Què és un viaducte? Certament un lloc de pas, d’entrada i sortida, un de tants no-llocs de l’anonimat actual que l’ús quotidià acaba convertint en un krono-topos, és a dir, un lloc de referència vital. Aprofitant la forta metàfora que inspira aquesta construcció, arrelada en la concepció de l’homo-viator (entendre l’home i, per extensió, el creient, com a camí, procés i pelegrinatge), l’església de Zúric ha trobat un racó en uns dels arcs dels viaductes de la ciutat a partir del qual ha desenvolupat el projecte “Jenseits” (Més enllà), un espai de trobada al servei dels joves. Aquest projecte ens indica que entendre i interpretar creativa i simbòlicament la ciutat dóna noves oportunitats per a l’acció pastoral. Podeu mirar el vídeo i la traducció de l’alemany que ens ha facilitat la Rosa M.S. des de Bayreuth al bloc de "Betel. Arquitectura, art i religió".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada