El passat 29 de gener es va inaugurar la primera part de la reforma del Seminari de Tarragona, on es feia referència als fonaments paulins de l’església a Tarragona (veure noticia). D’aquesta remodelació ja n’havia parlat anteriorment aquí i segurament caldrà que matisi varies coses de les que deia, com ara la relació entre els autors del projecte i l’Opus Dei (cal apuntar que no tenen relació amb la UIC). En aquell post deia que preferia una arquitectura no tant comercial o efectista sinó més minimalista i austera, posant d’exemple a l’arquitecte portuguès Joâo Luís Carrillho da Graça. En aquell moment desconeixia que l’arquitecte també tenia una obra de caràcter religiós, elCentre Parroquial de San Antonio (Portalegre, Portugal, 2008) i, després d’estudiar-lo, crec que val molt la pena dedicar-hi un moment.
El programa de l’edifici consta d’un espai litúrgic i un equipament parroquial en planta i pis que s’articulen entorn d’un pati-rampa en forma de U que actua de plaça interior i atri dels gentils. Tota la volumetria resta tancada a l’exterior pels murs blancs i immaculats de forma que l’activitat es volca a l’interior i es garanteix així la privacitat i el caràcter sacral de l’edifici. Alhora, el recorregut longitudinal de l’edifici finalitza en l’encastament a la roca nua de quars, que resta visible, ja des de l’accés al recinte, a través d’un patí anglès i un gran pany envidriat a topall, sense muntants, en l’espai de la celebració litúrgica. (seguir llegint)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada