divendres, d’octubre 31, 2014

500 prega-rocks a les espatlles

Avui he acabat de programar el contingut 500 i escaig de la secció del “Prega-Rock”, al portal Pregaria.catsón ja més de 500 prega-rocks a les espatlles des d’aquells comentaris en clau de pregària a les cançons de l’álbum “Respira”, de Els Pets, que vàrem fer junts el Roger Torres i jo l’estiu de 2001, és a dir, 13 anys amb el “hobby músico-pastoral”, que es diu de pressa. Durant els primers cinc anys, fins l’aparició del portal pregaria.cat, es penjaven els comentaris de les cançons d’àlbums sencers al lloc web dels jesuïtes a Catalunya a més a més d’enviar-los per correu electrònic a la xarxa de pastoralistes que s’anava ampliant.

Entre el 2006 i el 2007  va haver-hi una campanya mediàtica inesperada que va fer aparèixer el Prega-Rock a la majoria de mitjans de comunicació, tant de la premsa (ABC, Diari de Girona...), com de la ràdio (Entrevista amb en Manel Fuentes a Punto Radio per exemple) i, finalment, seguint la lògica replicativa i endogàmica dels mitjans de comunicació, a TV3 i a diversos portals d’internet (per exemple Periodista Digital). Cap al 2008, integrat el Prega-Rock en el portal citat, es va procedir a penjar i indexar les cançons independentment de l’àlbum i, amb l’aparició de youtube, es podien escoltar les cançons inserint-hi el codi del videoclip. La culminació i consolidació del Prega-Rock va venir, finalment i també per aquelles dates, amb l’aparició del quadernet de la col·lecció EIDES “Prega-Rock. Música popular contemporània i educació en el transcendent”.

Al llarg d’aquests anys, tot i liderar i mantenir la proposta, he comptat amb l’ajuda de força gent (David Guindulain, Txaro Revuelta, Eusebi Fortuny, Xavi Casanovas, etc.) però, molt especialment des de que sóc professor al Col·legi Lestonnac de Barcelona, amb els alumnes de 1er de Batxillerat, als quals els proposo una temàtica a tractar i ells realitzen el contingut del prega-rock de forma més o menys notable (sempre hi ha alguna excepció però... és el risc de la corresponsabilitat!). Gràcies a tots ells han anat apareixent infinitat de grups i autors de tots els estils musicals (Rock, Rap, Heavy, Pop...) de les més diverses procedències (internacional, espanyol, català, etc).

Tot i haver presentat el Prega-rock a diversos concursos malauradament mai ha estat guanyador, i això és un fet que m’entristeix perquè crec que la tasca educativa que es du a terme - tant a nivell de valors, com de diàleg cultural, com del fet religiós o educació en la interioritat - mereix millor fortuna. El darrer cop que el vaig presentar va ser pels premis Armengol Mir de la FECC, on va quedar en tercer lloc. Curiosament el guanyador d’aquell any feia servir els materials del prega-rock en la seva programació de l’assignatura de religió. El guanyador justificava que era més important saber traçar un programa que no pas la creació dels materials... ho trobo profundament injust, la veritat, perquè sempre és més fàcil fagocitar materials pastorals aliens que esforçar-se per crear-ne de nous.


Deixant de banda les queixes oportunes, crec que cal celebrar d’alguna manera aquests 500 i escaig continguts inserits al portal. Penso que, de trobar alguna editorial que s’hi avingués, seria interessant poder presentar un recull de 40 cançons a mode de “40 principals” o de peregrinatge 40 cançons, per fer servir un nombre bíblic. Caldria veure si hi ha problemes amb els drets d’autor pel que fa a la lletra de les cançons i aquestes coses. Una publicació d’aquesta mena no deixa de ser un magnífic lloc de trobada entre la fe i la cultura, perquè el rock també té la seva pròpia cultura i forma part de la banda sonora de les nostres vides.

dimarts, d’octubre 21, 2014

Santa Madrona “versió beta”

Diuen que tot espai de comunicació en xarxa està permanentment “en construcció”. Per això l’acte de celebració dels 5 anys del portal d’informació religiosa CatalunyaReligió al remodelat espai de l’església parroquial de Santa Madrona del Poble-Sec tenia tot el sentit del món: un espai que resta en construcció, obert a les activitats que la comunitat de la parròquia i l’arxiprestat amb el barri vulguin oferir. L’acte d’ahir no va ser pròpiament el de la inauguració de l’espai, això s’esdevindrà ben properament quan se’l pugui apropiar i celebrar la comunitat parroquial, però sí que va ajudar a veure com pot funcionar l’espai. Així com hi ha una “fase beta”, preparatòria i d’ús restringit, en una pàgina web, igualment l’acte d’ahir va esdevenir el “Santa Madrona, versió beta”. Em fa certa gràcia que sigui “beta” i no una altra lletra de l’abecedari perquè la “bet” hebrea apareix ja al bell principi de la Bíblia, a la primera paraula, “Bereshit”, que vol dir “Al principi”, però també és la primera paraula de “bayit” i “betel”, que vol dir “casa” o “casa de Déu”. Fer una acte en un espai “en versió beta” no deixa de ser una manera de fer habitable un espai. 
Durant l’acte vaig poder parlar i explicar el projecte a diversos capellans dels quals ja els n’havia parlat anteriorment, per exemple a les xerrades de fa un any que va organitzar el Centre d’Estudis Pastorals amb motiu de la clausura de “L’any de la fe” (aquí), i em comentaven “ara ho veiem clar!” perquè mai és el mateix interpretar plànols que trepitjar la obra feta. Una cosa que els remarcava, a part de la funció polivalent de l’espai, és la importància de poder dissenyar conjuntament un pla pastoral entre arquitectes i la comunitat creient. Si hi ha una espai com Santa Madrona és perquè hi ha hagut un grup de gent que s’ha pres la molèstia de repensar els espais de cara a amortitzar-los amb seny i visió evangelitzadora, que és el que demana el Papa Francesc a l’Evangelii Gaudium (Núms. 73 i 210) (seguir llegint)

dimecres, d’octubre 15, 2014

Xerrant sobre arquitectura religiosa i nova evangelització

(Betel) Tot just fa una hora i escaig he acabat la xerrada sobre “Arquitectura i evangelització” a la Facultat de Teologia de Catalunya. M’ha fet molta il·lusió poder tornar a trepitjar les aules i que m’hagin deixat el micròfon per comunicar el tema que m’apassiona: l’arquitectura religiosa contemporània. Pel que m’ha semblat, crec que ha estat una estona agradable i suggerent per a la quinzena de persones que hi ha assistit, també per a antics professors meus com l’Armand Puig, la Claustre Solé i companys d’estudis com en Jaume Casamitjana.

Teniu l’esquema de la xerrada per si li voleu donar un cop d’ull i insereixo també la presentació per si és del vostre interès. 

dijous, d’octubre 09, 2014

Cristianisme i Justícia: Tercera generació en persones i drets

Fa poc sortia la notícia que en Xavier Casanovas agafava el relleu del Centre d’Estudis de Cristianisme i Justícia. Amb poc temps ja ha aparegut una entrevista a El Punt Avui i a CatalunyaReligió que resulten molt interessants perquè podem veure com amb la “tercera generació” o relleu a CiJ (del Quico Riera sj al Llorenç Puig sj i, d’aquest, passa el relleu a un laic, en Xavier Casanovas) també es dóna el micròfon als drets anomenats de “tercera generació”, és a dir, a aquells que van vinculats al valor de la fraternitat (després d’haver aconseguit, o no, els drets de les llibertats i la igualtat).


És cert que en bona part l’interès de CiJ pels drets i deures de la tercera generació ja hi eren presents anteriorment, com per exemple el discurs sobre l’ecologia, però no deixa de sobtar que trobem ara declaracions o participacions, encara molt incipients o puntuals, sobre dos aspectes que havien estat un “tabú”, com la homosexualitat o els drets dels pobles (el nacionalisme i el dret a decidir, en definitiva). Fins el moment present, aquests dos temes eren vistos com secundaris, com si la Justícia, amb majúscula, fos principalment la justícia social, la de la Teologia de l’Alliberament, etc.


Referent al tema del nacionalisme CiJ, juntament amb Justícia i Pau, va endegar el curs de “Els dilluns dels Drets Humans” justament amb el tema de la consulta, el passat 6 d’octubre. Que s’hagi tractat aquest tema a la sala d’actes del carrer Llúria no deixa de ser molt significatiu. En general, a CiJ hi havia certa afinitat amb grups d’esquerres no catalanistes, però finalment no han pogut defugir el fet de posicionar-se sobre el dret a decidir de Catalunya, sempre mirant de reüll que el procés nacional no comporti més desigualtats socials, això sí, perquè va amb la seva genètica. No podia ser d’altra manera, més encara quan altres institucions eclesials “no tan progres”, com la FJM, també han tractat la temàtica (veure el número de QVC sobre la independència). Si les enquestes són fiables, és molt probable que en unes hipotètiques eleccions autonòmiques ERC surti com el partit més votat, un fet insòlit fins ara. Si les institucions d’església volen tenir alguna cosa a dir a Catalunya en el nou marc polític no podran fer més oïdes sordes al fet nacional i això pot comportar tensions en els diferents processos de reunificació de províncies de diverses ordes religioses, centralitzades ara a Madrid. Per això mateix, justament quan s’ha consumat la unificació provincial de la Companyia de Jesús a Espanya, actes com el del passat 6 d’octubre són molt rellevants

dimarts, d’octubre 07, 2014

Ens veiem a la FTC?

El proper dimecres 15 d'octubre  a les 12:10 faré una xerrada amb el títol "Arquitectura i evangelització" a la 4ª hora dels dimecres de la Facultat de Teologia de Catalunya... t'hi apuntes? Parlaré de la relació entre l'arquitectura i el que s'ha anomenat "nova evangelització" presentant casos paradigmàtics d'Europa i alguns dels que hem desenvolupat al despatx T113-Taller d'Arquitectura