dilluns, d’agost 29, 2016

Videomapatge patrimonial a Taüll

El videomapatge (o "mapping") apareix a la vikipèdia com "una tècnica de projecció utilitzada per a projectar imatges i objectes virtuals de dues o tres dimensions sobre qualsevol tipus de superfície, gràcies a un programari especialitzat". Aquesta tècnica ha estat emprada sobre l'absis de l'església de Sant Climent de Taüll, reproduint-hi virtualment a través de sis projectors tant les pintures conservades al MNAC com una reconstrucció artística del que els experts consideren que va haver-hi al damunt de les febles restes que encara queden de les pintures originals.
El conjunt d'esglésies romàniques de la Vall de Bohí-Taüll va ser declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 2000, i el projecte del videomapatge va ser plantejat el 2011 dins del conveni de col·laboració que van signar el 2009 el Departament de Cultura i l’Obra Social de la Caixa per la conservació i difusió del patrimoni romànic de Catalunya denominat Romànic Obert. En aquest enllaç teniu la comunicació  que van fer Elsa Íbar i Torras, Eduard Riu-Barrera i Eva Tarrida i Sugranyes, amb el títol "Sant Climent de Taüll # 1123. Noves estratègies de restitució i divulgació del patrimoni a la Vall de Boí", durant les Jornades Internacionals sobre Patrimoni Sacre que va organitzar l'AADIPA el 2014 amb totes les especificacions tècniques referents a la intervenció. (seguir llegint)

dilluns, d’agost 22, 2016

Quan les ermites eren modernes: Ermita de l'Ascensió a Xerallo (1952)

Va haver-hi un temps de gran activitat a la Ribagorça, a mitjans del segle passat, vinculat a les grans obres dels seus embassaments per part de les companyies hidroelèctriques. Un dels personatges més importants d'aquesta època va ser l'enginyer Eduardo Torroja, el màxim especialista en construccions de formigó armat de la península ibèrica en el seu moment. Torroja va deixar tres obres emblemàtiques de temàtica religiosa al Pirineu lleidatà: L'Església nova de El Pont de Suert(consagrada el 1955), la Capella del Sant Esperit al Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici (del 1953), i l'Ermita de l'Ascensió a Xerallo (construïda el 1952). Mentre que l'Església de El Pont de Suert ha rebut un cert reconeixement i manteniment, el recorregut de les seves altres dues obres de temàtica religiosa ha estat més dissortada: La Capella del Sant Esperit va ser enderrocada a principis dels anys noranta i l'Ermita de l'Ascensió ha romàs tancada i en un cert estat de deixadesa fins a la seva reobertura al culte durant aquest estiu. (seguir llegint)


dijous, d’agost 04, 2016

Imprescindible: "La Iglesia y sus iglesias", de Severino Dianich

"Si l'Església ha parlat i parla al món amb els seus escrits i la seva predicació, per elaborar i manifestar la seva identitat, seria insensat pensar que la immensa quantitat d'edificis, en la seva increïble varietat i riquesa de formes, amb els quals ella ha posat la seva presència a la ciutat i els pobles, no tingui res a dir a propòsit del què és l'Església i de com es veu i se sent en la complexa experiència de la seva fe" ("La Iglesia y sus iglesias". Pg. 15)
(Eloi Aran) Aquesta citació introductòria obre les portes diàleg entre l'arquitectura religiosa i l'eclesiologia, més enllà del segrest per part dels historiadors de l'art o de la litúrgia, que solen ser les dues portes d'accés més comunes a la temàtica. L'autor del llibre "La Iglesia y sus iglesias" (Fondo Editorial de la Pontifícia Universidad Católica del Perú, 2013), Severino Dianich, és un reconegut professor d'eclesiologia italià que parteix d'una intuïció molt clarivident: els edificis eclesials també tenen alguna cosa a ensenyar sobre què és l'Església. No es tracta d'un ornament intel·lectual, o d'una il·lustració a un pensament merament conceptual, sinó que "les pedres" també són documents que cal interpretar i llegir.  (seguir llegint)