“Engan-Txad”... ressó de l’experiència
Fa tres díes vaig anar a recollir una germana meva que ha anat al Txad com ja us he anat explicant en diverses ocasions (la darrera, cliqueu aquí). Com era de preveure l’experiència ha valgut la pena i ara els participants necessitaran un temps de re-adaptació al medi habitual, a veure cotxes i carreteres asfaltades, enllumenat públic, menjar envasat i preparat esperant pacientment al consumidor en l’estanteria de refrigerats d’un supermercat i no un gall “atlètic” correns pels carrers de Sahr, etc. És massa d’hora per avaluar res encara, cal deixar una distància, tot i que, com sol passar, cal no perdre l’oportunitat de revisar allò que anem vivint abans que la vida se’ns menji i ens atrapi altra vegada en el quotidià. Si no s’avalua, ens quedem només amb les anècdotes de la vida i no en treiem tot el “suc” que ens ofereix, restem tan sols en l’escorça i mai acabem de posar nom ni dibuixar el nostre paisatge anímic. En fí... què ha de dir un director d’esplai! L’avaluació pot fer mandra però és essencial.
Fa tres díes vaig anar a recollir una germana meva que ha anat al Txad com ja us he anat explicant en diverses ocasions (la darrera, cliqueu aquí). Com era de preveure l’experiència ha valgut la pena i ara els participants necessitaran un temps de re-adaptació al medi habitual, a veure cotxes i carreteres asfaltades, enllumenat públic, menjar envasat i preparat esperant pacientment al consumidor en l’estanteria de refrigerats d’un supermercat i no un gall “atlètic” correns pels carrers de Sahr, etc. És massa d’hora per avaluar res encara, cal deixar una distància, tot i que, com sol passar, cal no perdre l’oportunitat de revisar allò que anem vivint abans que la vida se’ns menji i ens atrapi altra vegada en el quotidià. Si no s’avalua, ens quedem només amb les anècdotes de la vida i no en treiem tot el “suc” que ens ofereix, restem tan sols en l’escorça i mai acabem de posar nom ni dibuixar el nostre paisatge anímic. En fí... què ha de dir un director d’esplai! L’avaluació pot fer mandra però és essencial. 
1 comentari:
Hola nen!
gràcies per incloure aquest mes de la meva vida en el teu bloc.
Per si algú més ho llegeix, us animo a sortir física i espiritualment d'allò que estem acostumants. Potser així descobrireu coses que teníeu amagades.
Petons a repartir,
Publica un comentari a l'entrada