divendres, de maig 21, 2010

Arquitectura iconogràfica = Arquitectura inhabitable

Un dia d'aquests vaig anar a visitar la Ville Saboye de Le Corbusier, a Poissy, a les afores de París. Estèticament és un 10. Iconogràficament és un 10. Com a mostra pedagògica de l'arquitectura moderna és un 10. Resumeix els cinc punts del manifest modern de Le Corbusier exemplarment (promenade arquitecturale al terrat, planta lliure, finestra correguda, etc)...
El més curiós però, va ser tafanejar la correspondència entre la propietària de la casa i Le Corbusier. Hi havia un moment en que la propietaria deia una cosa així: "Ara que vosté ha reconegut finalment que aquesta casa no és habitable s'hauria de fer càrrec de les despeses i no dedicar-se tant a promocionar-se amb la seva obra". Resulta que la casa era un desastre a nivell de comfort. Hi havia humitats, filtracions i es passava fred, etc. Que això li passés a qui després anava dient que un edifici era una "màquina d'habitar" no deixa de tenir la seva ironia.

El mateix li va passar a en Frank Lloyd Wright amb la seva icònica Falling Watter: era inhabitable. Tant en un cas com l'altre els propietaris han sacrificat el seu somni d'una llar per oferir una obra d'art plàstica en 3D a la humanitat. No sé si n'estaran gaire contents.

3 comentaris:

Maria Escalas Bernat ha dit...

Però és una obra d'art, una casa que no es pot habitar? No ha perdut la seva raó de ser?
Les humitats són menys greus si la casa està signada per Le Corbusier?
L'art pot permetre's el luxe de ser només estètic?
Cases que no s'habiten. Música perfecta matemàticament però desagradable d'escoltar.
No van perdre el rumb?
I ara (en el cas dels músics) es queixen del divorci entre la música culta i el gran públic. Doncs clar!
Ei, no se, és una pregunta.
Casi que algun dia en faré un post.

Anònim ha dit...

ostres, boníssim Eloi!

Núria

Anònim ha dit...

Per si de cas jo ja la tinc a casa, això si, dos o tres centèsimes parts de la real jeje.

Una abraçada.

Albert Garcia