Arquitectura picanyolescaA l’Escola d’Arquitectura sovint sorgeix l’eterna pregunta sobre la ontologia de la professió: “Què és arquitectura?”. Aquests dies que estic capficat en el Projecte Final de Carrera (PFC) tinc molt present el dibuixet d’en Picanyol que us adjunto. Per a mi l’arquitectura és la butaca del dibuix: un lloc en el món des del qual poder-lo contemplar i lloar la creació. L’Arquitectura (la butaca) és la professió que concreta i materialitza amb correcció la necessitat humana de trobar un lloc en el món en relació amb l’Absolut. Un dia d’aquests us parlaré del Centre Parroquial que estic projectant, però ho hauré de fer en diferents lliuraments perquè hi ha molta teca. Bon cap de setmana!.
5 comentaris:
Adoro en Picanyol! Crec que podria ben afirmar que va ser aquest senyor qui em va fer agafar gust per a la lectura. No és irònic. Amb 7 anys devorava els seus llibres, suposo que és perquè estaven meravellosament il·lustrats i, sobretot, perquè tenien poca lletra. Ai, Ot el bruixot, "qué tiempos aquellos"!!!
A mi també em frapen molt les tires d'Ot el Bruixot com ja has pogut comprobar. Guardo com una relíquia un llibre que compila els 20 anys d'Ot el Bruixot. Una de les coses que m'agrada és que és "evangèlic 99,9%", ho noto en la crítica humorística que fa dels poderosos, de la societat de consum, l'actitut antibelicista... i tot això compaginat amb un gran amor per les persones, comprensió, etc.
Per el teu Centre Parroquial podries llogar en Pau que, en un no res, fa tota mena de mobles en mig de la selva.
m'ha agaradat la idea. Asseure´s una mica i recuperar l'alè...
(que l'assedegat sempre el necessita)
anònim: tens raó, l'estic esperant amb "candeletes"!
Joan: ... per què l'arquitectura no pot ser "terapèutica"?, una arquitectura que no serveix (que no té una actitut de servei) no serveix per a res. (... i així tot. Com deia Sant Igansi de Loiola "en tot servir i estimar"!!!)
Publica un comentari a l'entrada