dilluns, d’agost 26, 2013

Un àmbit de revelació: capella del noviciat de la Sagrada Família d’Urgell.

Aquest estiu he tingut la oportunitat de poder visitar un altre edifici religiós catalogat al DOCOMOMO(sigles de “Documentation and Conservation of buildings, sites and neighbourhoods of the Modern Movement”), la capella del noviciat de la institució de la Sagrada Família d’Urgell (que recentment van celebrar la beatificació de la seva fundadora, Anna Maria Jané). No deixa de ser interessant que un altra capella de noviciat estigui també catalogada al DOCOMOMO, la capella del noviciat de la Companyia de Jesús a Raïmat (en vaig parlar aquí). La capella és un referent de l’arquitectura religiosa moderna a Catalunya, data del 1959-60 i és obra dels arquitectes Josep Miquel Serra de Dalmases i Josep Puig Torné.

 
En la memòria del DOCOMOMO es fa notar la necessitat de crear un nova capella de majors dimensions per respondre a les necessitats del noviciat així com la creació d’un accés independent que protegís el conjunt de l’entorn urbà, fet que es va aconseguir mitjançant un mur en gelosia de cara a l’exterior que serveix alhora de suport a un pas porticat a la capella des del jardí d’entrada al conjunt ja existent. L’estructura està formada per una nau de pòrtics articulats de formigó armat que sosté una coberta a dues aigües de pissarra, mentre que els testers i els murs de càrrega són de mamposteria. L’aparença exterior de la capella és d’una gran austeritat i queda significada com espai religiós gràcies a la creu, els vitralls en planta baixa situats a peu pla que donen al carrer i un conjunt escultòric que representa la Sagrada Família que, curiosament, va ser retirat en els seus inicis perquè es va considerar poc “devocional” (posteriorment, un cop passada una mentalitat caduca respecte el que ha de ser una escultura religiosa, es va tornar a posar a la façana i és el que sortosament podem veure en l’actualitat després de restar molt temps abandonat en un magatzem).(seguir llegint)

dimecres, d’agost 14, 2013

Ajuda'ns a fer un retaule pel s.XXI!

Les obres de reforma de Sant Joan Baptista de Reus avancen a bon ritme i els resultats estan sent espectaculars. D’una església fosca i grisa estem passant a recuperar un espai realment singular a base de netejar i ressaltar els elements arquitectònics neogòtics dels projecte de Pere Caselles, com ara els fantàstics capitells amb figures de la època. Els vitralls de l’Església estan prenent el protagonisme que els correspon i la instal·lació de la calefacció s’està integrant força bé, fins i tot els aparells calefactors (al final serà de gas per temes econòmics i de consum) tenen la mateixa tonalitat que els paraments verticals.

En tot això hem abordat el tema del retaule que ha de donar un acabament feliç a l’espai del presbiteri dissenyat per Pau Pérez i Rafael Bertran. D’aquest retaule ja n’he anat parlant en altres posts (el darrer aquí) i ens ha dut molta feina. Finalment s’ha optat per comptar amb el mestratge d’en Josep Minguell, que forma part d’una nissaga de pintors murals de Catalunya de primer ordre; del qual ja vaig poder veure un molt bon retaule seu a la nova capella delSantuari del Sant Crist de Balaguer (en vaig parlar aquí) i que també ha pintat recentmentl’Església de Santa Maria de l’Alba a Tàrrega (aquí). Gràcies al seu assessorament el retaule comptarà amb una estructura concèntrica en cinc parts: al centre hi anirà la talla de fusta actual de Sant Joan Baptista (tot i que baixarà respecte la seva posició actual) i, d’esquerra a dreta, s’ha escollit representar pictòricament els temes del Càntic de Zacaries(Lc 1,67-79), la Visitació de Maria a Elisabet (Lc 1,39-56), elBaptisme del Senyor (Mc 1,9-11) i la mort de Joan Baptista (Mc 6,14-29). Tot el retaule es va retranquejant a mode d’absis en plafons verticals de menys a més alçada dels extrems al centre per encaixar bé dins la estructura de la nau gòtica. A la base s’hi afegeix un banc corregut en els tres plafons centrals. (seguir lleint)