T113-Taller d'arquitectura, avui a La Vanguardia

Avui surt el despatx T113-Taller d'arquitectura, del qual sóc associat, a La Vanguardia. Us recomano la lectura i la visita de la nostra pàgina web.

Adolescents, joves, religions i tecnologia, el cas català (6): La secularització de l'espai públic dels joves

(Participació en la presentació de l'estudi. Llibreria Claret. 17 Gener 2017.)

6_ La secularització de l'espai públic dels joves. Permeteu-me una darrera incursió cinematogràfica. Aquests dies s'està projectant als cinemes la pel·lícula "Silencio", del director Martin Scorsese. Aquest document ens fa entendre com els primers cristians del japó arriben a la conclusió que, per tal de poder seguir sent cristians durant els dos-cents anys que va durar la repressió, han de practicar anualment i de forma pública un ritus d'apostasia, de negació del cristianisme, reduint la fe a un tema purament interior i no exterioritzable. Si abans comentava la importància per l'arrelament cultural i la creació de la identitat personal de la classe de religió dins l'àmbit escolar, l'estudi posa de manifest també que pels joves no-creients o creients passius, la religió (i conseqüentment tampoc la religió digital) no juga cap paper en els seus àmbits de socialització, més aviat és un destorb o, en les seves paraules, no és "cool" o "no mola", fet que comporta el silenci del fet religiós en l'àmbit públic juvenil. Sent la xarxa un reflex virtual de la nostra realitat relacional, el silenci sobre el fet religiós en les pàgines adreçades a joves (o gestionades per joves) és més que evident. Les eines de la Religió Digital, però, possibiliten la creació de comunitats virtuals diverses disperses en els temps i els territoris, com si aquells primers cristians japonesos poguessin trobar un lloc de trobada i comunicació d'allò que portaven reclòs al seu cor, i en aquest sentit esdevenen un lloc de formació, relació i també de resistència de cada confessió. Ara bé, cal evitar també la "bunquerització" de la Religió Digital, perquè això porta a la formació de joves radicalitzats que confonen les seves arrels amb la eradicació de la diferència. La situació ideal, doncs, seria aquella en la que la Religió Digital es presenta pels joves de forma pública amb la mateixa naturalitat que es viu interiorment, és a dir, de forma integrada. 

Adolescents, joves, religions i tecnologia, el cas català (5): Analogia de les funcions de la Religió Digital amb l'espai arquitectònic

(Participació en la presentació de l'estudi. Llibreria Claret. 17 Gener 2017.)

5_ Analogia de les funcions de la Religió Digital amb l'espai arquitectònic. Com arquitecte m'he trobat en casos de reforma d'espais, per exemple temples parroquials o capelles escolars, en els quals el seu programa i el tipus de relacions o activitats humanes que han d'acollir són anàlogues als usos de la Religió Digital citats a l'estudi: organitzar la vida de fe i les seves pràctiques, la comunicació inter i intrapersonal (és a dir, les dimensions horitzontal-comunitària i vertical-transcendent), la plasmació i transmissió d'uns continuts de fe en un llenguatge espaial entenidor pels joves usuaris, etc.  Generalment m'ajuda a projectar millor quan disposo d'un programa diguem-ne "pastoral" perquè, seguint l'axioma de Sullivan "la forma segueix a la funció", és difícil projectar espais des de l'abstracció total, des d'un misteri noumènic o un primitivisme transcendental (que és el que feia Le Corbusier en les seves obres religioses, especialment a la Capella de Ronchamp). Això em fa pensar que, de la mateixa manera que als arquitectes ens ajuden les mediacions religioses a l'hora de projectar un espai, les eines de la Religió Digital haurien de fer visible d'alguna manera la seva pròpia especificitat i manera de relacionar-se amb els homes, el món i el transcendent més enllà de emprar tal o qual eina o recurs digital. Penso, per exemple, en un portal que no apareix citat a l'estudi, "Pregaria.cat" (possiblement perquè els seus usuaris són adults, tot i que hi apareixen continguts adreçats a infants joves com "La colla d'amics de Jesús", el "Prega-Rock" o "l'Evangeli en una vinyeta". Sigui com sigui ho trobo molt significatiu). En la creació del portal citat es va veure necessari incorporar l'apartat "Actua" perquè es volia defugir una visió merament espiritualista de la pregària que no té en compte la dimensió de la lluita per la justícia inherent a la fe en el Crist. Semblantment també passa en l'arquitectura religiosa, que sovint és vista només com un actiu escleròtic patrimonial o una peça més de la indústria del turisme, i no reflecteix de forma actualitzada la seva dimensió social. Per sort tenim notícies com la d'aquests dies en que s'han obert els temples (com el de Santa Anna) per acollir gent del carrer durant les nits de l'onada de fred. Crec, en definitiva, que seria un bon exercici pensar aquests espais virtuals en diàleg amb el que són i representen també els espais físics i mentals de les religions. 

Adolescents, joves, religions i tecnologia, el cas català (3): Necessitat d'una ciberteologia

(Participació en la presentació de l'estudi. Llibreria Claret. 17 Gener 2017.)

3_ Necessitat d'una ciberteologia. L'estudi apunta que, en consonància amb el s'anomena "cultura audiovisal", la majoria de xarxes socials emprades pels joves (Instagram  en primer lloc i desplaçant ja al Fbk) donen més importància a la imatge, i allò que mostra o suggereix, que no pas a l'explicació escrita. Per altra banda també es fa menció d'una certa gamificació (mot que prové de l'anglés game, jugar) religiosa en consonància amb la creixent indústria del videojoc. La Religió Digital que va apareixent entre els joves, com era d'esperar, és fruit de l'ambient i la cultura pròpia del seu temps. El tema, com apunta Antonio Spadaro a la seva obra de "Ciberteologia" (Mapa Conceptual aquí), és si les religions sabran traduir encertadament, sense traïcions o reduccions, allò que les caracteritza sense perdre's o perdre gent pel camí. Aquesta nova tasca de inculturació, com ha passat sempre, serà factible en la mesura que la persona o la comunitat de creients pugui anar trobant la manera "més natural" de poder expressar la seva fe en aquests nous llenguatges. Més que "recursos o eines digitals" el que cal és, al meu entendre, viure la fe de forma integrada en el dia a dia i atenta a les necessitats dels altres. Si això s'aconsegueix, sorgirà la creativitat necessària per aconseguir les noves concrecions digitals que calgui. Pensem, per exemple, en entitats i personatges com el MCECC, Càritas, Matt Mather, Antoni Gaudí o Francesc Torralba (alguns d'ells citats a l'estudi); tots ells tenen una certa presència i seguiment virtual per part de joves en tant que comuniquen la religió a través del que són sense complexos: un moviment de centres d'esplai, una entitat social, un cantant, un arquitecte i un filòsof. És des d'aquesta realitat religiosa inserida en els seus camps respectius de forma presencial que, posteriorment, sorgeix la "extensió corporal" o "realitat augmentada" que és la xarxa i el món digital amb la possibilitat de seguiment i interès per part dels joves. "Busqueu primer el RdD i la resta se us donarà de més a més".

El #pregarock a Catalunya Ràdio

Ja podeu escoltar l'entrevista sobre el llibre del Prega-Rock que s'ha emés avui al programa Paraules de Vida de Catalunya Ràdio, on també trobareu referències a "Ámbitos de revelación". Gràcies Emili Pacheco!

Arquitectura i evangelització a Ràdio Estel

Us copio la notícia de l'entrevista emesa el passat dijous a Ràdio Estel (Ignasi Miranda) arran de la publicació de "Ámbitos de revelación"

L'arquitecte i teòleg Eloi Aran exposa, en un llibre divulgatiu, tot el potencial evangelitzador dels espais religiosos
Redacció		13/11/2015
Ámbitos de revelación. Arquitectura y nueva evangelización. Aquest és el títol d'un llibre (editat pel Centre de Pastoral Litúrgica) que ofereix una nova perspectiva sobre l'arquitectura contemporània. El cos central d'aquest treball, escrit per l'arquitecte i teòleg Eloi Aran, és una reflexió a fons sobre la dimensió evangelitzadora dels espais religiosos construïts per equips humans. En una entrevista a la Fórmula Estel de Ràdio Estel, Eloi Aran ha explicat aquest dijous que, "en la primera part, el llibre parla de nova evangelització i de la seva incidència en la tasca professional dels arquitectes, a través de la litúrgia i del Kerygma o primer anunci i la diaconia del servei". El jesuïta i doctor en Teologia Bert Daelemans destaca, en el pròleg, que "parlar d'arquitectura i crear-la és subratllar les seves dimensions antropològiques i teològiques i, per tant, evangelitzar". A partir d'aquí, Aran veu la introducció com un aval a la seva tesi sobre les connexions entre edificis i temples i la comunicació de Déu a la societat. Eloi Aran ha assegurat que, "en l'arquitectura religiosa, actualment falten pautes davant el repte d'afrontar encàrrecs amb motius evangelitzadors, i aquest llibre vol donar aquestes pautes". L'arquitecte i teòleg, a més, ha justificat tota la proposta del llibre des de l'obertura a la renovació i a la proximitat amb el món actual. "La capella de Pentecosta del segon pis del Casal Loiola de Barcelona, fotografiada en la portada del llibre, exposa una creu amb el sagrari i uns puffs, a l'estil de Romano Guardini, iniciador del Moviment Litúrgic els anys 30".  Aran, que dedica tota la segona part del llibre a obres on ha participat ell amb el seu equip d'arquitectes anomenat T113 Arquitectura, ha destacat que totes les seves creacions l'han omplert i l'han enriquit, com és el cas de la reforma de l'església de Santa Madrona, al barri barceloní del Poble Sec. "També hem fet, per exemple, un projecte de capella efímera, presentada ara fa uns mesos en un congrés", ha destacat. Finalment, l'autor ha afirmat que "aquest llibre inclou molta teologia i arquitectura, però també és pastoral, a l'abast de tothom". Es pot escoltar AQUÍ (des del minut 31'00") tota l'entrevista a Eloi Aran.

Ciberteologia... o és que ens hem de plantejar com parlar de la fe en l'alfabet?

Aquest St Jordi em vaig fer regalar el llibre de "Ciberteología. Pensar el cristianismo en tiempos de red" del director del Osservatore Romano, Antonio Spadaro sj. En el fons necessitava reciclar-me de cara al curs de "Mitjans de Comunicació Social i Pastoral" que estic impartint a l'Institut Superior de Ciències Religioses de Lleida (IREL). Estic molt content de la seva lectura i la recomano moltíssim. Diu coses molt interessants, com ara que el tema no és tant "com parlar de la fe a internet" sinó "viure la fe a internet" perquè la xarxa és un invent tecnològic com tants d'altres hi ha hagut al llarg de la història de la humanitat. Oi que no es va plantejar com parlar de la fe en un avió, a través de l'alfabet o de la fotografia? Més aviat aquestes eines van ser usades des d'una vessant creient quan van ser assumides amb normalitat, sense problemes. Bé, en tot cas us deixo en aquest enllaç el mapa conceptual que n'he fet pels alumnes. Bon profit!

Entrevista sobre el voluntariat (Fundació Verge Blanca)

L'altre dia la Fundació Verge Blanca em va convidar a fer la lliçó inaugural de l'Escola de l'Esplai de Lleida. Em vaig trobar amb una "entrevsita sorpresa" prèvia, a part de l'altra sorpresa que va ser l'assistència del Bisbe Piris a l'acte (qui m'ho havia de dir!). Va ser una tarda molt entranyable. Us deixo amb el video de l'entrevista.


Entrevista a Eloi Aran from MCS.Bisbat de Lleida on Vimeo.

Com es cuina catalunyareligio.cat

La Lali ha fet un prezi molt significatiu de com fem el portal catalunyareligio.cat
Aquí podeu veure que "no som una legió" ni falta que ens fa perquè tot va bé quan un equip està ben cohesionat i funciona. (notícia)

Així funciona Santa Madrona

No us perdeu l'article "Així funciona Santa Madrona", teniu un tastet del TimeLapse de #5CatReligio

L'actitud dels cristians a la xarxa (Xerrada per joves a la Parròquia de la Concepció)

Xerrada a la Parròquia de la Concepció. Grup de Joves. 2 Juny 2013, Festivitat de Corpus Cristi.

Marc general:

·         Comentari al mapa conceptual “MCS i Pastoral” (IREL 2012. Site de l’assignatura)

·         Article: “Las redes sociales, nuevos espacios en una nueva cultura” (Vida Nueva)

·         El Vatican Blog Meeting (Maig 2010). Dels sites, blocs, facebook i twitter... el camí endogàmic inevitable?, Una colla de “freaks” cristians?

Exemples a Catalunya:

Canals oficials:

·  News.va : El portal de referència eclesial universal.

·   Radio Estel + Catalunya Cristiana : Actualització dels MCS tradicionals. Un bon llegat que cerca posar-se al dia.

·         Webs dels bisbats + Full Dominical : Un intent de 2.0 malgrat la poca agilitat pròpia d’una institució tan gran. Amb més impacte del que sembla.

·         Signes dels temps : Un espai privilegiat en l’àmbit televisiu.

·         @PapaFrancesc, @Pontifex_es : La twitterització vaticana. Si el Papa piula, com no piularan els cardenals, els bisbes, els capellans, les monges... i nosaltres!

Canals extra-oficials:

·         FocNou.cat : La primera blocsfera cristiana catalana. Quan el paper ja no ho aguanta tot (Relat d’una mort anunciada).

·         Flama.info: El primer intent de portal temàtic cristià a Catalunya.

·         CatalunyaReligio.cat (CatReligioTV, CatReligio a l’Aula) : El portal de referència (des de 2009. Articles, opinió, recull de premsa, recull de recursos, filosofia d’aglutinació, etc) i les seves aplicacions.

Pregària i pastoral a la xarxa:

·         Delegacions de joves dels bisbats (BCN, Tar) i SIJ (Secretariat Interdiocesà de Joves). Múltiples recursos, propostes, i bon treball en xarxa.

·         Pregaria.cat (Espai Sagrat, el primer web de pregària. La posada en marxa de la Companyia de Jesús. La iniciativa de “La pregària virtual”. La iniciativa del “Prega-Rock”. La iniciativa de les “Vinyetes Dominicals”. La iniciativa de “La colla d’amics de Jesús”). TSKV.cat : el site de la pastoral juvenil de la SJ.

·         Evangeli.net (La “rèplica” de pregaria.cat des de l’Opus Dei)

·         Universitaties.cat : El site de referència de la pastoral universitària (Casal Loiola, en l’àmbit de la SJ).

Els esdeveniments mediàtics: o es repliquen i “s’inculturen” (Catho style), o bé es creen (Padre Jony). Ara bé, cal tenir en compte que també som “carn mediàtica” (“No mires MTV”: “Amo a Laura”, “Benedicto X-V-palito”, etc).

Apunts per l’actitud dels cristians a la xarxa:

·         Realitat = Actualitat + Virtualitat (Virtual no és “irreal”). La fe no pot restar només en el camp de l’actualitat si de debò vol ser “real”.

·         L’actitud dels cristians a la xarxa ha de ser evangèlica com també ho ha de ser la pròpia vida. Cal una coherència entre missatge i missatger, només així es crea un “esdeveniment”. Una comunicació significativa es dóna a través d’un testimoniatge significatiu (sense complexos, autèntica, però tampoc inquisitorial, que defugi de les capelletes, etc)

·         Cal no perdre de vista la presència a la xarxa com una extensió de la corporeïtat. Sóc jo mateix/a qui es comunica i utilitzo els MCS com també utilitzo el meu propi cos o altres mitjans. Recordar la importància del “Ground” (presentació, entorn, posada en escena, etc)

·         La comunicació a la xarxa és multidireccional, això implica treballar per espais de diàleg i trobada. El fanatisme sectari només atrau als convençuts.

·         No et preocupis si alguna vegada et posen dins del calaix de “l’infoteniment”. (Informació + entreteniment + “enfotre-se’n”), però mira de no restar-hi com un espectacle mediàtic permanent.

·         Finalment, la regla d’or: no caure en l’anonimat, en la revenja, en la comunicació visceral i immediata, etc. Mai escriguis enfadat. Recorda allò de St. Agustí: “In necessariis unitas, in dubiis libertas, in omnibus caritas” (En allò necessari, unitat; en allò dubtós, llibertat; però en tot, caritat).

10 anys d'Espai Sagrat

Aquests dies es celebren els 10 anys d'Espai Sagrat (llegir notícia). Encara recordo quan, al noviciat, vàrem veure amb molt d'interès aquella iniciativa tan novedosa dels jesuïtes irlandesos i que, ben aviat, crec recordar que abans que la versió castellana, va tenir una versió en català gràcies a l'esforç del Santi Torres sj i la Montse Girbau (cap de premsa de la SJ a Catalunya) entre d'altres. A voltes em pregunto qui deu veure aquesta pàgina i si encara produeix la sorpresa que va causar en els seus inicis, però les visites i els comentaris demostren que aquesta iniciativa encara val la pena. Per exemple, hi ha mitjans de comunicació que encara no se n'han adonat i ho destaquen (penso en quan els MCS deien que la nova pàgina web del Bisbat de Girona oferia un espai de pregària on-line quan, de fet, només havien incorporat un botó que conduia a Espai Sagrat). O també n'hi ha hagut d'altres que han copiat la idea (la pàgina web evangeli.net, de l'Opus Dei, podria ser un bon exemple). El temps ens ha acabat donant la raó i ara estem en negociacions amb la Claret per oferir un producte en paper de cara als temps litúrgics forts... a veure com evoluciona. Us adjunto un cartell que vaig fer, ja fa uns quants anys, per promocionar-ho.

Orationem, la pastoral comunicativa.

“Passar de la comunicació de la pastoral a la pastoral comunicativa”, aquest va ser el leit-motiv de l’assignatura “Mitjans de Comunicació Social i Pastoral” impartida a l’ISCR-IREL durant el segon semestre i que podeu aplicar a qualsevol centre o parròquia a partir de la plana web de l’assignatura. L’acte de cloenda de l’assignatura va tenir lloc a la Delegació de Mitjans de Comunicació del Bisbat de Lleida (veure notícia) i va consistir en l’exposició dels treballs de síntesi realitzats pels alumnes, als quals se’ls havia demanat la creació d’un producte pastoral comunicatiu que vinculés els mitjans de comunicació social i algun aspecte transversal de la pastoral.

Dels treballs presentats, cal fer menció especial del grups que van tractar les temàtiques de l’acompanyament i de la pregària. Sobre l’acompanyament, després d’haver realitzat un bon estudi sobre què significa acompanyar i quina és la visibilitat de l’acompanyament a l’església local, es va presentar un treball basat en el disseny gràfic que publicitava la oferta dels Exercicis Espirituals en la Vida Ordinària. El cartell, molt ben pensat, responia i donava un servei qualificat a la demanda d’un grup concret dedicat a aquesta finalitat (veure memòria). 

Per altra banda, el grup que tractava el tema de “MCS i pregària”, va crear la web “orationem” on, per una part, condensava la seva recerca a través de la sindicació de diferents recursos de la xarxa i, per altra banda, va crear diferents curts audiovisuals on ajuda a la formació de la pregària a partir de diferents edats. Aquest grup va comptar amb el recolzament de la parròquia d’un dels seus membres i va aconseguir que la comunitat participés del projecte comunicatiu. Aquests dos treballs són un bon exemple d’una comunicació que va més enllà de la condensació o agrupació de projectes pastorals i ofereixen productes nous arrelats en la vida diocesana. 

Els Mitjans de Comunicació Social i la Pastoral en 5min.

Ja s'atansa el final de l'assignatura que he impartit a l'ISCR-IREL sobre "Mitjans de Comunicació Social i Pastoral" i que es pot seguir a través del site que he anat elaborant al llarg d'aquesta. Us deixo amb el mapa conceptual de resum de l'assignatura (cliqueu aquí per veure-ho on-line). Són 5 minuts però crec que val la pena.

CatalunyaReligio a TV3

Quan hi ha un idea i aquesta mena per encarnar-se, a vegades té el reconeixement que li escau. Això és el que ha passat amb la secció especial de seguiment de la Setmana Santa que ja fa un parell d'anys anem fent al portal CatalunyaReligió: ha sortit a les notícies de TV3!. Ho podeu consultar aquí.