Jesús "on the road"

El passat dimecres de cendra es donà a conèixer el nou portal de pregària “Rezando Voy” que, a imitació de l’original anglés “pray as you go”, ofereix arxius sonors de pregària per poder descarregar i reproduir acústicament allà on hom vulgui, “tot anant” cap a algun lloc. Aquest tipus de pregària no entén de espais o temps sagrats (en tant que, en el seu sentit fort, s’oposen a profà) i encaixa molt bé amb la espiritualitat individualista i “d’autoservei” pròpia d’una generació que habita tot transitant pels no-llocs (Marc Augé). Així com abans la orientació i disposició del recinte sagrat era de suma importància, ara aquesta brùixola del misteri esdevè interna i la direcció no és altra que el sentit de la via de trànsit. La persona indiferent que tenim asseguda davant del metro pot estar escoltant “Simpathy for the devil” dels Rolling Stones o la pregària del dia de “Rezando voy”... una de tantes cares del “Deus absconditus”.
 
Independentment de la opinió personal que em suscita aquest fet, no es pot negar que en el cristianisme la imatge del camí i de la “espiritualitat en trànsit” té una força més que notable, que arrela en la missió de l’evangeli (Mc 1,35-39), la rura vers la llibertat a l’Èxode (Ex 3,1-10), o el nomadisme transcendental d’Abraham (Gn 12,1). L’homo viator (Gevaert, 1987) també reclama el seu espai sagrat.
 
Tota aquesta introducció és per presentar una iniciativa peculiar: la capella mòbil que el president del club de futbol “SC Austria Lusternau”, Hubert Nagel, va encarregar a Hugo Dworzak el 2007. Les mesures d’aquesta capella remolcable són les mateixes que les d’una plaça de pàrking (2,5 x 5m) (seguir llegint)