SDA Campclar, quan l'arquitectura social esdevé pionera i religosa

(Eloi Aran) Rares vegades un edifici de nova planta vinculat a una institució eclesial rep el reconeixement social que ha obtingut el nou Centre per al Servei de Distribució d’Aliments (SDA) a Campclar, obra del despatx NUA arquitectes, rebent el primer premi de la Biennal Alejandro de la Sota- Mostra d’arquitectura de Tarragona i sent seleccionada per formar part del pavelló de Catalunya de la15a Biennal d’Arquitectura de Venècia. Es tracta d'una petita edificació realitzada a finals de 2014, de 82m2 i un pressupost molt ajustat de 634€/m2, promogut perCàritas Diocesana i la Parròquia de Santa Tecla de Campclar (Tarragona), que mereix una doble atenció, tant per la part tècnica i compositiva com per la seva manera de respondre a la tasca social de la comunitat parroquial.

Respecte a la lectura arquitectònica cal destacar, primerament, el diàleg entre la nova edificació i el temple existent, en els que es dóna una certa continuïtat amb  materials ceràmics en l'acabament de les façanes principals, mentre que la coberta i façanes longitudinals es resolen amb una xapa metàl·lica de color verd situada sobre una estructura de pòrtics metàl·lics, convinant així la doble lògica industrial-artesanal pròpia de les edificacions properes.(seguir llegint)

Rosselló, una lectura tècnica sobre el patrimoni

Durant el dia d'avui, dissabte 16 d'abril, ha tingut lloc la "Visita i Jornada tècnica a Rosselló. Sobre l’esfondrament del campanar de l’església parroquial de Sant Pere de Rosselló, Lleida", organitzat per l'AADIPA (Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic), l'Ajuntament de Rosselló, ArpArq (Associació de Restauradors del Patrimoni Arquitectònic) i el Bisbat de Lleida. Què ha aplegat a aquestes institucions tan diverses i a uns 80 professionals del sector (a més a més de les càmeres de TV3)? Aquest vídeo que ha donat força voltes per les xarxes i que parla per ell mateix:

La jornada s'ha iniciat visitant in situ l'estat actual del temple parroquial de Sant Pere ad víncula, del poble de Rosselló (a 10min de Lleida), guiats per Miquel Àngel Sala, arquitecte del Bisbat de Lleida. La veritat és que, tot i que ja ha estat treta la runa i consolidades les restes dels murs, l'aspecte impressiona tant pel seu exterior com per un interior on resta de forma anecdòtica la barana del cor suspesa nua i sense referència. (seguir llegint)

Retaule pastoral pels Grups Lestonnac

El passat cap de setmana va tenir lloc la trobada de monitors i professors de les escoles de la Companyia de Maria d'Espanya responsables de la dinamització dels Grups Lestonnac. Mentre els monitors van participar d'una formació a mida realitzada per la Fundació Pere Tarrés, una seixantena de professors van comptar amb un pla de formació dissenyat pel responsable de pastoral de l'orde, Josep Maria Nonay, que va comptar amb la meva ponència i la de la religiosa Claustre Solé, el dissabte pel matí, i una visita a la Basílica de la Sagrada Família el dissabte per la tarda.

La meva ponència es va basar en una mena de "teologia fonamental" de caràcter comunicatiu o pastoral, a saber, transmetre en un clima de proximitat aquelles idees de fons que m'acompanyen en la meva tasca pastoral a l'escola. Donat el caràcter fragmentat del temari, vaig resoldre fer una presentació amb el prezi a mode de "retaule pastoral" que us adjunto en el post.

"Arquitectura i espiritualitat" a la revista Qüestions de Vida Cristiana

Ja ha sortit publicat el darrer número de la revista Qüestions de Vida Cristiana que ha estat dedicat íntegrament a "Arquitectura i espiritualitat". El número recull la recerca que s'ha desenvolupat al Seminari Intern sobre Patrimoni Sacre de la Fundació Joan Maragall juntament amb els articles d'arquitectes referents dins l'àmbit espanyol i europeu. Crec que és una publicació única d'aquesta temàtica en llengua catalana. Apunto, a continuació, els articles publicats i alguna breu nota personal al respecte. (seguir llegint)

Nostra Senyora de la Saviesa: El temple com recorregut mistagògic (París 2)

La Chapelle Notre-Dame-de-la-Sagesse (Nostra Senyora de la Saviesa), és un temple parroquial obra de l'arquitecte Pierre Louis Faloci, sent consagrada el 2000 per l'arquebisbe de París Aron Jean-Marie Lustiger. Es troba a la Place Jean Vilar 2, al nou barri creat a la vora de l'imponent intervenció de la Biblioteca Nacional de França, de Jean Nouvel. L'edifici es troba en una cantonada del pati interior dels jardins dedicats a James Joyce. No hi ha cap altre equipament situat dins la plaça i la seva visibilitat bé marcada per les dues parets perpendiculars i exemptes de maó que s'alcen en la cantonada a mode de campanar. L'accés compta amb un porxo en forma de làmina de formigó que s'avança cap al carrer peatonal i acull als vianants. La vermellor de l'edifici contrasta amb els nous habitatges marcats per l'ús d'arquitectura blanca de les edificacions veïnes. Alhora, tot l'edifici és un constant joc entre unes marcades línies verticals i horitzontals, referència a la dimensió espiritual i terrenal de la pròpia comunitat cristiana.

Si bé aquest joc de plans podria fer referència a una arquitectura semblant a la de Mies van der Rohe, l'interior de la capella fa referència a la manera de il·luminar l'espai més propi de Le Corbusier a la Capella de Ronchamp, on la llum entra banyant les parets, de forma indirecta. L'austeritat interior li dóna un cert aire auster, volgudament cistercenc.(seguir llegint)

París ben bé val unes quantes misses

 "París ben bé val una missa" és una famosa frase atribuïda al rei francès Enric IV,  que abjurà del calvinisme i es passà al catolicisme per tal de poder ascendir al tro reial el 1593. Més enllà del fet històric concret, el cert és que he pogut passar uns dies a la capital de francesa i he pogut constatar a través de les seves noves esglésies o reformes d'esglésies que la dita segueix sent certa: París ben bé val unes quantes misses.  Us adjunto el mapa (amb els enllaços corresponents) que em vaig elaborar per a la meva recerca arquitectònica per si a algú li resulta d'interès. Val a dir que la majoria d'esglésies escollides les he tret de l'article "Art et liturgie aujourd’hui : à propos de six récentes églises parisiennes (1997-2005)" i, molt especialment, d'una pàgina que mereixeria ser tinguda en compte per totes les delegacions de patrimoni dels bisbats de Catalunya: "Art, Culture et Foi", ja que han muntat una guia que posa en diàleg l'arquitectura sacra i la fe per als turistes (en la línia de Catalonia Sacra) disponible en tots els temples de renom.

Us passo algunes notes, tot i que tractaré amb més profunditat algunes de les esglésies citades més endavant (seguir llegint)

Les dues passions de Fernando López Arias

Només començar la lectura de "Espacio litúrgico. Teología y arquitectura cristiana en el siglo XX" (CPL 2015) m'he trobat identificat amb un autor que, com jo mateix, té dues passions intel·lectuals: l'arquitectura i la teologia (tot i que ell parteix de la litúrgia i jo m'ho miro més des de la teologia sistemàtica o fonamental... per no dir "pastoral"). Tant ha estat així, que m'he llegit el llibre d'una tirada sense indigestions problemàtiques. Recordo al seu autor, Fernando López Arias, en la seva participació al III CIARC (Congreso Internacional de Arquitectura Religiosa Contemporánea) de Sevilla el 2013, on va parlar de "El espacio litúrgico eventual: identidad y proyecto". Va ser en la seva explicació, sota la imatge de la missa de la JMJ a la platja de Copacabana, que vaig prendre consciència de la humilitat del paper de l'arquitectura sacra: la litúrgia no necessita abans que res d'un espai arquitectònic o construït. (seguir llegint)

El Museu Bíblic Tarraconense, aquest gran desconegut

(EA) Si anem a la pàgina web Catalonia Sacra, que és el lloc a la xarxa del SICPAS(Secretariat Interdiocesà de Promoció de l'Art Sagrat), i anem a la pestanya dePatrimoni/Museus, veurem que no hi figura el Museu Bíblic Tarraconense (MBT) i sí, en canvi, el Museu Diocesà de Tarragona. A què és deguda aquesta absència? Senzillament a que el MBT no entra dins de la comissió de patrimoni de l'Arquebisbat de Tarragona. Si a aquest fet li sumem que el MBT no està inscrit com un museu per la Generalitat de Catalunya sinó com una "col·lecció", amb la manca de recursos i obligacions que això comporta, entendrem la problemàtica i la poca visibilitat d'aquest museu en l'esfera pública. (seguir llegint)

"Aquí es prega bé". Un petit homenatge a Enric Comas sj

Del jesuïta i arquitecte Enric Comas de Mendoza ja n'he parlat alguna vegada en aquest blog però, per la simpatia que tinc per aquest avi de 91 anys, crec que val la pena dedicar unes línies a la seva intervenció en la cinquena sessió de Patrimoni Sacre de la Fundació Joan Maragall, que va compartir amb el Director de L'Institut Superior de Litúrgia, el Dr. Mn. Jaume González Padrós . D'entrada és d'agrair la seva constància en l'assistència del seminari, crec que no ha fallat a gairebé cap sessió (i ja portem un any!), i la seva predisposició humil a comunicar quelcom de la seva obra religiosa. (seguir llegint)

Arquitectura i nova evangelització en 7 minuts

Us copio aquí el reportatge que es va emetre ahir al programa de Signes dels Temps. Gairebé és tota la obra de temàtica religiosa de T113 en set minuts. Crec que han fet un bon reportatge, molt condensat, clar i directe. 

Parlant del meu cole...

Diuen que l'espai virtual complementa l'espai físic així que, com que el meu col·legi fa jornada de portes obertes, també faré portes obertes amb aquest post. Ho faré avui com a professor de les assignatures de dibuix tècnic a batxillerat i visual i plàstica a quart de la ESO a través de dues imatges. Estic parlant del Col·legi Lestonnac de Barcelona, situat al carrer Aragó, entre Passeig de Gràcia i Pau Claris (un lloc ben cèntric i comunicat, per sort meva i dels alumnes!).

La primera imatge és aquesta "exposició temporal" que he muntat amb els alumnes de visual i plàstica. En aquest cas es tractava de donar visibilitat al treball d'uns alumnes que són considerats "els perles" de la seva quinta, de cara a ser més ben valorats per part del professorat i dels seus companys. El treball en qüestió consistia en donar unes làmines en blanc farcides de rodones i numerets que els alumnes havien de pintar segons una llegenda predeterminada. El que en un principi sembla indesxifrable, poc a poc, va esdevenint una imatge d'un quadre famós que l'alumne ha de identificar i "catalogar" elaborant-ne una fitxa en un DinA-4. Posteriorment s'ha procedit a dissenyar el suport per a l'exposició a partir del reciclatge de cartró. Donat que és una exposició lineal, es disposen les cartel·les informatives paral·lelament a la paret de suport, mentre que les imatges s'inclinen 45 graus per tal de ser visibles al llarg del recorregut del passadís, tal com fan els anuncis publicitaris en les tanques  de les vies de trànsit rodat.

La segona imatge correspon a l'emmagatzematge improvisat per part dels alumnes de segon de batxillerat de les figures polièdriques... com podeu observar, la imatge no deixa de ser una mica còmica, sobretot quan hi apareix un altre exercici de "papiroflèxia no autoritzada" com és l'ocellet que hi ha al final. Una activitat que, d'entrada, apareix com una mena de "divertimento, acaba esdevenint quelcom imprescindible per entendre l'enunciat d'un examen de sistema dièdric.

El Col·legi d'Arquitectes acull la presentació del llibre "Ámbitos de revelación. Arquitectura y nueva evangelización"

Aquest passat dijous 21 de gener va tenir lloc la presentació del llibre "Ámbitos de revelación. Arquitectura y nueva evangelización" (CPL 2015) a la llibreria de la Cooperativa Jordi Capell, als baixos de la seu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Van participar en la presentació el Dr. Jaume Fontbona (president de CPL), el Dr. David Jou (en representació de la Fundació Joan Maragall), el Dr. Ricardo Gómez Val (Director del XXXVIIè Curset de Patrimoni - AADIPA), el Sr. Josep Maria Riera(Arquitecte de l'Arquebisbat de Barcelona), el Sr. Giuseppe Giacalone (Arquitecte. T113-Taller d'Arquitectura) i l'autor del llibre, Eloi Aran.

Els ponents van valorar la publicació d'un llibre sobre arquitectura religiosa en uns temps de desconcert o manca de referències sobre la temàtica i el fet de cercar ponts de comunicació entre el món de la fe i la tècnica. També va sorgir el debat sobre la necessitat de trobar nous llenguatges significatius per expressar i comunicar la fe en la societat contemporània a través del l'arquitectura, així com els reptes que comporten els desenvolupaments de les noves tecnologies, o la tensió entre la compaginació del caràcter litúrgic propi dels edificis del patrimoni eclesiàstic amb altres activitats d'anunci evangèlic.(seguir llegint)

Gaudí es passeja pel jardí amb una Bíblia sota el braç

Dins l'assignatura de "Recursos per a l'animació Bíblica" que he impartit aquest primer semestre a l'ISCREB proposo l'elaboració final d'un producte pastoral bíblic innovador. Altres anys, per exemple, havíem muntat una exposició de "Icones bíbliques tridimensionals del Nadal" a l'Espai Von Balthasar (CCU-Pastoral Universitària).

Un dels treballs presentats aquest any es titula "Jardins Artigas: Un passeig bíblic", de Pilar Casals. Crec que el treball mereix l'atenció pública perquè lliga amb encert la possibilitat de gaudir en clau contemplativa d'un espai del patrimoni català inserit a la natura amb el segell de Gaudí.

La memòria presentada del projecte explica l'origen de la idea, la seva concreció, els destinataris i el desenvolupament. Us copio una part i deixo que vegeu vosaltres mateixos el desenvolupament en la presentació digital que insereixo al final.

"Al plantejar-me com enfocar aquesta activitat, quin tema o aspecte tractar, vaig començar a pensar en imatges que m'inspiressin. Tenint en compte que la Paraula i la Bíblia havien d'estar al centre, em va semblar interessant cercar algun recorregut o activitat que permetés un fil conductor.

La idea embrionària que va sorgir, era la de fer una reflexió bíblica en un lloc físic. Després de considerar diferents espais possibles, vaig pensar en un indret que per a mi és molt especial: els Jardins Artigas. Situats a la Pobla de Lillet, aquests jardins van ser dissenyats per l'arquitecte Gaudí. La fusió de la natura i construcció creen un racó de gran bellesa. En els jardins hi ha la imatge dels quatre evangelistes i això em va fer pensar en la possibilitat de fer una visita diferent, un recorregut que permetés a la persona fer un viatge més profund. Per a mi la natura, des de sempre, és el lloc per a contemplar la creació i i copsar la transcendència.

La meva proposta parteix del jardí, s'arrela en l'espai, però alhora planteja un itinerari que va més enllà del que seria una visita normal. Es tracta d'una proposta de "Pregària in itinere", d'una pregària que convida a un recorregut no només físic, sinó que convida a reflexionar a través de diferents passatges bíblics que creen un trajecte que va primer cap a l'interior, per situar la persona finalment en actitud de sortida, guiada a través de diversos passatges bíblics"

Ressons de la presentació del Prega-Rock

El passat dijous va tenir lloc la presentació del llibre "Prega-Rock. 33 cançons amb valors" que, tot i no tenir la afluència de públic desitjada (certament la hora no ajudava gaire), va valdre la pena i es van dir coses molt interessants. Jo em quedo amb els següents ressons dels ponents:

Del Santi Torres sj em quedo amb la necessitat de mostrar l'evangeli des de la cultura ambiental, intentant trobar les "llavors del Verb" (St Justí) en una realitat que sovint és prejutjada negativament. Aquesta mirada positiva envers la realitat, per altra banda, és molt "jesuítica" i arrela en allò dels exercicis espirituals de "salvar la proposición ajena".

Del Juanjo Fernández, que va ser un comunicador excepcional (com sempre), em quedo amb els recels que comporta el rock en àmbits eclesials (sempre sota sospita d'heterodòxia), així com l'exigència de coherència als autors de música rock sacra que no es demana als altres. Certament, la nostra pastoral necessita amics i no fariseus, fent referència a la "rave bíblica" de David ballant davant l'Arca de l'Aliança.

Del Bruno Bérchez em quedo amb la idea que, cada cançó explícita de un cantant famós, no deixa de ser un "evangeli" o una atansament a la figura de Jesús. Així, la cançó "Jesus" de Queen podria ser presentat com "l'evangeli segons Fredie Mercury". "Això té futur"... esperem que sí!

Per cert, podeu escoltar aquí el programa de "El mirall" que es va dedicar a les 5 cançons de Nadal que apareixen al llibre; i aquí l'entrevista pel programa "Església viva" (Àngel Rodríguez. COPE-Girona) a data 17 de gener.

No us perdeu la presentació de "Ámbitos de revelación"! El proper dijous 21 de gener a les 18:00h a la llibreria del Col·legi d'Arquitectes. Valdrà la penai serà un acte únic. 

Watch live streaming video from claretcattv at livestream.com

El proper dijous 21G presentem "Ámbitos de revelación" a la Capell!

Després de moltes gestions, finalment, es presentarà el llibre "Ámbitos de revelación. Arquitectura y nueva evangelización" a la llibreria de la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell, al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), el proper dijous 21 de gener a les 18:00h. Crec que ha valgut la pena l'espera i les gestions per tal de poder portar el tema de l'arquitectura religiosa contemporània més enllà de l'estrictament eclesial i obrir-lo així al món tècnic i professional. Gràcies a tots els que ho heu fet possible! Us hi espero! ;)

El #pregarock a Catalunya Ràdio

Ja podeu escoltar l'entrevista sobre el llibre del Prega-Rock que s'ha emés avui al programa Paraules de Vida de Catalunya Ràdio, on també trobareu referències a "Ámbitos de revelación". Gràcies Emili Pacheco!

El 14G a les 18:00h presentem el Prega-Rock!

Bé, ja ha arribat el moment de fer les presentacions oportunes del llibre "Prega-Rock. 33 cançons amb valors"! Serà a la Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret (c/ Roger de Llúria 5) el proper dijous 14 de gener a les 18:00h. Hi intervindran en Santi Torres sj (Pregaria.cat), en Marcel·lí López (Edit. Claret), en Juanjo Fernández (escriptor i conferenciant), en Bruno Bérchez (delegat de pastoral juvenil de l'Arquebisbat de BCN) i jo mateix. L'acte constarà de dues parts, una primera de presentació per part dels convidats i una segona en la qual farem un petit taller de prega-rock... us hi espero! ;)
(seguiu la info al twitter: #pregarock)

Starwars-Xtmas

Bé, encara he d'anar al cinema a engreixar la recaptació de la nova entrega de la saga Star Wars, però no m'he pogut estar de fer una felicitació "starwars-xtmas"!. La idea és ben senzilla: aprofitar les referències religioses per enllaçar-ho amb el pròleg de l'Evangeli de Sant Joan. Bon Nadal!

Nova distribució litúrgica a l'església de La Cova (Manresa)

(Eloi Aran) La recerca de la "actuosa participatio" demanada a la Sacrosanctum Concilium (CVII) sovint encara no s'ha arribat a plasmar en la distribució interna dels temples, ja sigui en planta basilical o en noves construccions. Hi ha hagut intents reeixits que sembla que es van consolidant - com el cas de Saint Ignace de París, Saint Françoise Molitor o l'església de Taizé - els quals són presos com a models per a d'altres actuacions amb les adaptacions corresponents. Presentem avui la nova distribució que s'ha proposat a l'església del Santuari de La Cova de Sant Ignasi de Loiola (Manresa), explicada pel David Guindulain sj:

"Amb l'inici de l'Advent, això és l'any litúrgic, al Santuari de la Cova de Sant Ignasi hem proposat una nova distribució de l'espai a l'església que pretén donar dimensió pastoral i litúrgica a les celebracions més d'acord amb allò que prediquem.

1. Hem situat la presidència exempta a l'actual presbiteri. Al capçal de la nau, sota el retaule de la Immaculada Concepció. Per la consigna litúrgica que el capellà sols es pot acostar a l'altar "protegit" pel sagrament, hem ubicat separat de l'altar la seu, mantenint l'eix central de la celebració junt amb l'altar i l'ambó. De manera que durant la introducció, la proclamació de la paraula, l'homilia, el credo, les pregàries i la conclusió, el president de la celebració no s'apropia l'altar.
2. Els bancs estan col·locats fent un recorregut oval des de la presidència fins l'ambó de la paraula. Els assistents a la celebració contemplen, sobre tot, la comunitat cristiana que celebra l'eucaristia. Es convida a un girar-se cap a la paraula de Déu. Tot d'una, d'aquesta manera l'espai dels bancs deixa de ser un lloc impersonal on seure esperant que algú faci alguna cosa al presbiteri, per a esdevenir part implicada de la celebració, on difícilment puc passar desapercebut.
3. (seguir llegint)

Inaugurada la nova Capella de Sant Ignasi

Ja en el seu moment us vaig presentar a "Refer els arkhetopos: La Cova de Sant Ignasi, ara a Barcelona" les obres de la nova Capella de Sant Ignasi a la Cúria Provincial de la Companyia de Jesús a Barcelona. Fa dues setmanes que l'hem inaugurat i em plau presentar-vos el resultat final, que crec que supera de llarg les primeres intuïcions projectuals tot i ser-ne fidel.

Durant el procés hi ha hagut algunes millores a destacar, sovint fruit de les aportacions dels mateixos jesuïtes residents en la comunitat. Una d'elles... (seguir llegint)

Espera'ns al cel, Albert!

Si cerco el teu nom a la xarxa encara apareixes vinculat a aquell cas d'un abús sexual a un menor. Va ser la teva paraula contra la seva. La d'un menor deficient mental que tendia a la fabulació però, per la situació mediàtico-política, et van jutjar culpable i aquest ha estat el destí dels teus darrers anys: de la presó de Lledoners fins a la Model, quan et van detectar el tumor cerebral, i la teva mort inesperada d'ahir. La xarxa i els MCS no saben de misericòrdia ni de justícia. No perdonen ni quan no hi ha res a perdonar perquè, encara que sembli de pel·lícula, tots els qui et coneixíem sabem que no vas cometre el crim imputat i això ens omple de ràbia.

A la homilia del teu comiat, en Jaume ha recordat les paraules del Exercicis Espirituals on l'exercitant demana "oprobios y menosprecios" per identificar-se amb el Crist. Quantes vegades no ha pregat aquest text qualsevol jesuïta o exercitant sabent que, en el fons, és més aviat una cosa teòrica i no desitjada!. Sempre agrada més una sana "indiferència ignasiana" en la qual, si és possible, "no hagi de beure aquest calze" i pugui anar tirant. Però "et va tocar a tu", com em podria haver tocat també a mi o a qualsevol dels altres que fèiem pastoral amb joves. Només que d'un jesuïta s'espera que agafi els casos més complicats i, per obediència, no et vas escaquejar i vas lidiar amb aquell infant que et va segar la gespa sota els peus.

D'aquella comunitat de jesuïtes de Bellvitge ja ens han deixat en Josep Maria Panyella i en Víctor Trías. Ens vam acomiadar d'ells amb un sentiment d'acció de gràcies per una vida lliurada. Van morir tal com ells volien "amb les botes posades". També és aquest el teu cas, només que aquí s'hi afegeix la necessitat urgent de creure justament el que celebra avui l'Església, que Crist és Rei; que com diu Isaïes, "Déu eixugarà totes les llàgrimes"; que ha d'haver-hi un final on regni la Veritat per tots aquells que, com tu, encarnen amb dolor per nosaltres avui la figura del Just Sofrent. Espero que la teva Passió serveixi d'exemple per tots aquells que viuen en "l'heretgia de l'acció".

Recordo aquell vespre que vas dur un rat-penat a casa. Te'l vas trobar pel carrer, al terra, estava feble i no podia volar. El vas agafar i l'alimentaves curosament a la teva habitació fins que es va recuperar i el vas deixar volar altra vegada. Potser és aquesta la imatge i l'atenció que tens ara del Pare que t'acull. Espera'ns al cel Abert!

Arquitectura i evangelització a Ràdio Estel

Us copio la notícia de l'entrevista emesa el passat dijous a Ràdio Estel (Ignasi Miranda) arran de la publicació de "Ámbitos de revelación"

L'arquitecte i teòleg Eloi Aran exposa, en un llibre divulgatiu, tot el potencial evangelitzador dels espais religiosos
Redacció		13/11/2015
Ámbitos de revelación. Arquitectura y nueva evangelización. Aquest és el títol d'un llibre (editat pel Centre de Pastoral Litúrgica) que ofereix una nova perspectiva sobre l'arquitectura contemporània. El cos central d'aquest treball, escrit per l'arquitecte i teòleg Eloi Aran, és una reflexió a fons sobre la dimensió evangelitzadora dels espais religiosos construïts per equips humans. En una entrevista a la Fórmula Estel de Ràdio Estel, Eloi Aran ha explicat aquest dijous que, "en la primera part, el llibre parla de nova evangelització i de la seva incidència en la tasca professional dels arquitectes, a través de la litúrgia i del Kerygma o primer anunci i la diaconia del servei". El jesuïta i doctor en Teologia Bert Daelemans destaca, en el pròleg, que "parlar d'arquitectura i crear-la és subratllar les seves dimensions antropològiques i teològiques i, per tant, evangelitzar". A partir d'aquí, Aran veu la introducció com un aval a la seva tesi sobre les connexions entre edificis i temples i la comunicació de Déu a la societat. Eloi Aran ha assegurat que, "en l'arquitectura religiosa, actualment falten pautes davant el repte d'afrontar encàrrecs amb motius evangelitzadors, i aquest llibre vol donar aquestes pautes". L'arquitecte i teòleg, a més, ha justificat tota la proposta del llibre des de l'obertura a la renovació i a la proximitat amb el món actual. "La capella de Pentecosta del segon pis del Casal Loiola de Barcelona, fotografiada en la portada del llibre, exposa una creu amb el sagrari i uns puffs, a l'estil de Romano Guardini, iniciador del Moviment Litúrgic els anys 30".  Aran, que dedica tota la segona part del llibre a obres on ha participat ell amb el seu equip d'arquitectes anomenat T113 Arquitectura, ha destacat que totes les seves creacions l'han omplert i l'han enriquit, com és el cas de la reforma de l'església de Santa Madrona, al barri barceloní del Poble Sec. "També hem fet, per exemple, un projecte de capella efímera, presentada ara fa uns mesos en un congrés", ha destacat. Finalment, l'autor ha afirmat que "aquest llibre inclou molta teologia i arquitectura, però també és pastoral, a l'abast de tothom". Es pot escoltar AQUÍ (des del minut 31'00") tota l'entrevista a Eloi Aran.

A cel obert

Avui he retrobat un exemplar d'aquell llibre que vaig escriure fa vuit anys "Amor al vent. Motxilla d'un educador en el lleure"(2007) i no he pogut estar-me de comparar-lo amb el que acaba de sortir ara del "Prega-Rock. 33 cançons amb valors"(2015). El primer, l'Amor al vent, encetava una nova col·lecció de l'Editorial Claret, "A cel obert" que venia a substituïr o modernitzar aquella altra tan popular de "Els daus". A la portada, de color verd, hi havia una fotografia d'algú calçant unes xiruques damunt unes roques. Algú va preguntar si era una foto meva i... encara que ho podria hever estat, la veritat és que no. El segon llibre, el del Prega-Rock, és ja el número vint-i-cinc de la col·lecció, per on han passat des del Francesc Torralba fins al Juanjo Fernández. El logotip editorial ha canviat, però poca cosa més en aparença. Aquest cop, sobre un fons entre blau i lila, apareix una fotografia d'algú tocant la guitarra elèctrica. Ningú m'ho ha preguntat aquesta vegada, però el de la foto també podria haver estat jo... fa uns quants anys!

Independentment de semblances i diferències de caire estètic, del que sí estic content és que, amb tot el que m'ha passat al llarg d'aquests vuit anys, ja arriba un moment en que puc dir que a la meva vida hi ha una mena de "cantus firmus", una nota de fons que no s'ha anat apaivagant, que és la passió per intentar ser d'ajuda en la comunicació i vivència de l'Evangeli sigui quin sigui el meu estat o la meva tasca professional. Després de la publicació de l'Amor al vent, que va coincidir amb la meva sortida de la vida religiosa, hauria estat molt fàcil haver deixat el món de la pastoral aparcat, camuflat, en reserva, etc. Però hi ha hagut persones que no m'han deixat malmetre aquest tresor i sense elles aquest segon llibre no hauria estat possible. Penso, per exemple, en el Toni Torrelles, en el P. Enric Puig, en Jordi Llisterri, en la Mar Galceran, en Francesc Grané, en els conciliaris del MCEC i tants altres. Vagi aquest darrer llibre com a reconeixement per una gran tasca en la que tots ens "aguantem" els uns als altres com un edifici entre mitjeres. No hi ha vocació personal que es pugui sostenir en solitari.

Habemus #pregarock amb llistat a l'spotify

Ja teniu a la Llibreria Claret el llibre del "Prega-Rock. 33 cançons amb valors" 

Prega-Rock és una iniciativa pastoral desenvolupada des de la Companyia de Jesús al portal pregaria.cat que posa en diàleg la cançó popular contemporània amb el transcendent, especialment des de l’espiritualitat cristiana. Com a resultat del seu llarg recorregut, el Prega-Rock ha aparegut en diversos mitjans de comunicació, va propiciar l’aparició de la publicació Prega-Rock! Música popular contemporània i educació en el Transcendent (Quaderns EIDES, 2007) i ha estat present en diversos tallers i cursos formatius vinculats a la pastoral amb joves. Aquest llibre presenta un recull i revisió de 33 cançons en relació a diferents valors o temps litúrgics, proposant-se com un recurs escaient dins de l’àmbit escolar, la catequesi, els grups de revisió de vida o l’educació en el lleure. La tria de les cançons s’ha dut a terme des de la pluralitat d’estils musicals i idiomes, on hi trobarem obres de Bruce Springsteen, U2, Shakira, Pink Floyd, Els Pets, Manel, Amaral o Bob Dylan entre d’altres.

Podeu escoltar les cançons a l'spotify list del Prega Rock

Nota editorial de "Ámbitos de revelación. Arquitectura y Nueva Evangelización"

Ja teniu el llibre "Ámbitos de revelación. Arquitectura y Nueva Evangelización" disponible on line (aquí) i també a la llibreria Claret (properament també a la Jordi Capell del COAC). Us adjunto la imatge de promoció de la editorial CPL.

Museus, mausoleus i evangelització en tres citacions

Comparteixo amb vosaltres unes breus reflexions arran de l'assignatura de museologia que estic cursant al màster de patrimoni eclesiàstic (Fac. Antoni Gaudí) a mode de "tríptic citacional".

"Museu i mausoleu estan relacionats per quelcom més que una proximitat fonètica. Els museus són sepulcres familiars de les obres d'art" (T. Adorno)

A mitjans del s.XX, especialment a partir dels 70's, es dóna una forta crítica a la idea de museu tal com havia estat concebut per la revolució francesa (a saber: un lloc estable amb vocació pública, pedagògica i de gaudi estètic conduït professionalment pels "conservadors" i entesos en art que procuraven l'adquisició, conservació, restauració, estudi i difusió del patrimoni per educar i fomentar una memòria col·lectiva-nacional-sentimental segons una exposició permanent endreçada de forma cronològica i per estils artístics). Aquesta crítica es basa en el fet que els museus són avorrits i amb prou feines són visitats més enllà de l'etapa escolar, però també són criticats pel els seu estaticisme històric o bé  per ser uns grans estómacs que paeixen la identitat per vomitar-la als seus usuaris independentment del que cerquin en el museu.

La resposta a aquesta crítica dels antics museus tampoc ha resultat satisfactòria perquè, tot cercant un major nombre de públic, s'han multiplicat les exposicions temporals o implementat altres usos de caire comercial o turístic  (el fenomen anomenat blockbuster) que, juntament amb arquitectures capritxoses i alienes al contingut i caràcter de les col·leccions museístiques (tipus "franquícies Guggenheim"), han dut a una massificació que dessacralitza i menysté la obra d'art i els professionals museístics. És l'adveniment del "museu-parc temàtic" propi de la societat de l'espectacle. (seguir llegint)

Aprenent de Bilbao

"El arquitecto tiene una responsabilidad que él mismo desconoce porque con sus obras condiciona nuestra manera de relacionarnos y convivir"

"La mediación con el tiempo y el espacio no es meramente natural, sino que está íntimamente relacionada con el sentido. "

"No entramos a un templo para escuchar misa, sino para entrar en el cielo"

"La liturgia viola el mundo y lo traspasa"

"Los arquitectos que no trabajan las proporciones hacen arquitectura fallida, y un templo mal hecho hay que cerrarlo cuanto antes. "

(EA) Aquestes són algunes de les frases, preses al vol, de la xerrada magistral que va impartir Gaspar Martínez Larrinoa, del bisbat de Bilbao, titulada "Liturgia cósmica,
El espacio sagrado ayer y hoy", que va tenir lloc dins de la tercera sessió del seminari sobre patrimoni sacre de la Fundació Joan Maragall. La impressió general dels assistents va ser gratament positiva i no era per menys, perquè Gaspar Martínez va fer una exposició nuclear del sentit de l'arquitectura religiosa que va anar desgranant i concretant fins fer una lectura comparada i força exhaustiva de dos temples parroquials del seu bisbat: San Vicente Mártir de Abando (s. XVI i XVII) i el nou conjunt parroquial de Santa María Josefa, a Miribilla (2008). No vam arribar a fer un "Learning from Las Vegas" (Robert Venturi) però sí podem afirmar que tenim molt per aprendre del bisbat de Bilbao. (SEGUIR LLEGINT)

Bones notícies per l'arquitectura sacra actual

Aquesta setmana cal destacar tres esdeveniments molt significatius de l'actualitat de l'arquitecura sacra, especialment des de l'àmbit de la reflexió. El primer i el segon van lligats amb la tasca i el recolzament de la Fundació Joan Maragall, i és que l'arquitecta Lorena Duque va rebre el passat dilluns dia 28 la beca d'estudis que anualment concedeix la FJM per la seva investigació "La llum en l'espai litúrgic de l'arquitectura contemporània" (imatge). Per altra banda, el proper dilluns 5 d'octubre tindrà lloc la tercera sessió del seminari intern de patrimoni sacre, on hi intervindran Gaspar Martínez (Bisbat de Bilbao) amb la ponència "Liturgia cósmica: El espacio sagrado ayer y hoy" y, posteriorment,  l'arquitecte lleidatà Ramon M. Reig presentarà "Art i fe: Intervenció al Santuari de Santa Tereseta i habitatges socials al seminari de Lleida".

Des de l'altra banda de l'Atlàntic, un dels principals promotors de la reflexió de l'arquitectura religiosa contemporània, Esteban Fernandez Cobián, està a punt d'engegar el IV CIARC (Congreso Internacional de Arquitectura Religiosa Contemporánea) a Puebla (Mèxic), que tindrà lloc els dies 21 a 24 d'octubre d'enguany. (seguir llegint)

Ja tenim booktrailer del #pregarock !!!

Aquest octubre ja a les llibreries!

"Prega-Rock. 33 cançons amb valors"!

pregarock@gmail.com,  #pregarock,  spotify: pregarock

Ajuda'ns a promoure "Ámbitos de revelación"

El proper mes d'octubre sortirà a la llum el llibre "Ámbitos de revelación. Arquitectura y Nueva Evangelización" (2015. Barcelona: CPL). Podeu llegir el pròleg de Bert Daelemans sj i la introducció aquí. El segon apartat del llibre reflexiona sobre diferents obres de temàtica religiosa desenvolupades pel despatx T113-Taller d'Arquitectura a la llum de la Nova Evangelització, algunes de les quals ja han estat presentades en aquest blog (veure enllaços relacionats). 

Seguint la iniciativa del "crowdfunding", o micromecenatge, hem cregut oportú des del despatx oferir la possibilitat de crear llaços amb els nostres lectors i seguidors per ajudar-nos a la seva difusió. Per això us proposem... (seguir llegint)

Laudato Si' en l'arquitectura (4): Una casa comuna per la reconciliació i el perdó a Berlín

(EA) La primera vegada que vaig sentir a parlar de la Capella de la Reconciliació del Mur de Berlín (Martin Rauch) va ser en una classe de construcció, on era presentada com un referent d'arquitectura ecològica. Que un edifici religiós aparegui en una assignatura que no sigui la de història o composició de l'arquitectura ja és tot un èxit però, a més a més, el contingut teològic de l'edifici encarna gairebé al 100% amb el que proposa el Papa Francesc a l'encíclica Laudato Si'. Vegem-ho breument en aquests tres ítems (seguir llegint)

Arquitectura sacra estival: Capella oberta a Cala Llonga (Eivissa)

Els primers missioners franciscans de Mèxic es van trobar que els indígenes no podien entendre com es podia fer un temple amb sostre, tancat al cel, tancat al Déu Creador. Per això van "explotar" els sostres dels temples i van crear el que es va anomenar "capelles obertes". Té la seva lògica perquè, al llarg de la història de l'arquitectura cristiana, les voltes sempre han representat el cel (per exemple laSainte Chapelle de París o els sostres del pintor Andrea Pozzo sj, etc).

Potser no va ser ben bé la mateixa formulació de les capelles obertes americanes, però a Eivissa es va produir un cas particular de capella oberta "a la mediterrània" l'any 1973, fruit d'un projecte del despatx dels arquitectes barcelonins José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres Tur: la Capella de Cala Llonga (Santa Eulàlia des Riu).(Seguir llegint)

Una capella "hobbit"?

(EA) Com ja és ben sabut, un dels grans crítics al procés desmesurat de la industrialització és l'escriptor JRR Tolkien, autor de la trilogia de "El senyor dels Anells" i "El Hobbit". Aquesta crítica queda patent en la romàntica vila dels hobbits, una idealització de la vida rural anglesa, on els habitatges queden incorporats sota el mantell verd de la topografia de "La Comarca", com molt bé ha estat reproduïda a les antípodes d'Anglaterra, a Nova Zelanda.

Potser per això no és casualitat que també a Nova Zelanda, ben a prop de "Hobbit-town", hi hagi aquesta capella vegetal, feta amb arbres vius. Es tracta d'una obra de Barry Cox, que li portà quatre anys de feina, coneguda com la "Tree church" (Capella d'arbres). (Seguir llegint)

Refer els arkhetopos: La Cova de Sant Ignasi, ara a Barcelona

"Perquè així com el passejar, caminar o córrer són exercicis corporals, de la mateixa manera tota forma de preparar i disposar l'ànima per treure tendències desordenades i, un cop tretes, cercar i trobar la voluntat de Déu en la vida i així salvar el ànima, són exercicis espirituals" (Definició dels Exercicis Espirituals. Sant Ignasi de Loiola)

(EA) Per a les relacions personals compta molt salvaguardar aquells llocs primigenis per retornar-hi en els moments de recerca de sentit. Allò que val per les relacions personals també val per a la relació amb Jesucrist i per les mateixes institucions religioses, de manera que aquest va ser l'eix vertebrador de la reforma de la Capella de Sant Ignasi de Loiola a la Cúria Provincial de la Companyia de Jesús a Catalunya (c/Llúria 13): recrear una versió contemporània de la Cova de Sant Ignasi de Manresa que fes visible l'estructura interna dels Exercicis Espirituals (primera proposta aquí).

El projecte se situa en una peça allargassada de forma rectangular on originàriament s'hi disposava el presbiteri en un dels extrems oposat a l'accés. L'espai s'il·luminava naturalment per un conjunt de tres finestres elevades en un dels laterals, mentre que la il·luminació artificial es concentrava dels dos metres en avall, deixant la resta del doble espai a les fosques.

La intervenció consta de quatre plafons que arrenquen suspesos de la paret oposada a les finestres i creixen, doblegant-se, cap a la llum. Aquests plafons representen les quatre setmanes dels Exercicis Espirituals i la representació simbòlica s'aconsegueix amb una topografia espiritual a mode de retaule realitzada amb roba de sac, ja que Sant Ignasi era conegut popularment a Manresa com "l'home de sac" en referència al seu vestit de peregrí... (seguir llegint)

Floretes de Sor Genoveva: "Lloro porque usted es buena"

Els mitjans de comunicació ens informaven la setmana passada del traspàs de Sor Genoveva (aquí), filla de la caritat i una de les pioneres del treball social en el que s'ha anomenat "quart món". Quan tenia 20 anys, a finals dels noranta, vaig col·laborar com a voluntari els diumenges al matí amb ella al Centre Santa Lluïsa de Marillach, a la Barceloneta. Anàvem ella, els seus amics i jo a prendre un café i un croissant a un bar que donava a la platja i, després, em quedava amb ells xerrant i passejant amb ells tot el matí.

Guardo molts bons records i aprenentatges d'aquella època. Poc a poc vaig anar copsant què era allò de "posar rostres i noms propis" a una pobresa que jo combatia de forma molt abstracta, llunyana o ideal.  Tinc present sempre a la memòria una anècdota que molt sovint explico als meus alumnes i, per això, crec que val la pena compartir-la ara. Un d'aquells matins un home del carrer es va adreçar a Sor Genoveva preguntant-li si tenia uns pantalons per a ell. Mentre Sor Genoveva parlava l'home, d'aparença dura i desastrada, mentre Sor Genoveva li parlava, va trencar a plorar. Aleshores ella li va preguntar "¡Hombre!, ¿Pero por qué lloras?" i ell, mirant-la als ulls, li va respondre senzillament "Lloro porque  usted es buena".  Sembla un "diálogo de besugos", propi de l'Evangeli de Sant Joan, però tant en aquella ocasió com en el cas de l'evangeli joànic, hi ha una doble clau de lectura. Hi ha un tema de fons que s'escapa a la immediatesa o a la visió superficial de les coses: la revelació d'un Amor que Sor Genoveva era capaç de transparentar en allò més planer. 

Laudato si' en l'arquitectura: la complexitat del "less is more"

"És important incorporar un vell ensenyament, present en diverses tradicions religioses, i també a la Bíblia. Es tracta de la convicció que <>". (LS 222)

Aquesta citació, que va agafada de la mà del leit motiv minimalista "Less is more", d'un dels pares de l'arquitectura moderna, Mies van der Rohe, és una de tantes perles que ens deixa la carta encíclica Laudato si' del Papa Francesc. Un text magisterial que, si bé no està pensat exclusivament per als arquitectes sí que s'hi poden trobar ben representats i dóna moltes pautes per al disseny tant d'edificis religiosos com civils.

Així i tot, no ens enganyem, aquest minimalisme proposat no és una invitació a la reducció funcionalista o tècnica de l'arquitectura. Més aviat ens proposa una integració total del fet arquitectònic que ens mena a una complexitat extraordinària que té en compte els residus de la construcció (21), les relacions socials (148), la construcció en sec (31), el creixement urbà (44), els corredors ecològics (35), la privatització dels espais verds (45), la preservació del patrimoni com ecologia cultural (143), el treball interdisciplinar dels arquitectes (150), el paisatge urbà (151), la manca d'habitatge (152), els problemes del transport i dels no-llocs (153), o la construcció sostenible (26 i 180) per posar només algunes referències. (seguir llegint)