Rècord laboral!

Dotze hores treballant! el meu rècord laboral! (fora de voluntariats) Sí, hi havia molta feina i calia entregar unes propostes a un nou client, de manera que qüasi no vaig aixecar el cul de la cadira – menys mal que és còmoda! – ni apartar els ulls de la pantalla mentre batallava entre les línies de colorets de l’autocad. En aquestes hores he pogut contrastar la meva notable contingència i limitacions. M’agradaria ser un “fiera” del dibuix i fer la feina en tres segons, però no, la vida no és així i tot demana temps. Un cop acabada la marató m’he enrecordat de la meva amiga Simone Weil, tota patosa i destralera, quan feia d’obrera a la Renault, cap als anys trenta. Crec que he pogut atansar-me una mica més al que deuria passar ella: atenció, mecanització, contingència, limitació, desig d’encarnació, etc. I el que per a mi resulta una “experiència”, per a molts dels meus companys de treball és el seu dia a dia, així que estic content de poder anar esdevenint solidari en la professió, de la que estic encantat i sempre es poden anar aprenent coses noves en el dia a dia.

Aquests dies no estic penjant gaires “posts”, ja ho sé, però crec que la reflexió sobre el món laboral anirà donant més de sí.