dijous, de desembre 24, 2015

Starwars-Xtmas

Bé, encara he d'anar al cinema a engreixar la recaptació de la nova entrega de la saga Star Wars, però no m'he pogut estar de fer una felicitació "starwars-xtmas"!. La idea és ben senzilla: aprofitar les referències religioses per enllaçar-ho amb el pròleg de l'Evangeli de Sant Joan. Bon Nadal!


dijous, de desembre 17, 2015

Nova distribució litúrgica a l'església de La Cova (Manresa)

(Eloi Aran) La recerca de la "actuosa participatio" demanada a la Sacrosanctum Concilium (CVII) sovint encara no s'ha arribat a plasmar en la distribució interna dels temples, ja sigui en planta basilical o en noves construccions. Hi ha hagut intents reeixits que sembla que es van consolidant - com el cas de Saint Ignace de París, Saint Françoise Molitor o l'església de Taizé - els quals són presos com a models per a d'altres actuacions amb les adaptacions corresponents. Presentem avui la nova distribució que s'ha proposat a l'església del Santuari de La Cova de Sant Ignasi de Loiola (Manresa), explicada pel David Guindulain sj:
"Amb l'inici de l'Advent, això és l'any litúrgic, al Santuari de la Cova de Sant Ignasi hem proposat una nova distribució de l'espai a l'església que pretén donar dimensió pastoral i litúrgica a les celebracions més d'acord amb allò que prediquem.
  1. Hem situat la presidència exempta a l'actual presbiteri. Al capçal de la nau, sota el retaule de la Immaculada Concepció. Per la consigna litúrgica que el capellà sols es pot acostar a l'altar "protegit" pel sagrament, hem ubicat separat de l'altar la seu, mantenint l'eix central de la celebració junt amb l'altar i l'ambó. De manera que durant la introducció, la proclamació de la paraula, l'homilia, el credo, les pregàries i la conclusió, el president de la celebració no s'apropia l'altar.
  2. Els bancs estan col·locats fent un recorregut oval des de la presidència fins l'ambó de la paraula. Els assistents a la celebració contemplen, sobre tot, la comunitat cristiana que celebra l'eucaristia. Es convida a un girar-se cap a la paraula de Déu. Tot d'una, d'aquesta manera l'espai dels bancs deixa de ser un lloc impersonal on seure esperant que algú faci alguna cosa al presbiteri, per a esdevenir part implicada de la celebració, on difícilment puc passar desapercebut.
  3. (seguir llegint)

dimecres, de desembre 09, 2015

Inaugurada la nova Capella de Sant Ignasi

Ja en el seu moment us vaig presentar a "Refer els arkhetopos: La Cova de Sant Ignasi, ara a Barcelona" les obres de la nova Capella de Sant Ignasi a la Cúria Provincial de la Companyia de Jesús a Barcelona. Fa dues setmanes que l'hem inaugurat i em plau presentar-vos el resultat final, que crec que supera de llarg les primeres intuïcions projectuals tot i ser-ne fidel.
Durant el procés hi ha hagut algunes millores a destacar, sovint fruit de les aportacions dels mateixos jesuïtes residents en la comunitat. Una d'elles... (seguir llegint)

diumenge, de novembre 22, 2015

Espera'ns al cel, Albert!

Si cerco el teu nom a la xarxa encara apareixes vinculat a aquell cas d'un abús sexual a un menor. Va ser la teva paraula contra la seva. La d'un menor deficient mental que tendia a la fabulació però, per la situació mediàtico-política, et van jutjar culpable i aquest ha estat el destí dels teus darrers anys: de la presó de Lledoners fins a la Model, quan et van detectar el tumor cerebral, i la teva mort inesperada d'ahir. La xarxa i els MCS no saben de misericòrdia ni de justícia. No perdonen ni quan no hi ha res a perdonar perquè, encara que sembli de pel·lícula, tots els qui et coneixíem sabem que no vas cometre el crim imputat i això ens omple de ràbia.

A la homilia del teu comiat, en Jaume ha recordat les paraules del Exercicis Espirituals on l'exercitant demana "oprobios y menosprecios" per identificar-se amb el Crist. Quantes vegades no ha pregat aquest text qualsevol jesuïta o exercitant sabent que, en el fons, és més aviat una cosa teòrica i no desitjada!. Sempre agrada més una sana "indiferència ignasiana" en la qual, si és possible, "no hagi de beure aquest calze" i pugui anar tirant. Però "et va tocar a tu", com em podria haver tocat també a mi o a qualsevol dels altres que fèiem pastoral amb joves. Només que d'un jesuïta s'espera que agafi els casos més complicats i, per obediència, no et vas escaquejar i vas lidiar amb aquell infant que et va segar la gespa sota els peus.

D'aquella comunitat de jesuïtes de Bellvitge ja ens han deixat en Josep Maria Panyella i en Víctor Trías. Ens vam acomiadar d'ells amb un sentiment d'acció de gràcies per una vida lliurada. Van morir tal com ells volien "amb les botes posades". També és aquest el teu cas, només que aquí s'hi afegeix la necessitat urgent de creure justament el que celebra avui l'Església, que Crist és Rei; que com diu Isaïes, "Déu eixugarà totes les llàgrimes"; que ha d'haver-hi un final on regni la Veritat per tots aquells que, com tu, encarnen amb dolor per nosaltres avui la figura del Just Sofrent. Espero que la teva Passió serveixi d'exemple per tots aquells que viuen en "l'heretgia de l'acció".


Recordo aquell vespre que vas dur un rat-penat a casa. Te'l vas trobar pel carrer, al terra, estava feble i no podia volar. El vas agafar i l'alimentaves curosament a la teva habitació fins que es va recuperar i el vas deixar volar altra vegada. Potser és aquesta la imatge i l'atenció que tens ara del Pare que t'acull. Espera'ns al cel Abert!

diumenge, de novembre 15, 2015

Arquitectura i evangelització a Ràdio Estel

Us copio la notícia de l'entrevista emesa el passat dijous a Ràdio Estel (Ignasi Miranda) arran de la publicació de "Ámbitos de revelación"



L'arquitecte i teòleg Eloi Aran exposa, en un llibre divulgatiu, tot el potencial evangelitzador dels espais religiosos
Redacció 13/11/2015

Ámbitos de revelación. Arquitectura y nueva evangelización. Aquest és el títol d'un llibre (editat pel Centre de Pastoral Litúrgica) que ofereix una nova perspectiva sobre l'arquitectura contemporània. El cos central d'aquest treball, escrit per l'arquitecte i teòleg Eloi Aran, és una reflexió a fons sobre la dimensió evangelitzadora dels espais religiosos construïts per equips humans. En una entrevista a la Fórmula Estel de Ràdio Estel, Eloi Aran ha explicat aquest dijous que, "en la primera part, el llibre parla de nova evangelització i de la seva incidència en la tasca professional dels arquitectes, a través de la litúrgia i del Kerygma o primer anunci i la diaconia del servei". El jesuïta i doctor en Teologia Bert Daelemans destaca, en el pròleg, que "parlar d'arquitectura i crear-la és subratllar les seves dimensions antropològiques i teològiques i, per tant, evangelitzar". A partir d'aquí, Aran veu la introducció com un aval a la seva tesi sobre les connexions entre edificis i temples i la comunicació de Déu a la societat.

Eloi Aran ha assegurat que, "en l'arquitectura religiosa, actualment falten pautes davant el repte d'afrontar encàrrecs amb motius evangelitzadors, i aquest llibre vol donar aquestes pautes". L'arquitecte i teòleg, a més, ha justificat tota la proposta del llibre des de l'obertura a la renovació i a la proximitat amb el món actual. "La capella de Pentecosta del segon pis del Casal Loiola de Barcelona, fotografiada en la portada del llibre, exposa una creu amb el sagrari i uns puffs, a l'estil de Romano Guardini, iniciador del Moviment Litúrgic els anys 30"

Aran, que dedica tota la segona part del llibre a obres on ha participat ell amb el seu equip d'arquitectes anomenat T113 Arquitectura, ha destacat que totes les seves creacions l'han omplert i l'han enriquit, com és el cas de la reforma de l'església de Santa Madrona, al barri barceloní del Poble Sec. "També hem fet, per exemple, un projecte de capella efímera, presentada ara fa uns mesos en un congrés", ha destacat. Finalment, l'autor ha afirmat que "aquest llibre inclou molta teologia i arquitectura, però també és pastoral, a l'abast de tothom".

Es pot escoltar AQUÍ (des del minut 31'00") tota l'entrevista a Eloi Aran.

dissabte, de novembre 14, 2015

A cel obert

Avui he retrobat un exemplar d'aquell llibre que vaig escriure fa vuit anys "Amor al vent. Motxilla d'un educador en el lleure"(2007) i no he pogut estar-me de comparar-lo amb el que acaba de sortir ara del "Prega-Rock. 33 cançons amb valors"(2015). El primer, l'Amor al vent, encetava una nova col·lecció de l'Editorial Claret, "A cel obert" que venia a substituïr o modernitzar aquella altra tan popular de "Els daus". A la portada, de color verd, hi havia una fotografia d'algú calçant unes xiruques damunt unes roques. Algú va preguntar si era una foto meva i... encara que ho podria hever estat, la veritat és que no. El segon llibre, el del Prega-Rock, és ja el número vint-i-cinc de la col·lecció, per on han passat des del Francesc Torralba fins al Juanjo Fernández. El logotip editorial ha canviat, però poca cosa més en aparença. Aquest cop, sobre un fons entre blau i lila, apareix una fotografia d'algú tocant la guitarra elèctrica. Ningú m'ho ha preguntat aquesta vegada, però el de la foto també podria haver estat jo... fa uns quants anys!



Independentment de semblances i diferències de caire estètic, del que sí estic content és que, amb tot el que m'ha passat al llarg d'aquests vuit anys, ja arriba un moment en que puc dir que a la meva vida hi ha una mena de "cantus firmus", una nota de fons que no s'ha anat apaivagant, que és la passió per intentar ser d'ajuda en la comunicació i vivència de l'Evangeli sigui quin sigui el meu estat o la meva tasca professional. Després de la publicació de l'Amor al vent, que va coincidir amb la meva sortida de la vida religiosa, hauria estat molt fàcil haver deixat el món de la pastoral aparcat, camuflat, en reserva, etc. Però hi ha hagut persones que no m'han deixat malmetre aquest tresor i sense elles aquest segon llibre no hauria estat possible. Penso, per exemple, en el Toni Torrelles, en el P. Enric Puig, en Jordi Llisterri, en la Mar Galceran, en Francesc Grané, en els conciliaris del MCEC i tants altres. Vagi aquest darrer llibre com a reconeixement per una gran tasca en la que tots ens "aguantem" els uns als altres com un edifici entre mitjeres. No hi ha vocació personal que es pugui sostenir en solitari.

dijous, de novembre 12, 2015

Habemus #pregarock amb llistat a l'spotify

Ja teniu a la Llibreria Claret el llibre del "Prega-Rock. 33 cançons amb valors

Prega-Rock és una iniciativa pastoral desenvolupada des de la Companyia de Jesús al portal pregaria.cat que posa en diàleg la cançó popular contemporània amb el transcendent, especialment des de l’espiritualitat cristiana. Com a resultat del seu llarg recorregut, el Prega-Rock ha aparegut en diversos mitjans de comunicació, va propiciar l’aparició de la publicació Prega-Rock! Música popular contemporània i educació en el Transcendent (Quaderns EIDES, 2007) i ha estat present en diversos tallers i cursos formatius vinculats a la pastoral amb joves. Aquest llibre presenta un recull i revisió de 33 cançons en relació a diferents valors o temps litúrgics, proposant-se com un recurs escaient dins de l’àmbit escolar, la catequesi, els grups de revisió de vida o l’educació en el lleure. La tria de les cançons s’ha dut a terme des de la pluralitat d’estils musicals i idiomes, on hi trobarem obres de Bruce Springsteen, U2, Shakira, Pink Floyd, Els Pets, Manel, Amaral o Bob Dylan entre d’altres.

Podeu escoltar les cançons a l'spotify list del Prega Rock


dijous, d’octubre 29, 2015

Nota editorial de "Ámbitos de revelación. Arquitectura y Nueva Evangelización"

Ja teniu el llibre "Ámbitos de revelación. Arquitectura y Nueva Evangelización" disponible on line (aquí) i també a la llibreria Claret (properament també a la Jordi Capell del COAC). Us adjunto la imatge de promoció de la editorial CPL.



divendres, d’octubre 23, 2015

Museus, mausoleus i evangelització en tres citacions

Comparteixo amb vosaltres unes breus reflexions arran de l'assignatura de museologia que estic cursant al màster de patrimoni eclesiàstic (Fac. Antoni Gaudí) a mode de "tríptic citacional".
"Museu i mausoleu estan relacionats per quelcom més que una proximitat fonètica. Els museus són sepulcres familiars de les obres d'art" (T. Adorno)
A mitjans del s.XX, especialment a partir dels 70's, es dóna una forta crítica a la idea de museu tal com havia estat concebut per la revolució francesa (a saber: un lloc estable amb vocació pública, pedagògica i de gaudi estètic conduït professionalment pels "conservadors" i entesos en art que procuraven l'adquisició, conservació, restauració, estudi i difusió del patrimoni per educar i fomentar una memòria col·lectiva-nacional-sentimental segons una exposició permanent endreçada de forma cronològica i per estils artístics). Aquesta crítica es basa en el fet que els museus són avorrits i amb prou feines són visitats més enllà de l'etapa escolar, però també són criticats pel els seu estaticisme històric o bé  per ser uns grans estómacs que paeixen la identitat per vomitar-la als seus usuaris independentment del que cerquin en el museu.
La resposta a aquesta crítica dels antics museus tampoc ha resultat satisfactòria perquè, tot cercant un major nombre de públic, s'han multiplicat les exposicions temporals o implementat altres usos de caire comercial o turístic  (el fenomen anomenat blockbuster) que, juntament amb arquitectures capritxoses i alienes al contingut i caràcter de les col·leccions museístiques (tipus "franquícies Guggenheim"), han dut a una massificació que dessacralitza i menysté la obra d'art i els professionals museístics. És l'adveniment del "museu-parc temàtic" propi de la societat de l'espectacle. (seguir llegint)

dimecres, d’octubre 14, 2015

Aprenent de Bilbao

"El arquitecto tiene una responsabilidad que él mismo desconoce porque con sus obras condiciona nuestra manera de relacionarnos y convivir"
"La mediación con el tiempo y el espacio no es meramente natural, sino que está íntimamente relacionada con el sentido. "
"No entramos a un templo para escuchar misa, sino para entrar en el cielo"
"La liturgia viola el mundo y lo traspasa"
"Los arquitectos que no trabajan las proporciones hacen arquitectura fallida, y un templo mal hecho hay que cerrarlo cuanto antes. "
(EA) Aquestes són algunes de les frases, preses al vol, de la xerrada magistral que va impartir Gaspar Martínez Larrinoa, del bisbat de Bilbao, titulada "Liturgia cósmica,
El espacio sagrado ayer y hoy"
, que va tenir lloc dins de la tercera sessió del seminari sobre patrimoni sacre de la Fundació Joan Maragall. La impressió general dels assistents va ser gratament positiva i no era per menys, perquè Gaspar Martínez va fer una exposició nuclear del sentit de l'arquitectura religiosa que va anar desgranant i concretant fins fer una lectura comparada i força exhaustiva de dos temples parroquials del seu bisbat: San Vicente Mártir de Abando (s. XVI i XVII) i el nou conjunt parroquial de Santa María Josefa, a Miribilla (2008). No vam arribar a fer un "Learning from Las Vegas" (Robert Venturi) però sí podem afirmar que tenim molt per aprendre del bisbat de Bilbao. (SEGUIR LLEGINT)

divendres, d’octubre 02, 2015

Bones notícies per l'arquitectura sacra actual

Aquesta setmana cal destacar tres esdeveniments molt significatius de l'actualitat de l'arquitecura sacra, especialment des de l'àmbit de la reflexió. El primer i el segon van lligats amb la tasca i el recolzament de la Fundació Joan Maragall, i és que l'arquitecta Lorena Duque va rebre el passat dilluns dia 28 la beca d'estudis que anualment concedeix la FJM per la seva investigació "La llum en l'espai litúrgic de l'arquitectura contemporània" (imatge). Per altra banda, el proper dilluns 5 d'octubre tindrà lloc la tercera sessió del seminari intern de patrimoni sacre, on hi intervindran Gaspar Martínez (Bisbat de Bilbao) amb la ponència "Liturgia cósmica: El espacio sagrado ayer y hoy" y, posteriorment,  l'arquitecte lleidatà Ramon M. Reig presentarà "Art i fe: Intervenció al Santuari de Santa Tereseta i habitatges socials al seminari de Lleida".
Des de l'altra banda de l'Atlàntic, un dels principals promotors de la reflexió de l'arquitectura religiosa contemporània, Esteban Fernandez Cobián, està a punt d'engegar el IV CIARC (Congreso Internacional de Arquitectura Religiosa Contemporánea) a Puebla (Mèxic), que tindrà lloc els dies 21 a 24 d'octubre d'enguany. (seguir llegint)

dilluns, de setembre 28, 2015

Ja tenim booktrailer del #pregarock !!!

Aquest octubre ja a les llibreries!

"Prega-Rock. 33 cançons amb valors"!

pregarock@gmail.com,  #pregarock,  spotify: pregarock


dimarts, de setembre 08, 2015

Ajuda'ns a promoure "Ámbitos de revelación"

El proper mes d'octubre sortirà a la llum el llibre "Ámbitos de revelación. Arquitectura y Nueva Evangelización" (2015. Barcelona: CPL). Podeu llegir el pròleg de Bert Daelemans sj i la introducció aquí. El segon apartat del llibre reflexiona sobre diferents obres de temàtica religiosa desenvolupades pel despatx T113-Taller d'Arquitectura a la llum de la Nova Evangelització, algunes de les quals ja han estat presentades en aquest blog (veure enllaços relacionats). 

Seguint la iniciativa del "crowdfunding", o micromecenatge, hem cregut oportú des del despatx oferir la possibilitat de crear llaços amb els nostres lectors i seguidors per ajudar-nos a la seva difusió. Per això us proposem... (seguir llegint)


dilluns, d’agost 17, 2015

Laudato Si' en l'arquitectura (4): Una casa comuna per la reconciliació i el perdó a Berlín

(EA) La primera vegada que vaig sentir a parlar de la Capella de la Reconciliació del Mur de Berlín (Martin Rauch) va ser en una classe de construcció, on era presentada com un referent d'arquitectura ecològica. Que un edifici religiós aparegui en una assignatura que no sigui la de història o composició de l'arquitectura ja és tot un èxit però, a més a més, el contingut teològic de l'edifici encarna gairebé al 100% amb el que proposa el Papa Francesc a l'encíclica Laudato Si'. Vegem-ho breument en aquests tres ítems (seguir llegint)


dilluns, d’agost 10, 2015

Arquitectura sacra estival: Capella oberta a Cala Llonga (Eivissa)

Els primers missioners franciscans de Mèxic es van trobar que els indígenes no podien entendre com es podia fer un temple amb sostre, tancat al cel, tancat al Déu Creador. Per això van "explotar" els sostres dels temples i van crear el que es va anomenar "capelles obertes". Té la seva lògica perquè, al llarg de la història de l'arquitectura cristiana, les voltes sempre han representat el cel (per exemple laSainte Chapelle de París o els sostres del pintor Andrea Pozzo sj, etc).
Potser no va ser ben bé la mateixa formulació de les capelles obertes americanes, però a Eivissa es va produir un cas particular de capella oberta "a la mediterrània" l'any 1973, fruit d'un projecte del despatx dels arquitectes barcelonins José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres Tur: la Capella de Cala Llonga (Santa Eulàlia des Riu).(Seguir llegint)

dimarts, d’agost 04, 2015

Una capella "hobbit"?

(EA) Com ja és ben sabut, un dels grans crítics al procés desmesurat de la industrialització és l'escriptor JRR Tolkien, autor de la trilogia de "El senyor dels Anells" i "El Hobbit". Aquesta crítica queda patent en la romàntica vila dels hobbits, una idealització de la vida rural anglesa, on els habitatges queden incorporats sota el mantell verd de la topografia de "La Comarca", com molt bé ha estat reproduïda a les antípodes d'Anglaterra, a Nova Zelanda.
Potser per això no és casualitat que també a Nova Zelanda, ben a prop de "Hobbit-town", hi hagi aquesta capella vegetal, feta amb arbres vius. Es tracta d'una obra de Barry Cox, que li portà quatre anys de feina, coneguda com la "Tree church" (Capella d'arbres). (Seguir llegint)

dijous, de juliol 30, 2015

Refer els arkhetopos: La Cova de Sant Ignasi, ara a Barcelona

"Perquè així com el passejar, caminar o córrer són exercicis corporals, de la mateixa manera tota forma de preparar i disposar l'ànima per treure tendències desordenades i, un cop tretes, cercar i trobar la voluntat de Déu en la vida i així salvar el ànima, són exercicis espirituals" (Definició dels Exercicis Espirituals. Sant Ignasi de Loiola)

(EA) Per a les relacions personals compta molt salvaguardar aquells llocs primigenis per retornar-hi en els moments de recerca de sentit. Allò que val per les relacions personals també val per a la relació amb Jesucrist i per les mateixes institucions religioses, de manera que aquest va ser l'eix vertebrador de la reforma de la Capella de Sant Ignasi de Loiola a la Cúria Provincial de la Companyia de Jesús a Catalunya (c/Llúria 13): recrear una versió contemporània de la Cova de Sant Ignasi de Manresa que fes visible l'estructura interna dels Exercicis Espirituals (primera proposta aquí).
El projecte se situa en una peça allargassada de forma rectangular on originàriament s'hi disposava el presbiteri en un dels extrems oposat a l'accés. L'espai s'il·luminava naturalment per un conjunt de tres finestres elevades en un dels laterals, mentre que la il·luminació artificial es concentrava dels dos metres en avall, deixant la resta del doble espai a les fosques.
La intervenció consta de quatre plafons que arrenquen suspesos de la paret oposada a les finestres i creixen, doblegant-se, cap a la llum. Aquests plafons representen les quatre setmanes dels Exercicis Espirituals i la representació simbòlica s'aconsegueix amb una topografia espiritual a mode de retaule realitzada amb roba de sac, ja que Sant Ignasi era conegut popularment a Manresa com "l'home de sac" en referència al seu vestit de peregrí... (seguir llegint)



dimarts, de juliol 28, 2015

Floretes de Sor Genoveva: "Lloro porque usted es buena"

Els mitjans de comunicació ens informaven la setmana passada del traspàs de Sor Genoveva (aquí), filla de la caritat i una de les pioneres del treball social en el que s'ha anomenat "quart món". Quan tenia 20 anys, a finals dels noranta, vaig col·laborar com a voluntari els diumenges al matí amb ella al Centre Santa Lluïsa de Marillach, a la Barceloneta. Anàvem ella, els seus amics i jo a prendre un café i un croissant a un bar que donava a la platja i, després, em quedava amb ells xerrant i passejant amb ells tot el matí.


Guardo molts bons records i aprenentatges d'aquella època. Poc a poc vaig anar copsant què era allò de "posar rostres i noms propis" a una pobresa que jo combatia de forma molt abstracta, llunyana o ideal.  Tinc present sempre a la memòria una anècdota que molt sovint explico als meus alumnes i, per això, crec que val la pena compartir-la ara. Un d'aquells matins un home del carrer es va adreçar a Sor Genoveva preguntant-li si tenia uns pantalons per a ell. Mentre Sor Genoveva parlava l'home, d'aparença dura i desastrada, mentre Sor Genoveva li parlava, va trencar a plorar. Aleshores ella li va preguntar "¡Hombre!, ¿Pero por qué lloras?" i ell, mirant-la als ulls, li va respondre senzillament "Lloro porque  usted es buena".  Sembla un "diálogo de besugos", propi de l'Evangeli de Sant Joan, però tant en aquella ocasió com en el cas de l'evangeli joànic, hi ha una doble clau de lectura. Hi ha un tema de fons que s'escapa a la immediatesa o a la visió superficial de les coses: la revelació d'un Amor que Sor Genoveva era capaç de transparentar en allò més planer. 

dijous, de juliol 02, 2015

Laudato si' en l'arquitectura: la complexitat del "less is more"

"És important incorporar un vell ensenyament, present en diverses tradicions religioses, i també a la Bíblia. Es tracta de la convicció que <>". (LS 222)
Aquesta citació, que va agafada de la mà del leit motiv minimalista "Less is more", d'un dels pares de l'arquitectura moderna, Mies van der Rohe, és una de tantes perles que ens deixa la carta encíclica Laudato si' del Papa Francesc. Un text magisterial que, si bé no està pensat exclusivament per als arquitectes sí que s'hi poden trobar ben representats i dóna moltes pautes per al disseny tant d'edificis religiosos com civils.
Així i tot, no ens enganyem, aquest minimalisme proposat no és una invitació a la reducció funcionalista o tècnica de l'arquitectura. Més aviat ens proposa una integració total del fet arquitectònic que ens mena a una complexitat extraordinària que té en compte els residus de la construcció (21), les relacions socials (148), la construcció en sec (31), el creixement urbà (44), els corredors ecològics (35), la privatització dels espais verds (45), la preservació del patrimoni com ecologia cultural (143), el treball interdisciplinar dels arquitectes (150), el paisatge urbà (151), la manca d'habitatge (152), els problemes del transport i dels no-llocs (153), o la construcció sostenible (26 i 180) per posar només algunes referències. (seguir llegint)

dijous, de juny 25, 2015

Un retaule vinílic per la Capella de Sant Lluc

El dia de la inauguració de la Capella de Sant Lluc, al barri de Torre Baró, vàrem tenir la mala sort que el cardenal, Mns. Lluís Martínez Sistach,  va accedir als locals per la porta secundària, que dóna a una placeta, en comptes de l'accés principal, visible des de l'Autopista. Aquest fet va comportar una crítica raonable al projecte: calia que els locals poguessin ser identificats per la seva funció en totes les façanes. (seguir llegint)


dimecres, de juny 17, 2015

Jean-Marie Duthilleul, enginyeria litúrgica francesa

A Catalunya sempre hem tingut un ull posat a França i, en temes com l'arquitectura religiosa, no hauriem de deixar de mirar als nostres veïns perquè s'estan fent coses molt interessants, com és el cas de les intervencions en patrimoni sacre de l'arquitecte i enginyer Jean-Marie Duthilleul (AREP), que ha dissenyat tant estacions de tren com ha reformat l'espai litúrgic de diverses catedrals. Al meu parer Jean-Marie Duthilleul, més que no pas en Calatrava, mereixeria formar part del Pontifici Consell de Cultura (notícia).
Jean-Marie Duthilleul no és nou en aquest blog. En vaig parlar per presentar la seva primera intervenció en una església, la reforma interior de l'església neogòtica deSaint Ignace de París (post aquí ), la qual ja era presa com a referent pels meus amics jesuïtes que havien fet la llicencia en teologia al Centre Sèvres de París (especialment en Marc Vilarassau, arquitecte, però també en Llorenç Puig o enJaume Flaquer). Si bé és cert que, grosso modo, els jesuïtes no tenen gaire fama de ser bons liturgistes, cal dir que en aquest cas la Companyia de Jesús a França va fer gala de tot un estudi litúrgic-pastoral que ha estat imitat posteriorment en d'altres llocs pel seu encert de trobar una manera de transformar un espai lineal en assembleari. (seguir llegint)

divendres, de juny 12, 2015

Sant Francesc de Paula, la darrera nova parròquia de Barcelona

El passat 13 d'abril, durant la segona sessió del Seminari Intern sobre Patrimoni Sacre de la FJM, posteriorment a la intervenció de Josep Maria Riba (post), els arquitectesGuillermo Maluenda i Tom Ivars van presentar la Parròquia de Sant Francesc de Paula (2003-2009), a Diagonal Mar (Carrer Ramon Turró 324-330).  Tot i que es tracta d'una construcció nova, canònicament és el trasllat d'una altra parròquia que es situava al costat del Palau de la Música Catalana, el convent dels mínims, d'on li ve el nom del seu fundador, Sant Francesc de Paòla (o Paula). L'Arquebisbat de Barcelona va intercanviar el solar de l'antic convent pel de la parròquia actual per tal de poder dur a terme l'ampliació del Palau de la Música Catalana i, per altra banda, satisfer la necessitat d'una nova parròquia a Diagonal-Mar. (seguir llegint)


dilluns, de maig 25, 2015

Visita a St. Antoni Mª Claret, rastres de Gaudí en l'arquitectura religiosa actual

Aquest dissabte un grup d'uns 8 adults, i un equivalent aproximat d'infants, vam visitar la nova parròquia de Sant Antoni Mª Claret, al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, arran de la invitació que els autors, Jordi Coll i Joan Giribert, van fer als participants del Seminari intern sobre Patrimoni Sacre de la Fundació Joan Maragall. Aquesta és la última parròquia que s'ha consagrat enguany en les diòcesis catalanes, estant en construcció la nova parròquia de Sant Rafael (Arquebisbat de Barcelona) i la de Bonavista (Arquebisbat de Tarragona).
El conjunt parroquial s'emplaça a les afores de Sant Boi del Llobregat, donant façana a una rotonda on conflueixen la Ronda de Sant Ramón, l'Avinguda Can Carreras i el carrer Girona; un solar complicat, de forma estreta i triangular, que actua de frontissa entre una tipologia urbana de blocs d'habitatges per una banda i cases unifamiliars per l'altra. El projecte consta d'una planta soterrani que resta inacabada per manca de pressupost, un volum situat a la mitgera que acull la rectoria i sales parroquials i el volum pròpiament del temple que dóna façana al nus viari. (seguir llegint)

dimarts, de maig 19, 2015

Els premis FAD seleccionen la intervenció a l'Església de Santa Madrona

Que una obra religiosa sigui seleccionada a l'edició d'enguany dels premis FAD (Foment de les Arts Decoratives), tot i que no sigui finalista, d'entre 111 de les presentades en la categoria d'interiorisme, és un reconeixement civil destacat a la tasca i la reflexió professional que s'ha dut a terme conjuntament entre pastoralistes i arquitectes.
La intervenció a l'interior de l'Església de Santa Madrona, que ha estat àmpliament seguida des d'aquest blog (veure enllaços relacionats), parla d'una Església "en sortida", tal com li agrada dir al Papa Francesc, que va a la recerca dels seus contemporanis escatint  els llenguatges i les metodologies que demana la Nova Evangelització. (seguir llegint)

dimecres, de maig 13, 2015

De la interioritat al interiorisme

Vet aquí una vegada una congregació religiosa que va fer una escola en un barri marginal a les afores de Barcelona. Com que no hi havia parròquia, la capella de l'escola acollia els serveis religiosos del barri. Més endavant, gran part de la gent del barri es va passar al culte protestant, va venir nova immigració d'altres confessions i es va construir una parròquia pel barri al costat de l'escola. En definitiva, la capella, sobredimensionada, ja no tenia ús i s'amagava el presbiteri darrera un cortinatge per usar la resta de l'espai per treballar el que ara s'anomena "la interioritat", un eufemisme del mot "espiritualitat" en versió laica al meu entendre.
Conscients que la situació no era la més adient, aquesta congregació va contactar amb el despatx per demanar-nos un encàrrec singular: Reformar l'espai de la capella per tal que, sense perdre el seu caràcter religiós i confessional, pugui servir per desenvolupar la tasca de la interioritat i sigui alhora un espai acollidor per als alumnes de diferents credos i religions. De la interioritat al interiorisme... tot un repte que hem entomat amb il·lusió, perquè entenem que pot resultar paradigmàtic per d'altres escoles  i cal estudiar-lo bé. (seguir llegint)

dimarts, de maig 12, 2015

Ciberteologia... o és que ens hem de plantejar com parlar de la fe en l'alfabet?

Aquest St Jordi em vaig fer regalar el llibre de "Ciberteología. Pensar el cristianismo en tiempos de red" del director del Osservatore Romano, Antonio Spadaro sj. En el fons necessitava reciclar-me de cara al curs de "Mitjans de Comunicació Social i Pastoral" que estic impartint a l'Institut Superior de Ciències Religioses de Lleida (IREL). Estic molt content de la seva lectura i la recomano moltíssim. Diu coses molt interessants, com ara que el tema no és tant "com parlar de la fe a internet" sinó "viure la fe a internet" perquè la xarxa és un invent tecnològic com tants d'altres hi ha hagut al llarg de la història de la humanitat. Oi que no es va plantejar com parlar de la fe en un avió, a través de l'alfabet o de la fotografia? Més aviat aquestes eines van ser usades des d'una vessant creient quan van ser assumides amb normalitat, sense problemes. Bé, en tot cas us deixo en aquest enllaç el mapa conceptual que n'he fet pels alumnes. Bon profit!


dimarts, de maig 05, 2015

Edificar l'oració, rehabilitar l'acció: el testimoni ilerdenc

Sovint passa que la reflexió sobre el fet religiós a casa nostra està molt centrada a Barcelona, també  en el camp de l'arquitectura religiosa contemporània. És per això que per la propera sessió del seminari de patrimoni sacre, el 21 de setembre, hem demanat la col·laboració de l'arquitecte lleidatà Ramon Maria Reig, que ha estat l'autor de lanova Capella del Santíssim del Santuari de Santa Teresina de Lleida i ha liderat l'equip d'arquitectes voluntaris que ha dut a terme la reforma del seminari de Lleidaper transformar-lo en el projecte d'habitatge social (en vaig parlar aquí).(seguir llegint)

dissabte, d’abril 18, 2015

Material pel voluntariat de Lestonnac

Des de la Companyia de Maria em van demanar el disseny dels materials pel voluntariat d'estiu d'enguany. El tema de fons era com trobar un lema que donés continuitat a la pasqua jove de Bordeus ("Da el paso") i oferir uns materials que, a part de suscitar als joves a apuntar-s'hi, poguessin fer servei a la tasca pastoral. He optat pel lema "Sal de tu tierra", perquè es pot entendre com un segon pas de la pasqua i perquè enllaça amb dos referències bíbliques que considero prou interessants:

"Un día el Señor dijo a Abram: Sal de tu tierra, tus parientes y la casa de tu padre, para ir a la tierra que yo te mostraré. Con tus descendientes formaré una gran nación; te bendeciré y te haré famoso, y serás una bendición para otros." (Gn 12,1-9)

"Vosotros sois la sal de la tierra. Pero si la sal deja de ser salada, ¿cómo seguirá salando? Ya no sirve para nada" (Mt 5,13)

Pòster


Com a recurs, he fet un fons basat en la il·lustració de tot allò que pot arribar a representar un voluntariat d'estiu a Lestonnac: des de l'autocar, la motxilla o el carregador del mòbil a l'eucaristia o un clauer de la institució. És una manera de visualitzar el món complex, poliedre i plural del jove que s'hi apunta i, alhora, pot fer servei de cara a alguna presentació de grup ("Amb quins elements t'dentifiques i amb quins no?" etc). En definitiva, el material no és només un anunci de les activitats, sinó que esdevé alhora un material explícit d'evangelització adequat ("tunejat") a la realitat a la qual s'adreça.

Flyer. Cara exterior

dijous, d’abril 16, 2015

Josep Maria Riba: el temple com espai de diàleg

Aquest passat dilluns 13 d'abril va tenir lloc la segona sessió del seminari intern sobre patrimoni sacre de la Fundació Joan Maragall, on vam comptar amb les ponències de Josep Maria Riba, director del MEV, i dels arquitectes Tom Ivars i Guillermo Maluenda, autors de la parròquia de Sant Francesc de Paola, a Diagonal-Mar. D'aquesta darrera intervenció en parlaré en un altre moment, així que avui em faig ressó de la xerrada d'en Josep Maria Riba.
La xerrada va tenir una primera part teòrica i una segona relacionada amb les experiències de l'autor. A la part teòrica, es va fer un recorregut per textos del Nou Testament (1Cor 6,19Lc 19,45-48Jn 2,13-22Ac 4,32-35), els documents conciliars (LG 2,9SC 6,1 i 7,122-123-124) i també post-conciliars (Capítol 5). A resulta d'aquest estudi ens adonem de la importància de la comunitat en el disseny d'espais sacres i de com cal cercar en tot moment una "actuosa participatio" que condueixi sense distraccions a l'assamblea cap a la celebració del Misteri. Com a reflexió personal, que deixo aquí apuntada, no deixo de preguntar-me com fer compatible la dimensió litúrgica amb la kerygmàtica en un mateix espai quan la celebració ja ha finalitzat. Certament que la permanència de seu, altar i ambó emmarcats en un ampli presbiteri és ja en ella mateixa un anunci de la fe que s'hi celebra (i està molt bé que així sigui), però resta per solucionar l'encaix d'aquest espai únic amb altres sub-espais, potser de caràcter més efímer, que ajudin a l'economia de l'espai i a l'anunci evangèlic.(seguir llegint)

dilluns, d’abril 06, 2015

Gràcies Hermano!

Hi ha persones que configuren el paisatge d'una comunitat, sent-ne un referent discret com ho és una determinada topografia o recorreguts urbans pels quals transitem sovint sense donar-hi més importància que allò ofert pel quotidià.  L'Andrés Huzmán sj ha estat una d'aquestes persones per a la vida lleidatana. Conegut per tothom senzillament com "l'hermano", potser perquè la resta de jesuïtes eren "el pare tal o pare qual", anava i venia des de la Capella de La Sang a la Parròquia de Sant Ignasi, passant també per Arrels, donant conversa edificant a qui s'hi avingués. Qui tidrà cura ara dels centres florals? Qui donarà les restes sobrants de les formes - el pa d'àngel - als nens (entre ells el meu fill petit)? Qui repartirà piropos o medalles a les embarassades? Qui vetllarà per aquells detalls de la vida comunitària que algunes vegades no són prou valorats en "l'hotel de missioners"? ... Cada jesuïta, com cada persona, és insubstituïble. Gràcies Hermano! Descansa en pau!


(A sota: un fragment d'un dibuix que vaig fer el 2000 quan vaig ser voluntari d'Arrels-Lleida per un mes. Al centre hi ha l'Hermano, amb aquella creu que duia sempre penjant. Sé que li agradava molt aquest dibuix, que el guardava i que s'enrecordava de l'escena)


i aquí un vídeo fantàstic!:


Spotyfaith list

Tots tenim una banda sonora que ens acompanya en la nostra vida. Sovint aquestes cançons determinen la nostra menera de sentir, pensar i actuar. Per això crec que la música popular contemporània no ha de restar aliena a la fe sinó que hi ha de entrar en diàleg. Daquí que de cara a finals de setembre o principis d'octubre aparegui el llibre del "Prega-Rock". De moment teniu un aperitiu amb els "spotyfaih list" de Divendres Sant i Dilluns de Pasqua. Bon profit!


dijous, de març 19, 2015

Columbaris, una oportunitat pastoral

El passat curs vaig fer una troballa molt interessant que m'ha donat què pensar. Fent la reforma del temple parroquial de Sant Joan Batista de Reus vaig poder visitar elcolumbari (lloc on dipositar les cendres dels difunts) que hi ha situat sota la Capella del Santíssim, amb accés exterior entre un dels laterals del temple i una paret mitjera (notícia). De fet, segons vaig entendre, era gràcies al lloguer d'aquest espai a l'empresa que hi havia posat el columbari que es va poder dur a terme la reforma del temple.
L'espai en questió, tot i que es presenta a la web de l'empresa com un espai càlid perquè les cendres es dipositen en un quadrant d'una pintura de temàtica religiosa, crec que no està ben pensat i resulta més aviat asèptic i fred. No hi ha cap seient, l'espai no convida a la pregària, no s'hi pot realitzar cap activitat devocional com posar una espelma o unes flors, no hi ha cap llibre de pregàries o una Bíblia, etc. La identitat personal, un tret fonamental del credo ("Crec en la resurrecció de la carn"), resta difuminada en el mural ceràmic. Si ho comparem, per exemple, amb les imatges del projecte de columbari del Barça veiem que aquest espai és més significatiu i està més ben pensat. Com a exemple significatiu tenim la tasca duta a terme per l'arquitecte alemany Tobias Klodwig, que va participar com a ponent en les Jornades Internacionals sobre Patrimoni Sacre del COAC el passat mes de desembre, on va presentar l'església-columbari de nova planta construit a Osnabrük (imatge inferior).

dissabte, de març 07, 2015

Visitant les Llars del Seminari de Lleida

"Els convents buits no han de servir a l'Església per transformar-los en allotjaments i guanyar diners. Els convents buits no són nostres, són per a la carn de Crist, que són els refugiats" (Papa Francesc. Visita a un centre d'ajuda als refugiats. Roma, 10 setembre 2013)
Aquest cap de setmana he començat a donar les classes de l'assignatura "Mitjans de Comunicació Social i Pastoral" a l'IREL i, aprofitant l'avinentesa, aquest dissabte al matí he aprofitat per participar a la jornada de portes obertes de les Llars del Seminari de Lleida.  Ha estat una visita d'una hora  i escaig que ha començat al terrat i ha acabat en la sala comunitària que compartiran les 19 famílies acollides en planta primera, on en Ramon Prat i en Carles Sanmartín ens han fet una explicació general de l'evolució del projecte i de com aquest començarà a rebre famílies, 6 per començar, la segona quinzena d'abril. (seguir llegint)


dissabte, de febrer 28, 2015

Arquitectura i espiritualitat: Darrera el rastre de Déu des de l'habitació a la Ciutat Celestial

(CatalunyaReligió) El passat curs, la Revista Labor Hospitalaria (Sant Joan de Déu), em va demanar un article sobre arquitectura i espiritualitat. L'escrit va aparèixer a finals de 2014, al número 310, i duia per títol "Arquitectura i valors: Darrera el rastre de Déu des de l'habitació a la Ciutat Celestial" (es pot adquirir aquí). Com indico en el resum:
"Al llarg de la Bíblia, Déu sempre s'ha mostrat reticent a ser encotillat en un espai determinat (2 S 7: 4-7), de fet, una constant dels primers cristians va ser l'afirmació "Déu no habita en temples fabricats per mans humanes ". Fins i tot en el llibre de l'Apocalipsi s'afirma que en la visió de la Jerusalem Celestial "no hi havia temple" (Ap 21:22). Porta aquesta actitud a afirmar que no hi ha espai sacre en el cristianisme? Esbossarem en aquest article una resposta cristològica des de diferents escales projectuals: l'habitació, la casa, la ciutat i l'escatologia."
Ja que seria deslleial per part meva publicar ara on-line l'article sencer, us deixo un petit tastet que és el seu inici per si us animeu a continuar llegint-lo:

"Del corazón a la habitación

 “Ayer por la noche, poco antes de ir a la cama, me arrodillé de repente en medio de esta gran habitación entre las sillas de acero, sobre la gran alfombra clara. De forma muy espontánea. Me sentía como obligada a llegar hasta el suelo por algo más fuerte que yo” (Etty Hillesum[1])
“Pero tú, cuando ores, entra en tu cuarto, cierra la puerta y ora en secreto a tu Padre. Y tu Padre, que ve lo que haces en secreto, te dará tu recompensa.” (Mt 6,6)

Empecemos nuestro recorrido espacial y espiritual en su núcleo mínimo, la habitación. Cuando los discípulos preguntan a Jesús “Maestro, ¿dónde vives?” (Jn 1,37-39) el evangelista no especifica ningún lugar concreto pero conserva en la memoria la hora del encuentro. Habitar en Dios no se refiere primeramente a un lugar físico sino a un dejarse habitar por su Espíritu. El lugar cristiano por excelencia es Jesús mismo. Él es la habitación del corazón, quien sale a nuestro encuentro construyendo un espacio de relación, y ello se concreta primariamente en el hábito de la oración. 
Aclarado este punto, pasemos a su desarrollo arquitectónico. La habitación se entiende como algo construido e implica un saber técnico que responde a unos requerimientos de confort. Incluso hoy en día, hacer una “cédula de habitabilidad” significa primariamente dar cuenta de estos cumplimientos. Pero para que un lugar sea habitable no basta con un techo protector o tener acceso a suministros energéticos. Si la habitación puede compararse a un abrigarse de la intemperie,[2] este abrigo es también una extensión de la persona, a saber, una ampliación de la corporeidad que nos presenta y habla de nosotros, de nuestro ser y estar en el mundo. La habitación no es solo un derecho físico[3] sino, como apuntaba el escritor Ernesto Sabato, también una necesidad expresiva y elocuente del espíritu: “La presencia del hombre se expresa en el arreglo de una mesa, en unos discos apilados, en un libro, en un juguete. El contacto con cualquier obra humana evoca en nosotros la vida del otro, deja huella a su paso que nos inclinan a reconocerlo y encontrarlo“.[4"

[1] HILLESUM, E. (2010). Diario de Etty Hillesum. Una vida conmocionada. Barcelona: Anthropos. P. 71
[2] Analogía que encontramos en obras como MOLINER, R, (1980) Ropa, sudor y arquitectura. Madrid: Hermann Blume
[3] "Toda persona tiene derecho a un nivel de vida adecuado que asegure su salud, su bienestar y los de su familia, especialmente en cuanto la alimentación, el vestido, la vivienda, atención médica y los servicios sociales" (Artículo 25 de la Declaración Universal los Derechos Humanos)
[4] SABATO, E. (2007) La resistencia. Barcelona: Seix Barral

dijous, de febrer 26, 2015

El gir teològic del nou currículum de Religió i la manca de diàleg

Ahir va aparèixer al telenotícies vespre de TV3 la notícia "L'assignatura de religió introdueix les pregàries catòliques a Primària i no fa referència a altres confessions", de la qual s'han fet ressó altres mitjans de comunicació amb els articles "La assignatura de Religió incorpora pregàries a Educació Primària i minimitza la referència a altres confessions a Secundària" (ACN); "Pares i sindicats critiquen que s'«adoctrini» en lloc d'educar" (El Periòdico);  o "Wert tornarà a fer resar els alumnes de religió de 6 anys" (Ara). Fet que ha provocat ja contestacions i explicacions de Carles Armengol (FECC) a Catalunya Ràdio (aquí) o un molt bon article de Francesc Riu "La classe de Religió: un abans i un després".

M'he estat mirant al BOE el currículum de la ESO i de Batxillerat. És cert que hi ha hagut un gir teològic en el currículum en detreniment de l'antropològic. És a dir: es parteix més de la revelació (de Déu a l'home) que de l'educació en el transcendent (de l'home cap a Déu). Un i altre posicioment són "legals", complementaris, dins de la presentació de l'Evangeli i han estat sempre presents al llarg de la història de l'Església (una història que, per cert, "s'han ventilat" i ja ha desaparegut pràcticament del currículum i que "abans", encara ara, es donava a 4rt d'ESO). Ara bé, quan s'extrema només l'àmbit teològic, es pot reduir l'assignatura de religió a catequesi: per altra banda, quan s'extrema només l'àmbit antropològic, es pot reduir l'assignatura de religió a una fenomenologia de les religions o recerca del sentit de la vida. Ja en vaig parlar anteriorment aquí. No deixa de ser curiós que aquest nou gir "teològic" no tingui en compte que la teologia es fa en relació amb les altres disciplines i s'opti per una presentació autònoma o entotsolada del discurs de la fe.

En definitiva, per a les poques escoles confessionals que funcionen a mode de "reducte de cristiandat" (on es dóna per suposat que tots els alumnes i les seves famílies respectives són catòliques parcticants) ja els va bé aquest nou currículum, com també els aniria bé tornar al catecisme de "pregunta-resposta". Ara bé, per la immensa majoria d'escoles confessionals, que estan a primera línia de l'evangelització perquè per a molts dels seus alumnes (un 70% m'atreviria a dir) l'escola serà l'únic lloc on tindrà contacte amb el cristianisme, aquest nou currículum és un problema perquè no té en compte que evangeli vol dir diàleg i aquest, en el nou currículum, brilla per la seva absència (desapareixen les altres religions, desapareix la relació amb el judaisme i l'islam, desapareix l'ecumenisme, desapareixen els mestres de la sospita, etc). No és d'estranyar que els alumnes generin més "anticossos" vers la matèria o que hi hagi ordes religioses (no diré noms) que, directament, passin del currículum de la CEE i es llencin a fer una assèptica "Cultura Religiosa".


Dubto molt que les editorials tinguin un nou llibre per al curs vinent, així que crec que encara serà vigent la pàgina "CatReligió a l'Aula" per una temporada (Gràcies a Déu!). Després haurem de veure si aquesta llei Wert i el nou currículum de religió aguantaran gaire temps.