Aquesta tarda he conegut en Joan. Me l’han presentat uns amics que tenim en comú amb els quals està emparentat. Feia temps que m’en parlaven, “que si en Joan això, que si en Joan allò altre”, i sempre em quedava amb les ganes de conèixer al personatge.
M’ha donat la mà ben fortament, amb una confiança inusual per ser una primera trobada, i he entés de seguida que ens portariem bé. De fet, l’estona ha transcorregut cordialment repassant l’estat actual de les nostres vides. Jo pateixo per la crisi de la construcció, els amics comuns són feliços en els seus projectes i ell ha patit una crisi personal ben recentment però sembla que s’està recuperant gràcies a l’ajuda dels nostres amics.
Del Joan m’agrada que, malgrat les dificultats que experimenta, en ell tot són projectes. Sembla que ha iniciat una etapa de creixement personal espectacular al sortir de l’ambient on es trobava. No és que no hi estigués bé, però un força superior l’ha empés a tasques que ell mateix mai havia sospitat. Qui sap, ara per ara les possibilitats són realment immenses
...En definitiva, felicitats Uri i Mar, teniu un infant maquíssim!!! (gràcies a Déu!)
1 comentari:
Caram!! Quina manera més bonica de donar la benvinguda!! :-)))
Publica un comentari a l'entrada