Wonderful tonight

res més a dir...



It's late in the evening; she's wondering what clothes to wear.
She puts on her make-up and brushes her long blonde hair.
And then she asks me, "Do I look all right?"
And I say, "Yes, you look wonderful tonight."

We go to a party and everyone turns to see
This beautiful lady that's walking around with me.
And then she asks me, "Do you feel all right?"
And I say, "Yes, I feel wonderful tonight."

I feel wonderful because I see
The love light in your eyes.
And the wonder of it all
Is that you just don't realize how much I love you.

It's time to go home now and I've got an aching head,
So I give her the car keys and she helps me to bed.
And then I tell her, as I turn out the light,
I say, "My darling, you were wonderful tonight.
Oh my darling, you were wonderful tonight."

"Michael K": Fuga mundi vers la llibertat

Aquests díes m'he estat llegint "Vida i època de Michael K" de J.M. Coetze. Ha estat un llibre diferent als que havia llegit fins ara. No destaca pel seu estil, ni per focs d'artifici de cap mena. Menys encara per qualssevol efecte visual. Llegit superficialment és una història sense cap gràcia particular, sense màgia, però poc a poc un es va adonant que, amagat darrera de tota aquesta pobresa, s'està escatint quelcom profund del ser humà. El protagonista d'aquesta història, en Michael K, és un pobre desgraciat als ulls de qualssevol persona, però la seva doble actitut de resistència i acceptació de la realitat que li ha tocat viure ens ensenya a ser lliures. Michael K practica una actitut eremita de "fuga mundi" immanent i en aquesta constant fuga troba la llibertat.

"No cal avergonyir-se de ser un beneit. Als beneits ja els tancaven abans de començar a tancar ningú més. Ara ja tenen camps per a nens abandonats, camps per als que treuen excuma per la boca, camps per a la gent amb el cap gros i per a la gent amb el cap petit, camps per als que no tenen mitjans visibles de vida, camps per als expulsats de les granges, camps per als qui troben vivint a les clavegueres (...). Potser la veritat és que ja és prou estar fora dels camps, fora de tots els camps alhora. Potser això ja és prou èxit per ara. Quanta gent hi ha que no hagi estat mai tancada ni hagi muntat guàrdia a les portes? Jo he fugit dels camps; potser, si procuro no cridar l'atenció, també fugiré de la caritat." (pag 188)

"Bab-aziz": Cantar i re-encantar la vida

El dia abans avia ant a veure la pel·lícula "Bab-aziz. El sabio sufí" i encara quedava en la memòria de la meva retina una bella història amarada de transcendent, d'amor i pobresa pelegrinant pel desert en la figura d'un príncep que escull l'abaixament i la follia del dervitx (místic sufí) com a porta de la llibertat i la comunió amb Déu.

No sé si la pel·lícula va animar-m'hi o no però ahir al vespre em trobava cantant els mantres de Taizé "a pelo", sense guitarra, com qui va salmonejant pel desert. Ho trovaba a faltar. Trobava a faltar cantar a Déu, donar gràcies perquè "tot és gràcia". Trovaba a faltar aquest pelegrí interior.

Us recomano vera la pel·lícula i, qui sap, potser redecobrireu que cantant a l'Amor re-encanteu la vida.

Hora 3

Descansant de l'entrega del passat divendres, aquest cap de setmana he tingut temps per arreglar papers, carpetes i altres embalums. Entre tot plegat van aparèixer les carpetes on vaig anar guardant tots (i crec que realment van ser TOTS) els papers de les dinàmiques, les fitxes i activitats del meu antic grup d'Hora 3, un moviment cristià de joves que malauradament ja no hi és. Camps de treball, recollida d'aliments, el recés a Vilobí d'Onyar, les Trobades Generals amb joves d'arreu, fer "Els pastorets", "Brik" la revista dels joves que autoeditàvem, etc. Em sento profundament agraït a l'Hora 3 perquè va fer possible moltes coses del que ara sóc, àdhuc l'haver passat per can jesuïta o les llavors del que després ha estat un mínim interés per a l'educació en el lleure. Aquest agraiment no pot ser de cap manera ressentit, com a vegades he notat en d'altra gent de l'antic moviment, amb fantasmes externs (sempre hi han uns "ells" dolentíssims pel que sembla) ni els interns, sinó fecund. Que desaparegui la mediació no implica que desaparegui o s'estanqui el llegat rebut i n'hi ha que han llençat el nen amb l'aigua bruta, fet comprensible, però no deixa de ser una llàstima.

Total que, com em deia ahir una amiga, encara cal que segueixi cercant algún lloc on poder col·laborar i seguir fent "pastoral". Seguir transmitint el llegat rebut. On? Quan? Com? ja ho veurem.

Un any de Fauna Parroquial

Amb aquest darrer lliurament ja farà un any que va aparèixer la plana d'humor gràfic "Fauna Parroquial" a la revista Foc Nou. Estic força content i satisfet de poder fer aquesta aportació, però em falta rebre feed-bak, em falten encara idees (tot i que ja en tinc unes quantes apuntades), em falta... què hi dius? em pots ajudar? Gràcies!

Adora i confia

No acostumo a penjar pregàries d'altres al bloc però avui faré una excepció perquè aquesta d'en Teilhard de Chardin s'ho val. És "heavy", però és veritat.

No t'inquietis per les dificultats de la vida,
pels seus alts i baixos,
per les seves decepcions,
pel seu futur més o menys ombrívol.
Desitja allò que Déu desitja.

Ofereix-li enmig d'inquietuds i dificultats
el sacrifici de la teva ànima senzilla que,
malgrat tot, accepta els designis
de la seva providència.
Poc importa que et consideris un frustrat,
si Déu et considera plenament realitzat;
com li plau.

Deixa't amb confiança cega en aquest Déu
que t'estima per a ell.
I que arribarà fins a tu,
malgrat no el vegis mai.
Pensa que et trobes a les seves mans,
tant més fortament agafat,
com més decaigut i trist et trobis.

Viu feliç. T'ho suplico.

Viu en pau.

Que res no et torbi.

Que res no sigui capaç de treure't la teva pau.

Ni el cansament psíquic.
Ni les teves errades morals.

Fes que brolli,
i conserva sempre sobre el teu rostre,
un dolç somriure, reflex d'aquell
que el Senyor contínuament t'adreça.

I en el fons de la teva ànima col·loca,
abans que res,
com a font d'energia i criteri de veritat,
tot allò que t'ompli de la pau de Déu.

Recorda:

Tot allò que et reprimeixi i inquieti és fals.

T'ho ben asseguro
en nom de les lleis de la vida
i de les promeses de Déu.

Per això, quan et sentis afligit, trist,
adora i confia