Per què serà que gairebé sempre hi ha monges a les estacions d'autobusos o
de trens? La vida religiosa està fortament vinculada a l'Esperit, del qual
beuen els seus carismes, i aquest és el que l'empeny a moure's "a l'apostòlica".
Dic això des de Madrid, on he anat a presentar el llibre "Ámbitos de
revelación", i al llarg del dia he anat rebent diferents ímputs i
flaishos que m'han parlat de la vida religiosa. Al tren he coincidit amb la
Cata, una jove religiosa teresiana que treballa a "Saó-Prat", una empresa socio-ducativa
de reinserció laboral "inter-congregacional" molt interessant que coordinen les teresianes, els maristes i les
concepcionistes (si no recordo malament). Hem tingut tema per xerrar tot el
viatge fins a Madrid: les entrades i sortides de la Vida Religiosa, les tasques
que fem, els processos de unió de províncies de les diferents ordes religioses,
etc.
Arribat a la capital he anat al teologat de la Companyia de Jesús, al
carrer General Pintos, on m'esperava en Bert Daelemans sj (arquitecte i Dt. en
teologia, professor a Comillas) que també presentava llibre al mateix
acte i m'ha acomodat en una habitació d'un company seu africà que està fora.
Que diguin el que vulguin els seus detractors ("La Companyia ja no és el
que era" i bajanades per l'estil), però segueixo pensant que la vida dels
jesuïtes segueix sent apassionant i és tota una sort per l'Església poder
comptar amb ells. Després hem anat cap a la llibreria on es feia la
presentació, on ens hem retrobat amb en Jaume Tatay, un altre amic jesuïta que
s'està especialitzant en el diàleg de la fe amb l'ecologia, que m'explica
l'interès que ha despertat la encíclica Laudato Sii' en ambients allunyats i
com en va fer una presentació amb membres de Greenpeace. A la presentació
compto també amb la presència de Maria Josep Dach, religiosa catalana de la
Companyia de Maria que ha estat destinada a Madrid, tota una mostra de suport cordial
i institucional de l'escola on treballo.
Acabat l'acte, quan ja ens fan fora de la llibreria, en Bert, en Jaume i jo
anem a sopar al restaurant "El Mandela",
un projecte de inserció laboral per a persones africanes en el món de la
hosteleria que gestiona un altre jesuïta català destinat a Madrid, en Paco
Ángel, amb qui ens trobem ja a les postres.
Finalitzo la jornada altra vegada al teologat jesuïta del carrer General
Pintos, amb una estona de pregària a la capella soterrada de la comunitat, i em
poso a dormir en la intimitat acompanyada de l'habitació del jesuïta africà.
Curiosament té una fotografia de la comunitat dels jesuïtes de Sarrià (al
carrer margenat) on va residir una temporada per uns estudis que va fer a l'IQS
(Institut Químic de Sarrià)... tot queda a casa.
Aquest matí, abans d'agafar el tren, encara he tingut temps d'anar a veure
el taller d'en Siro López (per cert,
ex-salesià), que ens està fent una proposta plàstica pel nou espai
d'interioritat per l'escola de Lestonnac de Badalona que estem desenvolupant
des del despatx T113-Taller d'arquitectura. Xerrem mentre fem un café en unes
butaques d'un antic teatre que va plegar i ell va "aplegar" (ho
"arreplega" tot!), tot comentant l'acte d'ahir i les primeres
propostes que va elaborant des d'aquest racó de pau i creativitat que és el seu
taller.
Torno agraït cap a Barcelona per tanta vida (...religiosa!)
