On trobar "Amor al vent"

Com que algunes persones em demaneu on poder trobar el llibre “Amor al vent”, he demanat a l’Editorial Claret que em faciliti un llistat de llibreries on, en teoria, la distribuidora hauria de tenir el llibre. Si no el té podeu demanar-lo o encarregar-lo a la llibreria. A part de la llista que us adjunto també el podreu trobar a la Llibreria Claret (C/ Llúria), Paulines, Balmes, la Formiga d' Or i la Raimon Llull de Lleida i la Santa Anna de Granollers i a Girona la Casa Carles i la llibreria del Bisbat de Tarragona. Qui vingui a la presentació que tindrà lloc aquest proper dimecres, 28N, a l'Auditori de la Fundació Pere Tarrés (Numància 149, al costat de la Illa), a les 19.30, també en podrà comprar i, a partir del dijous, el trobareu també a la consergeria del Casal Loiola (c/ Balmes 138).

Caselles / Major 46 / 25007 Lleida
Galatea ( Reus ) / Jesús 5-7 / 43201 Reus
Galatea ( Cambrils ) / Pescadors 17 / 43850 Cambrils
Cau Ple de lletres / Cremat 15 / 08221 Terrassa
La Gralla / P.dels Cabrits 5 / 08400 Granollers
Robafaves / Nou 9 / 08301 Mataró
Casa del Llibre / València 280 / 08007 Barcelona
Catalonia / Rda.Sant Pere 3 / 08010 Barcelona
LLar del Llibre / Psg. Plaça Major15 / 08202 Sabadell
Empuries / Alvarez de Castro 6 / 17001 Girona
Geli / Argenteria 18 / 17001 Girona
Celler de Llibres / Rambla Celler 25 / 08190 sant Cugat del Valles
Paideia / Carme 39 / 08190 sant Cugat del Valles
Racó del Llibre / Dr. Robert 12 / 08191 Rubi
Llorens / San Sebastian 12 / 08800 Vilanova i la G.
La Rambla / Rambla Nova 99 / 43001 Tarragona
La Tralla / De la Riera 5 / 08500 Vic
Corte Inglés Diagonal
Corte Inglés Catalunya
Fnac l' Illa
Fnac Triangle i Excellence (només autoajuda) Rbla. Catalunya 5 - 080 BCN

Fauna Parroquial: Teologia Popular

Els subscriptors de Foc Nou ja tindran a casa el número del Novembre, on hi apareix el “Fauna Parroquial, avui: Teologia Popular”, del que us adjunto un fragment. Aquesta vegada volia tractar el tema dels estudis teològics que s’ofereixen a les parròquies i m’he quedat amb el record d’un dels grups en els que participava quan era novici, allà a Saragossa, on el capellà de torn (un bon home) exposava les seves teories i estudis deixant a tothom bocavadat i indiferent alhora. Potser aquell bon home tenia molts estudis, però les seves explicacions eren massa “acadèmiques” i no acabaven d’arribar al cor i les vides dels participants.

La idea del “mandala” teològic-trinitari em va venir al cap a partir de la lectura de “Bardín el superrealista” del dibuixant barceloní Max, on hi ha un seguit de mandales-còmic on el protagonista dialoga amb un mickey mouse divinitzat. En Max no té desperdici, qui pogués dibuixar com ell!

Esperant "al compàs"

Tot té un procés, el seu ritme. A vegades són ritmes marcats pel clima i la ciclicitat de les estacions; a vegades són ritmes marcats per temps litúrgics i celebratius; però hi ha un altre ritme que ve marcat per la feina que es va fent a base de reunions i molta feina oculta. Estic content perquè, darrerament, hi ha ritmes que estan arribant a bon port. Un és l’aparició del llibre “Amor al vent” - del que ja us n’he parlat fins a la sacietat ; un altre és la culminació de quatre anys de tasques creatives de la pasqua jove claver en la revista digital TSKV.cat ; un altre és la blocsfera cristiana, etc.
Avui us vull parlar d’un altre projecte que porta també molt de temps cuinant-se i que, espero, d’aquí a uns mesos surti ja a la llum de la xarxa catalana: pregaria.cat , un portal de pregària en català que auna un munt d’esforços i iniciatives de pregària a casa nostra (des d’espaisagrat fins “pregar des de l’actualitat”, la pregària virtual, les homilies dominicals de jesuites.net, o el prega_rock). En aquest espai comú de pregària en català també hi haurà les vinyetes que, des de fa 6 anys!!!!, vaig fent per il·lustrar l’evangeli dominical. Encara no està del tot visible, encara hi haurà un temps d’espera i dolors de part, però avui he pogut començar a penjar ja les vinyetes.

Ja ho diu el Qohèlet: “hi ha un temps per a cada cosa”. Espero que l’aparició de pregaria.cat m’ajudi a “tancar etapes” i obrir-ne d’altres i, mentrestant, “que nos quiten lo bailao!”

Viladrau... mirada contemplativa

El dissabte passat vaig anar a donar un cop de mà als de l'Esplai Al Vent, que van anar d'excurssió a Viladrau. La Sílvia (la súpersecre de l'esplai) em va fer aquesta fotografia des de Mas Molins. Us l'adjunto perquè sovint he pregat mirant aquest paisatge. No és res de l'altre món, però enmig de tanta boscúria és la única vista possible.

Amor al vent... i anar vivint del cuentu

Ja tenim aquí el targetó de l’acte de presentació del llibre “Amor al vent”. Serà el 28 de Novembre, dimecres, a les 19:30 a l’Auditori de la Fundació Pere Tarrés, al carrer Numància 149 (al costat de l’Illa Diagonal, teniu un plànol aquí). L’acte, convocat per la FPT, l'Editorial Claret i la Companyia de Jesús, durarà aproximadament una hora, com a molt, i a part dels ponents que podeu veure al tarjetó, hi intervindran el grup de conta-contes “Vivim del cuentu”, alguns dels quals ja han participat en algunes de les activitats juvenils de la Parròquia Mare de Déu de Bellvitge (Esplai Al Vent, Reforç Educatiu i Activitats d’Estiu), em fa molta il·lusió que ells també participin en la presentació d’un llibre que és fruit del que anem construint entre tots. De fet, el llibre inclou també algun que altre conte breu (un conte nadalenc i alguna poesia). Tot sigui per re-encantar la vida!.

Ja està aquí TSKV.cat!!!!!

veniu i veureu...

Stein, Weil i Hillesum: les tres jueves

Semblançes: Les tres són d’origen jueu i van viure durant el primer terç del s.XX. Les tres vàren morir durant la segona guerra mundial. Etty i Edith van morir als camps de concentració nazis (de fet van coincidir al camp de concentracióholandés de Westerbork per poc temps), Simone va morir d’una tuberculosi (o d’un suïcidi perquè es va negar a menjar més del que menjaven els seus compatriotes francesos) a Londres. Les tres són dones cultes, amb estudis literaris o filosòfics. Les tres van anar fent una aproximació al cristianisme molt interessant. Les tres ens han deixat escrits que són objecte d’estudi per a molta gent d’avui en dia.

Diferències: De les tres, només una es va convertir al catolicisme (Edith Stein) i ingressà a la vida religiosa (es feu carmelita), fins al punt que avui en dia és presentada com a model per “l’establishment” eclesial que l’ha elevat als altars (fins i tot el CCU – Centre Cristià Universitari – l’ha pres com a model i s’ha canviat el nom a “Centre d’Estudis Edith Stein”), doncs resulta que pot ser presentada com la deixeble de Husserl i una de les traductores de Sant Tomàs a l’alemany (ja se sap... tot el que sigui seguir l’escolàstica te bona premsa). És la que menys he estudiat ara per ara. Les altres dues són més heterodoxes. Simone Weil no va arribar a batejar-se i sempre manifestà dubtes davant el que ella anomenava el “patriotisme eclesial”. La seva formació vingué marcada pel laïcisme francés, els estudis filosòfics i el seu compromís anarcosindicalista, que la va dur a deixar la seva càtedra per anar a treballar com a obrera a la Renault. Els seus escrits toquen moltes tecles i, al no arribar a estar mai sistematitzats, resulten suggerents per a diferents camps de pensament. Alguns la reclamen com a “santa”, però sembla que això no serà possible. Etty Hillesum, per la qui tinc més simpatia ara per ara, ha restat oculta als estudiosos fins fa uns trenta anys perquè el seu principal i qüasi únic escrit és el seu diari que estava “lost in translation”. Etty tampoc va arribar a demanar el baptisme (tampoc va tenir oportunitat diria jo) però la seva relació amb Déu és d’una transparència que fa esgarrifar i plorar. Així com la Simone Weil parlava molt de la “dissort”, de seguir la Veritat en l’abaixament i la kènosi... i, coherent com era, ho duia a la pràctica amb un estoicisme esgarrifador, l’Etty Hillesum no és tan “neta” (penso, per exemple, en el seu abortament voluntari), no és tan “forta”, no és tan “intel·ligent”... però és qui millor explica i viu l’experiència de la dissort, una dissort que no s’ha buscat ella sinó que li ve donada.

Que aquest post serveixi per a que ens esperonem a conéixer més aquestes tres grans dones, crec que val la pena tant per les seves vides (especialment pels seus processos respectius d’atansament al fet religiós i místic amb fesonomia cristiana) com pels seus escrits.

Film-i-tk: Cassandra’s Dream

Fa un parell de dies en Llorenç em va convidar a acompnyar-lo al cinema a veure el film d’en Woody Allen “Cassandra’s Dream”. D’entrada he de confesar que vaig quedar parat de la profunditat de la pel·lícula, tenia el xip d’anar a veure una comèdia i em vaig trobar amb una reflexió molt interessant sobre la dinàmica de l’ambicio, el pes de la culpa i la pregunta pels límits de la consciència moral. Sí, així ho dic, tal qual.

Si hi hagués de cercar alguna analogia bíblica o de caire teològic (analogia = quelcom que s’hi assembla però que no és equivalent) apuntaria un parell d’ítems:

1_ Diu Jon Sobrino que l’enveja és el primer dels pecats (el “sereu com Déus” del Gènesi, l’enveja que va corsecant a Caín al comparar-se amb el seu germà Abel, etc). El cas que presenta la pel·lícula guarda relació amb el magnífic relat de David i Betsabé, on un desig glamurós i l’exercici del poder va portant a conseqüències nefastes, la mort premeditada d’Uríes i l’incest amb Betsabé. El que vull remarcar és la dinàmica, el procés, lògic i raonat, que es va desenvolupant al llarg de la pel·lícula.

2_ En la “Contemplació de les dues banderes” dels Exercicis Espirituals de St. Ignasi de Loiola (nº 135) es presenta un díptic on contraposa la dinàmica “del bé”, que es basa en tres “s”: el ser (vs tenir), senzillesa i servei, amb la del “mal”, que es pot resumir en les tres “p”: posseir, prestigi i poder. Doncs bé, la pel·lícula és la descripció desgarradora de la dinàmica interna d’aquestes tres “p”. Comença amb la voluntat de possessió d’un baixell per part dels dos protagonistes i acaba... que ho haureu de veure vosaltres mateixos (no diré que l’assassí és el majordom)
Res més, de moment ho deixo aquí a l’espera que algú l’hagi vista i tingui ganes de comentar-la.