Conferència sobre “Espais interreligiosos: Necessitats i requeriments” al COAC.

Aquest proper divendres, a la sala d’actes del COAC (Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya), a les 18:00h, tindrà lloc la conferència “Espais Religiosos: Necessitats i requeriments”, a càrrec d’Amin Egea, membre de la comunitat Bahà-i, arquitecte tècnic i historiador.
 
Es comptarà també amb la intervenció de Maricarmen Márquez Muriel, responsable del Servei d’Atenció Espiritual i Religiosa de l’Àrea de Salut Mental del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, que ens parlarà de l’espai interreligiós recentment obert a l’hospital. (segir llegint)

La AADIPA visitarà les noves intervencions en patrimoni sacre a Tarragona.

Dins del marc del proper XXXVIIè Curset de l’AADIPA (Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i Intervenció del Patrimoni Arquitectònic), que té per lema “Patrimoni sacre: Nous espais, nous usos” (en vaig parlar aquí), el Dr. Ricardo Gómez Val i Mercè Griñó i Boix, vocal de l’AADIPA per Tarragona, organitzen una sortida el dissabte 22 de març d’enguany per visitar les obres recents que s’han dut a terme en patrimoni sacre a l’Arquebisbat de Tarragona. Com a darrer acte hi ha la visita a l’Església Parroquial de Sant Joan Baptista de Reus, que vam reformar T113 (Per cert, trobareu un article de la intervenció al darrer número de la revista de l’Arquebisbat de Tarragona). Teniu tota la informació al blog de l’AADIPA i encara esteu a temps d’apuntar-vos-hi!. (llegiu més aquí)

10 anys del CE Al Vent (Crònica d’un sant record).

Aquest dissabte es va celebrar a la Parròquia Mare de Déu de Bellvitge els 10 anys del Centre d’Esplai Al Vent amb una ginacana i una missa amb piscolabis final (mai pot faltar el menjar en els esdeveniments parroquials!, és una dinàmica que no falla!). La veritat és que em va emocionar tornar al barri on vaig viure-hi durant cinc anys. Aquells infants s’han fet grans i, alguns d’ells, ara són monitors. Molts noms i moments em van retornar a la memòria i la realitat que veia era tota una acció de gràcies. Per què va néixer aquest centre d’esplai? No vam fer res més que intentar respondre al que hi havia, un grup d’infants que apareixien per la parròquia cap als vespres dels divendres. No hi ha èpica, tan sols un oferiment sincer, total i senzill.

La lectura de l’evangeli va ser la de la Transfiguració al Mont Tabor. Aquesta eucaristia també va ser un moment de “Tabor”, una “estona de cel” com canta aquella cançó de Els Pets. És ben cert, a la nostra vida cal ser “contemplatius en l’acció”, com deia Sant Ignasi, però també “celebratius en l’acció” perquè en la celebració, especialment en l’eucaristia, es fa present la Glòria de Déu que ens dóna una respir per afrontar amb amor el que ens espera en el quotidià, encara que sigui un quotidià allargassat en el temps durant deu anys. És des d’aquesta perspectiva d’agraïment que també vaig escriure el meu primer llibre, “Amor al vent. Motxilla d’un educador en el lleure”, que espero encara pugui oferir un servei als monitors que duen endavant aquesta tasca i als quals agraeixo l’haver-me convidat en la celebració. 

En fi... "Vós m'ho heu donat, a vós Senyor ho torno"...

Rehabilitar i pensar nous usos, de l’església de les Jerònimes a Brihuenga a l’església de la Pietat de Vic.

En Peppe Giacalone em passa l’enllaç d’una intervenció molt interessant, la rehabilitació i adaptació per nous usos de l’Església del Convent de les Jerònimes de Brihuega, realitzada recentment per Adam Bresnik Arquitectes(podeu mirar la fitxa tècnica al primer enllaç). Ens trobem davant un cas típic, una església del s.XVI abandonada pel seu estat ruïnós al s.XX. Davant d’aquesta situació es va prendre una filosofia molt encertada: una rehabilitació coherent amb l’edifici que respectés el pas del temps i, per altra banda, oferir tres espais diferenciats amb una intervenció minimalista.

 
El primer espai correspon al cimbori i la cúpula, que s’han deixat lliures i estan presidits per un lluernari circular, apte per a les celebracions litúrgiques (tot i que li mancaria la creu) i d’altres. El segon espai es desenvolupa sota un cos en voladís en la part central de la nau, aquest cos superior rebaixa l’alçada i ofereix un espai de vestíbul a l’anterior, justificat per l’accés lateral a la nau. El tercer espai allotja els altres usos, serveis i comunicacions verticals. És des d’aquest darrer espai que es pot accedir al cos en voladís que actua com un nou cor. Es tracta de la idea de la “matrioska”, les nines russes, on un contenidor acull nous espais més petits en el seu interior. Adjunto algunes fotografies amb el permís del seu autor, el gironí Eugeni Pons. (seguir llegint)