dimarts, de setembre 11, 2007

Sobre l’estelada

Ahir em van explicar el sentit de l’estelada i, com que jo en desconeixia l’origen, penso que pot haver-hi d’altra gent que també ho desconegui i, per això, en parlo avui aprofitant la fotografia de l’estelada que un company ha penjat al balcó. (La veritat és que a Bellvitge no hi ha gaires senyeres penjades, així que ja va bé visibilitzar al barri la festa d’avui d’alguna manera).

Resulta que, segons m’han explicat, l’origen de l’estel incorporat a les quatre barres té el seu orígen en els estels de la bandera nord-americana (serem iankis!). Sí senyor, de la mateixa manera que cada estel dels USA representa un estat lliure associat a aquell país, igualment hi ha molts altres països que han anat incorporant l’estel com a senyal d’estat “lliure” o “alliberat”. Així doncs, l’estelada representa Catalunya com a estat lliure. El que desconec és la diferència de les dues modalitats d’estelada; la de l’estel blanc sobre un fons triangular blau – que sembla ser la més antiga, doncs ja apareixia als anys 30 en el partit d’Estat Català – i la de l’estel vermell sobre el triangle groc. Suposo que l’estel vermell deu fer referència a una opció política d’esquerres o comunista i l’estel blanc deu fer referència a una opció democràtica amb pluralitat de partits, però no ho puc assegurar.


Així i tot, si Espanya fos realment un país federal com els USA... us imagineu la bandera espanyola amb els estels de les autonomies com estats lliures associats? Caldria incorporar una franja blava a la bandera espanyola per afegir-hi els estels blancs? No seria massa “blavero”? Caldria incorporar l’estel de Portugal com proposava en Saramago? O, com canten els Brams, “l’autonima que ens cal és la de Portugal”? Ho deixo al vostre gust.

Personalment, l’estel de la meva vida és el de Betlem; que és universal, pacifista, salvador i porta la Bona Nova al món (fet que no treu el “Misteri de l’Encarnació”, estimo la meva terra com Jesús estimava la seva. Sempre m’ha fet gràcia que als deixebles de Jesús els identifiquèssin per l’accent galileu del seu arameu rural. Si no us ho creieu, llegiu Mt 26, 73 ).

4 comentaris:

Tondo Rotondo ha dit...

Per la informació que tinc l'orígen de la bandera estelada no és exactament aquest.

Fou creada a Cuba, per patriotes catalans que van veure un paral.lelisme en la lluita independentista que van dur a terme els mambisos cubans.

Ara bé, si l'estel de la bandera cubana s'inspitra en els EUA -cosa que dubto- llavor l'estelada potser també hi tindria vincle.

L'estelada amb l'estel roig i fons groc és l'estelada revolucionària per antonomàsia, però ep! Només des de finals dels anys seixanta. Una de les persones ectives en aquella època va explicar-me que fou creda pel PSAN però que el motiu principal no era l'ideològic sinó que era molt més econòmic imprimir-la doncs només tenia dues tintes, per contra la blava és a quatricomia.

En tot cas no són contradictòries i s'empren de forma bastant indistinta. Així per exemple Unió Democràtic utilitza l'estelada amb estel roig, convergència i ERC el triangle blau, en canvi les joventuts d'ERC prefereixen l'estel roig. I a nivell de grups extraparlamentaris doncs generalment s'empra l'estel vermell, sense entarr en contradicció amb l'altre.

Quin rollo, no?

Existeix un llibre, que no tinc i que està descatalogat que porta per títol "L'orígend e la bandera independentista" o estelada, ara no ho recordo. Editat per El Llamp.

eloi ha dit...

Gràcies x la info Tondo!!!
realment hi ha un munt de coses del dia a dia que s'escapen.
att

Silveri Garrell ha dit...

La veritat és que no m'agradat mai l'Estelada perque ve a significar quelcom més que Catalunya, ve a significar un trencament de la resta peninsular, ve a significar una revoluciò estil comunista a la catalana, ve a significar un nou perill de guerra civil, i ect. Crec que amb les quatre barres sobre fondo grog ja en tenim prou i de sobres per identificar a Catalunya, com més coses hi afeigim a la senyera la fem més carregosa, més "bàrroca" com aquells retaules de certes esglésies que van plens de relleus i figuretes. La simplicitat i senzillesa és la soluciò ideal.

Zoileta ha dit...

El meu també és l'estel de Betlem!! Encara recordo a la trobada de [magis'] (ara no recordo on va l'apòstrof) la contemplació que ens van fer sobre el camí dels Reis Mags seguint l'Estel. Va ser molt bonic... una trobada que mai no oblidaré.
Una abraçada,