dijous, de setembre 29, 2016

Quan el formigó parla. Josep Minguell a Sant Joan Baptista de Reus

(E. Aran) Quan l'any 2013 ens van encarregar al despatx T113 la reforma del temple parroquial de Sant Joan Baptista de Reus ens vàrem trobar  amb la necessitat de dotar de transcendència el mur de formigó imponent que actuava a mode d'absis. En aquell moment es va procedir al disseny d'un retaule que incorporés la talla de fusta policromada del sant i que resultés un element de fons devocional a l'acte central de l'espai, que és la celebració eucarística. Per aquesta tasca, arran de les intervencions que havia fet a la nova capella de la casa d'exercicis del Santuari del Sant Crist de Balaguer i l'església de Santa Maria de l'Alba de Tàrrega, es va comptar amb el pintor Josep Minguell.
Tres anys més tard, tot i la satisfacció i l'encert de la reforma, el fons grisós de les plaques prefabricades de formigó seguia imposant-se com un element estrany i aliè al culte. Per això, després d'una trobada que vàrem tenir Mn. Pere Dalmau, en Josep Minguell i jo mateix,  es va creure oportú procedir a pintar la totalitat del mur i forjat de formigó que embolcallava el presbiteri. La gràcia de la intervenció ha estat, alhora, no negar la materialitat del mur i dotar-lo d'un contingut metafòric que actua com una finestra al més enllà. El desert "apareix" d'entre les juntes del formigó perquè era impensable preparar tota la superfície per fer una pintura mural tradicional. S'ha aconseguit "que el formigó parli", sense que deixi de ser allò que és o violentar-lo. El silenci del mur passa a ser un silenci del desert. (seguir llegint)

dilluns, de setembre 26, 2016

Baixem els sants?

La major part de l'estatuària de sants a les esglésies està pensada per ser col·locada "in altum", és a dir, de forma que el devot hagi d'aixercar el cap per contemplar-la. Aquesta disposició tradicional vol propiciar o suggerir que el sant participa d'una realitat superior, enlairada o celestial. Com sol passar, s'associa la verticalitat a la dimensió espiritual de l'home, tal com passa en l'art gòtic. Aquesta concepció on "Déu està a dalt" i "els homes estan a baix" respon a una certa mentalitat mítica i còsmica d'una època superada per la modernitat, tot i que pedagògica i pastoralment encara funciona molt bé. De fet, el verb "enlairar" va directament vinculat en els relats bíblics a la salvació i la resurrecció (per exemple, Nm 21,4-9 i Jn 3,11-21). A més a més, que els sants estiguin enlairats simbolitza molt bé la imatge de l'església en comunió amb els sants. Tot aquest moviment vertical certament ajuda a "in-corporar" la persona en la pregària de la comunitat eclesial. (seguir llegint)