Ha marxat cap al Txad
Aquest matí, ben d’hora, una germana meva i l’Alexis, un company jesuïta, han agafat l’avió cap al Txad. Ja us en havia parlat alguna que altra vegada (clica aquí). Fa poc vaig estar xerrant amb ella, ben apretats a la microterrassa de casa seva, mentre em convidava a berenar uns crosanets i aigua del temps (ja havia desendotllat la nevera!). Estarà un mes fora i, tot i que marxava tranquil·la, eren inevitables els nervis previs a l’experiència: “com tornaré?, en què canviarà la meva vida després d’aquesta estada al Txad?, em sentiré estranya?, com respondré?...” Estic content que marxi al Txad, en part perquè jo encara no he pogut fer cap “experiència al 3er món”, en part pel que aixó li pot suposar de “despijar-se” (desinstalar-se, en definitiva), i el que pot suposar-li de apertura al món tot i que treballa en una multinacional. Espero que visqui aquest mes amb intensitat (“No hay otra eternidad que ahondar en el presente” que diu en Sábato), que no envii cap e_mail, que talli amb la feina, les amistats, la familia... tot plegat per a que aquest mes pugui tenir la mateixa utilitat que tenen els Exercicis Espirituals dels que us parlava fa uns dies: “Se entiende por ejercicios espirituales todo modo (...) de preparar y disponer el ánima para quitar de sí todas las afecciones desordenadas y, después de quitadas, para buscar y hallar la voluntad divina en la disposición de su vida para la salud del ánima” (Sant Ignasi de Loiola, Exercicis Espirituals, anotació nº1).
En el fons, el que li desitjo és que no es preocupi per com tornarà sinó que estigui atenta, una actitut bàsica, un preàmbul de la fe. Simone Weil deia que l’atenció, en ella mateixa, ja és pregària:
“La clave de una concepción cristiana de los estudios radica en que la oración está hecha de atención. La oración es la orientación hacia Dios de toda la atención que el alma es capaz. La calidad de la oración está en muchos en la calidad de la atención. La calidez del corazón no puede suplirla" (Simone Weil, "Reflexiones sobre el buen uso de los estudios escolares como medio de cultivar el amor a Dios", recollit en "A la espera de Dios", Edit. Trotta)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada