dissabte, d’agost 01, 2009
Play 09
Plors i abraçades de comiat, senyal que alguna cosa s’ha mogut durant aquest camp de treball que hem anomenat « Play_09 ». L’estructura és gairebé la mateixa que tantes altres vegades: un grup de joves universitaris durant el dia fan voluntariat al casal d’estiu de la Fundació Escó, al Raval, i al vespre-nit es troben al Casal Loiola, on uns altres monitors ens encarreguem de la logística i d’ajudar a posar nom a allò que ells van vivint en perspectiva evangèlica. Érem més aviat pocs, però això ha possibilitat un clima de familiaritat que ens ha ajudat a poder fer les nostres tasques respectives i a la comunicació. M’ha agradat molt poder ser testimoni del procés que he pogut anar veient aquests dies i també de l’equip que ens hem embolicat en aquesta tasca. Els cinc monitors (Montse, Teresa, Mireia, Sergi i jo) no ens coneixíem gaire o gens però ha resultat molt interessant poder complementar-nos mútuament. Alguns hem anat a treballar durant el dia i tornàvem just per poder donar un cop de mà a l’hora de fer l’activitat del vespre i d’altres, de l’àmbit educatiu ja de vacances, han pogut estar també per detalls i atencions als que jo no podia arribar. Tot plegat ha estat un caramel refrescant per començar les vacançes amb bon regust de boca. He aprés moltes coses. Ara sí, a descansar! Bones vacances!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Tu ho has dit: després de l'esforç, ara a descansar... Jo també he disfrutat molt de l'experiència del "Play 09". Bones vacances! Teresa
Doncs ni més ni menys que moltíssimes gràcies per cadascun dels vespres, Eloi! Per apostar cada dia per nosaltres, quan sorties d'un llarg/curt (hehe) dia de feina...!
Ens veiem per casa(l Loiola). Molt bones vacances!!
Soy nueva en esto de los blogs, pero he visto lo de Play y no he podido evitar dejar un comentario.
Simplemente me paso para volver a daros las gracias una vez más, gracias por esta quincena que ha sido la mejor experiencia de mi vida sin duda.
Gracias por dedicarnos tiempo, atención, cariño... y sobre todo gracias por ofrecernos la oportunidad de escapar de la rutina, centrarnos en lo importante y crecer cada día un poco más.
Nos vemos pronto familia.
Espero que vaya por allí todo perfecto, aquí se os echa muchisimo de menos.
Publica un comentari a l'entrada