dissabte, d’abril 18, 2015

Material pel voluntariat de Lestonnac

Des de la Companyia de Maria em van demanar el disseny dels materials pel voluntariat d'estiu d'enguany. El tema de fons era com trobar un lema que donés continuitat a la pasqua jove de Bordeus ("Da el paso") i oferir uns materials que, a part de suscitar als joves a apuntar-s'hi, poguessin fer servei a la tasca pastoral. He optat pel lema "Sal de tu tierra", perquè es pot entendre com un segon pas de la pasqua i perquè enllaça amb dos referències bíbliques que considero prou interessants:

"Un día el Señor dijo a Abram: Sal de tu tierra, tus parientes y la casa de tu padre, para ir a la tierra que yo te mostraré. Con tus descendientes formaré una gran nación; te bendeciré y te haré famoso, y serás una bendición para otros." (Gn 12,1-9)

"Vosotros sois la sal de la tierra. Pero si la sal deja de ser salada, ¿cómo seguirá salando? Ya no sirve para nada" (Mt 5,13)

Pòster


Com a recurs, he fet un fons basat en la il·lustració de tot allò que pot arribar a representar un voluntariat d'estiu a Lestonnac: des de l'autocar, la motxilla o el carregador del mòbil a l'eucaristia o un clauer de la institució. És una manera de visualitzar el món complex, poliedre i plural del jove que s'hi apunta i, alhora, pot fer servei de cara a alguna presentació de grup ("Amb quins elements t'dentifiques i amb quins no?" etc). En definitiva, el material no és només un anunci de les activitats, sinó que esdevé alhora un material explícit d'evangelització adequat ("tunejat") a la realitat a la qual s'adreça.

Flyer. Cara exterior

dijous, d’abril 16, 2015

Josep Maria Riba: el temple com espai de diàleg

Aquest passat dilluns 13 d'abril va tenir lloc la segona sessió del seminari intern sobre patrimoni sacre de la Fundació Joan Maragall, on vam comptar amb les ponències de Josep Maria Riba, director del MEV, i dels arquitectes Tom Ivars i Guillermo Maluenda, autors de la parròquia de Sant Francesc de Paola, a Diagonal-Mar. D'aquesta darrera intervenció en parlaré en un altre moment, així que avui em faig ressó de la xerrada d'en Josep Maria Riba.
La xerrada va tenir una primera part teòrica i una segona relacionada amb les experiències de l'autor. A la part teòrica, es va fer un recorregut per textos del Nou Testament (1Cor 6,19Lc 19,45-48Jn 2,13-22Ac 4,32-35), els documents conciliars (LG 2,9SC 6,1 i 7,122-123-124) i també post-conciliars (Capítol 5). A resulta d'aquest estudi ens adonem de la importància de la comunitat en el disseny d'espais sacres i de com cal cercar en tot moment una "actuosa participatio" que condueixi sense distraccions a l'assamblea cap a la celebració del Misteri. Com a reflexió personal, que deixo aquí apuntada, no deixo de preguntar-me com fer compatible la dimensió litúrgica amb la kerygmàtica en un mateix espai quan la celebració ja ha finalitzat. Certament que la permanència de seu, altar i ambó emmarcats en un ampli presbiteri és ja en ella mateixa un anunci de la fe que s'hi celebra (i està molt bé que així sigui), però resta per solucionar l'encaix d'aquest espai únic amb altres sub-espais, potser de caràcter més efímer, que ajudin a l'economia de l'espai i a l'anunci evangèlic.(seguir llegint)

dilluns, d’abril 06, 2015

Gràcies Hermano!

Hi ha persones que configuren el paisatge d'una comunitat, sent-ne un referent discret com ho és una determinada topografia o recorreguts urbans pels quals transitem sovint sense donar-hi més importància que allò ofert pel quotidià.  L'Andrés Huzmán sj ha estat una d'aquestes persones per a la vida lleidatana. Conegut per tothom senzillament com "l'hermano", potser perquè la resta de jesuïtes eren "el pare tal o pare qual", anava i venia des de la Capella de La Sang a la Parròquia de Sant Ignasi, passant també per Arrels, donant conversa edificant a qui s'hi avingués. Qui tidrà cura ara dels centres florals? Qui donarà les restes sobrants de les formes - el pa d'àngel - als nens (entre ells el meu fill petit)? Qui repartirà piropos o medalles a les embarassades? Qui vetllarà per aquells detalls de la vida comunitària que algunes vegades no són prou valorats en "l'hotel de missioners"? ... Cada jesuïta, com cada persona, és insubstituïble. Gràcies Hermano! Descansa en pau!


(A sota: un fragment d'un dibuix que vaig fer el 2000 quan vaig ser voluntari d'Arrels-Lleida per un mes. Al centre hi ha l'Hermano, amb aquella creu que duia sempre penjant. Sé que li agradava molt aquest dibuix, que el guardava i que s'enrecordava de l'escena)


i aquí un vídeo fantàstic!:


Spotyfaith list

Tots tenim una banda sonora que ens acompanya en la nostra vida. Sovint aquestes cançons determinen la nostra menera de sentir, pensar i actuar. Per això crec que la música popular contemporània no ha de restar aliena a la fe sinó que hi ha de entrar en diàleg. Daquí que de cara a finals de setembre o principis d'octubre aparegui el llibre del "Prega-Rock". De moment teniu un aperitiu amb els "spotyfaih list" de Divendres Sant i Dilluns de Pasqua. Bon profit!