporània d’Escòcia? Viatja amb l’AADIPA!

Sigui quin sigui el resultat del referèndum sobre la independència d’Escòcia, i dins del marc del XXXVIIè Curset de l’AADIPA (Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic), que du per lema “Patrimoni sacre: Permanent innovació” i se celebrarà de l’onze al catorze de 2014, es proposa un viatge per conèixer l’arquitectura religiosa contemporània escocesa.

Com s’indica en el seu blog: “Aquest any es proposa un viatge a Escòcia, del 8 d’octubre al 12 d’octubre de 2014, que inclou la visita a diversos edificis sacres que destaquen per la seva singularitat arquitectònica i l’ús variat que proporciona el seu espai. Una gran part dels projectes corresponen a esglésies que conserven el seu aspecte original, com St Andrew’s Clerminston Church o St Charles of Borromeo, mentre que d’altres han afegit nous espais al seu interior o els han annexionat, com a Greenbank o St Teresa’s. L’església de St Paul’s and St George’s ha estat remodelada completament en el seu interior mantenint l’ús litúrgic. (seguir llegint)

(Imatge: Reconversió de l'església de Erskine en edifici d'oficines)


dimarts, de setembre 09, 2014

Sant Pere Claver i els jesuïtes “a/de” Catalunya

Avui és Sant Pere Claver, patró de la ex-província tarraconense de la Companyia de Jesús a Catalunya. Ex-província perquè, com ha passat amb tantes altres ordes, s’ha acabat fusionant en una sola província espanyola. Va ser cap al 2008 que, reunits els provincials de cada zona amb els superiors de les comunitats respectives, el mateix dia a la mateixa hora (!!!), obrien un sobre arribat de Roma per fer comunicar a tothom l’inici del procés de la unificació provincial que ha culminat aquest any.

Avui és Sant Pere Claver i no puc deixar de pensar en els meus amics jesuïtes. Certament, quan un entra a l’orde entra a “la Companyia Universal” i no pas a una província determinada perquè el caràcter missioner fonamenta al grup. Així va ser ja des dels inicis: un grup d’estudiants de diferents contrades que s’havien trobat a París sota el lideratge de Sant Ignasi de Loiola a través dels Exercicis Espirituals (Pere Favre, Francesc Xavier, Ignasi...) i així segueix sent tenint en Pau Vidal i l'Àlvar Sánchez al Sud Sudan. De igual manera que es diu, amb raó i amb una certa tensió característica de l’Església, que no hi ha una “Església catalana” sinó una “Església a Catalunya” suposo que St. Pere Claver segueix sent model universal i particular per a tots els jesuïtes que treballen a Catalunya i dels jesuïtes catalans que estan a fora.

Avui és Sant Pere Claver, i la seva festa mereix ser celebrada per tota la família ignasiana que segueix sent una comunitat en missió. Penso especialment en les obres que porta entre mans la Companyia de Jesús a Catalunya. Ahir es feia públic el nou nomenament d’en Xavi Casanovas com a nou director de Cristianisme  Justícia. És una molt bona notícia.


Us deixo amb la vinyeta de St. Pere Claver que he fet per la pàgina “Serjesuita” (que esperem que s’actualitzi!). És una visió contemporània del sant “esclau dels esclaus”. Avui Sant Pere Claver estaria a Lampedusa o als Centres d’Internament per Estrangers.


dissabte, d’agost 30, 2014

Un baldaquí tecnològic

Ja hem tornat de vacances i mica en mica tornem a estar operatius en els projectes que duem entre mans. Aquesta setmana ja hem elevat el nou baldaquí al ell mig de l’església parroquial de Santa Madrona del Poble-Sec... o hauria de dir-ne simplement “truss” (estructura en gelosia)? Potser ho podríem deixar en “baldaquí tecnològic” però certament que la visió de l’element en suspensió, a cinc metres del terra existent i garantint la visibilitat de la imatge de la titular, resulta suggerent per la seva sinceritat estructural i pel seu protagonisme espaial.
És interessant copsar con un element industrial, que vam muntar a mode de mecano como si fos un moble de l’IKEA, sense cap pretensió que la d’oferir un servei tècnic, pot resultar un element simbòlic. (seguir llegint)

dijous, de juliol 31, 2014

Una capella per Sant Ignasi de Loiola, o com visualitzar els Exercicis Espirituals

Per la festivitat de Sant Ignasi de Loiola (31 de juliol) tinc per costum, si puc, fer alguna referència a l’arquitectura de la Companyia de Jesús. Altres anys havia parlat de La Saint Ignatius Chapell de Seattle o del llibre “La arquitectura de los jesuitas”. Aquest any presento un projecte no realitzat que hem fet aldespatx durant aquest curs per la reforma de la Capella de Sant Ignasi de la ex-Cúria Provincial, al carrer Llúria, núm. 13. Esperem que pel proper curs pugui trobar sortida i viabilitat perquè, com podreu observar, és una plasmació arquitectònica dels mateixos Exercicis Espirituals de Sant Ignasi.(seguir llegint la descripció del projecte)

dilluns, de juliol 21, 2014

Reus, Riudoms... Torredembarra! (fi de les inauguracions d’aquest curs a Tarragona)

El passat dimarts va tenir lloc la dedicació del temple i la consagració de l'altar major, coincidint amb la festa del Quadre de Santa Rosalia, patrona de la vila, deSant Pere Apòstol de Torredembarra (llegir nota de premsa de l’Arquebisbat de Tarragona aquí i CatalunyaReligió aquí). Va ser una festa solemne, molt participada i plena de joia en un poble que malauradament ha estat notícia darrerament per casos de corrupció. L’Equip del despatx de T113 (Giacalone, Viladot, Aran i Panadés) ens vam situar en un lateral del creuer, amb vistes directes a la restaurada Capella del Santíssim, amb el rerefons del quadre de Sta. Rosalia, i el nou presbiteri ben ple. Obres de les quals ja vaig parlar aquí.
(Seguir llegint)


diumenge, de juliol 13, 2014

Santa Madrona: Renovar l’espai al servei de l’Església, el barri i la cultura.

El temple parroquial de Santa Madrona, conegut popularment com la “Catedral del Poble Sec”, és un edifici neogòtic de finals del s.XIX realitzat a imatge de la Basílica de Nostra Senyora de Lourdes, França. El 2013 es va clausurar el temple degut als despreniments de diferents elements metàl·lics situats a les claus de volta. Un cop sanejades les voltes, des de l’Arquebisbat de Barcelona es va veure la oportunitat de redissenyar l’espai interior per tal  que s’hi poguessin acollir altres activitats pastorals tot mantenint el seu ús litúrgic, esdevenint així un espai de referència. (seguir llegint)

diumenge, de juliol 06, 2014

Què passa a Santa Madrona? Vine a la presentació del projecte!

Ja farà cosa d’un any que, degut a uns despreniments d’elements metàl·lics situats a les voltes de creueria, es va clausurar el temple parroquial de Santa Madrona del Poble Sec. D’aleshores ençà, un cop sanejades les voltes, es va encarregar al despatx “T113-Taller d’arquitectura” (que ja havíem reformat la rectoria parroquial inhabitada per transformar-la en el Casal dels Moviments Obrers d’Acció Catòlica) una proposta d’actuació que, amb una intervenció mínima i fins i tot amb un cert caràcter de reversibilitat o efímer, compatibilitzés l’ús litúrgic amb altres usos pastorals tot respectant el caràcter sacre de l’edifici. (seguir llegint)

dissabte, de juny 28, 2014

Cristians pel Dret a Decidir? Sí

Independentment del que arribi a votar en la suposada consulta del 9N, tot esperant que es pugui dur a terme, sempre he cregut en el dret d'autodeterminació dels pobles, més encara si aquesta és democràtica i pacífica, des d'un tarannà evangèlic en definitiva. Per això tinc previst assistir a la trobada de Cristians pel Dret a Decidir (info aquí). 

diumenge, de juny 15, 2014

Un projecte bonic: la nova capella de Sant Lluc a Torre Baró

“Que belles són les ciutats que, fins en el seu disseny arquitectònic, són plenes d’espais que connecten, relacionen, afavoreixen el reconeixement de l’altre!” (Papa Francesc. Evangelii Gaudium. Núm. 210)
 
El passat dissabte 14 de juny va tenir lloc la inauguració de la nova Capella de Sant Lluc a Torre Baró amb un eucaristia presidida per l’Arquebisbe de Barcelona,Mons. Lluís Martínez Sistach, comptant també amb els capellans de l’arxiprestat i els representants dels salesians i dels escolapis a Catalunya, a part dels membres de T113 i una gran quantitat de fidels que van fer petita la capella per uns moments.


Es podria pensar que els projectes d’arquitectura religiosa són tots iguals però res més lluny de la realitat, cada projecte té les seves característiques i aquest no ha estat una excepció (llegir memòria del projecte aquí). Es tracta d’una capella, sí, però situada als baixos d’un dels nous blocs d’habitatges del barri, que incorpora despatx i tres sales de catequesis a part dels altres espais servidors corresponents i ha estat executada en un temps rècord (de setmana santa a ara), comptant també pel mig amb un mini-concurs per trobar l’artista adient que realitzés el mural ceràmic del presbiteri, el disseny dels vinils a mode de vitrall (llegir document adjunt 2) o pensar com ha de ser la visualització d’uns locals eclesials en planta baixa que donin a entendre que “aquí no venem pollastres” (llegir document adjunt 1).
 
Si bé és cert que l’acompliment de les tres “b” (bo, bonic i barat) satisfà a la institució, les cares i els comentaris de satisfacció dels seus usuaris durant la celebració ho pagaven tot. Aquesta capella és per a ells un reconeixement d’una vida esforçada i lliurada (“Piensa que hace unos años hacíamos las necesidades en el monte, con eso ya te lo he dicho todo”, em va comentar un feligresa), alhora que és una nova oportunitat evangelitzadora per a l’església local. De fet, a la inauguració ja hi van assistir nous veïns atrets per l’esdeveniment i el divendres passat, quan un noi de color va passar pel davant, es va interessar per la capella i es va mostrar molt content de poder tenir un espai així  prop de casa seva. (seguir llegint)

dimarts, de juny 10, 2014

Abadia de Riudoms: Reformar la casa per reformar el cor

“En aquesta perspectiva emergeix sobretot el paper de la parròquia com presència de l’Església al territori en el qual viuen els homes, “font de la plaça”, com li agradava d’anomenar a Joan XXIII, on tots hi poden anar a beure i trobar-hi la frescor de l’Evangeli” (Missatge final al Poble de Déu del Sínode dels Bisbes sobre La nova evangelització per la transmissió de la fe cristiana. Núm. 8)
 
El passat diumenge 18 de maig Mons. Jaume Pujol va inaugurar la nova Casa de la Parròquia de Riudoms, juntament amb el jove rector Mn. Josep Mateu, l’alcalde de Riudoms  Josep Mª Cruset i el Sr. Francesc Roig, director de Càritas Diocesana (notícia aquí). També hi vam assistir els membres del despatx “T113 - Taller d’Arquitectura” (Giuseppe Giacalone, Maria del Mar Viladot, Eloi Aran, Roger Panadés i Anna Mallén) amb tot el conjunt familiar. L’acte va constar d’una primera visita privada (a l'esquerra, en Peppe Giacalone explica el projecte), celebració eucarística (amb una església absolutament plena), obertura de la nova Casa de la Parròquia al Poble (estava plena de gom a gom, així que crec que hem passat la prova de resistència dels forjats! Felicitem al constructor, el Sr. Carles Bono!) i dinar popular amb més de 300 persones... un esdeveniment que, ben segur, donarà per parlar durant una bona temporada al poble.


Del projecte presentat a finals de 2012 (veure-ho aquí) a ara hi ha hagut algunes modificacions, com el fet de portar a façana les obertures de la remunta o incorporar una rampa d’accés per l’exterior, però bàsicament s’ha mantingut la idea original. Estem satisfets amb el resultat arquitectònic i els espais aconseguits, però també perquè, com deia Mons. Jaume Pujol a l’homilia, reformar la casa és, en certa manera, una oportunitat per reformar el cor i, amb ella, donar un nou impuls pastoral a Riudoms. A vegades es deixen de fer projectes amb l’excusa que “aquest espai no s’utilitza”, però caldria pensar en tot el potencial que pot tenir un espai ben pensat i ben projectat com ha estat aquest cas. Així mateix ho testimonia Mn. Josep Mateu: (seguir llegint)

dimarts, de juny 03, 2014

CV conceptual actualitzat

Per aquells que els interessin els mapes conceptuals i les seves aplicacions, si cliqueu aquí teniu el meu CV actualitzat mitjançant l'eina del Cmap Tools:



dissabte, de maig 31, 2014

Obert el “call for papers” del 37è Curset dedicat al Patrimoni Sacre

Com ja es va informar en el seu moment aquí, de l’onze al catorze de desembre de 2014 tindrà lloc a Barcelona el XXXVIIè Curset de l’AADIPA (grup sectorial del Col·legi d’Arquitectes) sobre Patrimoni Sacre. Aquest “Curset”, tot i ser presentat en “diminutiva”, és el major esdeveniment de reflexió sobre patrimoni sacre arquitectònic a Barcelona des d’aquelles “Conversaciones sobre arquitectura religiosa” del 1963, on hi van participar entre d’altres el recentment difunt Mons. Pere Tena o Oriol Bohigas. En definitiva, tot i conservar el títol originari de “curset”, podem afirmar que es tracta d’un Congrés Internacional en tota regla.
La preparació del XXXVIIè Curset està en marxa de fa temps a mans del Dr. Ricardo Gómez Val i ja està visible la seva plana web patrimonisacre.wordpress.com, on hi trobareu anunciat el “call for papers” de cara a aquells que vulguin presentar-hi comunicacions (imatge de la dreta). Recordeu que els resums seran enviats al comitè organitzador abans del 15 de juliol de 2014, ja que a partir d’aquesta data es publicarà quines han estat les seleccionades. (seguir llegint)