La mort no és res (St Agustí)

Vinc d'un funeral que m'ha deixat el cor encastat al paladar per uns moments. Us deixo amb el text atribuit a Sant Agustí que ens han donat la recordatori (algú sap d'on l'han tret?). Brutal!

"La mort no és res, no he fet més que passar a l'altra banda.
Jo segueixo sent jo, tu segueixes sent tu.
Allò que érem l'un per l'altre, ho seguim sent.
Dóna'm elnom que sempre em donares,
parlam com sempre em parlares.
No facis ús d'un to diferent.
No adoptis una expressió solemne ni trista.
Segueix rient d'allò que ens feia riure plegats.
Prega, somriu, pensa en mi.
Prega amb mi.
Que el meu nom es pronuncii a casa com sempre fou,
sense cap mena d'èmfasi, sense cap mena d'ombra.
La vida és el que fou, el fil no s'ha tallat.
Per què hauria d'estar jo fora dels teus pensaments?
Només perquè estic fora de la vostra vista?
No estic pas tant lluny. Tan sols a la volta del camí...
Ho veus? Tot està bé.
Tornaràs a trobar el meu cor,
tornaràs a robar la seva tendresa depurada
Eixuga les teves llàgrimes i no plories més si m'estimes."

"I ens ha costat Déu i ajuda..." (Manel)

Manel és un dels grups musicals catalans que més ressó estan tenint darrerament. A voltes són un grup de folk, a d'altres inventors de salmòdies, o fins i tot uns magnífics versionadors a lo "azucarillo kings" però de trankis. Agafen el millor de la cançó catalana però les seves lletres defugen dels idealismes i ens encarnen en les narracions del quotidià a l'estil de Els Pets. Molt post-modern tot plegat. Una llàstima que em perdés el concert que van fer per les festes de Gràcia!. Us deixo amb una de les seves cançons que més m'agraden "Corrandes de la parella estable", teniu el prega_rock aquí.

Voleu un bon llogater?

Teniu un pis i no el voleu llogar perquè heu tingut una mala experiència amb el llogater, o us fa mandra llogar-lo i no sabeu què fer-ne?

Teniu un pis desocupat i vell i esteu cercant algun arquitecte que us el posi al dia?

Potser sóc la vostra persona!!!!

Sí, estic buscant un piset. Amb un parell d'habitacions ja em basta, almenys per uns anys.

Preferiblement a Barcelona, però estic obert a d'altres propostes. Em podeu ajudar? Us puc ajudar?.

Play 09

Plors i abraçades de comiat, senyal que alguna cosa s’ha mogut durant aquest camp de treball que hem anomenat « Play_09 ». L’estructura és gairebé la mateixa que tantes altres vegades: un grup de joves universitaris durant el dia fan voluntariat al casal d’estiu de la Fundació Escó, al Raval, i al vespre-nit es troben al Casal Loiola, on uns altres monitors ens encarreguem de la logística i d’ajudar a posar nom a allò que ells van vivint en perspectiva evangèlica. Érem més aviat pocs, però això ha possibilitat un clima de familiaritat que ens ha ajudat a poder fer les nostres tasques respectives i a la comunicació. M’ha agradat molt poder ser testimoni del procés que he pogut anar veient aquests dies i també de l’equip que ens hem embolicat en aquesta tasca. Els cinc monitors (Montse, Teresa, Mireia, Sergi i jo) no ens coneixíem gaire o gens però ha resultat molt interessant poder complementar-nos mútuament. Alguns hem anat a treballar durant el dia i tornàvem just per poder donar un cop de mà a l’hora de fer l’activitat del vespre i d’altres, de l’àmbit educatiu ja de vacances, han pogut estar també per detalls i atencions als que jo no podia arribar. Tot plegat ha estat un caramel refrescant per començar les vacançes amb bon regust de boca. He aprés moltes coses. Ara sí, a descansar! Bones vacances!!!