dissabte, de setembre 22, 2012

Aquest dijous ens veiem a Vic

Aquest cap de setmana surt publicada l'entrevista sobre "Cap a una arquitectura de l'esperança" al setmanari Catalunya Cristiana.

Per altra banda, ens podem trobar a La Xerrada que organitza l'Albergueria el proper dijous a les 20:00h a la delegació d'arquitectes d'Osona (Vic).


dissabte, de setembre 15, 2012

La capsa de St. Florià, un racó per joves en l'espai sagrat

Quan aquest estiu vaig estar per Viena no comptava amb poder visitar una obra de qui va ser un dels principals arquitectes d’esglésies contemporànies del s.XX, Rudolf Schwarz, no només per la quantitat d’esglésies que va dissenyar sinó també per la seva capacitat de reflexió entorn el que havia de ser l’arquitectura religiosa moderna juntament amb el seu amic teòleg Romano Guardini. Per això gran va ser la meva alegria al assabentar-me que hi havia la darrera obra d’aquest arquitecte a la ciutat, la Parròquia de Sant Florià (1956-63), que ell mateix no va poder veure acabada perquè va morir dos anys abans de la seva finalització, i que vaig visitar en una maratoniana jornada dominical (és el que té això de interessar-se per l’arquitectura religiosa, el diumenge és gairebé l’únic dia que es poden visitar). (seguir llegint)

dissabte, de setembre 08, 2012

De promoció editorial

Tinc una amiga que em diu que està "de promoció", és a dir, que busca nòvio. No és aquest el meu cas, però sí que estic "de promoció" en sentit divulgatiu, si més no així em sento obligat amb l'esforç editorial que s'ha fet pel llibre "Cap a una arquitectura de l'esperança". 

Com alguns ja m'han fet saber, ja han vist l'entrevista que em va fer l'Òscar Bardají pel Full Domincal. Dilluns vinent em passo per Radio Estel, on m'entrevistaran pel programa "El primer café" que s'emetrà dimecres al matí. El proper cap de setmana sortirà una altra entrevista publicada al setmanari de Catalunya Cristiana i, si voleu anar a Vic, faré "La xerrada" que organitza l'Albergueria al Col·legi d'Arquitectes de Vic, el 27 de setembre a les 20:00h. Encara resten pendents altres presentacions i actes dels quals ja us aniré parlant a mesura que s'escaigui. De moment, amb aquestes activitats i la magnífica resenció que va fer el P. Jordi Agustí-Piqué estic més que satisfet. 

dimecres, de setembre 05, 2012

El P. Jordi Agustí-Piqué resenciona "Cap a una arquitectura de l'esperança"


Adjunto la resenció que ha fet el P. Jordi Agustí-Piqué, monjo de l'Abadia de Montserrat, sobre el llibre "Cap a una arquitectura de l'esprança" per les revistes Phase(Barcelona) i a Ecclesia Orans (Roma). Crec que la seva crítica és molt lúcida i m'ha donat noves perspectives sobre l'escrit que valoro molt positivament.



"Hace ya algunos años, dentro de un ciclo dedicado a arquitectos y aristas, me encargaron un curso sobre Espacio, liturgia y música en el Pontificio Instituto Litúrgico del Pontificio Ateneo de San Anselmo (Roma) y, desde ese momento, me atraen especialmente los ensayos sobre la arquitectura llamada religiosa. El ensayo que ahora recensiono, tengo que reconocerlo, me ha cautivado desde el principio.

Atraído por el título «Hacia una arquitectura de la esperanza» pedí que me entregasen un volumen después de su presentación en Barcelona, a la que no pude asistir por coincidir con la Solemnidad de San Pedro. El libro en si, al llegar a mis manos, me pareció pequeño, como demasiado enjuto para poder fundamentar un solvente análisis arquitectónico contemporáneo sobre la construcción de iglesias que aportase una dimensión de esperanza. Y mi pregunta continuaba siendo ¿esperanza respecto a qué?

Comprendí el enfoque del título a partir de las premisas del autor. Eloi Aran, arquitecto y teólogo, parte del presupuesto que muchos usuarios expresan un claro malestar frente a los arquitectos y diseñadores de los «espacios religiosos contemporáneos». Y, a partir de esta constatación, el autor escribe siete capítulos en forma de carta (cartas edificantes, en un formato inspirado en una tradición de la Compañía de Jesús) que abordan desde la teología y la arquitectura los aspectos más destacados de la arquitectura, yo diría, litúrgica contemporánea a partir de ejemplos analizados y descritos magistralmente. Las cartas, siete precisamente, se dirigen a dos interlocutores, Bert Daelemans, s.j. y Pau Vidal, s.j., arquitectos como el autor, y que ofrecen algunas breves respuestas o contrarréplicas que dinamizan la reflexión y la hacen, a la vez que global, dinámica y amena.

La lectura del ensayo requiere una cierta dosis de formación bíblica, exegética e incluso un conocimiento básico de la arquitectura. Es decir, lo esencial para afrontar la lectura de un ensayo: ganas de aprender y estudiar. Por lo tanto, hay que tomar buena nota de lo que se dice y luego repensarlo a la luz de las imágenes que también ofrece el libro, quizás demasiado escasas, y ampliar después el tema con la abundante bibliografía. A todo ello ayuda una redacción admirable en las primeras cartas, donde el material aparece muy bien trabado, las opiniones muy justificadas y las citas de autoridad perfectamente establecidas. Este nivel de redacción decae en las tres últimas cartas, donde aflora un espíritu más de reivindicación de opiniones personales sobre algunos aspectos que van más allá del ámbito litúrgico cristiano y se adentran en los ámbitos del llamado diálogo interreligioso. Lo mismo ocurre con las cartas de respuesta. El autor principal manda a sus correspondientes un verdadero «Tomus» sobre el tema y los dos jesuitas le envían un e-mail, bien escrito y fundamentado, por respuesta. Así pues, hay un cierto desequilibrio si se espera del diálogo un fruto concreto y aplicable a los problemas planteados. (seguir llegint)