divendres, de novembre 30, 2012

Primer article de l'Amadeu Bonet: Façanes, patchwork i evangeli

Avui he tingut una gran alegria: l'Amadeu Bonet ha publicat el seu primer post al blog cooperatiu "Betel. Arquitectura, art i religió". L'Amadeu és una persona polièdrica i el seu camp d'actuació i reflexió es mou entre la pedagogia, els nous llenguatges, les TIC, l'art i la teologia (professor de l'IREL). Aquest primer article és una autèntica "litúrgia" (que vol dir "obra del poble") que fa visible el "kerygma" (que vol dir "Anunci de la paraula"), des dels fruits de la "diakonia" (que vol dir "servei", des de les activitats de càritas).


"Assegut davant del meu ordinador i amb una foto a la pantalla de la façana de Càritas de Lleida, em pregunto què en podem fer del patchwork que hi lluïa durant el mes de maig?
Tot va començar a la primavera d’aquest any, quan l’Ajuntament de Lleida va convocar un concurs per decorar les façanes del casc antic de la Ciutat. L’objectiu era revitalitzar els carrers del barri fent que la ciutadania s'hi fes present per tal de poder contemplar com havien guarnit les façanes tant particulars com entitats que hi tenen la seva seu.
Càritas, que hi és present al bell mig, es va apuntar a la iniciativa i em van demanar que els fes propostes per tal de decorar la façana del seu nou edifici.
 
Decorar una façana és, d’entrada, una cosa complexa. I lluny de voler esmenar la plana a l‘arquitecte que la va dissenyar, vaig treballar en dues línies: un patchwork gegant i un joc de llums i ampolles de plàstic de colors.
La idea de les ampolles amb tubs flourescents em va sorgir quan vaig visitar, mentre pensava sobre el projecte, la fundació Suñol del Passeig de Gràcia de Barcelona i hi vaig descobrir l’obra de Bill Culbert.

projecte 2

De les dues propostes, la que va prosperar perquè era més senzilla d’executar i més vistosa a llum de dia, va ser la del patchwork.

 

En el projecte plantejava que a partir de la roba que recull l’empresa d’insercióTROBALLES de Lleida i que no es pot reutilitzar, diferents persones vinculades a Càritas Lleida (voluntàries, treballdores,...) fessin ,cadascuna, un patchwork de 50x50 cm. Posteriorment es muntarien aquest quadrats en una peça d’un metre d’amplària i d’una llargària tan extensa com permetessin les peces que es poguessin recollir.
 p1
Com a la parabola de l’evangeli, es tractava que cadascú aportés els seus talents: uns recollien la roba, altres la triaven, altres dissenyaven, tallaven i composaven les peces del patchwork, altres cosien les peces resultants i altres penjaven el patcwork a la façana." (seguir llegint)

diumenge, de novembre 18, 2012

Edificant l’església (Reflexions sobre l’ofici)

Quan acabo la classe de religió o dibuix tècnic als alumnes de l’ESO o batxillerat, a vegades els dic que me’n vaig a “construir esglésies”. De fet no estic construint cap església, però la meva tasca professional en el camp de l’arquitectura em porta a “edificar” tant com puc les persones de diferents moviments i grups parroquials en diversos projectes que em són encarregats, ja que sense elles no hi ha Temple de l’Esperit possible (1ª Pe 2,5). De cadascun dels encàrrecs vaig aprenent sobre les dinàmiques de la vida interna de l’església, de les seves necessitats i preocupacions, de la seva esperança i els seus somnis. Heus aquí alguns exemples. 

Llegeixo al recull de premsa les notícies de El País i El Periódico sobre la proposta de l’Arquebisbat de Barcelona de cobrar per fer visites a les esglésies més significatives de Barcelona i, automàticament, penso en dos dels projectes que hem fet o duem entre mans al despatx: la reforma del cancell d’accés a Santa Maria del Pi i l’adequació de la segona planta del claustre de Santa Anna. Me n’alegro i penso en els rectors i els administradors de les dues esglésies, gent desperta i atenta a les oportunitats evangelitzadores que es poden realitzar des dels seus espais. Santa Maria del Pi ha ofert un petit “Atri dels gentils” recuperant un element popular com ho són els gegants del P, mentre que l’adequació del segon pis del claustre de Santa Anna oferirà un espai qualificat i ben cèntric per a les reunions i trobades que s’hi vulguin fer. (segueix llegint)

diumenge, de novembre 11, 2012

L'arquitectura religiosa contemporània a TV3


Tot i que no he pogut veure l’emissió del programa a TV3 perquè he acompanyat al meu fill a urgències (coses de la paternitat), he pogut mirar l’entrevista que em van fer al programa Signes dels Temps aquí (A partir del minut 9. Ho teniu a baix). Crec que ha quedat prou bé i cal reconèixer la bona feina que van fer l’equip del programa, per exemple l’haver rescatat les imatges de la demolició de l’Església de la Resurrecció de Berlín, que posteriorment ha estat reconvertida en la Capella de la Reconciliació del Mur de Berlín, de la qual parlo en el llibre. Des d’aquí el meu agraïment per l’oportunitat de poder donar a conèixer aquest tema que m’apassiona: l’arquitectura religiosa contemporània. Espero que pugui fer servei a les comunitats cristianes en la reflexió sobre el seu espai celebratiu.
(llegir article a CatalunyaReligió)

diumenge, de novembre 04, 2012

David Mackay ens redescobreix la Parròquia de la Sagrada Família d'Igualada


L'albergueria, en la programació anual de La Descoberta proposa pel proper dia 10 de novembre una visita a l'església de la Sagrada Família d'Igualada, de la mà de David Mackay, director de l'obra, acompanyat per Francesc Gual del mateix equip MBM arquitectes.
La parròquia de la Sagrada Família - sota l'advocació inicial de Sant Agustí - fou erigida a la ciutat d'Igualada l'any 1954. Va utilitzar, d'entrada, l'església de l'antic convent de les monges carmelites de Santa Teresa, però aviat emprenguè la tasca de la construcció d'una nova església parroquial. El projecte fou redactat pels arquitectes Josep Maria Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, qui dirigí les obres. La primera pedra es beneí el 1965 i, quatre anys després, se'n feu la inauguració oficial. Les ampliacions successives, fetes els anys 1994 i 2001, seguiren les línies mestres ja indicades en el projecte original. (seguir llegint)