Els primers missioners franciscans de Mèxic es van trobar que els indígenes no podien entendre com es podia fer un temple amb sostre, tancat al cel, tancat al Déu Creador. Per això van "explotar" els sostres dels temples i van crear el que es va anomenar "capelles obertes". Té la seva lògica perquè, al llarg de la història de l'arquitectura cristiana, les voltes sempre han representat el cel (per exemple laSainte Chapelle de París o els sostres del pintor Andrea Pozzo sj, etc).
Potser no va ser ben bé la mateixa formulació de les capelles obertes americanes, però a Eivissa es va produir un cas particular de capella oberta "a la mediterrània" l'any 1973, fruit d'un projecte del despatx dels arquitectes barcelonins José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres Tur: la Capella de Cala Llonga (Santa Eulàlia des Riu).(Seguir llegint)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada