Els vienesos la coneixen com “Wotrubakirche”, nom de l’escultor que la va idear,Fritz Wotruba, tot i que oficialment rep el nom de l’Església de la Santíssima Trinitat (1964-1976). Aquesta església que corona el turó de Georgenberg, està situada a les afores de la capital austríaca i és de difícil accés (vaig trigar ben bé mitja hora llarga en arribar-hi des de l’estació de tren més propera!) però resta com un dels edificis més significatius de la ciutat, ja que apareix recomanat al’Architekturzentrum Wien i a d’altres guies específiques.
A primer cop d’ull, voltejant els 152 blocs cúbics de formigó, dóna la sensació d’accedir a un dolmen, un recinte funerari megalític, o un Stonehengecontemporani, ja que no hi ha cap explicitació formal o tipològica que identifiqui l’edificació escultural amb una església llevat de la creu embeguda en el bloc de formigó d’accés (fotografia de la dreta).
D’aquí que potser li hauria escaigut millor un altre nom que fes referència a algun màrtir, a quelcom críptic o fins i tot penitencial a l’estil dels també brutalistes Memorial del Holocaust de Berlín (2005. Peter Eisenman) o del Santuari d’Aranzazu (1950. Sáenz de Oiza i Luís Laorga). Així i tot, mirant de salvar la intencionalitat de l’autor i cercant una lectura en clau trinitària, Fritz Wotruba afirmava: “L'aparent caos creat per la disposició dels blocs asimètrics té la intenció de donar, finalment, una unitat harmoniosa”, és a dir, hi ha una voluntat de unitat i diàleg en una diversitat aparentment desconcertada.
Un altre aspecte interessant és la relació entre l’espai interior i l’entorn exterior. (seguir llegint)
A primer cop d’ull, voltejant els 152 blocs cúbics de formigó, dóna la sensació d’accedir a un dolmen, un recinte funerari megalític, o un Stonehengecontemporani, ja que no hi ha cap explicitació formal o tipològica que identifiqui l’edificació escultural amb una església llevat de la creu embeguda en el bloc de formigó d’accés (fotografia de la dreta).
D’aquí que potser li hauria escaigut millor un altre nom que fes referència a algun màrtir, a quelcom críptic o fins i tot penitencial a l’estil dels també brutalistes Memorial del Holocaust de Berlín (2005. Peter Eisenman) o del Santuari d’Aranzazu (1950. Sáenz de Oiza i Luís Laorga). Així i tot, mirant de salvar la intencionalitat de l’autor i cercant una lectura en clau trinitària, Fritz Wotruba afirmava: “L'aparent caos creat per la disposició dels blocs asimètrics té la intenció de donar, finalment, una unitat harmoniosa”, és a dir, hi ha una voluntat de unitat i diàleg en una diversitat aparentment desconcertada.Un altre aspecte interessant és la relació entre l’espai interior i l’entorn exterior. (seguir llegint)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada