dissabte, de maig 08, 2010

Himne de l'amor (Sant Pau)

Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident.
Si tingués el do de profecia i penetrés tots els designis amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res.
Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria.

El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.

L'amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar en llengües s'acabarà, que el do de conèixer serà també inútil. Ara els nostres dons de coneixement i de profecia són limitats. Però quan vindrà allò que és perfecte, serà inútil allò que és limitat. Quan era un infant, parlava com un infant, pensava com un infant, raonava com un infant; però d'ençà que sóc un home, tinc per inútil el que és propi dels infants. Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar; després hi veurem cara a cara. Ara el meu coneixement és limitat; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. Mentrestant, subsisteixen la fe, l'esperança i l'amor, tots tres; però l'amor és el més gran.

2 comentaris:

SSQ ha dit...

Aquesta lectura també m'agrada molt. Penso que l'hauríem de tenir enganxada a la nevera (un dels llocs que acostumem a visitar sovint durant el dia) per interioritzar-la ben bé.

Francesc xerric ha dit...

L’amor el més gran!... De petit no entenia el sentit de l’expressió que la meu mare feia servir tot sovint, “gran com un Sant Pau” A mesura que vaig anar coneixent l’historia d’aquell Pau, els seus viatges, l’obra, els escrits i el perfil de la persona que de tot plegat se’n dedueix, ho vaig anar comprenent. Hi ha molta saviesa en la cultura popular.