Oh, pietós i abnegat Sant Torem-hi! fes que aquest nou curs sigui ben fructífer i ens porti molta feina! Amén (jo ja torno a estar amb els detalls constructius!)
divendres, d’agost 27, 2010
dijous, d’agost 26, 2010
CatalunyaReligió? M'agrada!
El proper 11 de setembre farà un any que vam engegar el portal de informació religiosa CatalunyaReligió i, com que l'Agost és temps per fer avaluacions (de fet... quan no ho és? no sé si era Sèneca el qui deia alguna cosa així com que "Una vida sense examinar és una vida sense sentit"), m'he parat a repassar el que ha estat aquest any. Us apunto tot un seguit de coses de les quals dóno gràcies.
M'agrada que hagin fet vot de confiança en mi, tot i no ser periodista, per col·laborar en el consell de redacció.
M'agrada oferir un servei de recull de premsa diari sobre el fet religiós a Catalunya accessible a tothom.
M'agraden les trobades del consell de redacció. Són moments distesos però també per aprofundir temes sobre la societat i el fet religiós.
M'agrada recuperar en la meva vida un cert sentit positiu de la "conspiratio" jesuítica, crític però edificant, a la recerca del "magis" etc.
M'agrada poder donar veu i ressó mesiàtic a les activitats de pastoral juvenil dels diferents bisbats (tot i que també m'agradaria trobar més camins de col·laboració que molt sovint es perden per manca d'atenció personal meva).
M'agrada poder comptar amb la opinió del David per qüestions de les "altres" religions que hi ha a casa nostra. M'adono que no en tinc ni idea del que fan els altres creients ni quina és la seva situació.
M'agrada poder parlar de l'arquitectura religiosa, un tema que m'apassiona i en el que vull anar fent camí.
M'agrada poder dir a la societat que el fet religiós és quelcom important, que amara el nostre dia a dia, que aporta fets positius i no es pot menystenir.
M'agrada l'ampli suport que va rebent el projecte (només cal donar un cop d'ull pels patrocinadors que hi ha a la part inferior de la plana web)...
També hi ha coses que no entenc i que em desagraden (més aviat d'altres que critiquen el portal i que estan plens de prejudicis polítics o ideològics... carregats de punyetes, vaja), però són més aviat poques i no es poden comparar amb la immensa tasca que encara tenim pel davant
Per cert, us recomano moltíssim que us apunteu al butlletí.
M'agrada que hagin fet vot de confiança en mi, tot i no ser periodista, per col·laborar en el consell de redacció.M'agrada oferir un servei de recull de premsa diari sobre el fet religiós a Catalunya accessible a tothom.
M'agraden les trobades del consell de redacció. Són moments distesos però també per aprofundir temes sobre la societat i el fet religiós.
M'agrada recuperar en la meva vida un cert sentit positiu de la "conspiratio" jesuítica, crític però edificant, a la recerca del "magis" etc.
M'agrada poder donar veu i ressó mesiàtic a les activitats de pastoral juvenil dels diferents bisbats (tot i que també m'agradaria trobar més camins de col·laboració que molt sovint es perden per manca d'atenció personal meva).
M'agrada poder comptar amb la opinió del David per qüestions de les "altres" religions que hi ha a casa nostra. M'adono que no en tinc ni idea del que fan els altres creients ni quina és la seva situació.
M'agrada poder parlar de l'arquitectura religiosa, un tema que m'apassiona i en el que vull anar fent camí.
M'agrada poder dir a la societat que el fet religiós és quelcom important, que amara el nostre dia a dia, que aporta fets positius i no es pot menystenir.
M'agrada l'ampli suport que va rebent el projecte (només cal donar un cop d'ull pels patrocinadors que hi ha a la part inferior de la plana web)...
També hi ha coses que no entenc i que em desagraden (més aviat d'altres que critiquen el portal i que estan plens de prejudicis polítics o ideològics... carregats de punyetes, vaja), però són més aviat poques i no es poden comparar amb la immensa tasca que encara tenim pel davant
Per cert, us recomano moltíssim que us apunteu al butlletí.
dimarts, d’agost 24, 2010
The baseballs i l'espoti
Aquests dies he descobert això de l'spotify, que et deixa escoltar música on-line a manta, això sí, sense poder baixar-te-la. He pogut posar-me les botes de r'n'r amb "The baseballs", un grup que versiona cançons a l'estil dels 50's que m'ha fet reviure el millor de la meva època rockabilly... es podrien fer versions de cançons missaires a l'estil dels 50? crec que no tindria gaire èxit però seria molt divertit! Us deixo amb la versió de "My umbrella"
dijous, d’agost 19, 2010
Mesquita a la Zona Zero i la Capella al Mur de Berlín
Aquests dies la premsa porta com a debat de fons el suport que el president dels Estats Units, Barak Obama, dóna a la construcció d’una mesquita prop de la Zona Zero de Nova York. Es tracta d’un espai religiós prop d’un lloc de memòria històrica sofrent i, en aquest sentit, m’ha recordat a la Capella de la Reconciliació que hi ha al costat del Monument del Mur de Berlín, que vaig poder visitar fa dues setmanes. Tot espai amb una certa condensació de patiment o significació històrica demana d’un racó on poder aprofundir-la, fer-la pròpia i lliurar-la al trascendent, fer-ne pregària.
Així i tot, aquest espai també és interessant perquè el seu sistema constructiu, una versió moderna del mur de terra compactada, incorpora les runes de l’antiga església enderrocada pel govern comunista. Resumint, el sistema constructiu no és quelcom aliè a la idea del projecte, com tan sovint es diu: “pensem la idea i després ja veurem com s’aguantarà l’edifici”, sinó que en el seu fer-se, en la honestedat del material i del sistema, es significa l’edifici com també passava amb el gòtic. Val a dir que la primera referència que vaig tenir d’aquesta capella va ser com a exemple en una classe de construcció a l’ETSAB. Senzillesa, oferiment d’un espai qualificat a la societat, ubicació encertada, recuperació de la memòria... tots aquests aspectes fan de la Capella de la Reconciliació un projecte molt interessant a tenir en compte (seguir llegint al bloc Betel).
Així i tot, aquest espai també és interessant perquè el seu sistema constructiu, una versió moderna del mur de terra compactada, incorpora les runes de l’antiga església enderrocada pel govern comunista. Resumint, el sistema constructiu no és quelcom aliè a la idea del projecte, com tan sovint es diu: “pensem la idea i després ja veurem com s’aguantarà l’edifici”, sinó que en el seu fer-se, en la honestedat del material i del sistema, es significa l’edifici com també passava amb el gòtic. Val a dir que la primera referència que vaig tenir d’aquesta capella va ser com a exemple en una classe de construcció a l’ETSAB. Senzillesa, oferiment d’un espai qualificat a la societat, ubicació encertada, recuperació de la memòria... tots aquests aspectes fan de la Capella de la Reconciliació un projecte molt interessant a tenir en compte (seguir llegint al bloc Betel).
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)