Aquests díes m'he estat llegint "Vida i època de Michael K" de J.M. Coetze. Ha estat un llibre diferent als que havia llegit fins ara. No destaca pel seu estil, ni per focs d'artifici de cap mena. Menys encara per qualssevol efecte visual. Llegit superficialment és una història sense cap gràcia particular, sense màgia, però poc a poc un es va adonant que, amagat darrera de tota aquesta pobresa, s'està escatint quelcom profund del ser humà. El protagonista d'aquesta història, en Michael K, és un pobre desgraciat als ulls de qualssevol persona, però la seva doble actitut de resistència i acceptació de la realitat que li ha tocat viure ens ensenya a ser lliures. Michael K practica una actitut eremita de "fuga mundi" immanent i en aquesta constant fuga troba la llibertat."No cal avergonyir-se de ser un beneit. Als beneits ja els tancaven abans de començar a tancar ningú més. Ara ja tenen camps per a nens abandonats, camps per als que treuen excuma per la boca, camps per a la gent amb el cap gros i per a la gent amb el cap petit, camps per als que no tenen mitjans visibles de vida, camps per als expulsats de les granges, camps per als qui troben vivint a les clavegueres (...). Potser la veritat és que ja és prou estar fora dels camps, fora de tots els camps alhora. Potser això ja és prou èxit per ara. Quanta gent hi ha que no hagi estat mai tancada ni hagi muntat guàrdia a les portes? Jo he fugit dels camps; potser, si procuro no cridar l'atenció, també fugiré de la caritat." (pag 188)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada