dilluns, de maig 21, 2012

Orationem, la pastoral comunicativa.


Passar de la comunicació de la pastoral a la pastoral comunicativa”, aquest va ser el leit-motiv de l’assignatura “Mitjans de Comunicació Social i Pastoral” impartida a l’ISCR-IREL durant el segon semestre i que podeu aplicar a qualsevol centre o parròquia a partir de la plana web de l’assignatura. L’acte de cloenda de l’assignatura va tenir lloc a la Delegació de Mitjans de Comunicació del Bisbat de Lleida (veure notícia) i va consistir en l’exposició dels treballs de síntesi realitzats pels alumnes, als quals se’ls havia demanat la creació d’un producte pastoral comunicatiu que vinculés els mitjans de comunicació social i algun aspecte transversal de la pastoral.

Dels treballs presentats, cal fer menció especial del grups que van tractar les temàtiques de l’acompanyament i de la pregària. Sobre l’acompanyament, després d’haver realitzat un bon estudi sobre què significa acompanyar i quina és la visibilitat de l’acompanyament a l’església local, es va presentar un treball basat en el disseny gràfic que publicitava la oferta dels Exercicis Espirituals en la Vida Ordinària. El cartell, molt ben pensat, responia i donava un servei qualificat a la demanda d’un grup concret dedicat a aquesta finalitat (veure memòria). 

Per altra banda, el grup que tractava el tema de “MCS i pregària”, va crear la web “orationem” on, per una part, condensava la seva recerca a través de la sindicació de diferents recursos de la xarxa i, per altra banda, va crear diferents curts audiovisuals on ajuda a la formació de la pregària a partir de diferents edats. Aquest grup va comptar amb el recolzament de la parròquia d’un dels seus membres i va aconseguir que la comunitat participés del projecte comunicatiu. Aquests dos treballs són un bon exemple d’una comunicació que va més enllà de la condensació o agrupació de projectes pastorals i ofereixen productes nous arrelats en la vida diocesana. 

diumenge, de maig 20, 2012

Pau Vidal . Per una arquitectura devocional i ètica III (final)

(darrer post precedit pel primer i segon articles sobre la necessitat d'una arquitectura religiosa contemporània de caràcter devocional i ètic)
 
(...) Per això mateix em resulta francament insatisfactòria, quan no pertorbadora, la passió amb que la tradició eclesial liberal europea ha apostat majoritàriament per l’espai buit, la sagrada buidor, com el símbol de la presència de la divinitat, o com molt encertadament descrius tu com “la carència simbòlica i històrica del moviment modern en l’arquitectura.” Diria que tant la sensibilitat postmoderna occidental com la fe del poble senzill arreu del món coincideixen en el malestar davant uns edificis excessivament racionals però poc vitals, uns edificis per a ser mirats però no tocats, uns edificis que són silenci però no paraula. En el camp litúrgic/pastoral no aconsegueixo entendre l’al·lèrgia a les imatges, la preferència per les parets immaculades i intocables, la manca de traces de l’ús de l’espai celebratiu on cada dia s’apleguen els cristians[1]. En el camp de la reflexió teòrica, em desconcerta l’oblit de l’obvietat que l’edifici és per a ser viscut, i en canvi els arquitectes sovint es dediquen a descriure’n les qualitats formals i materials, sense parar atenció a com de fet aquell espai és utilitzat durant les celebracions, a com afavoreix o no la comunió amb els germans i germanes per celebrar i actualitzar el Misteri. (seguir llegint)

dimarts, de maig 15, 2012

Pau Vidal. Per una arquitectura devocional i ètica II

(Segueix l'article anterior) Ara doncs, convé aplicar el canvi de paradigma al camp de l’arquitectura religiosa. Considero que ens cal ser molt més conscients del tipus de comprensió d’art que hem heretat. Massa sovint els edificis que els arquitectes dissenyen són com ‘peces de museu,’ acabades, tancades, sense possibilitat de ser perfectibles doncs no són pas espais sorgits de la vida d’una comunitat de creients. Massa sovint, l’arquitecte pensa que l’emplaçament és només la situació geogràfica, i oblida com d’important és el context històric, social, econòmic i religiós de sosté i fa possible l’edifici. Massa sovint, l’arquitecte és el geni que inventa un artefacte estrambòtic, i la comunitat no té més remei que sotmetre’s a les regles de l’espai creat per algú aliè a la vida de la assemblea. Massa sovint l’arquitecte es creu l’amo de l’edifici i imposa normes absurdes (implícites o explícites) de tot el que no es pot fer en aquell espai. En definitiva, massa sovint l’edifici, l’arquitectura, en comptes de possibilitar esdevé impediment, en comptes de ser “iconòstasi oberta” esdevé pedra d’ensopec[1]. (seguir llegint)

diumenge, de maig 13, 2012

Pau Vidal. Per una arquitectura devocional i ètica I


En aquest post i els següents vull posar a l'abast les reflexions que m'ha fet arribar en Pau Vidal sj des de Berkeley com a resposta a les Cartes Edificants, el treball sobre arquitectura religiosa contemporània que vaig presentara a la Fundació Joan Maragall el setembre passat i que sortirà publicat en format de llibre ben properament. Crec que la perspectiva devocional i ètica a la que apunta en Pau Vidal és una visió necessària i inel·ludibe per a l'arquitectura religiosa contemporània.

Berkeley, 20 de Febrer de 2012
Estimat Eloi,
Tinc el goig de poder recollir en aquest breu escrit alguns dels ressons que les teves cartes m’han suggerit. Com bé saps, la meva relació amb l’arquitectura ha tingut més a veure amb l’arquitectura de cooperació o l’arquitectura per al desenvolupament que no pas amb l’arquitectura  explícitament religiosa. Els dos anys que vaig ser a Libèria (Àfrica de l’Oest) encarregat dels projectes de construcció de cases i escoles per a les comunitats rurals que retornaven als seus pobles després de catorze anys de guerra civil en són un petit testimoni. Però avui et vull parlar no pas dels projectes d’arquitectura en situacions d’emergència, de guerra o postguerra, sinó d’una reflexió una mica teòrica sobre l’art i la bellesa. Una reflexió estretament relacionada amb molts dels temes que tractes a les teves cartes, bon reflex de les discussions contemporànies en el camp de l’arquitectura religiosa. (segueix llegint)

dimecres, de maig 02, 2012

Els Mitjans de Comunicació Social i la Pastoral en 5min.

Ja s'atansa el final de l'assignatura que he impartit a l'ISCR-IREL sobre "Mitjans de Comunicació Social i Pastoral" i que es pot seguir a través del site que he anat elaborant al llarg d'aquesta. Us deixo amb el mapa conceptual de resum de l'assignatura (cliqueu aquí per veure-ho on-line). Són 5 minuts però crec que val la pena.