Començo a escriure aquesta entrada estant encara a Valladolid, on la Fundación Edelvives m’ha convidat a participar al a “XIV Jornada de Pastoral Escolar de Castilla y León” parlant sobre “Espacios con sentido” (teniu la xerrada adjuntada). Abans d’anar cap al lloc en qüestió, hi havia una església que havia de visitar “sí o sí”: l’església del Col·legi Apostòlic “Virgen del Rosario” dels PP. Dominics, dissenyada per Miguel de Fisac el 1951. Quan ho he comentat als assistents de la jornada s’han mostrat estranyats perquè, avui dia i com sol passar malauradament amb l’arquitectura religiosa contemporània, no els sembla que tingui res especial. Doncs bé, resulta que aquest és un dels primers referents d’arquitectura religiosa moderna a l’Estat Espanyol, “de manual”, guardonada l’any 1954 pel Concurs Internacional d’Art Sacre de Viena. Es nota que és una església preconciliar, però tota la modernitat que podia en aquell moment. L’ús del maó i l’efecte, impactant, de la llum al presbiteri em recorden les obres de l’Enric Comas sj.
Tot sortint de l’església, he mirat l’interior i l’exterior del conjunt del col·legi i m’he adonat que, si en aquest mateix moment se m’aparegués en Miguel de Fisac, DEP, no desentonaria gens ni mica; tot està igual que als anys cinquanta. Sí, senyors: cal parlar d’espais amb sentit i de nova evangelització, i amb urgència. (seguir llegint)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada