Vet aquí una vegada una congregació religiosa que va fer una escola en un barri marginal a les afores de Barcelona. Com que no hi havia parròquia, la capella de l'escola acollia els serveis religiosos del barri. Més endavant, gran part de la gent del barri es va passar al culte protestant, va venir nova immigració d'altres confessions i es va construir una parròquia pel barri al costat de l'escola. En definitiva, la capella, sobredimensionada, ja no tenia ús i s'amagava el presbiteri darrera un cortinatge per usar la resta de l'espai per treballar el que ara s'anomena "la interioritat", un eufemisme del mot "espiritualitat" en versió laica al meu entendre.
Conscients que la situació no era la més adient, aquesta congregació va contactar amb el despatx per demanar-nos un encàrrec singular: Reformar l'espai de la capella per tal que, sense perdre el seu caràcter religiós i confessional, pugui servir per desenvolupar la tasca de la interioritat i sigui alhora un espai acollidor per als alumnes de diferents credos i religions. De la interioritat al interiorisme... tot un repte que hem entomat amb il·lusió, perquè entenem que pot resultar paradigmàtic per d'altres escoles i cal estudiar-lo bé. (seguir llegint)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada