Consulta: la parròquia ideal

Benvolguts/des, els qui em seguiu ja sabeu que estic fent el projecte final de carrera d’arquitectura sobre una parròquia. Ja porto temps donant-hi voltes i m’he fet les meves pròpies reflexions i el projecte ja està ben encarat, però no deixa d’interessar-me el tema en sí: com ha de ser una parròquia ideal? Concretament, com han de ser els espais que possibilitin al màxim aquesta idealització? Com ha de ser l’espai litúrgic? Ha de ser polivalent? Quina relació hauria de tenir amb les edificacions de l’entorn? Quins espais de relació humana necessita? Com ha de ser l’espai per a joves (si n’hi ha d’haver)? Quins espais explícitament socials necessita (botiga de càritas o espai per a tallers, per exemple)?, etc.

Si algú més hi està interessat, jo he anat trobant les següents referencies bibliogràfiques (poso només el que m’he llegit i del que puc respondre):
“Para comprender la parroquia”, Casiano Floristán. Edit. Verbo Divino
“Camins efímers cap a l’etern”,Inês Castel-Branco. Edit. Cruïlla
“El espíritu de la litúrgia” Romano Guardini. Quadernos Phase
“El espíritu de la litúrgia” Joseph Ratzinger. Ediciones Cristiandad
“Arquitectura y litúrgia” Louis Bouyer. Grafite Ediciones
“La parròquia. Història, evolució i vida” Josep Mª Martí Bonet. Quadern de la Lliçó inaugural del curs 2007-2008 de la Facultat de Teologia de Catalunya.
“Parròquia Avui (II) Una mostra de les nostres parròquies” Quaderns de Pastoral nº 206-207 (Coeditat pel centre d’estudis pastorals i la facultat de teologia de catalunya)

Per qualssevol cosa (idea, crítica, somni, siggerència...) podeu respondre al post o enviar en mail a eloibonnoi@gmail.com

L’ull axonomètric

Sis hores seguides per aconseguir fer una axonomètrica constructiva “a la vella escola” (sense 3D, tot directe, rollo revista “Tectònica”) i m’ha passat la tarda volant. Feia temps que no experimentava quelcom semblant. Encara guardo els vells exercicis d’axonomètriques de l’escola, aquelles en les que m’hi vaig passar també un munt d’hores aixecant les vistes de la columnata de “can culapi”, quan encara es dibuixaba amb paper, llapis i ròtrings!. Ara he aconseguit traduir-ho a l’autocad... aviat tocarà fer el pas als renders!.

El que més m’agrada de les composicions axonomètriques és que realment puc contrastar el que sé sobre un projecte. L’axonometria no és tan sols un mecanisme de representació, és una manera de pensar. Si, com deia en Witgenstein, “pensar és dibuixar” (fer esquemes, traçar recorreguts, enllaçar idees), l’axonomètrica és un grau més en la complexitat del pensament, on també resulta que allò que hom no coneix no pot ser dit (dibuixat) i aquí hom no es pot resguardar sota l’aparença il·lustrada de cites alienes manllevades a grans pensadors: o ho saps o no ho saps.