dissabte, de febrer 23, 2008

Consulta: la parròquia ideal

Benvolguts/des, els qui em seguiu ja sabeu que estic fent el projecte final de carrera d’arquitectura sobre una parròquia. Ja porto temps donant-hi voltes i m’he fet les meves pròpies reflexions i el projecte ja està ben encarat, però no deixa d’interessar-me el tema en sí: com ha de ser una parròquia ideal? Concretament, com han de ser els espais que possibilitin al màxim aquesta idealització? Com ha de ser l’espai litúrgic? Ha de ser polivalent? Quina relació hauria de tenir amb les edificacions de l’entorn? Quins espais de relació humana necessita? Com ha de ser l’espai per a joves (si n’hi ha d’haver)? Quins espais explícitament socials necessita (botiga de càritas o espai per a tallers, per exemple)?, etc.

Si algú més hi està interessat, jo he anat trobant les següents referencies bibliogràfiques (poso només el que m’he llegit i del que puc respondre):
“Para comprender la parroquia”, Casiano Floristán. Edit. Verbo Divino
“Camins efímers cap a l’etern”,Inês Castel-Branco. Edit. Cruïlla
“El espíritu de la litúrgia” Romano Guardini. Quadernos Phase
“El espíritu de la litúrgia” Joseph Ratzinger. Ediciones Cristiandad
“Arquitectura y litúrgia” Louis Bouyer. Grafite Ediciones
“La parròquia. Història, evolució i vida” Josep Mª Martí Bonet. Quadern de la Lliçó inaugural del curs 2007-2008 de la Facultat de Teologia de Catalunya.
“Parròquia Avui (II) Una mostra de les nostres parròquies” Quaderns de Pastoral nº 206-207 (Coeditat pel centre d’estudis pastorals i la facultat de teologia de catalunya)

Per qualssevol cosa (idea, crítica, somni, siggerència...) podeu respondre al post o enviar en mail a
eloibonnoi@gmail.com

8 comentaris:

El mosquit i el camell ha dit...

Hola, Eloi,
La veritat és que no hi entenc gens d'arquitectura, però sí que et faig arribar algunes observacions, potser molt "pedestres", aprofitant que tan amablement ens convides a fer-ho. Jo de vegades a les parròquies trobo a faltar que els espais siguin adequats a la molta gent gran que hi va: accessibilitat amb cadira de rodes, llum clara i cartells -i powerpoints- llegibles per a la gent que no s'hi veu gaire, vàters nets i a prop...; si hi ha d'haver Càritas, despatxos polivalents que puguin garantir una certa confidencialitat, tant perquè no senti el que s'hi parla, com perquè alguna documentació quedi reservada i amb algun sistema eficaç de calefacció, per evitar que l'assistent social s'hi congeli; espais senzills, per fer pregària, de silenci, no gaire grans i fàcils i barats de mantenir; un bon equip de so, que faciliti la comunicació i un altar que es vegi (de vegades hi ha alguna parròquia molt "progre" on, si ets baixet, com és el cas, no veus els celebrants perquè tothom és molt arran de terra). Si la gent a la celebració es pot veure entre ella, millor. Fa més sensació de comunitat.
M'agradaria que hi haguessin cartelleres prou grans perquè tots els grups que es mouen al voltant de la parròquia poguessin explicar què fan i convidar la gent a participar-hi. I alguna cartellera dedicada a les coses que passen al barri o poble.
M'agrada molt a la parròquia del Gornal, per exemple, que la imatge de la Mare de Déu que hi tenen, sigui gitana, com bona part dels veïns.
I m'agrada que la parròquia estigui oberta al barri... En fi, em sembla que de fet penso més en la comunitat de persones que en l'espai que les acull, però accepta la bona voluntat... Mercè Solé

eloi ha dit...

Gràcies Mercè!. Conec la parròquia del Gornal. El q m'agrada d'ella és la recuperació del "pati d'entrada" (aquella mena de petit claustre), la planta lliure del temple, l'austeritat dels materials i senzillesa de composició. Realment és un edifici ben trobat, ben composat, ben construït. Att

Anònim ha dit...

Hola Eloi,
La parroquia ideal seria un centre plurireligiós. Una petita mezquita, una sala per els testimonis de Jeovà, pels adventistes del septimo dia, una capella pels catòlics...etc. I en el centre un lloc on puguessim pregar tots junts (qui ho desitgès). I en l'entrada un pou d'aigua significaria que tots estem assedegats de l'aigua de la vida i per això necessitem la pregaria i el contacte amb Dèu.
Records.
Roser.

eloi ha dit...

Hola Roser. Un centre plurireligiós?... tipo centre comercial? amb tot de xiringuitos i botigues de franquícies de diferents marques aplegades entorn d'una coca-cola? mmm... n'estàs segura? creus que la parròquia ha de ser un neo-panteó com el Romà? Així i tot, tens raó que cal diàleg interreligiós.

Anònim ha dit...

Hola Eloi, és veritat que això dels xiringuitos queda fatal, però poder pregar al costat d'un musulmà, d'un jueu, d'un indú, d'un adventista...no té PREU.
Els dissabtes viatjo per una carretera on es veu un restaurant impressionant, ple de llums i amb una catifa vermella. La porta la vigila un senyor de color que moltes vegades està de genolls pregant, a sobre d'un mocador i mirant a la Meca. La impressió que em fa és molt gran,jo també prego per unir-me a la seva fe.
Molts records.
Roser.

eloi ha dit...

Roser, moltes gràcies pel testimoni. Sovint la vivència val mil vegades més q qualssevol xerrada. Com que no he experimentat quelcom semblant, i m'agradaria, m'és difícil entendre això de "unir-me a la seva fe". El que sí he fet és pregar amb d'altres cristians a Taizé i va ser una experiència realment maca i enriquidora. Saps que em passa? que, per a mi, el tema de la kènosi-abaixament de Déu, "l'encarnació", altrament dit "un tal Jesús", és un irrenunciable. Quan vulguis seguim xerrant. M'ha agradat molt el que dius i dóna q pensar. Att

cristina ha dit...

Hola Eloi!

A mi personalment m'agrada que hi hagi un espai comú per a totes les persones de la parròquia.L'espai litúrgic ha de ser un lloc 'sagrat' i únic, no m'agradaria que fos polivalent. Respecte a l'entorn crec que ha de donar el que falta, en un lloc com bellvitge m'agrada que la parròquia destaqui per ser menuda, senzilla i oberta per tot el seu voltant.
Molts records!!!

Cris Búcar

eloi ha dit...

Ei Cris!, sí, bellvitge té la sort de ser un barri on l'espai públic entre-blocs és un espai viu, de relació, i aixó possibilita que la parr`+oquia també pugui ser "un bloc més", una altra peça de lego inserida en el taulell urbà. Gràcies pel comentari