dimecres, de setembre 07, 2011

Imprescindible: "Arquitecturas de lo sagrado. Memoria y proyecto"

Dins del panorama bibliogràfic sobre la tema de l’arquitectura religiosa ens trobem amb publicacions de caire divulgatiu que recullen diverses obres amb una breu explicació a mode de catàleg, una mena d’atles d’arquitectura religiosa que cerquen més la imatge i una aproximació superficial a cada obra que no pas una reflexió aprofundida. Fins i tot l’altre dia vaig poder comprar en una botiga de l’Estació de Sants un llibre sobre esglésies transformades en altres usos amb les mateixes característiques. El que costa de trobar són publicacions que reflexionin i s’interroguin sobre l’arquitectura sacra actual amb un cert compromís testimonial, encarnat si voleu, és a dir, en la que els autors diuen dient-se.

En aquest sentit, una obra actual i que al meu parer és imprescindible és “Arquitecturas de lo sagrado. Memoria y proyecto” (A Coruña. 2009. Editorial Netbiblio), editat a cura del professor Esteban Fernández Cobián, de qui ja us n’havia parlat anteriorment aquí i a qui considero l’arquitecte espanyol actual referent en aquest camp d’investigació, amb permís del ja difunt Juan Plazaola sj del qual espero parlar-vos un altre dia. El llibre recull les ponències i taules rodones realitzades durant el Primer Congrés Internacional d’Arquitectura Religiosa Contemporània (veure web), que es va realitzar a Ourense la primavera del 2008. Si a un arquitecte li fos encarregada una església, oratori o centre parroquial li recomanaria llegir-lo perquè en ell es dóna una visió general de l’arquitectura religiosa tot cercant respostes al d’on venim i cap on podem anar. (seguir llegint)

diumenge, de setembre 04, 2011

Església de sorra


Aquest estiu, tot caminant per la platja, vaig veure aquesta església de sorra que algun infant havia fet. Ho trobo molt suggerent... tres portes (la trinitat?), un cercat al voltant (sacralització de l'espai?), forma de piràmide o zigurat (muntanya sacra?, imatge de la Jerusalem Celestial?), entrada soterrada (relació amb el món del subsól o la penitència?)... això sí, una gran creu al capdamunt per identificar-ho. Aquí no hi ha espai interior, tot és molt primitiu, "totèmic" fins i tot... però és innegable que hi ha una certa imagineria religiosa al darrera.  Construïda des dels arquetipus psicològics universals?... seria un bon debat.